Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts psicometria, Apuntes de Psicometría

Asignatura: Psicometria, Profesor: desconegut desconegut, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 26/08/2015

dickineedsnotes
dickineedsnotes 🇪🇸

3.4

(16)

2 documentos

1 / 26

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA1. INTRODUCC DE LA PSICOMETRIA i TCT
TRODUCCIÓ DE LA PSICOMETRIA
La PSICOMETRIA és un conjunt de mètodes, tècniques i teories implicades en la mesura de las
variables psicològiques. Tractaria de tot allò relacionat amb la mesura de lo psicològic.
Especialització en aquelles propietats mètriques exigibles a les medicions psicològiques,
independentment del camp substantiu d’aplicac i dels instruments emprats.
Com mesurem les característiques psicològiques?
Les característiques psicològiques dels individus no són observables i no es poden mesurar
directament !CONSTRUCTE
El constructe es pot manifestar a través duna sèrie de conductes que sí són observables
directament ! INDICADORS
Per avaluar el nivell dels subjectes en el Constructe ens haurem de basar en els Indicadors
La sistematització dun conjunt dindicadors amb lobjectiu davaluar el nivell dels subjectes en
un determinat constructe constitueix un ! instrument de mesura o test
Exemple: Depressió
La depressió és un constructe i, per tant, de tipus teòric i inobservable directament
Les persones depressives presenten unes conductes determinades que podem observar
directament, els indicadors (p.ex., pèrdua de gana, problemes de son, intent de suïcidi,...)
Se suposa que la depressió és la causa subjacent de les conductes manifestades
El constructe depressió es pot mesurar mitjançant aquests indicadors observables que el
representen
El test recollirà aquests indicadors observables
A partir de les puntuacions en el test es pot inferir el nivell de depressió dels subjectes i
analitzar les diferències entre ells
1.2. TEORIA CLÀSSICA DELS TEST (TCT)
Instrument de mesura o test: “Sistematització dun conjunt dindicadors amb la finalitat davaluar
diversos nivells d’un constructe (variable teòrica inobservable que només es pot mesurar mitjançant
indicadors observables que el representin).
Els instruments de mesura no són totalment precisos ! errors de mesura
En quin grau les puntuacions del test indiquen el nivell de cada subjecte en el tret o
característica mesurada?
Com ens podem assegurar que la puntuació obtinguda per un subjecte és la que realment li
correspon?
¿En quin grau podem fiar-nos que, a partir de les puntuacions del test podem inferir el nivell del
subjecte en el constructe mesurat
INFERÈNCIA
?
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts psicometria y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!

TEMA1. INTRODUCCIÓ DE LA PSICOMETRIA i TCT

TRODUCCIÓ DE LA PSICOMETRIA

La PSICOMETRIA és un conjunt de mètodes, tècniques i teories implicades en la mesura de las variables psicològiques. Tractaria de tot allò relacionat amb la mesura de lo psicològic. Especialització en aquelles propietats mètriques exigibles a les medicions psicològiques, independentment del camp substantiu d’aplicació i dels instruments emprats. Com mesurem les característiques psicològiques?

  • Les característiques psicològiques dels individus no són observables i no es poden mesurar

directament! CONSTRUCTE

  • El constructe es pot manifestar a través d’una sèrie de conductes que sí són observables

directament! INDICADORS

  • Per avaluar el nivell dels subjectes en el Constructe ens haurem de basar en els Indicadors
  • La sistematització d’un conjunt d’indicadors amb l’objectiu d’avaluar el nivell dels subjectes en

un determinat constructe constitueix un! instrument de mesura o test

Exemple: Depressió

  • La depressió és un constructe i, per tant, de tipus teòric i inobservable directament
  • Les persones depressives presenten unes conductes determinades que podem observar directament, els indicadors (p.ex., pèrdua de gana, problemes de son, intent de suïcidi,...)
  • Se suposa que la depressió és la causa subjacent de les conductes manifestades
  • El constructe depressió es pot mesurar mitjançant aquests indicadors observables que el representen
  • El test recollirà aquests indicadors observables
  • A partir de les puntuacions en el test es pot inferir el nivell de depressió dels subjectes i analitzar les diferències entre ells 1 .2. TEORIA CLÀSSICA DELS TEST (TCT) Instrument de mesura o test : “Sistematització d’un conjunt d’indicadors amb la finalitat d’avaluar diversos nivells d’un constructe (variable teòrica inobservable que només es pot mesurar mitjançant indicadors observables que el representin)”.
  • Els instruments de mesura no són totalment precisos! errors de mesura
  • En quin grau les puntuacions del test indiquen el nivell de cada subjecte en el tret o característica mesurada?
  • Com ens podem assegurar que la puntuació obtinguda per un subjecte és la que realment li correspon?
  • ¿En quin grau podem fiar-nos que, a partir de les puntuacions del test podem inferir el nivell del subjecte en el constructe mesurat INFERÈNCIA ?

Teoria dels Tests

  • Elements del test! complir requisits per a demostrar que compleixen la funció per la qual han estat creats
  • Teoria dels tests! marc teòric que permet establir una relació entre:
  • variables observables (puntuacions en el test)
  • variables inobservables (puntuacions verdaderes o nivell dels subjectes en el tret mesurat pel test)
  • Funció matemàtica o model per relacionar les puntuacions observables i inobservables
  • Diferents models! analitzen la incidència dels errors en la mesura dels constructes psicològics i el grau en què afecten la fiabilitat dels instruments de mesura
  • Teoria dels tests més estesa! Teoria Clàssica dels Tests! model lineal Teoria clàssica dels test És un model lineal de la puntuació veritable proposat per Speaman, on només conec una puntuació observada i en desconec la puntuació vertadera i l’error. Per tant, s’assumeix a priori que en tot procés de mesura hi ha un error. X = V + e on: - X és la puntuació en el test o puntuació empírica - V és la puntuació vertadera o E(X)=esperança matemàtica - e és l’error, que pot ser degut a moltes causes que se’ns escapen A = nº d'encerts N = nº d'errors E (k-1) = nº d'alternatives de respostes Rve= no hi ha relació entre els errors i el nivell de V. e és independent de si les puntuacions de V són grans o petites. Rea eb= l’error que cometo no té relació de l’e que cometo aplicant un altre test o un paral·lel. Vi=Vk i σ ei= σ ek! Els tests paral·lels mesuren exactament el mateix amb diferents ítems, per tant, les puntuacions vertaderes (V) i les variàncies dels errors de mesura (σ^2 ) seran les mateixes en tots els test. V=E(X)=0 El que això significa conceptualment és que es defineix la puntuació vertadera en un test com aquella puntuació que s’obtindria si es passes el test infinites vegades. Rve=0 La puntuació vertadera i l‘error no estan relacionats: poden haver-hi puntuacions vertaderes altes amb errors baixos o alts; no hi ha connexió entre la mida de la puntuació vertadera i la mida dels errors. Rejek=0 Els errors de mesura en un test no estan relacionats amb els errors de mesura d’un test diferent: no hi ha cap raó per pensar que els errors comesos en una ocasió s’hauran de covariar sistemàticament amb els comesos en una altre ocasió.

Tests subjectius o de rendiment típic on no hi ha respostes correctes o incorrectes. S’usen per mesura variables no cognitives o de personalitat, actituds, opinions, etc.

  • Escales graduals, de classificació o rating scales. És el més utilitzat, on les diferents alternatives estan ordenades de forma gradual en una sèrie de categories al llarg d’un continuo. L’inconvenient és el diferencial semàntic (les diverses respostes no signifiquen el mateix per tothom). El tabaco debería prohibirse en todos los sitios públicos: a) Totalmente de acuerdo b) De acuerdo c) Me es indiferente d) En desacuerdo e) Totalmente en desacuerdo
  • Llistat. Escala valorativa on es mostra l’opinió sobre un fet. En su opinión, cuál de los deportes que aparecen a continuación es su preferido: a) Natación b) Fútbol c) Tenis d) Golf Obert o de construcció: els ítems són de resposta oberta, l’individu elabora la seva pròpia resposta.
  • Resposta extensa o d’assaig. Pregunta oberta on l'individu s'argumenta. Describa el orígen y desarrollo de la Teoría de los Test
  • Resposta curta. Es demana una única paraula de resposta. El nombre del presidente del Gobierno español es ....... Recomanacions per la confecció d'ítems de resposta múltiple:
  • (^) Cada ítem ha d’anar dirigit a avaluar un únic problema.
  • (^) Plausibilitat de les alternatives incorrecta.
  • (^) Ubicació a l'atzar de l’alternativa correcta.
  • (^) Evitar ítems que es puguin contestar de forma lògica o amb sentit comú.
  • (^) No repetir paraules o expressions per a cada alternativa.
  • (^) Mateixa longitud de les alternatives.
  • (^) No utilitzar com alternativa: totes les anteriors o cap de les anteriors.
  • (^) Evitar les negacions dobles (en l’enunciat i en l'alternativa). Errors més habituals en la confecció d'ítems:
  • (^) Diferent longitud de resposta
  • (^) Enunciats negatius
  • (^) Diferent plausabilitat de les alternatives
  • (^) Reiteracions innecessàries del text
  • (^) Ús de l’alternativa totes les anteriors són correctes ** versemblants, reals

ANÀLISI DELS ÍTEMS

La finalitat d’un test és mesurar sense error ( fiabilitat ) aquells aspectes de la conducta que pretenía mesurar ( validesa ). La seva construcció es constitueix per dues etapes: la part qualitativa correspon a la definició de l'objectiu de recerca (nosaltres no hi entrem) i la part quantitativa em permet quantificar diferents aspectes dels ítems i decidir amb quin em quedo. Aquesta consisteix en l'anàlisi d'ítems. L’ ANÀLISI DELS ÍTEMS és un procés de selecció on el psicòmetre ha de decidir quins són els millors ítems en funció de la finalitat i l’objectiu del test. aquest anàlisi varia segons el model teòric: Teoria Clàssica dels Tests, Teoria de Resposta a l’ítem o Test referits al criteri. a continuació estudiem la Teoria Clàssica dels Test. Consta dels següents passos :

  1. Decidir les principals propietats de les puntuacions del tests (tipus de resposta, ítems...)
  2. (^) Identificar les anàlisis d'ítems rellevants per a aquestes propietats.
  3. (^) Administrar els ítems a una = prova pilot.
  4. (^) Estimar les anàlisis identificades en el pas 2 per a cada un del ítems.
  5. (^) Establir un pla de selecció d'ítems i identifica quins funcionen malament. Davant dels possibles ítems que s'han decidit eliminar, es qüestiona el perquè de la seva inutilitat/ eficàcia; fins i tot es pot demanar opinió als participants.
  6. (^) Seleccionar el bloc final d'ítems. Indicadors clàssics
  1. Índex de dificultat (ID)
  2. Índex de discriminació (D)
  3. Anàlisi dels distractors
  4. Fiabilitat de l’ítem (IF)
  5. Validesa de l’ítem
  1. Índex de Dificultat (0 - 1). Tests de rendiment Mesura el grau de dificultat de l’ítem, que correspon a la proporció d'encerts entre totes les persones que intentin respondre’l. Com és un índex basat en la proporció d’encerts és exclusiu dels tests de rendiment òptim. Tenim dos processos per mesurar-lo:
  • ID sense corregir per atzar:^ ID=^ ! !
  • ID corregit per atzar:^ ID=^ !!!!/!(!!!) ! En alguns casos podem trobar que alguns subjectes responguin per atzar, aleshores utilitzem un ID corregit per atzar. A més, la dificultat també depèn del nº d’alternatives de resposta. Per exemple en d’ítems d’elecció múltiple (no dicotòmic), integrem un possible error de mesura amb:
  • Puntuació corregida pel subjecte (Pc):^ Pc=^ !!!! (!!!)
  • Mitjana del test:^ Suma ID dels ítems^ entre el nº d’ítems *** Segons els context d’avaluació m’interessa que els ítems siguin d’una dificultat o una altre. A = nombre d'encerts N = nombre d'errors E (k-1) = nombre d'alternatives de respostes
  1. Decidir les porpietats de les puntuacions del test
  2. Identificar els ítems rellevants per aquestes propietats
  3. Prova pilot
  4. Anàlisi d’items amb els resultats de la prova pilot
  5. Seleccionar ítems i identificar quins funcionen malament
  6. Bloc final d’ítems X= sumatori d’´ítems / nº ítems E = nº d’errors N = grandària de la mostra k = alternatives possibles
  1. Índex de discriminació Capacitat de cada ítem per diferenciar entre subjectes amb un nivell alt del constructe i subjectes amb un nivell baix del constructe. Per tant, un ítem té poder discriminant si els subjectes que tenen un nivell alt en el constructe l’encerten més que no pas els que tenen un nivell baix.
    • Com a conseqüència, quan l’ítem discrimina adequadament, existeix una correlació positiva entre la puntuació del subjecte obtinguda en l’ítem i la seva puntuació total en el test.
    • S'aplica tant en test de rendiment òptim com test de rendiment típic.
    • Oscil·la entre +1 i - 1. Com més proper a 1, més bon discriminador. Quan D=0 la seva capacitat discriminativa és nul·la; i quan s'aproxima a - 1, és un mal indicador. Per calcular l’índex de discriminació tenim dues opcions:
    1. índex basat en la diferència de les proporcions d’encert
    2. índex basat en els correlacions ítem-test 1 .Índex de discriminació basat en la diferència de les proporcions d’encert D= !! !!^ -^ !! !!
  • (^) Punts de tall de la mostra (la dividim en dos grups iguals - sup i inf- per comparar resultats):
    • Mediana (marca el punt on es troben el 50% superior/inferior).
    • Q1 i Q3^ (marca el punt on es troben el 50% superior/inferior)
    • Kelley (marca els punts on es troben 27% superior/inferior)^ –^ és el millor critèri!
  • (^) Interpretació de l’índex de discriminació (Ebel, 1965):
    • Si^ D^ ≥^ 0.40^ Es^ pot confiar en el poder discriminador^ de l’ítem.
    • Si 0.30^ ≤^ D^ ≤^ 0.39^ =^ Acceptable, però^ s’ha d’intentar millorar.
    • Si 0.20^ ≤^ D^ ≤^ 0.29^ =^ S’ha de revisar.
    • Si D < 0.20^ =^ S’ha d’eliminar, l’ítem no té capacitat discriminativa.
  1. Índex de discriminació basat en la correlació ítem-test Em serveix per evitar el baix quan trobem que la tendència central es la predominant (el màx. de valors es troben al voltant de la mitjana). Consisteix en correlacionar la puntuació d'un ítem amb la puntuació total del test, però realitzem un error: un efecte de sobreestimació, perquè relaciona un ítem amb un total - que inclou el propi ítem-. Tenim dos opcions:
    1. (^) Corregir a priori i restar la puntuació de l’ítem en el test.
    2. (^) Corregir a posteriori aplicant la formula de correcció de la correlació: 25 subjectes que han encertat i pertanyen al grup inferior

Ítem Test Coef. de correlació

  • (^) Quantitativa
  • (^) Dicotòmica
  • (^) Dicotomitzada
  • (^) Dicotòmica
  • (^) Dicotomitzada
    • (^) Quantitativa
    • (^) Quantitativa
    • (^) Quantitativa
    • (^) Dicotòmica
    • (^) Dicotomitzada
      • (^) Correlació de Pearson (r)
      • (^) Correlació Biserial-Puntual (r!!)
      • (^) Correlació Biserial (r!)
      • (^) Correlació Fi (Φ)
      • (^) Correlació Tetracòrica (r!) ***Dicotomitzar = transformar una variable que inicialment era quantitativa amb una rang major a dos en una variable dicotòmica per facilitar-ne la seva codificació.
  1. Anàlisis dels distractors - resposta d'elecció múltiple Els distractors han de complir 3 condicions : 1. Han de ser escollits per un mínim de persones = tenir la mateixa probabilitat de ser escollits a l’atzar quan el subjecte intenta endevinar la resposta correcta. 2. Han de ser igualment atractius. És a dir que el percentatge de resposta per a cada un dels distractors ha de ser similar o equiprobables. 3. Han de ser capaços de discriminar entre el grup superior i inferior. És a dir, espero que el grup superior marqui amb més freqüència la resposta correcte, mentre que el grup inferior marqui amb més freqüència els diferents distractors. Calculem l'índex de discriminació basat en el percentatge d'encerts (D) per cada una de les respostes incorrectes o distractors. D= !! !!^ -^ !! !!
  • D és negativa = ni > ns! els distractors fan bé la seva funció (més persones del grup inferior estan escollint els distractors que no pas el grup superior)
  • D és positiva = ni < ns! el distractor està distraient massa a les persones del grup superior.
  • Da = 6/150 - 7/150 = - 0,06. Resp. negativa, per tant, es un bon distractor.
  • Dc = 6/150 - 37/150 = - 0'20.
  • Dd = 41/150 - 5/150 =-0'25. Resp. negativa, però despista massa a les persones que saben.
  • De = 42/50 - 46/50 = 0'24. Resp. positiva, s'hauria de revisar, no es un bon distractor. 4, Índex de Fiabilitat de l’ítem Ens indica com contribueix cada ítem a la fiabilitat total del test. L’índex de fiabilitat estima la fiabilitat amb que l’ítem mesura el constructe. És a dir, quina és la capacitat de precisió de la nostra mesura: IF = !!!!! on - Sj desviació típica de les punt. en l’ítem j
    • Dj^ índex^ de^ discriminació^ de^ l’ítem^ j^ (correlació^ ítem-test^ corregida, eliminada la influència del ítem en la puntuació total del test) Quan la variabilitat i la discriminació és elevada, l'ítem contribueix més a la fiabilitat del text = quan el valor de l'índex de fiabilitat és més elevat, més precisió tenim. No es pot interpretar en termes

absoluts perquè no és un valor acotat (oscil·la entre ± ∞). El seu valor - més o menys gran- depèn

de l'escala en que estic mesurant.

  1. Índex de Validesa de l’ítem Com contribueix cada un els ítem a la predicció d'una variable externa que s'anomena criteri (constructe). Es basa en la correlació ítem-constructe/variable externa. No cal restar
    • Contribució de l’ítem en la predicció d’una variable externa (criteri)
    • Correlació de l’ítem amb un criteri extern
    • El tipus de correlació està en funció del tipus d’ítem i el tipus de criteri Per exemple, vull predir com de bo serà un venedor (variable criteri) i faig un test psicotècnic amb diversos ítems. L’ítem que prediu la variable criteri oscil·la entre 1 i - 1. És a dir, pot presentar ambdues direccions depenent de com es formulada la pregunta:
    • Ets un bon venedor? +
    • No sóc gaire bon venedor? - 1 Quan utilitzem un coeficient de correlació Biseral-puntual, no hem de restar el valor de l'ítem sobre el total, perquè estem estudiant una variable externa (que no inclou el valor del propi ítem). En cas que treballem amb un test de direcció negativa (és a dir, que la resposta està formulada de manera invertida) no varia la fòrmula perquè la pròpia base de dades inverteix el resultat abans de fer l’anàlisi d'ítems, de manera que és com si treballessin amb un test de direcció positiva. Per exemple, un Rbp de 0,93 m'indica que l'ítem de depressió de dins del text té una elevada capacitat predictiva de la variable criteri de l'ansietat. *** Ex. Quan eleven al quadrat un coeficient de correlació, obtinc un coeficient de determinació. Aquest últim m'indica a la proporció de variabilitat explicada per l'ítem del qual em buscat la correlació. ID de l’ítem 7 és 0’,37 —> el seu coeficient de determinació (R=0’13) indica que un 13% de la variància del test pot ser explicada per l´item 7

Criteris valoració

  • Inadequada: r < 0.
  • Adequada però amb algunes mancances: 0.55 ≤r < 0.
  • Adequada: 0.65 ≤r < 0.
  • Bona: 0.75 ≤r < 0.
  • Excel·lent: r ≥0. Criteris valoració
  • Inadequada: r < 0.
  • Adequada però amb algunes mancances: 0.50 ≤r < 0.
  • Adequada: 0.60 ≤r < 0.
  • Bona: 0.70 ≤r < 0.
  • Excel·lent: r ≥0. ** Per la complexitat que implica fer un test de formes paral·leles, s'accepta com a vàlid a partir d'un coef. de correlació de 0.6. 2. Equivalència de mesures! FORMES PARAL·LELES. Aplico el test en dues formes paral·leles diferents al mateix temps: mesuren el mateix constructe, estructura i nº d’ítems, però canvia l’enunciat.
  • AVANTATGE: evito l’efecte temporal - curt i llarg-.
  • INCONVENIENT: pot donar-se l'efecte de formes paral·leles, quan al fer un test rere l'altre pot afecta en cansament, etc. Per això, es fa un contrabalanceig : divideixo la mostra en dos grups i a cada un li aplico una forma paral·lela diferent primer, i després al revés. A partir dels resultats, trec un coeficient de fiabilitat que m'indica la equivalència de les mesures. 3 .1. Consistència interna (intercorrelació entre ítems)! DUES MEITATS (correcció d'Spearman-Brown). Integra dues formes paral·leles dins el propi test, així, es divideix el test en dues meitat.
  • AVANTATGE: s’aplica un únic test a una única mostra, i després divideixo les puntuacions en les dues meitats – corresponents a les dues formes paral·leles-.
  • INCONVENIENT: com divideixo les puntuacions? Si tinc un test de 30 ítems que divideixo en dues parts, 15 i 15? Aleshores tinc la correlació entre les dues parts però no del test en total. Per tant, hauré d'aplicar la fórmula de correcció d'Spearman-Brown per al càlcul de dues meitats , per passar del coeficient de correlació de les dues meitats a la fiabilitat total del test. *** Sovint per solucionar el problema de la divisió de la mostrà, s'opta per dividir en ítems parells i senars, de manera que si els ítems vas de menys a més difícils, cansats, personals, etc.,quedaran compensats.

Criteris valoració

  • Inadequada: r < 0.
  • Adequada però amb algunes mancances: 0.60 < 0.
  • Adequada: 0.70r < 0. 80
  • Bona: 0.80r < 0.
  • Excel·lent: r ≥0. Si els ítems mesuren el mateix constructe (consistència interna), les respostes de les dues meitats han de ser consistents entre elles! correlació. 3 .2. Consistència interna (intercorrelació entre ítems)! COEFICIENT ALFA DE CRONBACH (anàlisi de lescovariàncies). Calcula la fiabilitat del test com a consistència interna. Considerant cada ítem com una forma paral·lela d’un test, es fixa a com covarien els ítems entre ells.
  • Com més proper a 1, el test té més consistència interna i per tant és més fiable. Variacions del coeficient alfa: Kuder-Richardson. És l'equivalent al coeficient alfa per a ítems dicotòmics.

2.6. Longitud del test per aconseguir una fiabilitat determinada 2.7. Estimació per interval de la puntuació vertadera – Error típic de mesura En l’estimació per interval de la puntuació vertadera, quantifico l’error típic de mesura que sempre cometo. A diferència del coeficient de fiabilitat que és un índex estandarditzat (oscil·la entre 0 i 1), el valor de l’error dependrà del constructe mesurat: no és el mateix un error de 3 grams a un error d’un quilo. Quanta més variabilitat tinc en les mesures, major serà l'error típic de mesura.

Un test de 32 ítems s'aplica a 200 subjectes i s’obté una mitjana de 23 i una desviació típica de 4. Al dividir el test en ítems parells i imparells, la correlació entre les dues meitats es 0.91.

  1. Quin és el coeficient de fiabilitat del test? Interpreta aquest coeficient i comenta si el valor és acceptable.
  2. Quants ítems caldria afegir a aquest test per a elevar la seva fiabilitat fins a 0.99? Val la pena modificar el test per a augmentar la fiabilitat fins a aquest nivell?
  3. Quant val el coeficient alfa d'aquest test, tenint en compte que la suma de les variàncies dels seus ítems es 1.25? Interpreta aquest coeficient i comenta si el valor es acceptable.
  4. En el test original un subjecte ha arribat a una puntuació de 26 entre quines puntuacions s'espera que es trobi la puntuació veritable del subjecte al nivell de confiança del 95%? Interpreta l’interval obtingut. Es va aplicar un qüestionari per identificar factors de risc interpersonal en el consum de drogues en adolescents a una mostra de 2126 estudiants d’ESO. El test esta format per 51 ítems que s’agrupen en 7 subescales. A continuació es presenta la consistència interna per a cadascuna de les subescales.
  5. Comenta els valors de fiabilitat de les diferents subescales.
  6. Sabent que la suma de las variàncies dels ítems es 1.45, la desviació típica del test es 4.25, calcula l’alfa de Cronbach del test.
  7. Quina seria la fiabilitat del test en el cas de que el qüestionari estigues format per 60 ítems?
  8. Si volem aconseguir que el qüestionari tingui una fiabilitat de 0.98, quants ítems caldria afegir?
  9. Suposem que un dels adolescents que va contestar el qüestionari va obtenir una puntuació directa de 73. Coneixent les dades de l’apartat b),en quin interval es trobaria la seva puntuació verdadera amb un nivell de confiança del 95%?

2. VALIDESA DE CRITERI: grau en què podem predir una variable externa al test (criteri) a partir de les puntuacions del test que estem validant. Trobem dues maneres per verificar aquesta validesa: - Coeficient de validesa (rxy) - les puntuacions test-criteri són contínues/quantitatives - correlació entre puntuacions el test (x) i el criteri (y). - Validesa de decisió - les puntuacions del test i del criteri són dicotòmiques o

dicotomitzades - es compara la capacitat de classificació del test respecte a un

diagnòstic.

  • Com escollir indicadors de la variable criteri?
    • Que siguin rellevants.
    • Que estiguin lliure de biaix (justos en la mesura que fan).
    • Que siguin fiables (mesures del criteri han de ser estables).
    • Que siguin accessibles. Passos:
  1. Definir el criteri.
  2. Identificar l’indicador.
  3. Selecció mostra representativa.
  4. Administració test i obtenció puntuacions.
  5. Mesurar el criteri:
  • Abans del test - retrospectiva
  • Al mateix temps - concurrent (diagnòstic)
  • Després. predictiva (ex: nota selectivitat per predir rendiment acadèmic).
  1. Càlcul coeficient de validesa (correlació) – determinar el grau de relació entre les puntuacions en el test i en la mesura criteri. Criteris de valoració de validesa concurrent vs. predictiva r<0.25 Inadequada r<0. 0.25≤r<0.40 Suficient 0.20≤r<0. 0.40≤r<0.50 Bona 0.35≤r<0. 0.50≤r<0.60 Molt bona 0.45≤r<0. r≥0.60 Excel·lent r≥0.
  • Predicció del criteri a partir del test:
  • yi - Puntuació del subjecte en el criteri, es prediu a partir de la puntuació del subjecte en el test
  • rxy - Coeficient de validesa del test
  • Sy - Desviació típica del criteri
  • Sx - Desviació típica del test
  • xi - Puntuació del subjecte en el test
  • x - Mitjana del test
  • y - Mitjana del criteri
  • Interval de confiança del criteri:
  • yi - Puntuació predita del subjecte i
  • z - Valor de les taules llei normal (95%; z=1.96/99%; z=2.58)
  • Sxy - Error típic de desviació: , on: Sy - Desviació típica criteri rxy - Coeficient de validesa del test Exercici a) Error típic estimació - b) Interval de confiança -

Suposem que tenim un test amb una fiabilitat de 0’75, una mitjana de 80 i una desviavció típica

de 16. Es correlaciona amb un critetri de mitjana de 20 i una desviació típica de 8, obtenint un coeficient de correlació de 0’46. Un subjecte obté una puntuació de 86 en el test. Quin és l’error típic? En quin interval se situa la puntuació del subjecte en el criteri a un nivell de confiança del 95%?