Recull dades CAS 1, Apuntes de Biología

¡Descarga Recull dades CAS 1 y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

Recull i tractament de dades

CAS 1

Tècniques Científiques Integrades II

Oriana Silva Delgado

41717680G

TCI-­‐2 CAS 1

Grau de Biologia

Univesitat de Girona

Desembre 2015

Índex de continguts

• TCI-­‐II-­‐CAS
• AIGUA DE MAR, AIGUA DESTIL·LADA I AIGUA EMBOTELLADA
• PREPARACIÓ DE DISSOLUCIONS I DEL MATERIAL DE PRÀCTIQUES
• MATERIAL DE PRÀCTIQUES
• PREPARACIÓ DE DISSOLUCIONS
• DETERMINACIÓ DE LA DENSITAT
• DETERMINACIÓ DEL PH I LA CONDUCTIVITAT
• CARACTERITZACIÓ QUÍMICA DE L’AIGUA
• ANÀLISI DE DADES
• DISCUSSIÓ DE RESULTATS
• RESIDUS
• QÜESTIONS
• RECOMPTE DE BACTERIS VIABLES DE LA LLET
• PREPARACIÓ DEL MEDI
• ESTERILITZACIÓ DEL MEDI PCA
• SEMBRA DEL MEDI
• BANC DE DILUCIONS DE LA LLET CRUA
• SEMBRA DELS BACTERIS DE LA LLET I RECOMPTE
• DETERMINACIÓ DE LES PROTEÏNES DE LA LLET
• PREPARACIÓ DEL REACTIU DE BRADFORD
• PREPARACIÓ D’UNA DISSOLUCIÓ DE BSA
• PREPARACIÓ DE LES SOLUCIONS PER A L’ELABORACIÓ DE LA RECTA PATRÓ
• PREPARACIÓ DE LA DISSOLUCIÓ DE LLET DE VACA
• MESURA ESPECTROFOTOMÈTRICA I ELABORACIÓ DE LA RECTA PATRÓ
• DETERMINACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE PROTEÏNES DE LA LLET DE VACA
• QÜESTIONS
• PER QUÈ SÓN ÚTILS ELS MINERALS I LES ROQUES?
• MINERALS: PROPIETATS I APLICACIONS
• PROPIETATS FÍSIQUES I ÒPTIQUES
• PROPIETATS QUÍMIQUES
• APLICACIONS EN PRODUCTES QUOTIDIANS

TCI-­‐II-­‐CAS 1 100mL dó x1L dó/1000mL dó x 0,1mol HCl/100mL dó x 36,5g HCl/1mol x1mL HCl/1,19g x 100/37 = 8,30x10-­‐^3 mL HCl Quan s’utilitza la proveta? S’utilitza per mesurar volums aproximats, poc precisos. Quan s’utilitza el matràs? S’utilitza per mesurar volums precisos.

Determinació de la densitat

Mostra: Aigua del mar Volum: 25 mL Estri utilitzat: Pipeta aforada i pera Precisió: ± 0,03 mL Massa: 25,575 g Estri utilitzat: Balança Precisió: mín: 0,01g màx: 0,1g Densitat: 1023 g/L Mostra: Aigua destil.lada Volum: 25 mL Massa: 24,873 g Densitat: 994,96 g/L Quin estri heu utilitzat per mesurar els 25 mL? Per què? Una pipeta aforada, ja que és molt precisa i útil per mesurar volums exactes. Densitat esperada (manual): 1000 g/mL a una temperatura de 24 °C. Compareu els resultats de les densitats entre les aigües i amb el valor esperat. Comenteu-­‐ne els resultats: Ens han sortit densitats no esperades a causa de l’error en la precisió. Mostra: Aigua embotellada Volum: 25 mL Massa: 24,888 g Densitat: 995,52 g/L

TCI-­‐II-­‐CAS 1

Determinació del pH i la conductivitat

Mostra: Aigua del mar Mostra: Aigua destil·lada Mostra: Aigua embotellada pH: 7,84 pH: 6,15 pH: 7, Conductivitat: 50,5 μS Conductivitat: 7,1 μS Conductivitat: 496 μS Quin estri heu utilitzat per mesurar els 25 mL? Per què? Un matràs aforat de 25 mL, ja que mesura volums precisos. Què mesura un conductímetre? La conductivitat elèctrica d’un líquid o solució aquosa. Amb què es pot relacionar aquest valor? Amb els ions que contingui un líquid o una solució.

Caracterització química de l’aigua

Quin estri utilitzeu per prendre els 10 mL tant de volum de mostra com de reactius? Per què? Un matràs aforat de 10 mL. És un estri que ens permet enrasar correctament la quantitat de mostra que volem. Anoteu el que observeu segons: no precipita (NP), precipita tot i que costa de veure (P), precipita de manera important (P+). AgNO 3 BaCl 2 Na 2 CO 3 Aigua de mar P+ P+ P Aigua embotellada P P NP Aigua destil·lada NP NP NP Tenint en compte que els ions que volem identificar són els més habituals a l’aigua (Ca2+, SO4 i Cl ), identifiqueu les reaccions que han tingut lloc: NaCl + AgNO 3 → AgCl (^) (precipita) + NaNO 3 Na 2 SO 4 + BaCl 2 → BaSO4 (precipita) + 2NaCl CaCl 2 + Na 2 CO 3 → CaCO 3 (precipita) + 2NaCl A partir dels resultats, descriviu quins ions heu identificat en cada mostra d’aigua: Aigua de mar: Ions Cl-­‐^ , SO 4 -­‐^2 i Ca2+ Aigua embotellada: Ions Cl-­‐^ i SO 4 -­‐^2 Aigua destil·lada: No presenta ions de cap tipus.

TCI-­‐II-­‐CAS 1

Discussió de resultats

Recolliu les dades de caracterització de les diferents mostres d’aigua en la taula següent i intenteu relacionar els resultats. Per minimitzar els errors, utilitzeu també les dades dels companys anotant a la taula el valor mitjà, la desviació estàndard i el nombre de mostres utilitzat per fer els càlculs (valor ± desviació estàndard (n = ...)) Quin ió dels proposats a la taula creieu que influeix principalment en el valor de pH? Per què? L’ió HCO 3 -­‐, perquè es dissocia formant ions H+^ i CO 3 -­‐^2 i la variació del pH es deu a la concentració de H+^ en el medi.

Residus

Quins residus heu generat en aquesta pràctica? Diversos tipus d’àcids. A quin contenidor els heu abocat? Al contenidor vermell.

Qüestions

És important fer servir sempre una mateixa balança durant un experiment? Per què? Sí , perquè el marge d’error sigui el mateix en totes les mesures, ja que d’una balança a una altra poden haver diferències en la precisió. Unitats Destil·lada De mar Embotellada Segons l’etiqueta Densitat g/L 991,53 1020,18 995,52 -­‐ Tensió superficial Kg/S-­‐^2 -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ pH -­‐ 6,15 7,82 7,7 7 Conductivitat μS 7,1 50,5 496 -­‐ Sulfats mg/L -­‐ En conté En conté 7, 7 Clorurs mg/L -­‐ En conté En conté 4, 8 Calci mg/L -­‐ -­‐ En conté 39, 5 HCO 3 -­‐^ mg/L -­‐ -­‐ En conté 140, 7

TCI-­‐II-­‐CAS 1 Si es depassa la marca del matràs aforat en preparar una dissolució, què es pot fer? Aquest error, quin efecte tindria sobre els valors calculats? Es podria buidar el matràs i fer una nova mesura o es podria retirar el volum sobrant amb l’ajuda d’una pipeta. Aquest error perjudicaria en la dissolució perquè seria més diluïda o concentrada. Les balances mesuren masses o pesos? Així, és correcte dir que pesem NaCl sòlid, per exemple? En cas negatiu, què hauríem de dir? Les balances mesuren la massa, no el seu pes, per això cal dir que es mesura la massa i no es pesa.

TCI-­‐II-­‐CAS 1

Banc de dilucions de la llet crua

Feu un esquema visual del banc de dilucions que heu preparat per a la llet no pasteuritzada i indiqueu el material utilitzat per agafar els diferents volums. El material emprat per agafar els diferents volums van ser micropipetes de 20-­‐200μL i de 100 -­‐1000μL i puntes. Per què les puntes de les pipetes, els tubs d’Eppendorf i el Ringer han d’estar prèviament autoclavats? Perquè s’ha de treballar en un medi estèril. Per què s’ha diluït només fins a 10-­‐^4? Perquè en 1 mL s’observin aproximadament 10 ufc/mL i així es puguin comptar les colònies.

Sembra dels bacteris de la llet i recompte

Anoteu a la placa de Petri següent la retolació de la vostra placa i calculeu el nombre de ufc/mL.

C! 1! 2! 3! 4!

1mL! 1mL! 1mL! 1mL! 1 mL!llet!crua! ≈105!ufc/ml! Dil!10^0! 1 mL!llet!crua! 9!mL!Ringer! ≈10^4 !ufc/ml! Dil!10;^1! 1 mL!T1! 9!mL!Ringer! ≈10^3 !ufc/ml! Dil!10;^2! 1 mL!T2! 9!mL!Ringer! ≈10^2 !ufc/ml! Dil!10;^3! 1mL!T3! 9!mL!Ringer! ≈10^1 !ufc/ml! Dil!10;^4! Grup-­‐llet-­‐dilució (^) Llet UHT(10^0 ): 3 colònies Dilució 10-­‐^1 : >150 colònies Dilució 10-­‐^2 : >150 colònies Dilució 10-­‐^3 : 3 colònies Dilució 10-­‐^4 : 2 colònies 0,1 mL 0,1 mL 0,1 mL 0,1 mL 1 mL llet crua ≈ 10^5 ufc/mL Dil 10^0 0,1 mL llet crua 0,9 mL Ringer ≈ 10^4 ufc/mL Dil 10-­‐^1 0,1 mL T 0,9 mL Ringer ≈ 10^3 ufc/mL Dil 10-­‐^2 0,1 mL T 0,9 mL Ringer ≈ 10^2 ufc/mL Dil 10-­‐^3 0,1 mL T 0,9 mL Ringer ≈ 10^1 ufc/mL Dil 10-­‐^4

TCI-­‐II-­‐CAS 1 És vàlida la vostra placa per al recompte? Per què? No, cap placa és vàlida, excepte la de llet UHT, perquè no estan dins l’interval de 15 a 150 colònies. Per què la llet comercial s’ha sembrat no diluïda? Perquè teòricament la llet UHT ha estat pasteuritzada i compleix un contingut de ufc/mL inferior a 5ufc/mL. Si la diluíssim, el marge d’error seria major i menys precís. Expresseu en ufc/mL els bacteris viables de cada mostra tenint en compte les dades de tota la classe (rèpliques). Mostra de llet i dilució Plaques totals Plaques vàlides Mitjana ufc/mL (μ) Desviació estàndard ±SD) UHT 8 5 32,00 22, Crua 10-­‐^1 8 -­‐ -­‐ -­‐ Crua 10-­‐^2 8 5 5,52x10^4 1,68x10^4 Crua 10-­‐^3 8 -­‐ -­‐ -­‐ Crua 10-­‐^4 8 -­‐ -­‐ -­‐ Quina dilució ha estat la més adient per poder determinar les ufc/mL de la llet de vaca no pasteuritzada? Per què? Segons els resultats obtinguts podem afirmar que la solució de llet més adient per dur a terme el recompte ha estat la dilució 10-­‐^2 ja que era la que més s’ajustava als intervals de colònies entre 15 i 150. Es compleix en la llet UHT el valor establert per llei d’un màxim de 5 ufc/mL d’enterobacteris (Reglament CE núm. 2073/2005)? Segons els resultats obtinguts no es compleix, però s’ha de tenir en compte que en algun moment haguéssim pogut fer quelcom malament i no treballar totalment en un medi estèril i la placa s’hagués contaminat. En el cas que algunes plaques s’hagin contaminat, exposeu quins punts del procediment poden haver provocat aquesta contaminació. El moment de repartir les dilucions a la placa de petri.

TCI-­‐II-­‐CAS 1

• Imant
• Matràs aforat Manipulació dels reactius
• Bata
• Guants
• Ulleres Canvis de color i altres canvis observats Solució transparent, sense precipitat i amb una mica d’espuma. Per què és important que l’agitació sigui suau? Perquè estem hidratant la proteïna i per evitar les bombolles.

Preparació de les solucions per a l’elaboració de la recta patró

Càlculs Per preparar 10mL de cada solució: Solució 1 mg/mL

mg/mL

mg/mL

mg/mL

mg/mL 0 mg/mL Volum de BSA 1mg/mL (mL)

Volum final (mL) (^10 10 10 10 10 ) Solució 0,7 mg/mL: Concentració 1 ×Volum 1=Concentració 2×Volum 2 (el que tinc) (el que vull) (1 mg)/mL×Volum 1= (0,7 mg)/mL×10 mL Volum 1= (0,7 mg ×10 mL ×1 mL)/(1 mg ×1 mL)=7 mL de BSA Solució 0,5 mg/mL: Volum= (0,5 mg ×10 mL ×1 mL)/(1 mg ×1 mL)=5 mL de BSA Solució 0,3 mg/mL: Volum= (0,3 mg ×10 mL ×1 mL)/(1 mg ×1 mL)=3 mL de BSA Solució 0,2 mg/mL: Volum= (0,2 mg ×10 mL ×1 mL)/(1 mg ×1 mL)=2 mL de BSA

TCI-­‐II-­‐CAS 1 Material de laboratori emprat

• Matrassos aforats de 10 mL
• Vas de precipitats
• Micropipetes
• Tubs d’assaig
• Gradetes
• Pipeta aforada i pera Quin estri cal utilitzar per mesurar la BSA 1mg/mL necessària? Per què? Una micropipeta d’entre 0-­‐100 μL, ja que el volum necessari és molt petit. Quin estri cal utilitzar per obtenir el volum final de 10 mL? Per què? Una pipeta Pasteur, perquè enrasarem fins a obtenir el volum final.

Preparació de la dissolució de llet de vaca

Càlculs: 10mL llet de vaca (UHT) x 1/40 = 0,25 mL = 250 μL Quin volum de mostra de llet heu de prendre? Hem de prendre 0,25 mL de llet, que són 250 μL. Observacions que us facilitaran la preparació d’aquesta dissolució en properes ocasions: Material de laboratori emprat

• Matràs aforat de 10 mL
• Micropipeta de 100 -­‐1000μL Canvis de color o altres canvis observats Passa de color blanc a un to més tèrbol. Quins estris cal utilitzar? Per què? Una micropipeta de 100-­‐1000μL per agafar la llet i un matràs aforat de 10 mL per acabar d’enrasar i obtenir el volum final de 10 mL que volem. Per què cal diluir la llet per fer l’anàlisi? Perquè cal un valor de proteïna dins la recta patró, per la llei de Lambert.

TCI-­‐II-­‐CAS 1 Quin estri cal utilitzar per mesurar els 5 mL de reactiu de Bradford? Una pipeta aforada. Per què és convenient fer la mesura de l’absorbància de les mostres en ordre creixent de concentració? Perquè l’absorbància augmenta amb la concentració.

Determinació de la concentració de proteïnes de la llet de vaca

Interpoleu a la recta patró el valor d’absorbància obtingut de la mostra de llet diluïda per tal de saber-­‐ne la concentració de proteïnes. Tenint en compte la dilució feta en la mostra de llet analitzada, calculeu la concentració de proteïnes de la llet de vaca comercial. Expresseu el resultat en grams de proteïna per 100 mL de llet. (0,58 mg proteïna)/(1 mL llet)×40=23,2 mg/mL (23,2 mg proteïna)/(1 mL llet)×(1 g)/(1000 mg)×100mL llet=2,32 g de proteïna Per tant, la concentració de proteïnes obtinguda és de 2,32g/100 mL Compareu el resultat amb el que indica la casa comercial a l’envàs. Dades segons la recta Concentració de proteïnes: 2,32g / 100mL Dades segons l’etiqueta Concentració de proteïnes: 3,1g / 100mL (2,32 g/mL)/(3,1 g/mL)×100 = 74,84 % de proteïnes de la llet

Qüestions

Quina és la utilitat de preparar una recta patró per determinar la concentració de proteïnes de la llet? Permet fer una aproximació de les concentracions i absorbàncies a partir d’uns punts concrets. Per què la colorimetria és una tècnica convenient per determinar la concentració de proteïnes de la llet? Perquè és una tècnica molt visual i detectable a ull nu, sobretot amb aliments amb moltes proteïnes com és el cas de la llet.

TCI-­‐II-­‐CAS 1 Compareu la concentració de proteïnes obtinguda amb la que indica la casa comercial a l’envàs. Hem detectat el 74,84% de proteïnes que contenia la llet, ja que la concentració en proteïnes que hem obtingut fent la recta és 2,32g/100mL, mentre que la concentració segons l’etiqueta és de 3,1g/100mL.

TCI-­‐II-­‐CAS 1

Propietats químiques

Mineral / roca Solubilitat relativa Efervescència relativa Reacció Conductivitat elèctrica de l’aigua destil.lada (μs/cm) Conductiviatat elèctrica de aigua+mineral (μs/cm) Increment conductivitat (μs/cm) A Baixa Forta HCl + CaCO 3 à CO 2 + H 2 O + CaCl 2

C Alta Forta HCl + CaSO 4 à H 2 SO 4 + CaCl 2

D Nul·la Nul·la -­‐ 5,41 69, F Alta Nul·la -­‐ 5,41 18860 18854, Ordeneu els minerals segons el grau de solubilitat en aigua. D < A < C < F

TCI-­‐II-­‐CAS 1

Aplicacions en productes quotidians

Mineral: Baritina, BaSO 4 Mostra: E Usos i aplicacions freqüents: Pigment blanc en pintures, càrrega mineral (tèxtil, paper, plàstics), medicina (farinetes RX), recobriments absorbents de radiació, colorant en focs artificials, espessidors en llots de perforació de sondejos petroliers. Productes: Quines propietats el fan útil i per què: Són potents substàncies químiques inerts de bona estabilitat, alta densitat, rigidesa moderada, alta gravetat específica, alta blancor, absorbeix els raigs nocius, no és tòxic i no té magnetisme. Mineral: Calcita, CaCO 3 Mostra: A Usos i aplicacions freqüents: Obtenció de calç, ciment i formigó, blanquejant en gomes i pintures, roca industrial i ornamental (calcària, travertí, marbre), medicina i farmacèutica (excipient inert, antiàcid), abrasius suaus (pasta de dents), manufactura de fertilitzants (corrector d’acidesa del sòl). Productes: Quines propietats el fan útil i per què: Els ciments són un tipus de conglomerat hidràulic que, amasat amb aigua forma una pasta que endureix per mitjà de reaccions i processos d’hidratació i que, una vegada endurit, conserva la seva resistència i estabilitat inclús sota l’aigua.