TEMA 3: FIABILITAT
1.concepteS
Primer de tot, hem de saber quin tipus d’errors hi ha:
•Error conceptual: error que es centra en la validesa. Ex:
volem mesurar el pes i ho fem amb un regla.→ És fàcil caure
en aquest error quan mesurem aspectes psicològics, però quan mesurem coses físiques és
més difícil fer-ho.
•Error sistemàtic: provoca un biaix a la mesura, i afecta sempre de la mateixa manera.
Ex: volem mesurar la cintura d’una persona i ho fem amb una cinta que només té 90 cm,
quan estem mesurant en metros. Així que, per molt que ho mesurem primer al subjecte A i
després al B seguirem obtenint un resultat erroni, patirem el mateix error. Aquest error no se
centra en la fiabilitat.
•Error aleatori: provocat per múltiples factors de manera incontrolada, per aquest motiu
sempre es mesura l’efecte de la magnitud d’aquest error en el tema mesurat. Ex: un alumne
fa un examen i en funció de múltiples factors (no ha dormit bé, li han donat una mala
noticia,...) li surt bé o malament.
•ERROR DE MESURA: es calcula mitjançant la diferència entre la puntuació observada i la
puntuació verdadera del subjecte.
Ex: auto-mesurar la capacitat espacial d’un subjecte A el dia 1 i després el dia 2. Segons aquest
seguiment obtindrem resultats en els quals no canviaran molt la seva capacitat, en canvi, el temps de
reacció si que varia en funció del dia. Per tant, hem de tenir en compte quin constructe mesurem, ja
que no hem de confondre mai la fiabilitat amb l’estabilitat del constructe mesurat al llarg del temps.
Parlem de fiabilitat quan hi ha absència d’error de mesura, és a dir, és una propietat psicomètrica
que pretén valorar la consistència o estabilitat de les mesures quan el procés de mesura es repeteix
i la precisió. Per exemple: si les lectures del pes d’una cistella de pomes varien molt en successives
mesures realitzades en les mateixes condicions, es considerarà que les mesures son inestables,
inconsistents i POC FIABLES.
De la variabilitat que presenten les puntuacions obtingudes mitjançant les repeticions d’una mesura
(test) pot obtenir-se un indicador de fiabilitat, consistència o precisió de las mesures. Si la
variabilitat de les mesures del test és gran valors imprecisos i, en conseqüència, poc fiables. El
nivell d’atenció i motivació d’una persona pot variar les seves respostes d’un test que s’ha
administrat repetidament. Per tant, els avaluadors han de centrar-se en estandarditzar el procediment
de mesura per minimitzar la influencia de les variables externes que poden produir inconsistències
no desitjades. L’estandardització consistiria en dur a terme les mateixes instruccions, el mateix temps
d’execució, criteris similars de qualificació dels avaluadors dels exàmens, etc.
Si et donen un test i aquest mesura de manera correcta el constructe, aleshores el test és fiable. Tot i
així, la mesura perfecte no existeix, sempre hi ha variabilitat, i menys si estem aplicant aspectes
psicològics. S’assumeix que la puntuació verdadera d’un subjecte no canvia entre diverses ocasions,
per aquest motiu la variabilitat de les puntuacions observades és deguda a un error de mesura
aleatori.
Sabem que la teoria dels test analitza la incidència dels errors en la mesura dels constructes i el grau
en que afecta aquesta a la fiabilitat dels instruments de mesura. A més, estima l’error típic de
mesura (ETM) que és la desviació típica dels errors i indica la precisió de les puntuacions d’una
persona, és a dir, la seva variabilitat al voltant de la puntuació verdadera. Per exemple, si el ETM del
pes d’un objecte fos de 2 grams, es pot dir que el pes observat diferirà del pes verdader en més de 2
grams. Tot i així, el ETM depèn de la magnitud dels objectes que s’estan mesurant, és a dir, p.ex. 2
FIABILITAT
TEMA 3
1
e= X - V
e: error de mesura
X: puntuació empírica
V: puntuació vertadera
X= V+e
