¡Descarga ¿Qué significa Epistemología? y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema 1
¿Qué significa Epistemología?: Branca de la filosofia que estudia els mètodes per arribar al coneixement científic.
La ciència sorgeix al intentar explicar els fenòmens de manera lògica. Es
basa en intentar ensenyar i compartir el trobar per contrastar i avançar
¿Que significa psicologia?: Aquesta definició ha anat canviant al llarg del temps en funció als seus objectius al llarg de l’historia.
Exemples:
- Part de la filosofia que tracta l’anima, les seves facultats i altres operacions.
- Ciència que estudia els processos mentals en persones i en animals.
- Manera de sentir d’una persona o d’un poble.
▲ Diferents objectes d’estudi dels psicòlegs contemporanis
- Explicar les correlacions biològiques entre els successos mentals.
- (^) Explicar els principis que governen l’aprenentatge i la memòria.
- Millorar la productivitat i organització industrial
- Explicar el comportament humà en relació a la teoria de l’evolució
▲ Dues maneres d’enfocar la història de la psicologia
- La teoria dels grans homes: Èmfasi en les persones que van canviar el curs de la història.
- Zeitgeist (esperit del temps): Basat en les forces culturals que van contribuir a configurar la mentalitat de les persones.
- L’enfoc de E. G. Boring
Va ser deixeble de Titchener ( el principal representant de Wundt a USA ).
- Influenciat pel positivisme, va emprar una versió exclusivista i reduccionista de la historia de la psicologia.
- S’imaginava el desenvolupament de la psicologia com una cosa continua que estava en constant evolució.
- Per descriure un relat històric hem de recórrer a dades i a diverses fonts:
Fonts primàries: Material de primera mà respecte a un fenomen. Son fonts especifiques, concretes i particulars.
Fonts Secundaries: Comentaris, anàlisis i critiques basats en fonts primàries.
Fonts terciàries: Selecció i recopilació de fonts primàries i secundaries. Ens ajuden a trobar fonts mes especifiques.
▲ La ciència i els seus punts de vista
- La ciència va sorgir com una manera d’obtenir resposta a qüestions de la naturalesa, sense dependre exclusivament del dogma eclesiàstic, les supersticions, els mites etc.
- La ciència es el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l’observació i el raonament, sistemàticament estructurats i dels que es dedueixen principis i lleis.
■ Es fonamenta en l’observació empírica contrastada.
- El mètode científic: La ciència vol generar proposicions confirmables, per mitjà de l’ajustament d’un sistema formal de símbols de les observacions empíriques realitzades.
■ Utilitza diferents mètodes i tècniques per adquirir i organitzar el coneixement sobre fets objectius i accessibles.
■ Pretén generar més coneixement amb l’objectiu de crear prediccions concretes, quantitatives i comprovables Lleis matemàtiques, físiques i químiques.
Teories científiques tenen 3 funcions:
- Ordenar i organitzar les observacions empíriques
- Actuar de guia per a futures observacions
- Generar proposicions confirmables
Si les proposicions es confirmen mitjançant l’experimentació, la teoria es veu reforçada. CAP TEORIA ES INAMOVIBLE.
▲ 2 punts de vista de la ciència.
- Racionalisme: Les operacions mentals esdevenen abans d’obtenir el coneixement: mètode deductiu
■ Per a Popper el mètode científic conte 3 fases:
- Determinació del problema
- (^) Teoria: propostes per solucionar el problema
- Critiques: descobrir els efectes de les solucions proposades
- Segons Popper: L’estat superior al que pot arribar una ciència es no haver sigut desqualificada.
- Thomas S. Kuhn: “ La ciència es una iniciativa molt subjectiva”
Va significar una nova època en l’anàlisi de les teories científiques:
- Va cridar l’atenció obre la noció clàssica de la ciència que la definia com a neutre i a temporal.
■ (^) El procés científic segons aquest, comporta una sèrie de ruptures en els que intervenen factors socials aliens a la lògica científica.
- “Paradigma”: Grups de suposicions sobre el contingut d’una ciència en concret, que determina el que constitueix un problema de recerca i com es busca la seva solució. Guia per tant totes les activitats de l’investigador.
Amb el temps sorgeixen anomalies que no poden ser explicades pel paradigma; Conseqüentment es dona una crisis en la que sorgeix un nou paradigma.
- ¿Com canvien les ciències segons Kuhn?
a. Estat preparadigmàtic: Coexisteixen diversos punts de vista; hi ha escoles contraposades
b. Estat paradigmàtic: Una escola guanya a les demes i es crea un període on es genera ciència bàsica.
c. Estat revolucionari: Un paradigma existent es desplaçat per nou. (necessitat social de donar resposta a nous problemes)
Si relacionem el seu pensament a la psicologia ens podem plantejar quin tipus de disciplina es ara per ara.
- En resum Popper creu que l’activitat científica esta guiada per problemes i Kuhn creu que esta guiada pel paradigma que es consideri en aquell moment.
▲ Psicologia: És la ciència que estudia la conducta dels individus i els seus processos mentals, incloent els processos interns i les influències que s’exerceixen des del seu entorn físic i social.
- ¿ És la psicologia una ciència? Debat constant.
Totes les ciències assumeixen un determinisme; n’hi ha diferents tipus.
a. Determinisme físic: 3 tipus
a.a. Biològic
a.b. Mediambiental
a.c. Sòcio-Cultural
b. Determinisme psíquic: Els determinants mes importants de la conducta són d’origen intern.
b.i. Determinants mentals, conscients o no on podem diferenciar entre l’experiència cognitiva i emocional etc.
b.ii. Diferencia de processos simples i processos superior en quant a quins poden ser mesurats.
c. Indeterminisme: Les causes de la conducta són determinades però no es poden mesurar
b.iii. Principi de incertesa de Heinsenberg: En ciència res es pot conèixer amb certesa.
d. No determinisme: No s’accepta la ciència per a estudiar l’ésser humà.
Aspectes comuns en tots els determinismes: Com més causes es descobreixin, mes previsible i controlable serà la conducta. No obstant considerem que es quasi impossible conèixer totes les causes que ocasionen la conducta.
▲ Evolució de la psicologia
- Inicialment formava part de la filosofia però mes tard la delimitació de l’objecte d’estudi i l’adopció de mètodes propis fan possible l’establiment d’una disciplina independent.
■ 4 Etapes:
- Ciència de l’ànima: Plató i Aristòtil fins a Descartes. Descriu l’anima com a inseparable, biològica i que fora del cos no te sentit ni existència. - Va suposar l’inici de la psicologia.
- Ciència de la ment: Importància de les idees on hi ha una realitat que es la ment. S’accentua la consciencia de l’anima. Es comencen a fer anàlisis reflexius i descriptius.
- Causa material
- Causa Formal
- Causa eficient: Agent responsable de la seva creació.
- Causa final.
- La revolució científica va portar a rebutjar la causalitat final i a quedar-se amb l’eficient. Es comença a rebutjar l’església.
- Ciència Teleològica: Tota procés natural s’explica en termes d’una finalitat atribuïda.
Edat mitja europea: Tot el coneixement resideix en deu i els filòsofs es dediquen al coneixement de la paraula i obra de deu.
Traspàs de Ciència de l’ànima Ciència de la ment.
Renaixement: No accepten que tot el coneixement provingui de deu. S’interessen pel origen del coneixement humà.
■ Caiguda de l’autoritat eclesiàstica amb un nou esperit de recerca. Mentalitat humanista que es basa en creure en un potencial de coneixement del esser humà.
■ Humanisme: Individualisme; Relació personal amb deu; Interès en la saviesa clàssica i actitud negativa envers la filosofia d’Aristòtil.
En el context renaixentista:
- Crisi i revolució; canvis en l’organització social el pensament de l’edat mitja. Establiment de les bases del món modern:
■ Política: Fi del feudalisme i inici dels estats-nació.
■ Religió: Reforma i contrareforma, escissió de l’església cristiana en protestantisme i catolicisme.
■ Ciència i coneixement: Fi del geocentrismes i l’inici de l’heliocentrisme: els arguments basats en la fe són desplaçats per la lògica, les matemàtiques, l’experiència i la raó. -> Kepler, Copèrnic i Galileo.
2.2. La revolució Científica
- Peste Negre: disminució de la població europea i dubtes/ressentiments contra l’església medieval.
- Canvi social: Retorna a una economia monetària i erosió del sistema feudal. Sorgiments dels estats nació i disminució del poder papal. Guerres intermitents i depressió econòmica.
- Expansió del món conegut: Exploració de xina(Marco Polo), Descobriment de Amèrica i Circumvolució del món(Magallanes).
- Intervenció de l’impremta: Johannes Gutenberg: Transformació de la ciència en una empresa publica. Examinació critica de múltiples obres literàries i científiques.
- Físics astrònoms matemàtics que destrueixen encara mes el dogma eclesiàstic.
■ Nicolas Copèrnic: Teoria heliocèntrica: “el Sol se encontraba en el centro del Universo y la Tierra, que giraba una vez al día sobre su eje, completaba cada año una vuelta alrededor de él.”
■ Johannes Kepler i Galileo Galilei: Moviments planetaris explicats per les matemàtiques.
▲ La il·lustració (s. XCII I XVIII)
- Canvi de pensament: confiança en la raó i l’experiència humana que va substituir la fe en la religió i en la autoritat tradicional.
- Va ser pronunciada a França, alemanya i Anglaterra.
- Isaac Newton: Demostra encara més el dogma eclesiàstic.
- Llei de Gravitació universal.
- Va integrar les lleis del moviment terrestre i astral postulades per Galileo i Kepler.
- Principis de la ciència newtoniana: Deu ha creat el món però no hi intervé.
- Newton i Leibniz es van disputar el mèrit del descobriment del càlcul integral i diferencial. Es basa en el supòsit que tota quantitat contínuament canviant pot ser conceptualitzada per una seria infinita de instants.
- Teoria de la gravitació: Una explicació científica adequada ha de ser universal. La universalitat marca la explicació científica genuïna.
Els filo psicòlegs van considerar la teoria de newton com un paradigma del pensament. Van intentar modelar una teoria psicològica en funció de la ciència newtoniana.
Ex. Psicologia associacionista
Anàlisi atomista i reduccionista per fer de la psicologia una ciència legitima.
Concepció de l’explicació científica positivista: Les explicacions causals i les lleis científiques son descripcions de correlacions observacionals.
2.3. Racionalisme, empirisme y associacionisme
Plató i Aristòtil van originar dues tradicions filosòfiques: Racionalisme i empirisme
- Racionalisme: Doctrina filosòfica que considera que la raó es la via segura per a l’obtenció del coneixement i la veritat.
- Empirisme: Èmfasis en l’observació de l’experiència sensible, tot coneixement deriva de l’experiència.
- Racionalisme : Els canvis proposats per alguns racionalistes van crear les condicions epistemològiques necessàries pel posterior establiment de la Psicologia científica.
- Esperits animals: Espècie de flama subtil generat per la rarefacció de partícules diminutes de sang a conseqüència de l’escalfor del cor. S’emmagatzemaven als ventricles cerebrals.
- Nervis: tubs buits amb uns filaments molt fins en el seu interior.
■ Dualisme interaccionista: l’esser humà esta format per dues substancies que interaccionen entre si per mitja de la glàndula pineal.
- L’espiritual-immaterial (inextensa): La ment que es pensament pur i conscient. Idees, voluntat i enteniment; exclusiu de l’esser humà.
- La substancia material ( res extensa): El cos que es material i mecànic, que produeix moviments reflexes, moviments voluntaris i passions causades pel conflicte ment-cos.
- Contribucions a la psicologia:
■ Anàlisi mecanicista de la conducta: Crea les bases de la fisiologia experimental i la teoria de l’arc reflex.
■ El cervell com a mediador de la conducta: intuïció que es va arribar a confirmar el cervell es l’òrgan de la ment.
■ Va marcar la direcció a seguir per la filosofia del segle 18: Ànima= consciencia; l’objecte d’estudi eren les idees.
■ Va especificar la relació cos-ment.
■ Investiga l’animal per entendre l’home.
■ Rescata la experiència subjectiva (introspecció)
■ Però també va despertar moltes critiques ja que les seves idees no eren susceptibles de ser comprovades científicament.
Els racionalistes:
- Baruch Spinoza: Era monista
- Defensà que deu era naturalesa i per tant la totalitat de l’univers. I per aquesta afirmació el van considerar ateu.
- Pensava que sense el món natural, res existiria.
- Rebutjava el dualisme existent, creia que el cos i la ment eren dues dimensions de una única substancia divina. Creia que eren el mateix per considerats des de diferents punts de vista.
■ Rebutjava la causa final, per ell la naturalesa=deu era totalment determinista i per tant cos i ment eren la mateixa cosa
MONISME.
- Plantejava una ètica basada en l’autocontrol, el pensament adequat era aquell on la raó controlava les emocions corporals.
- Gottfried Wilhelm Leibniz
- Contemporani de Spinoza, va reaccionar contra el monisme: Postulava que si l’ànima no era substancia llavors no tenia sentit el postulat de descartes de “ penso llavors existeixo” Justificava la certesa del coneixement.
■ “ Para el monismo la realidad última es una y para el pluralismo el mundo, la totalidad, está compuesto de realidades independientes las unas de las otras, o bien interrelacionades”
- Tambe va reaccionar a l’oposició cartesiana de pensament - extensió. Creia que era una separació no justificada ja que ja que l’ànima també tenia coneixement inconscient com el cos. El fet de no tenir consciencia de un mateix no significa no tenir anima.
Va superar el monisme per donar lloc al pluralisme on tota unitat de l’univers era de naturalesa psíquica – Immaterial.
- Monadologia: Postulava que l’univers esta composat per infinites partícules independents a les que denominava Monades.
■ Monades: son unitats d’energia psíquica immaterial , cada mònada, que es una unitat simple i individual de vida, es activa i te capacitat de percebre i “apetecer”.
- Percebre: reflectir d’alguna manera la realitat , es a dir l’estat intern.
- Totes les monades tenen una finalitat Entelèquia.
- Són inextenses ja que no estan formades per matèria, ni tenen forma ni són divisibles.
- Poden variar en la seva intel·ligència
■ El cos humà es una agrupació de mònades amb diferents estats de consciencia, dominats per l’ànima.
- Pensament: Mateix principi de gradació que amb les monades.
■ Petites percepcions: Inconscients, ja que estan per sota del llindar de la consciencia.
■ Percepcions: estat de consciencia amb continguts borrosos i indiferenciats.
■ Apercepcions: agrupacions de petites percepcions guiades per l’atenció voluntària. Aquestes son conscients clares i diferenciades ja que estan per damunt del llindar de la consciencia. La raó nomes pot operar sobre aquestes apercepcions i nomes es donen en l’anima humana ja que es capaç de reflexionar sobre els seus propis actes.
■ Va ser el primer de la història en parlar d’un contínuum inconscient- conscient. Idea desenvolupada després pel Psicoanàlisis.
■ Va ser el primer en adoptar la noció del llindar
■ La consciencia es un conjunt d’idees que posseeix una persona en un moment donat.
■ Les idees tenen energia pròpia i atrauen o eviten idees compatibles o incompatibles.
■ Aquestes idees lluiten per expressar-se en la consciencia, Cada idea te una tendència a buscar l’expressió conscient = autoprotecció
■ Estava d’acord amb els empiristes en que les idees provenen de l’experiència però creia que un cop existien tenien vida pròpia,
■ Associacions d’idees:
- Fusions: unions entre idees de contingut idèntic on els components individuals desapareixen.
- Complicacions: unions menys fortes d’idees amb un contingut compatible però diferents entre elles. - Si els continguts son incompatibles entre si llavors les idees lluiten entre elles, les perdedores son expulsades a la perifèria de la consciencia Quedaven en estat de latència
- Massa aperceptiva: Conjunt d’idees compatibles que han aconseguit expressar-se conscientment.
- La seva característica mes important es la seva resistència al canvi ja que nomes les idees compatibles son admeses.
- La voluntat es un desig + una idea d’objectiu a aconseguir. La massa aperceptiva conte totes les idees a les que estem atents i dirigeixen la percepció del mon a traves d’aquella massa.
- Sentiments: Quan una idea ascendia al centre de la consciencia sentia plaer i quan era inhibida sentirà dolor.
- Va ser el primer en parlar de repressió d’idees i de llindar de consciencia.
- Empirisme: Doctrina filosòfica que considera que el coneixement deriva de l’experiència
- Amb el sorgiment de la revolució científic, els filòsofs comencen a negar l’existència de idees innates de descartes afirmant que totes les idees deriven de l’experiència. Desconfien del mètode deductiu ja que pot portar dogmatismes.
- Busquen com Newton o Galileo, explicar tots els successos mentals mitjançant algunes lleis o principis. Locke i el seu assaig sobre l’enteniment humà donen el tret de sortida a l’empirisme
Els empiristes:
- Francis Bacon: Establir mètodes per explorar les àrees de coneixement menys conegudes. - Dona mes importància als fets empírics que a la teoria. Va establir les bases de l’experiment modern.
- Creia que nomes a través de l’experiència es podia arribar a abordar les qüestions intel·lectuals.
- Va descriure 4 fonts d’error que impedien detectar l’experiència amb imparcialitat:
■ Prejudicis personals
■ Prejudicis culturals
■ Prejudicis del llenguatge
■ Prejudicis dogmàtics
- Mètode inductiu: Creia que s’havia d’investigar la natura des d’una posició naturalista i mecanicista, evitant la teologia.
■ La naturalesa nomes es pot entendre mitjançant l’estudi directe i objectiu.
■ Mètode experimental: La inducció: Partim d’allò que s’observa i anem cap a la generalització.
- Repetició d’observació en diferents condicions
- Publicar els resultats i confecció de taula de descobriments.
- A partir de la taula inductivament establir una llei general hipotètica.
- “Experimenta fructífer”: realitzar experiments que verifiquin la llei.
- Thomas Hobbes
- Amic, secretari i traductor de Bacon.
- Visió negativa de l’esser humà: Creu en l’humà com una criatura egoista que cerca el plaer immediat i te impulsos agressius per destruir els seus parents i prendre’ls-hi les seves possessions. “L’home es un llop pels demes homes”
- La societat es el fruit de la por de l’home a la mort i la destrucció i es necessària per conviure en pau i harmonia i gaudir de la vida i dels seus bens materials.
- Va ser contemporani de Galileu i va tenir una gran influencia en la manera de entendre el món Mecànic i format per matèria i moviment. Va ser el primer britànic en negar les idees innates i defensà una teoria empírica del coneixement.
- Tenia una visió mecanicista, materialista i hedonista de l’home:
■ Aquest es podria entendre com si fos una màquina a la cerca de impressions sensorials plaents.
- Hobbes introduí, conceptes importants per a la psicologia:
■ Imatges mentals: sensacions decadents i residuals generades pels moviments de la substancia cerebral com a conseqüència de l’excitació dels receptors sensorials. Marca una homogeneïtat de la cognició i la percepció que diferencia tan sols per una diferencia de grau.
- Idees de generals: fruit de l’abstracció; aïllar i separar una idea de totes les que l’acompanyen en la vida real. Ex. Idea de blancor.
- L’associació d’idees: La repetició de seqüencies d’idees produïa l’associació entre elles. Ex. La por a la foscor dels nens
- Alguns autors han considerat a Locke el pare de la psicologia associacionista.
- Diferenciació entre qualitats primàries i secundaries causes que produeixen les idees simples
■ Qualitats primàries: objectives; substancies materials que generen idees de figura, solidesa, extensió, moviment etc. Es el que esta físicament present.
■ Qualitats secundaries: deriven de la interacció sensorial amb les substancies. Forma de poders capaços de generar sensacions a traves de les qualitats primàries.
- Consciencia o enteniments: Format per idees derivades de les experiències sensorials simples i complexes.
- Processos mentals: activitat sobre les idees
■ Combinació: idees simples juntes formen una complexa
■ Comparació: relació entre idees
■ Abstracció: aïllar una idea de totes les que les acompanyen
■ Connexions associatives: marginals, per repetició, producte de l’hàbit o l’atzar. Pertorben el funcionament mental
Bases de l’associacionisme
- Georges Berkeley: Creador de l’idealisme subjectiu ( immaterialisme, metal·lisme, o idealisme sensualista...) - Qüestiona la teoria lockiana de las qualitats primàries perquè anaven en contra la doctrina de l’espiritualisme de l’anima. - Es contrari al materialisme, no accepta la extensió com a substancia real, autònoma i independent. - L’immaterialisme:
■ Ser es percebre o ser percebut, creu que la base del coneixement son les idees procedents de les percepcions. Però creu en l’existència mateixa del mon com a dependència de la percepció les coses tan sols existeixen quan son percebudes per algú.
- Percepció de l’espai i profunditat:
■ L’espai absolut era una qualitat dels cossos.
- Al seu assaig d’una teoria de la visió demostra que era impossible la percepció directa de l’espai i la profunditat ja que tenim una retina bidimensional.
■ La noció de profunditat dependria de l’aprenentatge i la practica
- Associacionisme: Teoria Psicològica que explica la unitat de consciencia amb el principi de l’associació d’idees. Pertany a la doctrina filosòfica de l’empirisme però no tots els filòsofs empiristes van ser associacionistes. - El primer sistema psicològic plenament associacionista va ser el de David Hartley. Va establir les bases fisiològiques del principi d’associació i el va estendre a l’explicació de tots els processos mentals.
Associacionistes:
- David Hume: “Sento llavors existeixo”
- Volia estudiar les aspiracions i impulsos mes basics de l’esser humà per conèixer que i com senten i actuen les persones. Va considerar a l’home com un objecte natural que podia ser observat.
- Explicà la unitat dels continguts mentals amb tan sols l’associació d’idees que era una força cohesiva que feia innecessària la noció metafísica d’un anima substancial.
- Va desenvolupar la explicació causal basat en conceptes associacionistes.
- Classificació dels continguts mentals:
■ Locke creia en idees i hume en percepcions(totalitat dels estats mentals)
■ Impressions: Equivalents a les nostres sensacions i emocions, es presenten a la ment amb força i vivacitat.
■ Idees: Copia de les impressions guardades en memòria. S’empraven després en els processos mentals i eren molt mes dèbils i borroses.
- Percepcions simples o complexes segons el criteri de divisibilitat:
■ Imp. Simples: Equivalents a les sensacions d’un receptor sensorial Ex. Color
■ Imp. Complexes: Resultat de la combinació de varies impressions simples. Ex. Una poma
■ Idees simples vs complexes: Les simples son una copia d’impressions simples i les complexes son copies inexactes de les impressions complexes.
- Associació d’idees: El funcionament mental es fonamenta en els 3 principis basics associatius:
■ Semblança: El pensament passa fàcilment d’una idea a un altre quan hi ha un alt grau de similitud.
■ Contigüitat espacial o temporal: Les impressions que succeeixen juntes en l’espai o temps tendeixen a unir-se en el pensament.
■ Causa-efecte: Quan pensem en el efecte tendim a pensar en la causa que el va produir, i a la inversa.
- Concebí a l’home com un compost anima-cos, sota el supòsit del paral·lelisme psicofísic.
■ Però quan s’afecta al cos( lesions...) l’anima reacciona de la mateixa manera.
■ Anima= Espiritual i es la substancia en la qual evoquem les idees, plaer i dolors i moviments voluntaris.
- Vibracions i petitíssimes vibracions
■ Va aplicar la teoria vibratòria Newtoniana al sistema nerviós i acabà amb la doctrina dels esperits animals.
■ El cervell, la medul·la i els nervis eren fibres continues constituïdes per petitíssimes vibracions que es movien amb moviments vibratoris. En aquestes vibracions raïen els processos mentals i els moviments corporals.
- Sensacions: Vibracions dels nervis perifèrics i la medul·la espinal, generada pels receptors sensorial en contacte amb objectes externs.
- Idees i imatges: Vibracions molt dèbils de la substancia cerebral que perdien intensitat de camí al cervell.
- Associacions simultànies i successives.
■ Simultànies: Quan les sensacions ocorrien al mateix temes
■ Successives: Quan ocorrien en successió.
■ Ambdues associacions es formaven per contigüitat i repetició de les vibracions nervioses.
■ “ Qualsevol de les sensacions A,B,C,etc quan s’associen a un numero suficient de vegades, adquireixen tal poder sobre les idees corresponents a,b,c que qualsevol de les sensacions A quan apareix sola serà capaç d’excitar l’aparicio en la ment de b,c etc.”
■ Moviments voluntaris: conscients, sota control de les idees. La vinculació de la idea amb el moviment eren degut a l’aprenentatge.
■ Moviments automàtics: Producte de les associacions sensori-motores, sense involucrar el pensament conscient. Es un comportament reflex i la primera explicació del condicionament clàssic i instrumental.
- James Mill: Un dels principals líders del utilitarisme.
- Desenvolupa una versió de l’associacionisme que es va anomenar física mental.
■ La ment era un mecanisme passiu perfecte, on els seus engranatges eren les sensacions i les idees simples regulades per les lleis de l’associació.
■ L’única llei fonamental era la contigüitat.
■ Les idees complexes es formaves per simple suma o juxtaposició de les impressions que havien arribat juntes a la ment a través dels sentits.
■ La força de l’associació depenia de la intensitat i de la freqüència.
- John S. Mill: Una de les persones més intel·ligents de l’historia del pensament – Fill de James Mill - Química Menta: La ment era capaç de crear nous coneixements a partir de les dades de la experiència. L’associació de idees pot resultar en una idea totalment no reductible a idees simples. - Sistema de la lògica: En ell exposa, els fonaments lògics de la ciència i proposa els principals mètodes per establir lleis o inferències valides sobre els fenòmens naturals. - Es un dels filòsofs que ha contribuït al desenvolupament de la psicologia com a ciència.
■ Els fenòmens mentals son com els fenòmens naturals: succeeixen amb regularitat i son susceptibles a l’anàlisi estadístic. Poden predir-se si coneixem les lleis que els provoquen i no son predictibles amb exactitud ja que desconeixem moltes de les lleis que es causen i pel gran numero de variables que intervenen.
■ El tema principal de la psicologia era la successió d’estats mentals en la consciencia i era regida per 3 lleis bàsiques:
■ Semblança
■ Contigüitat
■ Intensitat: determina la força i rapidesa amb que s’establien les connexions.
- Alexander Bain: Fundador de la primera revista del mon dedicada a qüestions psicològiques. - Va facilitar el canvi de l’antiga filosofia mental a la nova psicologia experimental. Incorpora a l’associacionisme les ultimes aportacions de la fisiologia experimental alemanya. - Va dividir la ment en 3 dimensions:
■ Intel·lectiva: capaç de tenir sensacions i pensar
■ Afectiva: es veia afectada per les emocions
■ Conativa: Realitzava accions voluntàries, moviments precedits per una idea o propòsit conscient.
- El seu estudi de la ment començava pels moviments reflexes i instintius.
- Els moviments:
■ El cervell es una organització activa de centres nerviosos en continua activitat que esta preparat per descarregar i produir moviment, on aquest detonant pot ser un estímul o ho pot fer espontàniament.
■ Els moviments reflexes pertanyen a la fisiologia però el moviments espontanis eren mentals i per tant pertanyen a la psicologia.
