Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


psicofisio tema 2, Apuntes de Psicología Fisiológica

Asignatura: psicofisiologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 24/05/2014

aliciapirez
aliciapirez 🇪🇸

4.3

(16)

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PSICOFISIOLOGIA
TEMA 2: SISTEMA NERVIÓS VEGETATIU
Un aspecte de la conducta humana és la conducta NO observable (o fisiològica). El
nostre SN recull informació i emet una resposta:
als sistemes sensorials transductor sensorial: conversió energia en potencials
d’acció per part d’un conjunt de cèl.lules especialitzades
als sistemes motors procés invers, conjunt de cèl.lules (teixit efector):
conversió de potencials d’acció en: a) contracció muscular (energia
mecànica); b) síntesi i alliberament de substàncies (glàndules exocrines)
SISTEMES MOTORS: la part del SN que controla el teixit efector, la conducta.
Permeten la supervivència i adaptació de l’individu i a mantenir l’equilibri
(homeostasi).
SISTEMA MOTOR SOMÀTIC forma part del comportament observable. Controla el
moviment del cos, relacionat amb el medi extern. Teixit efector muscular estriat
esquelètic.
SISTEMA MOTOR VEGETATIU (o autònom), no és controlable directament x la
voluntat (funciona de manera independent). S’encarrega del medi intern, l’organisme.
Teixit efector muscular cardíac i llis; glàndules exocrines, endocrina suprarrenal
Teixits efectors dels sistemes motors glandular: glandules (conjunt de
cèl.lules especialitzades en síntesi i alliberament de substàncies) exocrines
(alliberen les substàncies a través de tubs, ex: salivals, lacrimals..)
muscular : conjunt de cèl.lules
especialitzat en canviar la seva estructura tridimensional i fer-se més petit, en
contraure’s. Classificació:
segons aspecte extern (llis/estriat)
segons ubicació: visceral (visceres o cossos sanguínis)/cardíac (cor) /esquelètic
(ossos)
segons el sistema que el controla: S. Motor somàtic (camp observable)/ S. Motor
vegetatiu (camp no observable o fisiològic)
Ens centrem en teixits efectors glandulars i musculars, dels quals llisos/estriats,
cardíacs/viscerals, controlats pel sistema nervión vegetatiu.
SISTEMA SIMPÀTIC (estimulació, estrès..)
SISTEMA MOTOR VEGETATIU SISTEMA PARASIMPÀTIC( relaxació, -energi)
(no és controlable per la SISTEMA ENTÈRIC (molt independent de nos.)
conducta i la voluntat, ens
permet sobreviure)
s. simpàtic i parasimpàtic funcionen conjuntament, quan un està actiu, l’altre està
inhibit, es complementen.
ANATOMIA:
1. MEDUL.LA ESPINAL (part + baixa i + bàsica del control de la conducta):
banyes ventrals: per on surt la informació motora observable (sist. Som.)
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga psicofisio tema 2 y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!

PSICOFISIOLOGIA

TEMA 2: SISTEMA NERVIÓS VEGETATIU

Un aspecte de la conducta humana és la conducta NO observable (o fisiològica). El nostre SN recull informació i emet una resposta:

  • als sistemes sensorials transductor sensorial : conversió energia en potencials d’acció per part d’un conjunt de cèl.lules especialitzades
  • als sistemes motors procés invers, conjunt de cèl.lules ( teixit efector): conversió de potencials d’acció en: a) contracció muscular (energia mecànica); b) síntesi i alliberament de substàncies (glàndules exocrines)

SISTEMES MOTORS: la part del SN que controla el teixit efector, la conducta. Permeten la supervivència i adaptació de l’individu i a mantenir l’equilibri (homeostasi).

SISTEMA MOTOR SOMÀTIC forma part del comportament observable. Controla el moviment del cos, relacionat amb el medi extern. Teixit efector muscular estriat esquelètic. SISTEMA MOTOR VEGETATIU (o autònom), no és controlable directament x la voluntat (funciona de manera independent). S’encarrega del medi intern, l’organisme. Teixit efector muscular cardíac i llis; glàndules exocrines, endocrina suprarrenal

Teixits efectors dels sistemes motors glandular : glandules (conjunt de cèl.lules especialitzades en síntesi i alliberament de substàncies) exocrines (alliberen les substàncies a través de tubs, ex: salivals, lacrimals..) muscular : conjunt de cèl.lules especialitzat en canviar la seva estructura tridimensional i fer-se més petit, en contraure’s. Classificació:

  • segons aspecte extern (llis/estriat)
  • segons ubicació: visceral (visceres o cossos sanguínis)/cardíac (cor) /esquelètic (ossos)
  • (^) segons el sistema que el controla: S. Motor somàtic (camp observable)/ S. Motor vegetatiu (camp no observable o fisiològic)

Ens centrem en teixits efectors glandulars i musculars, dels quals llisos/estriats, cardíacs/viscerals, controlats pel sistema nervión vegetatiu.

SISTEMA SIMPÀTIC ( estimulació, estrès..) SISTEMA MOTOR VEGETATIU SISTEMA PARASIMPÀTIC( relaxació, -energi) (no és controlable per la SISTEMA ENTÈRIC (molt independent de nos.) conducta i la voluntat, ens permet sobreviure)

s. simpàtic i parasimpàtic funcionen conjuntament, quan un està actiu, l’altre està inhibit, es complementen.

ANATOMIA:

  1. MEDUL.LA ESPINAL (part + baixa i + bàsica del control de la conducta): banyes ventrals: per on surt la informació motora observable (sist. Som.)

banyes dorsals: entren neurones (info sensorial ), pujen cap a dalt (aferències) part medial, àrees medials ( vegetatives i propioceptives ): surten les neurones + bàsiques dels S.M.vegetatiu nervis espinals (raquidis): per on surten i entren les neurones. *Les neurones vegetatives que surten de la medul.la, tenen el soma en ella (a la part medial de la subs. Gris). Van a fer una primera sinapsis a uns nuclis anomenats ganglis autònoms. Només un 8 % de les neurones són vegetatives (s. Vegetatiu sist. Simple i arcaïc) (mirar esquemes power)

Diferències entre els comportamnets observables i els no observables a nivell de la medul.la:

  • sistema somàtic (obs), consta només d’una sinapsi
  • sistema vegetatiu (no obs.), consta de dues sinapsis: 1a sinapsi: neurona preganglionar (abans dels ganglis autònoms) surt de la medul.la i va cap als sj. (?) autònoms. 2a sinapsi: neurona post ganglionar (el soma està al gangli (*) i surt cap als òrgans diana (glàndules o muscles, teixits efectors))

(*)neurones antigues (de conexió molt lenta). Preganglionar té un diamètre petit però té baina de mielina, i la postganglionar és + lenta pq és amielínica (no en té)

Sistema simpàtic té la cadena simpàtica ( = conjunt de ganglis autònoms als dos costats de la medul.la) Ganglis autònoms (mirar esquema) : són centres de processament fora del SNC (tot i que la neurona preganglionar té el soma a la medul.la).

PROJECCIONS SISTEMA NERVIÓS VEGETATIU : cada òrgan està innervat TANT pel simpàtic com pel parasimpàtic, mai estàn actius els dos alhora. Menys

  • glàndules sudoripares
  • musculs pilomotors només controlats pel SN simpàtic
  • vasos cutanis

NEUROTRANSMISSORS:

Parasimpàtic només amb acetilcolina

Simpàtic fins a 3 NT:

  • neurones preg. acetilcolina (sempre)

Proporcions neurones al sistema motor vegetatiu: Sistema simpàtic: 1 preganglionar=10 postganglionars. Pregangl. + curtes i les postgangl. + llargues Sistema parasimpàtic: 1 preganglionar= 3 postganglionars. Al revés

wehfkjrglkjrf