TEMA 4: VALIDESA
1-CONCEPTES BÀSICS
Validesa: és una de les característiques psicomètriques que més ha variat en la historia de la
psicometria (el contrari que la fiabilitat, la qual té una definició fixa).
Segons APA, la validesa interna és el grau en què l’evidència aportada per l’estudi permet
atribuir un efecte (o resultat) al tractament, és a dir, estem validant la interpretació sobre l’ús
específic que estem fent del test.
Històricament, fent referència a la psicometria, els estàndards van basar-se en valorar la validesa de
contingut, de criteri i de constructe. A partir de l’any 1999 fins ara, es va afirmar que els
estàndards havien de valorar cinc facetes per tal de validar un test, aquestes són: validesa de
contingut, procés de resposta, estructura interna, relacions amb altres variables i
conseqüencial. Les úniques que van sorgir completament noves són el procés de resposta i la
validesa conseqüencial. La validesa de contingut va quedar-se exactament igual, l’estructura interna
correspon a la validesa de constructe i les relacions amb altres variables correspon tant a la validesa
de criteri com la de constructe. Per tant, hi ha una equivalència entre les tres facetes històriques i les
cinc modernes.
Com he comentat anteriorment, la concepció del que és la validesa ha variat en el temps.
Històricament, la validesa era una propietat inherent en el test, és a dir, podíem dir si un test era vàlid
o no. Actualment, amb els nous estàndards, no podem afirmar aquest concepte, sinó que el que diem
és que les inferències que fem a partir d’aquest test són valides o no. Exemple: es dissenya un test
per mesurar la deficiència cognitiva amb trastorn d’Alzheimer i aquest es valida per aquesta
població. Posteriorment, s’aplica aquest test per subjectes amb demència vascular, però les
inferències que fem no seran valides ja que aquesta patologia no té rés a veure amb l’Alzheimer.
Per tant, un test vàlid és aquell en que les inferències que fem a partir d’ell s’adeqüen als objectius
pel qual ha sigut construït (mesura el que volem mesurar).
2-CINC FACETES A VALIDAR
La primera faceta a validar és la validesa de contingut, que fa referència a que els ítems siguin
rellevants i representatius del constructe que pretenem mesurar.
La següent faceta a validar és el procés de resposta, faceta nova dels nous estàndards, que pretén
validar justament que el procés que utilitza els subjectes per respondre un test és el que marca la
teoria. P. ex. en un test d’intel·ligència el que s’intentaria validar es que les maneres o formes de
procedir dels subjectes als resultats coherents amb els que marca la teoria.
La següent faceta a validar és l’estructura interna, en la versió històrica l’anomenaven validesa de
constructe. Pretén analitzar la relació amb els ítems, si aquests són congruents amb el model teòric
per analitzar el constructe. Amb aquesta estructura valorarem com els ítems s’agrupen per mesurar
uns determinats constructes, per tant, la seva agrupació depèn del constructe que es vol analitzar.
La següent faceta a validar és la relació amb altres variables, en la versió històrica l’anomenaven
validesa de criteri. Pretén estudiar quina és la relació entre la puntuació total del test i un criteri
extern (variable externa). En els estàndards del 1999 la defineixen com les relacions que
s’estableixen entre el constructe del test i altres constructes externs al test.
Per últim, tenim la faceta a validar, segons els estàndards del 1999, de la conseqüències de
l’aplicació de l’aplicació del qüestionari. Aquí una de les preocupacions es que les conseqüències
d’aplicació del test siguin les esperades, siguin les previstes.
Actualment, les noves facetes modernes que es van desenvolupar no estan prou validades com per
poder aplicar-les. Així que, normalment, s’apliquen les tres facetes ja existents des de la antiguitat,
que són que emfatitzarem en aquest tema.
3-VALIDESA DE CONTINGUT (domini conductual)
PSICOMETRIA VALIDESA: TEMA 3
