Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El estudio sociológico de Pierre Bourdieu sobre el gust en La distinción, Apuntes de Música

Un resumen del estudio realizado por pierre bourdieu en su libro la distinción sobre los criterios y bases sociales del gusto. El autor investigó las preferencias culturales de miles de personas en diferentes áreas, no limitadas solo al arte, sino también a las aficiones, comidas, deportes y más. Las conclusiones confirmaron estereotipos sobre las preferencias culturales de las clases trabajadoras, medianas y altas. Además, se discute cómo se adquieren individualmente los criterios de nuestros gustos y cómo se relacionan con el capital social, cultural y el habitus, así como los cambios culturales y el concepto de 'cool' en el siglo xxi.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 18/11/2020

josep-fenollosa-benavent
josep-fenollosa-benavent 🇪🇸

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1- Com es va fer l'estudi del sociòleg Pierre Bourdieu al seu llibre La
distinción. Criterio y bases sociales del gusto?
El sondeig es va basar en preguntar a milers de persones que tipos de
cultura coneixien i els agradaven i si participaven. A més no eren
limitades al terreny artístic sinó també a les aficions, menjars,
esports...etc
2. Quines foren les seves conclusions bàsiques? (conceptes clau:
cultura lowbrow, cultura middlebrow, cultura highbrow). (pp. 111-113)
Les conclusions confirmaren els estereotips on la gent treballadora li
agradava una cultura “lowbrow”, que era més pragmàtica descrita per
útil, accessible i entretinguda. la classe mitjana i alta preferia una cultura
més elevada i recurria a justificacions més cultes. Sabien el que els
agradava. Bordieu deia que el gust es sols una sèrie de associacions que
utilitzem per diferenciar el nostre estatus. (posa el exemple del banquer)
3. Com adquirim individualment els criteris dels nostres gustos?
(conceptes clau: capital social, capital cultural, habitus, camps)
(pp. 113-115)
Adquirim mitjançant del “habitus” i el camp sempre intentant millorar el
nostre estatus social i impedint que ens confonen en un estatus inferior.
4. Per tant, podem dir que la gent de classe mitjana o alta realment
fingeix els seus gustos? (p. 115)
No podem dir que fingeix per que no sabem el que pensen, però en el
únic cas sols ens enganyem mútuament.
5. Traduïm Bourdieu al segle XXI: avui, de tenir bon gust en
diríem ser cool (o "guai", o "estar al lloro"...). Per què encara es busca –
o es defuig– ser cool?(pp. 116-117)
Per el seu estatus, considerem que una persona es “cool” per que ho te
tot. Amics,fama,diners... busquem el estatus “cool” sols per la seguretat,
per que viure a un mon on eres un marginat social, no agrada a ningú.
Aleshores partint de que ens creem envoltats de persones. El teu nucli
extern ha de ser com diu Bordieu “cool”. Totalment enganyats per el
mon en el que vivim.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El estudio sociológico de Pierre Bourdieu sobre el gust en La distinción y más Apuntes en PDF de Música solo en Docsity!

1- Com es va fer l'estudi del sociòleg Pierre Bourdieu al seu llibre La distinción. Criterio y bases sociales del gusto? El sondeig es va basar en preguntar a milers de persones que tipos de cultura coneixien i els agradaven i si participaven. A més no eren limitades al terreny artístic sinó també a les aficions, menjars, esports...etc

  1. Quines foren les seves conclusions bàsiques? (conceptes clau: cultura lowbrow , cultura middlebrow , cultura highbrow ). (pp. 111-113) Les conclusions confirmaren els estereotips on la gent treballadora li agradava una cultura “lowbrow”, que era més pragmàtica descrita per útil, accessible i entretinguda. la classe mitjana i alta preferia una cultura més elevada i recurria a justificacions més cultes. Sabien el que els agradava. Bordieu deia que el gust es sols una sèrie de associacions que utilitzem per diferenciar el nostre estatus. (posa el exemple del banquer)
  2. Com adquirim individualment els criteris dels nostres gustos? (conceptes clau: capital social, capital cultural, habitus , camps) (pp. 113-115) Adquirim mitjançant del “habitus” i el camp sempre intentant millorar el nostre estatus social i impedint que ens confonen en un estatus inferior.
  3. Per tant, podem dir que la gent de classe mitjana o alta realment fingeix els seus gustos? (p. 115) No podem dir que fingeix per que no sabem el que pensen, però en el únic cas sols ens enganyem mútuament.
  4. Traduïm Bourdieu al segle XXI: avui, de tenir bon gust en diríem ser cool (o "guai", o "estar al lloro"...). Per què encara es busca – o es defuig– ser cool ?(pp. 116-117) Per el seu estatus, considerem que una persona es “cool” per que ho te tot. Amics,fama,diners... busquem el estatus “cool” sols per la seguretat, per que viure a un mon on eres un marginat social, no agrada a ningú. Aleshores partint de que ens creem envoltats de persones. El teu nucli extern ha de ser com diu Bordieu “cool”. Totalment enganyats per el mon en el que vivim.
  1. Com s'expliquen els canvis culturals segons el criteri de la distinció de ser o no cool? (p. 117) La manera en que explica el canvi cultural es personal, per que no vols que gent més inferior siga i tinga una cultura igual de enriquida que tu.
  2. Quin és el nou ideal de bon gust dins la cultura de masses actual, on s'ha passat d'un ideal "snob" a un model "omnívor"? (concepte clau: capital multicultural) (pp. 121-122) El nou model que apareix es que una persona acomodada podia consumir un poc de alta cultura i combinar-la de cultura popular, art internacional i entreteniment “lowbrow”.
  3. Segons Wilson, a més de la classe social, quins altres factors que condicionen els nostres gustos hi afegiria ell? Què més corregiria Wilson de la teoria de Bourdieu sobre el gust? Existeixen altres factors com la etnicitat, el genere i el transfons regional, també moltes vegades els gustos no coincideixen sociològicament establertes. Wilson corregiria que si el que Bordieu fora veritat, voldria dir que les nostres preferències estètiques serien el doble de classistes i descriminatories del que la majoria creiem.