¡Descarga Psiquiatria y más Apuntes en PDF de Medicina solo en Docsity!
Tema 7: La Salut de l’Ésser Humà
1. La Salut i les Malalties
Aquesta definició va ser donada per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Una afecció és un problema en la salut que no afecta a la vida normal (Ex: Braç esquinçat, la menstruació, el mal de panxa,...). La salut depèn de quatre elements bàsics:
a/ Les característiques físiques i mentals de cada persona. Quan naixem partim d’una herència paterna, aquestes característiques genètiques hereditàries ens poden predisposar a patir certes malalties.
b/ L’estil de vida. L’alimentació, l’exercici físic, evitar productes tòxics i moderar les situacions d’estrès influeixen positivament en la salut de la persona.
c/ El sistema d’assistència sanitària. Poder comptar amb una xarxa d’assistència propera i eficaç és molt important sobretot en situacions d’urgència.
d/ L’entorn social. Si una persona creix i es desenvolupa en un entorn social favorable i estable repercuteix molt positivament en la futura salut de la persona.
Hi ha quatre grans grups de malalties:
Infeccioses. Causades per algun ésser (microorganismes o virus) que entra al nostre organisme i alteren la seva normalitat. No-infeccioses. Mal funcionament del nostre cos degut generalment a causes internes. En aquest grup hi trobem els tumors, càncers, malalties neurodegeneratives, etc. Drogodependències. On hi distingim drogues legals i il·legals. Accidents.
2. Les malalties infeccioses
La salut és l’estat complet de benestar físic, mental i social, i no tan sols l’absència d’afeccions o malalties.
La malaltia és una alteració lleu o greu del funcionament del nostre organisme. Es pot originar tant per causes internes com externes.
És una malaltia causada per microorganismes o virus.
Microorganismes
Els microorganismes són éssers vius microscòpics que poden viure en l’aigua, sòl i altres éssers vius. N’hi ha tres grans tipus: els bacteris, els fongs i els protozous.
Bacteris
Són uns éssers vius unicel·lulars de cèl·lula procariota que no presenta membrana nuclear. És molt petita ja que mesura entre 1-10 μ. Només té un cromosoma i està en contacte amb el citoplasma. Tenen una nutrició heteròtrofa tot i que hi ha algunes espècies bacterianes autòtrofes (algues cianofícies). Els bacteris es resisteixen a les condicions desfavorables augmentant el gruix de la seva paret bacteriana. Es reprodueixen mitjançant la bipartició. Si no es separen formen els estreptococs o els estreptobacils.
Fongs
Són éssers vius de cèl·lula eucariota que poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. No tots els fongs són infecciosos i els que ho són provoquen unes malalties lleus anomenades micosis que poden afectar a la pell i a les mucoses (bucal, vaginal, etc.). Per eliminar als fongs s’utilitzen uns medicaments anomenats fungicides. Un exemple de malaltia causada pels fongs és el peu d’atleta que produeix unes clivelles entre els dits dels peus o a les ungles amb unes fortes picors.
Protozous
Són éssers vius unicel·lulars de cèl·lula eucariota que acostumen a tenir cilis o flagels per desplaçar-se. Les dues malalties més importants causades per protozous són:
Malària o paludisme. La malària és una malaltia causada pel protozou plasmodi que entra al cos a través de la picada d’un mosquit africà anomenat anopheles que conté al plasmodi acomodat al seu aparell bucal tot i que a ell no li provoca cap malaltia, quan aquest mosquit pica a un humà el protozou entra a l’organisme provocant la mort de la persona. És la malaltia que més persones afecta en tot el món però és molt poc investigada degut a que només afecta al 3er món. Hi ha una cura per a la malària però no contribueix gaire a la eradicació de la malaltia ja que en la majoria dels casos el medicament no arriba o no arriba a temps al malalt. Per evitar la malaltia també hi ha una vacuna però passa el mateix que amb la cura, no arriba gairebé mai al destinatari.
Malaltia del son. La malaltia del son és una malaltia causada pel protozou trypanosoma que es troba a les potes de la centro-africana mosca tsé-tsé. Quan la
s’anomena virulència.
- Període d’estat. El cos ja ha activat els seus sistemes de defensa contra aquests microorganismes i la persona comença a patir els símptomes que varien en funció de cada malaltia.
- Període de resolució. El cos encara està combatent per exterminar aquests microorganismes però ja ha disminuït en un nombre important el nombre de microorganismes existents. Aquest període dura fins que tots els microorganismes invasors han estat exterminats. Si aquest període mai arriba la persona mor.
- Període de convalescència. Quan l’organisme ha destruït tots els microorganismes patògens el cos està molt debilitat per la batalla i, per tant, no tornarà a estar al cent per cent de les seves funcions fins uns dies després.
5. Exemples de malalties infeccioses
Gastroenteritis. Gastro = estómac. Enter = Intestí. Itis = inflamació. La gastroenteritis és, segons la descripció morfològica una inflamació de l’estómac i l’intestí però això no és totalment exacte ja que no són l’estómac i l’intestí qui pròpiament s’inflamen sinó que són les seves mucoses les que pateixen aquest estat. La gastroenteritis és, per tant una inflamació de la mucosa gàstrica o intestinal. Aquesta malaltia la poden provocar diferents bacteris tot i que si el bacteri causant és l’anomenada Salmonel·la la gastroenteritis passa a anomenar-se Salmonel·losi. És una malaltia de contagi indirecte que es pot contagiar a partir d’aliments o begudes en mal estat.
Meningitis. La meningitis és, com el seu nom indica, una inflamació de les meninges. Es produeix mitjançant un contagi directe en el que s’inhalen restes de mucosa on es troba el bacteri Neisseria Meningitidis.
Candidiosi. És una malaltia que produeix unes taques a la pell i intenses picors en elles. Es produeix pel fong Candida Albicans que fa un contagi directe a partir de les relacions sexuals sense protecció o del contagi indirecte mitjançant les peces de roba contaminades.
Malària o paludisme. La malària és una malaltia que produeix uns períodes intermitents de febre alta anomenats crisis palúdiques. La malaltia és produïda pel protozou Plasmodium vivax que es troba en l’aparell bucal del mosquit africà Anopheles i, per tant, té un contagi indirecte.
Xarampió. És una malaltia provocada pel grup de virus Paramyxovirus que produeix, en primer lloc una inflamació de la mucosa de les vies respiratòries seguit d’una erupció a la pell i febre. Es contagia de manera directe inhalant gotes expulsades per una persona infectada al tossir o esternudar.
Grip. És una malaltia provocada pel grup de virus Orthomyxovirus que afecta a la mucosa de les vies respiratòries provocant esternuts, mal de cap, diarrea, vòmits, etc.
6. Malalties no infeccioses
No totes les deficiències del nostre cos són donades a partir d’agents patògens, també hi ha una sèrie de malalties que es donen a partir d’un mal funcionament sense motiu del cos. Les malalties no infeccioses poden ser dividides en:
Tumors i càncers. Són teixits formats per cèl·lules que es reprodueixen de manera descontrolada i sense motiu afectant a les funcions de les pròpies cèl·lules que les envolten. Quan el tumor està en una sola part diem que és un tumor benigne. Quan aquest tumor arriba a altres parts del cos (per metàstasi) el tumor passa a ser maligne i constitueix un càncer. No hi ha cap fet que se sàpiga que origina el càncer però sí uns quants factors que l’afavoreixen com el tabac, la dieta desequilibrada, la manca d’esport físic, etc.
Malalties neurodegeneratives. El cervell comença a perdre les seves funcions i no es poden arreglar. Uns exemples d’aquestes enfermetats són les esclerosis o l’alzheimer.
Trastorns hormonals. És l’excés, la falta o simplement l’error en la fabricació de les hormones. Alguns trastorns són el nanisme, el gegantisme, la diabetis, etc.
Anomalies genètiques. Hi ha errors en l’ADN cel·lular i, per tant, les cèl·lules no fan la funció que haurien. Alguns exemples són el Síndrome de Down, el daltonisme, la hemofília, la fibrosis quística, etc.
La prevenció
Per evitar que algunes malalties infeccioses traspassin les barreres del nostre cos, cal tenir en compte els següents sistemes de protecció:
Hàbits d’higiene. L’aigua i el sabó no fa gaires anys que s’ha introduït a les cases. Això és molt important ja que així evitem l’estança d’alguns microorganismes al nostre entorn i així evitem moltes malalties infeccioses. Amb la higiene ens referim tant a la neteja domèstica com la corporal, de la roba, dels estris de cuina, etc.
Vacunes. S’agafa un microorganisme i, mitjançant productes químics, el fan més dèbil o el tallen a trossos. Quan aquest microorganisme (dit antigen) entra a l’organisme els limfòcits B fabriquen els seus anticossos i l’anul·len però també queden alguns anticossos que no han estat usats a la sang. Quan el patogen real entra ja té els anticossos preparats i només entrar a l’organisme ja l’anul·len evitant que passem per la malaltia.
Quan existeix una necessitat física i psíquica de consumir un tipus de drogues es parla d’addicció o drogodependència.
a. Física. El cos s’acostuma a l’efecte d’una substància i quan l’individu no la consumeix entra en un estat de crisi i es troba molt malament físicament, això s’anomena síndrome d’abstinència.
b. Psíquica. És una sensació de que l’estat d’ànim que aconsegueixes amb la droga no el podràs tenir mai més si no la consumeixes. Aquesta dependència és la més perillosa ja que és molt difícil de superar.
La tolerància és el procés d’adaptació a la droga. Quan el cos tolera una droga cal consumir dosis molt més altes per a mantenir el mateix efecte. El consum de les drogues sol iniciar-se en l’adolescència a causa de la pressió del grup, la baixa autoestima i les males relacions socials. Hi ha tres factors que predisposen a una persona a ser consumidor:
Ambient. La família, els amics, el lloc on vius, ...
Tipus de droga. En els temps que corren la gran varietat de drogues que corren pel mercat d’un fàcil accés facilita molt l’addicció.
Personalitat. Les deficiències afectives, i demés causes pròpies de cadascú inciten al consum de drogues.
Accidents
Els accidents no són cap tipus de malaltia però si que a vegades produeixen trastorns que poden o no derivar en la mort. Hi ha tres tipus d’accidents:
Accidents domèstics. Afecten principalment als infants d’entre 1 i 6 anys. Com als infant les neurones més desenvolupades es concentren en l’aparell bucal utilitzen aquest per identificar tot el que els envolta i per això s’ho fiquen tot a la boca, això pot fer que sense voler ingereixin alguna cosa que els produeixi asfixia o intoxicació. Aquests accidents són provocats per la falta de cura i atenció dels pares.
Accidents laborals. Afecten principalment als adults d’entre 16 i 65 anys. Aquests accidents poden causar cops, sobreesforços, caigudes, etc. Es causen a partir de la falta de mesures de seguretat, l’excés de treball i el no posar-se les mesures de seguretat per part dels treballadors.
Accidents de trànsit. Afecten majoritàriament als joves d’entre 18 i 30 anys. Acostumen a provocar fractures, ferides i, si no es tenen les mesures de seguretat
correctes, fins la mort.
