Psicometria- Apunts UOC, Apuntes de Psicometría

¡Descarga Psicometria- Apunts UOC y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!

Psicometria

Julio Meneses

Maite Barrios

Albert Bonillo

Antoni Cosculluela

Luis Manuel Lozano

Jaume Turbany

Sergi Valero

PID_

Julio Meneses Maite Barrios Albert Bonillo Antoni Cosculluela Professor dels Estudis de Psicolo- gia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Lli- cenciat en Psicologia per la Uni- versitat d’Oviedo, es va graduar en el programa de màster de So- cietat de la informació i el conei- xement de la UOC i, actualment, treballa en la seva tesi doctoral. La seva recerca s’orienta a l’aplicació dels mètodes de recerca quantita- tiva i a l’ús de tècniques d’anàlisi multivariant, concretament en les àrees del desenvolupament comu- nitari i l’activitat social a la Xarxa, la desigualtat digital, i la relació dels infants i joves amb les noves tecnologies.

Professora agregada del Departa- ment de Metodologia de les Ci- ències del Comportament de la Universitat de Barcelona (UB) i consultora dels Estudis de Psicolo- gia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctora en Psicologia per la UB. Desenvolupa la docència en l’àmbit de la metodologia impar- tint, entre d’altres, les assignatures de Psicometria i Estadística aplica- da a la psicologia i a informació i documentació. Coautora de diver- sos llibres i textos sobre estadística i tècniques de recerca. La seva re- cerca se centra, principalment, en la infometria, el biaix de gènere en ciència i els estudis bibliomètrics.

Professor lector de l’Àrea de Meto- dologia de les Ciències del Com- portament de la Facultat de Psi- cologia de la Universitat Autòno- ma de Barcelona (UAB) i consul- tor dels Estudis de Psicologia i Ci- ències de l’Educació de la Univer- sitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Psicologia per la UAB, màster en Disseny i estadística en ciències de la salut. En la se- va tesi doctoral proposa un con- junt d’algorismes per depurar da- des ja registrades. La seva recerca s’orienta, entre altres àmbits, a la depuració de dades, la detecció de plagi acadèmic, i als factors expli- catius i conseqüències dels dèficits en la funció executiva dels infants.

Professor titular d’universitat del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Facultat de Psicologia de la Uni- versitat de Barcelona (UB) i consul- tor dels Estudis de Psicologia i Ci- ències de l’Educació de la Univer- sitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Psicologia per la UB. La seva tasca docent s’ha desenvo- lupat en l’àmbit de la metodolo- gia i els dissenys de recerca, i de l’anàlisi de dades en psicologia i en informació i documentació. Au- tor i coautor de diferents llibres d’estadística aplicada. Actualment la seva recerca s’orienta, entre al- tres camps, als estudis bibliomè- trics en diferents àrees de coneixe- ment.

Luis Manuel Lozano Jaume Turbany Sergi Valero Professor contractat doctor de l’Àrea de Metodologia de les Ci- ències del Comportament de la Universitat de Granada, membre del CIMCYC i consultor dels Estu- dis de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doc- tor en Psicologia per la Universi- tat d’Oviedo. Desenvolupa la do- cència en l’àrea de metodologia, i concretament imparteix les as- signatures de Descripció i explora- ció de dades en psicologia i Tècni- ques d’anàlisi en recerques psico- lògiques. Els seus camps de recer- ca estan relacionats amb l’anàlisi freqüentista i bayesià de dades, l’elaboració de qüestionaris i mo- dels de teoria de la resposta als ítems.

Professor titular d’universitat del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Facultat de Psicologia de la Uni- versitat de Barcelona (UB) i consul- tor dels Estudis de Psicologia i Ci- ències de l’Educació de la Univer- sitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Psicologia per la UB. La seva tasca docent s’ha desenvolu- pat en l’àmbit de la metodologia i l’estadística aplicades a la psico- logia i a la informació i documen- tació. Actualment la seva recerca s’orienta, entre altres camps, als estudis bibliomètrics en diferents àrees de coneixement, i a la recer- ca en innovació docent.

Psicòleg del Servei de Psiquia- tria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i consultor dels Estudis de Psicologia i Ciènci- es de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doc- tor en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva tasca científica està emmarca- da en la recerca bàsica i aplicada en l’àmbit de la psicologia, la psi- copatologia i les demències. Les seves publicacions inclouen espais diversos de recerca, des de l’estudi de les dimensions de personalitat normal fins a la genètica, passant pels assajos clínics, la construcció i adaptació d’instruments de mesu- ra psicològica, l’epidemiologia, les drogodependències o la neuropsi- cologia.

L'encàrrec i la creació d'aquest material docent han estat coordinats pel professor: Julio Meneses (2013)

Primera edició: febrer 2013 © Julio Meneses, Maite Barrios, Albert Bonillo, Antoni Cosculluela, Luis Manuel Lozano, Jaume Turbany, Sergi Valero Tots els drets reservats © d’aquesta edició, FUOC, 2013 Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona Disseny: Manel Andreu Realització editorial: Eureca Media, SL Dipòsit legal: B-6.335- © 2013, FUOC. Es garanteix el permís per a copiar, distribuir i modificar aquest document segons els termes de la GNU Free Documentation License, Version 1.2 o qualsevol altra de posterior publicada per la Free Software Foundation, sense seccionsinvariants ni textos de la coberta anterior o posterior. Hi ha una còpia de la llicència en l'apartat "GNU Free Documentation License" d'aquest document.

Introducció

Els tests formen part de la pràctica habitual dels professionals, docents i in- vestigadors interessats per la mesura indirecta dels fenòmens psicològics. Al servei de l’avaluació psicològica, i en conjunció amb d’altres instruments com l’observació o l’entrevista, els tests tenen com a propòsit principal proporcio- nar les evidències necessàries que permetin als psicòlegs i a d’altres professio- nals vinculats amb les ciències socials i del comportament prendre decisions o orientar les seves intervencions en els diferents contextos en què duen a ter- me la seva activitat. Els tests compleixen, doncs, una funció important amb relació a l’avaluació i la intervenció psicològiques, i és per això que requerei- xen una atenció específica en els programes de formació dels futurs psicòlegs. Conèixer el seu funcionament, les seves propietats i les condicions en què els tests han de ser utilitzats de manera adequada i responsable són alguns dels reptes importants que abordarem en aquest text.

Per fer-ho, al llarg dels propers mòduls ens endinsarem en els aspectes teòrics i pràctics involucrats en la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjan- çant tests que la psicometria ha proposat i sistematitzat en les darreres dèca- des. Com a branca de la psicologia, la psicometria és la disciplina científica encarregada del desenvolupament de teories, mètodes i tècniques que donen suport als processos de construcció i administració de tests. El seu objectiu últim, com veurem més endavant, és proporcionar les garanties científiques necessàries per a la mesura objectiva i estandarditzada dels fenòmens psicolò- gics no observables a partir d’una mostra de comportaments. Aquest no és un objectiu menor i ha representat una contribució important de la psicologia a la teoria de la mesura desenvolupada en d’altres disciplines com la física. És a dir, d’acord amb les paraules atribuïdes a Galileo Galilei amb relació a la me- sura científica: la manera en què la psicometria fa mesurables uns fenòmens psicològics, per definició i en oposició als atributs físics, no són directament observables ni manipulables.

Començarem aquest viatge en el mòdul “Aproximació històrica i conceptes bàsics de la psicometria”, en què situarem aquesta disciplina en el context ge- neral de la psicologia, revisant-ne els antecedents remots i més recents, pre- sentant les aportacions més rellevants que han contribuït al seu establiment com a disciplina científica i oferint una definició formal que incorpori el paper dels tests en el marc de l’avaluació i la intervenció psicològiques. A continua- ció desenvoluparem els fonaments de la psicometria, partint d’una definició i classificació dels tests, progressant pels diferents models de mesura psicomè- trica desenvolupats en les diferents teories dels tests, introduint breument la teoria clàssica dels tests i, finalment, recapitulant aquests fonaments amb la revisió del procés d’inferència psicomètrica. Conclourem el mòdul amb una discussió dels processos de construcció i administració de tests, presentant les

ment, recapitularem aquesta discussió i veurem els factors que afecten la vali- desa dels tests tenint en compte la seva influència en aquestes estratègies per a obtenir els diferents indicis.

A continuació, en el mòdul “Transformació i interpretació de les puntuacions” ens ocuparem dels aspectes metodològics implicats en el tractament de la me- sura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests. Més enllà d’algunes qüestions teòriques importants vinculades al procés de construcció de tests, en aquest mòdul discutirem les operacions que els professionals porten a ter- me per tal de fer interpretables les puntuacions obtingudes. Com veurem més endavant, aquestes puntuacions no són, per se , informatives i han de ser sempre interpretades per a fer-les útils d’acord amb el propòsit amb què els tests han estat desenvolupats. Així, començarem presentant el marc general d’interpretació de les mesures obtingudes mitjançant tests i abordarem algu- nes estratègies importants per a la transformació de puntuacions com són la construcció de percentils o de puntuacions estandarditzades i la utilització de normes cronològiques. Aquestes estratègies, que veurem en detall tenint en compte les seves característiques, la manera de calcular-les i les seves limitaci- ons, serveixen per a recodificar les puntuacions obtingudes en un nou sistema de valors que en faciliti la interpretació sense afectar la diferent posició dels subjectes amb relació a les magnituds de les puntuacions originals. A conti- nuació tractarem del procés de baremació o escalament de la mesura, que té per objectiu establir una connexió entre la puntuació de l’individu i l’execució observada en un grup de referència. Finalment, conclourem el mòdul amb una exposició de les diferents estratègies disponibles per a fer equiparables les puntuacions que proporcionen tests diferents que tenen per objectiu la mesu- ra dels mateixos fenòmens psicològics.

En el mòdul “Anàlisi dels ítems” introduirem breument un últim aspecte im- portant per a la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests: l’anàlisi del funcionament dels ítems que conformen els mateixos tests. Tot i que és una qüestió molt rellevant per a la psicometria, especialment en el disseny i la construcció de nous instruments, no sempre forma part dels pro- grames de formació dels futurs psicòlegs. En aquest mòdul abordarem l’anàlisi de les propietats dels ítems en el cas específic de les proves d’execució màxi- ma –també anomenades tests d’habilitat o de potència –, que tenen per objectiu avaluar la competència, l’aptitud o els coneixements dels individus a partir de l’encert o la qualitat de les seves respostes. Com veurem, a diferència de les proves d’execució típica, aquest tipus de proves discrimina respostes correctes i incorrectes, i és aquesta la base emprada per a puntuar les execucions indi- viduals. Partint d’una definició d’aquests dos tipus de proves, començarem discutint algunes directives importants per a la construcció dels ítems, i pre- sentarem una prova d’execució màxima fictícia que ens servirà per a il·lustrar aquesta exposició. Així, abordarem les propietats dels ítems d’acord amb la for- mulació de la teoria clàssica dels tests i discutirem els diferents procediments disponibles per a avaluar la dificultat i la discriminació dels ítems. Finalment, apuntarem la lògica proposada per la teoria de la resposta a l’ítem i conclou-

rem presentant el desenvolupament dels càlculs necessaris per a avaluar les propietats dels ítems que conformen la prova fictícia que hem utilitzat per a il·lustrar els diferents procediments.

Finalment, tancarem aquesta aproximació a la psicometria amb una selecció d’activitats pràctiques que permetran posar en joc els continguts desenvolu- pats en els diferents mòduls. Partint d’una exposició de tres casos ficticis basats en l’ús de tests, es plantejaran diferents exercicis vinculats a la fiabilitat, la va- lidesa, la transformació i interpretació de les puntuacions i l’anàlisi dels ítems. Aquests exercicis, juntament amb el seu desenvolupament i les solucions cor- responents, tenen per objectiu facilitar l’assoliment dels objectius plantejats al llarg del text. També es pot trobar un annex amb les taules de distribucions necessàries per a portar a terme aquestes activitats pràctiques.

12. Conèixer els processos de validació dels tests que permeten inferir-ne l’adequació als objectius per als quals han estat construïts i són utilitzats a la pràctica. 13. Saber definir i classificar els tipus de validesa en funció dels diferents in- dicis que es poden recollir com a evidències. 14. Conèixer de manera pràctica les diferents formes de validesa per a saber si les conclusions que es treuen a partir de l’aplicació dels tests resulten adequades. 15. Conèixer els factors que afecten els diferents tipus d’indicis de validesa. 16. Saber escollir el test més adequat en funció dels indicis disponibles de la seva validesa. 17. Desenvolupar un punt de vista crític en la interpretació de les puntuacions obtingudes mitjançant tests. 18. Conèixer les diverses estratègies disponibles per a transformar i interpretar les puntuacions dels tests. 19. Conèixer les diverses estratègies disponibles per a equiparar les puntuaci- ons obtingudes amb diferents instruments que mesuren els mateixos fe- nòmens psicològics. 20. Entendre què és un barem i quins són els trets fonamentals que li propor- cionen qualitat. 21. Conèixer els diferents procediments disponibles per a valorar els ítems de les proves d’execució màxima. 22. Conèixer les directives disponibles per a la construcció d’ítems que con- formen les proves d’execució màxima. 23. Saber valorar l’adequació dels ítems de les proves d’execució màxima a partir de les seves propietats psicomètriques. 24. Conèixer les diferències bàsiques en l’anàlisi dels ítems des de les perspec- tives de la teoria clàssica dels tests i la teoria de resposta a l’ítem.

Continguts

Mòdul didàctic 1 Aproximació històrica i conceptes bàsics de la psicometria Julio Meneses

1. La psicometria en el context de la psicologia
2. Fonaments de la psicometria
3. Construcció i administració de tests

Mòdul didàctic 2 Fiabilitat Maite Barrios i Antoni Cosculluela

1. Concepte de fiabilitat segons la teoria clàssica
2. Equivalència de les mesures: mètode de les formes paral·leles
3. Estabilitat de les mesures: mètode test-retest
4. Consistència interna
5. Factors que afecten la fiabilitat
6. Estimació de la puntuació vertadera
7. Fiabilitat dels tests referits al criteri
8. Estimació dels punts de tall

Mòdul didàctic 3 Validesa Luis Manuel Lozano i Jaume Turbany

1. Què és la validesa
2. Evidència de validesa basada en el contingut
3. Evidència de validesa basada en el procés de resposta
4. Evidència de validesa basada en l’estructura interna
5. Evidència de validesa basada en la relació amb altres variables
6. Evidència de validesa basada en les conseqüències de l’aplicació
7. Factors que afecten la validesa

Mòdul didàctic 4 Transformació i interpretació de les puntuacions Sergi Valero

1. Interpretació d’una puntuació
2. Transformació de les puntuacions
3. Baremació
4. Equiparació de puntuacions

Mòdul didàctic 5 Anàlisi dels ítems Albert Bonillo

1. Tipus de proves
2. Directives en la construcció d’ítems

Bibliografia anotada

Més enllà de les referències citades en els diferents mòduls, que serveixen per a aprofundir en alguns aspectes que van més enllà dels límits d’aquest text, a continuació oferim una selecció de contribucions desenvolupades en el nos- tre context immediat que poden ser d’utilitat per a obtenir una visió comple- mentària a aquesta aproximació a la psicometria.

Fernández-Ballesteros, R. (1997). Evaluación psicológica y tests. A: A. Cordero (ed.). La evaluación psicológica en el año 2000 (pp. 11-26). Madrid: TEA Edici- ones.

El llibre editat per TEA entorn dels reptes per a l’avaluació psicològica ofereix algunes lectures interessants sobre el paper que tenen els tests en l’exercici professional dels psicòlegs. En aquest sentit, el capítol de la professora Fernàn- dez-Ballesteros presenta una síntesi excel·lent sobre els reptes de la mesura in- directa dels fenòmens psicològics mitjançant tests abordant una breu aproxi- mació històrica, una discussió sobre els usos terminològics, l’encaix dels tests en el procés general de l’avaluació psicològica i una discussió sobre la validesa de les puntuacions dels tests.

Yela, M. (1996). Los tests. Psicothema , 8, suplem. 1, 249-263. Disponible en línia a http://www.psicothema.com/pdf/660.pdf.

Aquest és un text clàssic publicat l’any 1987 pel professor Yela en el seu manu- al Introducción a la teoría de los tests , i reproduït en els suplements de la revista Psicothema , en què presenta una definició i descripció general dels tests com a reactius que revelen o donen testimoni fidel dels fenòmens psicològics no observables. El text també ofereix una aproximació històrica al seu desenvolu- pament, una classificació dels diferents tipus de tests disponibles i, finalment, una discussió sintètica de les diferents fases implicades en el desenvolupament de nous instruments.

Muñiz, J. (1998). La medición de lo psicológico. Psicothema , 10(1), 1-21. Dis- ponible en línia a http://www.psicothema.com/pdf/138.pdf.

Aquest text correspon a la conferència inaugural del curs 1997-1998 de la Uni- versitat d’Oviedo, on vam tenir l’oportunitat d’escoltar la veu autoritzada del professor Muñiz amb relació als importants reptes que planteja la mesura dels fenòmens psicològics no observables per a la psicologia. L’article comença amb una descripció de les característiques essencials d’aquests fenòmens, aborda els orígens de la mesura mitjançant tests i discuteix tres propietats bàsiques per a un ús adequat dels tests: la fiabilitat, la validesa i la fonamentació teòrica. Amb relació a aquesta última propietat, la seva exposició dels diferents models de mesura psicomètrica proposats per Fraser (1980) és una aproximació alter- nativa interessant a la que hem desenvolupat en el nostre text.

Muñiz, J. (2010). Las teorías de los tests: teoría clásica y teoría de respuesta a los ítems. Papeles del Psicólogo , 31(1), 57-66. Disponible en línia a http:// www.papelesdelpsicologo.es/pdf/1796.pdf.

Aquest número de la revista Papeles del Psicólogo és una referència important per als professionals interessats per la mesura indirecta dels fenòmens psico- lògics mitjançant tests. Entre els seus articles, la contribució de Muñiz ofereix una aproximació molt entenedora a les teories dels tests i el paper que tenen en l’establiment de les inferències a partir de les puntuacions obtingudes. Aques- ta exposició arrenca amb una nota històrica que condueix cap a una caracte- rització de la teoria clàssica dels tests i una discussió de les seves limitacions, i finalment presenta les solucions que la teoria de resposta a l’ítem ha proposat recentment per fer front a aquestes limitacions. Més enllà de l’amena exposi- ció, el lector interessat a conèixer aquestes dues aproximacions no hauria de deixar de tenir present la magnífica taula amb què, en la part final de l’article, es comparen les seves característiques bàsiques.

Prieto, G. i Delgado, A. R. (2010). Fiabilidad y validez. Papeles del Psicólo- go, 31 (1), 67-74. Disponible en línia a http://www.papelesdelpsicologo.es/ pdf/1797.pdf.

Al mateix número de la revista, els professors Prieto i Delgado ofereixen una panoràmica de la fiabilitat i la validesa dels tests, tant des d’un punt de vista conceptual com atenent als procediments més habituals per a la seva avalua- ció. L’article discuteix algunes nocions errònies sobre aquests principis, com són considerar la fiabilitat i la validesa com a propietats intrínseques dels tests o considerar-les de manera absoluta i no com una qüestió de grau.

Ferrando, J. i Anguiano-Carrasco, C. (2010). El análisis factorial como técnica de investigación psicológica. Papeles del Psicólogo , 31(1), 18-33. Disponible en línia a http://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/1793.pdf.

Una tercera contribució interessant publicada en aquest número de la revista Papeles del Psicólogo és la dels professors Ferrando i Anguiano-Carrasco, on pro- posen una aproximació molt assequible a l’anàlisi factorial com a instrument d’investigació psicològica. Després d’una revisió conceptual, els autors discu- teixen les diferències principals entre l’anàlisi factorial exploratori i l’anàlisi factorial confirmatori, i presenten els procediments principals implicats per a estimar els models corresponents. A continuació, il·lustren les diferents etapes implicades en una investigació, des del seu disseny i la recollida de dades fins a la interpretació de la solució final. Es presenta també el programa Factor, un recurs de distribució lliure molt interessant per a portar a terme tots els càlculs implicats en l’anàlisi factorial.

Moreno, R., Martínez, R. J., i Muñiz, J. (2004). Directrices para la construcción de ítems de elección múltiple. Psicothema , 16(3), 490-497. Disponible en línia a http://www.psicothema.com/pdf/3023.pdf.

contribuir al llibre Ethics for European psychologists i dóna l’oportunitat de re- flexionar entorn d’uns exemples concrets que il·lustren els diferents aspectes en què es concreta el principi general de responsabilitat. Amb relació al que ens ocupa en aquesta aproximació a la psicometria, són d’especial rellevància els exemples 4, 7 i 8, en què planteja algunes consideracions importants amb relació a les conseqüències derivades de l’ús professional dels tests com a ins- truments d’avaluació psicològica.

International Test Commission (2000). International guidelines for test use. Disponible en línia a http://www.intestcom.org/upload/sitefiles/41.pdf.

En l’àmbit dels codis deontològics professionals dels psicòlegs, aquestes direc- trius representen una important contribució desenvolupada per la Internati- onal Test Commission amb l’objectiu de donar una estructura coherent so- ta la qual es puguin entendre i aplicar els diferents codis i estàndards naci- onals que desenvolupen els aspectes ètics i deontològics que afecten l’ús de tests. Més enllà de l’interès del seu articulat per a una pràctica professional responsable, aquestes directrius posen de manifest la importància del desen- volupament i l’adquisició de les competències necessàries per a portar a terme l’administració de tests, la interpretació i comunicació adequades dels resul- tats, i la resolució de les dificultats, malentesos i conflictes que se’n puguin derivar. Disposen d’una versió traduïda al castellà que aquesta organització proporciona gratuïtament per encàrrec per mitjà de la seva pàgina web.

Aproximació

històrica i

conceptes bàsics

de la psicometria

Julio Meneses

PID_

GNUFDL • PID_00198600 Aproximació històrica i conceptes bàsics de la psicometria

• Introducció Índex
• 1. La psicometria en el context de la psicologia
  • 1.1. Una aproximació històrica a la psicometria
  • 1.2. La psicometria avui
  • 1.3. La psicometria en el context de l’avaluació psicològica
• 2. Fonaments de la psicometria
  • 2.1. Definició i classificació dels tests
  • 2.2. Models de mesura psicomètrica
  • 2.3. Teoria clàssica dels tests
  • 2.4. El procés d’inferència psicomètrica
• 3. Construcció i administració de tests
  • 3.1. El procés de construcció de tests
  • 3.2. Criteris per a la valoració de tests
  • 3.3. Aspectes ètics i deontològics en l’ús de tests
• Bibliografia