1- Com es va fer l'estudi del sociòleg Pierre Bourdieu al seu llibre La
distinción. Criterio y bases sociales del gusto?
El sondeig es va basar en preguntar a milers de persones que tipos de
cultura coneixien i els agradaven i si participaven. A més no eren
limitades al terreny artístic sinó també a les aficions, menjars,
esports...etc
2. Quines foren les seves conclusions bàsiques? (conceptes clau:
cultura lowbrow, cultura middlebrow, cultura highbrow). (pp. 111-113)
Les conclusions confirmaren els estereotips on la gent treballadora li
agradava una cultura “lowbrow”, que era més pragmàtica descrita per
útil, accessible i entretinguda. la classe mitjana i alta preferia una cultura
més elevada i recurria a justificacions més cultes. Sabien el que els
agradava. Bordieu deia que el gust es sols una sèrie de associacions que
utilitzem per diferenciar el nostre estatus. (posa el exemple del banquer)
3. Com adquirim individualment els criteris dels nostres gustos?
(conceptes clau: capital social, capital cultural, habitus, camps)
(pp. 113-115)
Adquirim mitjançant del “habitus” i el camp sempre intentant millorar el
nostre estatus social i impedint que ens confonen en un estatus inferior.
4. Per tant, podem dir que la gent de classe mitjana o alta realment
fingeix els seus gustos? (p. 115)
No podem dir que fingeix per que no sabem el que pensen, però en el
únic cas sols ens enganyem mútuament.
5. Traduïm Bourdieu al segle XXI: avui, de tenir bon gust en
diríem ser cool (o "guai", o "estar al lloro"...). Per què encara es busca –
o es defuig– ser cool?(pp. 116-117)
Per el seu estatus, considerem que una persona es “cool” per que ho te
tot. Amics,fama,diners... busquem el estatus “cool” sols per la seguretat,
per que viure a un mon on eres un marginat social, no agrada a ningú.
Aleshores partint de que ens creem envoltats de persones. El teu nucli
extern ha de ser com diu Bordieu “cool”. Totalment enganyats per el
mon en el que vivim.
