¡Descarga Historia Tema 3 y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!
HISTORIA: TEMA 3: LA TASCA FUNDACIONAL DE W. WUNDT
3.1. Fisiologia i psicofísica:
C. BELL (1774-1842):
Va terminar que hi havia nervis sentits i motors, de manera que la informació sensitiva i motora anaven per diferents zones. 11 anys després, Magendie va descobrir el mateix.
-Llei Bell-Magendie: Existeix una diferencia anatòmica entre nervis sensitius i motors.
Quan rebem un estímul, aquell provoca un impuls que arriba al cervell (nervi sensitiu). Després, el cervell envia un impuls fins als músculs per donar una resposta (nervi motor).
J. MÜLLER (1783-1855):
Va ampliar la llei de Bell-Magendie i va elaborar la teoria de les energies nervioses específiques. Diu que també tenim nervis especialitzats en cada un dels cinc sentits. Els nostres òrgans sensitius i els receptors sensorials estan especialitzats en rebre els estímuls que els pertoquen.
El que percebem depèn del nostre SN, no només del medi exterior. La nostra realitat psicologia es diferent a la realitat física. Som conscients de les sensacions, no de la realitat física. El SN és mediador entre el món físic i la consciència:
La naturalesa del nostre sistema central, i no la naturalesa dels estímuls físics, determina les nostres sensacions.
El nostre coneixement del món es troba limitat al tipus de receptors que l’ésser humà posseeix.
VON HELMHOLTZ (1812-1894):
Fa una distinció entre sensació i percepció. La sensació es un procés purament fisiològic, mentre que la percepció es la nostra interpretació. Depèn de l’anatomia fisiologia, de l’aprenentatge i variables psicològiques personal. Necessita al SNC, una organització i un judici.
Va explicar la percepció del color, hi ha receptors especialitzats en cadascun dels tres colors primaris. Els colors que rebem depèn de la qualitat dels receptors. Si tens ceguesa d’algun color, es perquè tens algun receptor lesionat.
Estudi dels temps de reacció: Va estudiar la velocitat dels impulsos nerviosos. Va ser el primer en quantificar el que triga l’impuls nerviós a arribar al cervell i donar una resposta. Estimulava la fibra nerviosa de l’animal i mesurava quan tardava en tenir una resposta muscular. Va trobar que el temps de reacció depenia d’on s’estimulava. Cronometria mental: estudi i medició del tempos que requereixen els processos psicològics.
Disciplina científica que estudia les relacions quantitatives entre els fenòmens físics i els psicològics.
E. WEBER (1795-1878):
Especialitzat en fisiologia sensorial. Es va centrar en el sentit del tacte. LA sensibilitat tàctil depèn de:
-La pressió
-La temperatura
-La localització
Va determinar la distància mínima entre 2 punts tàctils perquè la persona detectés 2 punts d’estimulació, i no sol un. Ens poden estimular dos punts tàctils, però només sentir una sola estimulació. Això depèn de la sensibilitat de la zona. El llindar diferencial és la distància mínima necessària per canviar de sensació, quan passa de sentir 1 a 2 punts, es el punt en el que comencem a sentir la diferencia. La sensació psicològica es diferent a la sensació física. Amb aquest estudi va descobrir que hi ha diferencies de sensibilitat en el cos, que es deguda a la diferent concentració de fibres de nervioses.
També va mesurar els llindars diferencials dels pesos. Agafava subjectes i els hi anava posant peses, per a que diguessin quan notaven un canvi en la sensació de pes per mesurar el llindar diferencial de pes de cada persona.
-Llei de Weber: L’increment de la magnitud que ha d’experimentar un estímul perquè el subjecte percebi que s’ha produït un canvi és una proporció constant de la seva magnitud inicial. Per exemple: Posem inicialment un 1gr de pes, als 3g nota un canvi i després als 8. En el segon assaig ha necessitat més pes per notar un canvi.
Va ser la primera manifestació d’una relació sistemàtica entre l’estimulació física i l’experiència psicològica.
G.T. FECHNER (1801-1887):
Va ser el primer en formular una equació matemàtica que establia la relació entre la sensació i l’estímul físic que la produïa: La fórmula Psicofísica fonamental. Els seus descobriments van establir el vincle inicial entre la Fisiologia experimental del s. XIX i la Psicologia experimental de principis del s. XX.
Com considerava impossible mesurar directament la sensació, va buscar la manera indirecta de fer-ho. Es va basar en un principi establert per Weber:
Mesurar LLINDARS sensorials:
- Llindar màxim: Magnitud en la qual ja no notem canvis en la sensació.
- Llindar mínim: Magnitud física necessària per captar l’estímul.
- Llindar diferencial: Quantitat que s’ha d’afegir per a notar un canvi en la sensació.
Cada persona té llindars diferents depenent dels seus receptor sensorials.
Certs aspectes de l’Evolucionisme de Darwin.
Dona un paper molt important a la consciencia, més que l’empirisme o l’associacionisme.
-Hibridació de Rol:
Situació en que una disciplina poc valorada és acollida en el prestigi científic d’una altra, que té possibilitats de desenvolupar-se.
La Psicologia al món universitari era una branca de la Filosofia.
La Fisiologia estava en un moment àlgid del seu desenvolupament i tenia molt prestigi, però no hi havia càtedres disponibles.
La Psicologia científica neix en W. Wundt (que era fisiòleg): accepta una càtedra de Filosofia de la Universitat de Leipzig. Podem dir que va aparèixer una nova figura acadèmica, el Psicòleg, a cavall entre la fisiologia i la filosofia.
EL 1879 va ser l’any de fundació del primer laboratori de psicologia experimental del món. Formació de la primera generació de persones interessades en la Psicologia, provinents sobretot d’Alemanya, Anglaterra i Estats Units.
Aquesta primera comunitat de Psicòlegs va anar expandint i desenvolupant aquesta disciplina per tot el món, principalment a les universitats, fundant nous laboratoris i desenvolupant diverses formes de Psicologia.
-Desenvolupament dels laboratoris de Psicologia
Experimental:
El de Wundt, tenia una gran infraestructura instrumental i humana.
Durant el curs 1879-1880 es va dur a terme la 1ª tesi doctoral experimental, Max Friedrich:’’ Els temps d’Apercepció Simple i Complexa’’.
Els seus deixebles continuen la seva feina i creen arreu multitud de laboratoris, tots dedicats a l’estudi de processos psíquics amb el mètode experimental.
Organitza sistemàticament tot el conjunt de la Psicologia, assenyalant les seves característiques com a ciència, els seus límits i els seus objectius.
Els primers psicòlegs científic-professionals van generar investigacions, sobretot, en els temes com la sensació, percepció, pensament i associació.
Va establir una definició específica de la Psicologia, com a “Ciència de l’Experiència”, delimitant:
- Objecte d’estudi
- Mètode de recerca
- Programa científic
Va fundar les primeres revistes especialitzades:
- Estudis de Filosofia (1881)
- Estudis de Psicologia (1905)
La proliferació de laboratoris i la creació de societats de Psicòlegs i congressos a Europa (a partir de 1904).
Diem que Wundt va institucionalitzar la Psicologia perquè:
- Definició de Psicologia
- Planteja objecte d’estudi
- Concreta problemes d’estudi
- Indica metodologia a seguir
- Funda el primer laboratori (1879)
- Crea un òrgan de difusió (Estudis de filosofia, 1881)
3.3. La Psicologia des del punt de vista wundtià:
Experiència immediata (forma la consciencia): Arriba per la percepció sensorial Sensacions, sentiments, idees i voluntat.
Les experiències dels subjectes eren comunicades directament per ells mateixos sense cap tipus d’abstracció o reflexió (idees, sensacions, sentiments)
Experiència directa (no es proporcionada per cap instrument)
Els experiments consistien en una projecció d’un estímul per veure respostes. Utilitzaven instruments, per a ser el més sistemàtics possibles.
S’estudia l’experiència des de la perspectiva dels processos que es donen en el subjecte, essent les seves dades directes i immediates. La dicotomia mediata-immediata feia referència al punt de vista des del qual s’observava l’experiència:
▲ L’experiència mediata és la que fan servir la resta de ciències (física, dispositius de registre, forma indirecta), és el punt de vista de l’objecte.
▲ El contingut de la psicologia és la consciència humana, tal i com és produeix, és el punt de vista del subjecte
1)Mètode :
-Aspectes comuns:
- Limitada a processos elementals: reconeixement de colors, números o lletres, sentiments simples de plaer o dolor, etc. Els processos cognitius més complexos, com la memòria, no es podien estudiar de forma experimental, segons Wundt.
- Condicions experimentals rigorosament controlades. Seguien el mètode científic.
- Programa científic:
Proposa tres tasques fonamentals per a dur a terme la investigació en psicologia:
- Anàlisi:
- Síntesi: Descriure i explicar la combinatòria d’aquests elements i els seus productes resultants: pensaments, emocions i l’evolució d’aquests. La organització mental depèn del subjecte.
- Lleis de causalitat psíquica: Establir els principis que regulen els processos psicològics.
a) Anàlisi: Trobar i descriure els continguts simples de l’experiència immediata: qualsevol procés que experimenta un individu en un moment donat.
La consciència es configura entorn a 3 unitats experiencials elementals:
- Sensació: L’experiència més simple, és l’impacte d’un estímul en la consciència.
▲ Sensacions de qualitat: S’orienten al coneixement del món i són objectives: fan referència a objectes diferents del subjecte.
▲ Sensacions orgàniques o internes (dolor, fatiga muscular…). Ens informen de com ens trobem nosaltres.
Tenen atributs de qualitat i intensitat.
- Sentiments: Atribut de la apercepció i les sensacions.
- Eren subjectius (dependents del subjecte).
- Les sensacions porten amb elles qualitats sentimentals.
- Atributs de qualitat i intensitat
- (^) Més fluids i canviants que les sensacions i més combinatius. La vida emocional era més rica i variada que la intel·lectual.
Teoria tridimensional dels sentiments: qualsevol sentiment espot descriure en funció de tres atributs:
▲ Agradable (plaer) – Desagradable (displaer)
▲ Excitació – Tranquil·litat/calma (depressió) (estat d’ànim)
▲ Tensió – Relaxació (tema muscular)
Mesura també amb registre fisiològic.
- Idees: Contingut representacional (percepció final). La idea o imatge que ens queda depèn de l’anatomia de l’individu i de l’experiència prèvia. La nostra configuració mental influeix en el camp perceptiu.
-Imatges:
▲ Estímul físic +
▲ Anatomia de l’individu +
▲ Experiència prèvia
3)Síntesi:
Descriure i explicar la combinatòria d’aquests 3 elements (sensacions, sentiments i idees) i els seus productes resultants: pensaments, emocions i l’evolució d’aquests.
- Apercepció : Procés pel qual en un moment concret, determinats continguts de la consciència són captats amb major nitidesa que d’altres (es fan conscients). Orientació voluntària de l’atenció. Paper actiu de l'atenció – diferencia amb els empiristes. - Percepció : Procés passiu. Procés d’entrada d’una representació mental en la nostra consciència. Governat per la estimulació física present, la configuració individual de l’individu i les experiències passades. - Apercepció : procés actiu i voluntari. Procés que s’ocupa de mantenir o traslladar la representació al centre d’atenció de la consciència. S’apercep allò on recau (dirigim) l’atenció. Molt lligada a voluntat (voluntarisme).
-Associació: Procés mitjançant el qual les idees simples es vinculen entre sí, seguint determinades lleis, per a formar idees complexes.
Combinació NO additiva: configuracions integrades a través de l’acció deliberada de la voluntat (l’atenció)
-Síntesis creativa: creació de continguts nous a partir de la fixació de l’atenció en associacions prèvies. Activitat voluntària sobre els elements apercebuts. El nou contingut és diferent de les idees prèviament relacionades.
-Lleis de la causalitat psíquica:
Establir les lleis o principis que regulaven el desenvolupament dels processos psicològics (les enuncia però no explica els continguts)
Les va dividir en dues classes:
- Lleis de relació: tractaven les regularitats observades en les connexions de la consciència individual.
- Lleis del desenvolupament psíquic: els processos més complexos del desenvolupament individual, ètic i social.
La psicologia es dividia en dues branques:
- Psicologia individual: Basada en el mètode experimental. Estudia els processos inferiors: experiència immediata (consciència).
- Psicologia col·lectiva o dels pobles: Basada en les ciències socials. Estudia els processos superiors: pensament, llenguatge, mites i costums (normes ètiques).
-La psicologia dels pobles:
- Gran però curt: immediatament van sorgir nous grups de psicòlegs amb concepcions i treballs molt diversos i molt crítics amb els plantejaments Wundtians.
- Amb la psicologia cognitiva s’ha tornat a recuperar la importància de les seves idees.
