Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


radioterapia externa, Apuntes de Radiología

Breve explicación sobre la radioterapia externa, en qué consiste y sus bases más importantes

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 25/06/2020

sussipop
sussipop 🇪🇸

1 documento

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
SUSANA MA RTINEZ
RADIOTERÀPIA EXTERNA
1
Radioteràpia externa
1. Introducció: El Càncer
El càncer és una malaltia en la qual una cèl·lula sana pateix una lesió al DNA que altera
la seva duplicació i fa que es reprodueixi descontroladament. Així apareixen les
neoplàsies (nou creixement). Poden ser benignes o malignes. Els tumors benignes
s’assemblen a les cèl·lules de les quals provenen però els malignes, com s’han diferenciat
tantes vegades han acumulat mutacions i ja no s’assemblen a les cèl·lules originals. Son
precisament els malignes els que poden fer metàstasi via limfàtica o hematògena.
El diagnòstic final duna neoplàsia maligne acaba sent corroborat per una biòpsia gràcies
a les característiques histològiques que presenten les cèl·lules canceroses i que es poden
observar a la mostra.
Quan un pacient presenta un càncer, aquest es manifesta en diverses etapes que poden
tenir o no manifestacions clíniques
- Etapa subclínica: no hi ha simptomatologia. S’inicia la formació de la neoplàsia
però no la podem percebre clarament. Encara no serà problemàtica, per això fer
el diagnòstic en aquesta fase es el millor ja que tindrà molt millor pronòstic que
si la detectem en fases més avançades.
- Etapa clínica: hi ha simptomatologia. Consta de tres frases i és de gran
importància saber en quina d’elles es troba el tumor
o Fase local: la afectació és allà on s’ha originat. Bon pronòstic
o Fase regional: extensió ganglionar cap als territoris pròxims al tumor.
o Fase metastàsica: extensió sanguínia cap a altres òrgans, implantació i
creixement.
A partir d’aquí, fem una classificació homogènia TMN dels tumors sòlids malignes.
T(tumor) N(nodal, ganglis limfàtics), M (metàstasi).
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga radioterapia externa y más Apuntes en PDF de Radiología solo en Docsity!

RADIOTERÀPIA EXTERNA

Radioteràpia externa

1. Introducció: El Càncer

El càncer és una malaltia en la qual una cèl·lula sana pateix una lesió al DNA que altera la seva duplicació i fa que es reprodueixi descontroladament. Així apareixen les neoplàsies (nou creixement). Poden ser benignes o malignes. Els tumors benignes s’assemblen a les cèl·lules de les quals provenen però els malignes, com s’han diferenciat tantes vegades han acumulat mutacions i ja no s’assemblen a les cèl·lules originals. Son precisament els malignes els que poden fer metàstasi via limfàtica o hematògena. El diagnòstic final d’una neoplàsia maligne acaba sent corroborat per una biòpsia gràcies a les característiques histològiques que presenten les cèl·lules canceroses i que es poden observar a la mostra. Quan un pacient presenta un càncer, aquest es manifesta en diverses etapes que poden tenir o no manifestacions clíniques

  • Etapa subclínica : no hi ha simptomatologia. S’inicia la formació de la neoplàsia però no la podem percebre clarament. Encara no serà problemàtica, per això fer el diagnòstic en aquesta fase es el millor ja que tindrà molt millor pronòstic que si la detectem en fases més avançades.
  • Etapa clínica: hi ha simptomatologia. Consta de tres frases i és de gran importància saber en quina d’elles es troba el tumor o Fase local: la afectació és allà on s’ha originat. Bon pronòstic o Fase regional: extensió ganglionar cap als territoris pròxims al tumor. o Fase metastàsica: extensió sanguínia cap a altres òrgans, implantació i creixement. A partir d’aquí, fem una classificació homogènia TMN dels tumors sòlids malignes. T(tumor) N(nodal, ganglis limfàtics), M (metàstasi).

RADIOTERÀPIA EXTERNA Fase local Fase regional Fase metastàsica T: extensió del tumor primari

  • T1: <2cm
  • T2: entre 2 i 5cm
  • T3: >5cm
  • T4: envaeix estructures del voltant independentment de la mida N: extensió dels ganglis - N0: ganglis no afectats - N1: pocs (1 o 2) - N2: entre 2 i 3 - N3: Gangli afectat gran i trencats. Múltiples ganglis. M: existència o no de metàstasi - M0: no hi ha metàstasi - M1: si hi ha metàstasi

2. Tractaments

Un cop classificat podem aplicar els següents tractaments oncològics sols o combinats

  • Cirurgia
  • Quimioteràpia : fa referència a tractaments sistèmics que poden ser endovenosos, quimioteràpics, immunoteràpia... en qualsevol cas és un tractament amb fàrmacs.
  • Radioteràpia : tractament amb radiacions ionitzants.

3. Radioteràpia

3.1 Tipus de Radioteràpia

La radioteràpia consisteix, com hem dit, en tractar el càncer amb radiacions ionitzants (raigs X d’alta energia). Hi ha dues modalitats

  • Radioteràpia externa o teleteràpia : la fot de radiació surt d’un aparell que genera les radiacions i que està a l’exterior del pacient.

RADIOTERÀPIA EXTERNA

3.3.Unitats de tractament de Radioteràpia externa

Hi ha 4 unitats de radioteràpia: superficial o de contacte, ortovoltatge, cobalt i acceleradors lineals. Avui en dia s’utilitzen els acceleradors lineals. a) RADIOTERAPIA SUPERFICIAL O DE CONTACTE És un aparell que es connecta a la corrent elèctrica i la transforma en raigs X (fotons de baixa energia). Aquests surten a través d’un focalitzador que els aplica a pocs centímetres de la pell del pacient, permeten així que el 100% de la radiació interaccioni amb el tumor.

  • Baixa energia (raigs de 100Kv)
  • Distancia focus-pell (DFP) de pocs centímetres
  • Poca penetrància: la radiació es diposita als primers mil·límetres de la pell
  • Dosi màxima es diposita a la pell (primers 0,5-1cm)
  • Tractament de tumors de pell: com els carcinoma escamosos de pell o els carcinomes vaso-cel·lulars. b) ORTOVOLTATGE Molt semblant a la de contacte però emet radiacions amb major energia i penetrància. Tot i així també son de baixa energia.
  • Raigs de 150-300Kv
  • Distància focus-pell: 30-60kv
  • Poca penetrància: la radiació es diposita a nivell cutani
  • Dosi màxima: 1- 2 mil·límetres per sota la pell
  • Tractament d’adenopaties: per exemple d’una profunditat de 0,5cm c) UNITATS DE COBALT 60 Consta d’una font radioactiva en repòs de cobalt. La font fa una acceleració cap endavant mitjançant un sistema de propulsió i la radiació surt focalitzada per un punt de sortida únic cap al pacient.

RADIOTERÀPIA EXTERNA

  • Energia de raigs gamma de 1,2MegaV
  • Alta penetrància degut als rajos gamma
  • Distància focus-pell: 80cm
  • Dosi màxima: 0,5 cm per sota de la pell
  • Tractament de tumors profunds Hem de tenir en compte que el cobalt té un període de semidesintegració de 5,3 anys cosa que provoca que l’aparell, un cop passat aquest temps, tingui la meitat d’activitat i serà necessari doblar el temps de tractament si administrem la mateixa dosi. d) ACCELERADORS LINEALS Actualment son els més utilitzats. Ja hem explicat abans que és una unitat connectada a la corrent que té un generador d’electrons que s’acceleren i es converteixen en fotons en travessar la placa de tungstè. Com que depenent de l’energia de l’electró aquest arribarà més profund o més superficial, permet el tractament de tumors a diferents profunditats.
  • Energia: raigs X de 4-18MevaV
  • Distància focus-pell: 100cm
  • Dosi màxima: 1 - 4cm per sota la pell
  • Possibilitat d’utilitzar electrons de 4 a 25 Mega V. Permetent regular la profunditat a la qual es vol arribar amb la radiació.
  • Tractament de tumors cutanis a pocs mil·límetres de profunditat. A més, els acceleradors tenen incorporats aparells per fer radiografies o TC per comparar la col·locació del pacient en el moment que li van fer el TC previ al tractament radioteràpic i en el moment d’aplicar el tractament. D’aquesta manera podem delimitar millor el tumor i guanyar mes precisió. De forma automatitzada, es configuren prèviament unes lamines al capçal que dibuixen la forma del tumor perquè el feix de radiació s’enfoqui exclusivament a aquest i no als teixits circumdants. D’aquesta manera es deixa passar la radiació pel forat que deixen les lamines i es protegeixen els òrgans propers al tumor.