Recull de dades CAS2, Ejercicios de Biotecnología

¡Descarga Recull de dades CAS2 y más Ejercicios en PDF de Biotecnología solo en Docsity!

CAS 2

BUSCANT EL CULPABLE

TÈCNIQUES CIENTÍFIQUES INTEGRADES II

JUDIT RECACHA BORRELL

GRUP 10

BIOTECNOLOGIA

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Anàlisi de fàrmacs 40 5.5. RECULL I TRACTAMENT DE DADES 5.5.1. Cromatografia

5.5.1.1. Descriviu el fonament de la tècnica utilitzada.

Identifiqueu els agents separadors utilitzats al laboratori, omplint les dades que teniu a continuació. Tipus de cromatografia: Cromatografia de capa prima (TLC). Fase estacionària: Sílica gel. Suport de la fase estacionària: Alumini. Fase mòbil: Acetat d’etil. Tipus de visualització emprat: Llum UV.

5.5.1.2. Dibuixeu la cromatografia de capa prima obtinguda.

PRÀCTICA: CAS 2

IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE FÀRMACS

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Anàlisi de fàrmacs 42

2. Una de les primeres mostres que va analitzar el laboratori fent una cromatografia de

capa prima d’un producte determinat va obtenir el resultat que es mostra a continuació. Us demana si va cometre algun error i en cas afirmatiu, quin.

3. Punxeu una mostra desconeguda en una placa de cromatografia de capa prima. Després de fer córrer la placa amb una mescla d’hexà i acetal d’etil 50:50, obteniu una única taca amb un Rf de 0,55. Aquesta prova és indicativa que la mostra desconeguda és pura? Què es podria fer per verificar la puresa de la mostra? El problema és que està massa concentrat i per aquest motiu no surt un sol punt sinó que la mostra queda allargada. Aquesta prova no és indicativa que la mostra desconeguda sigui pura, ja que perquè sigui indicativa s’ha de fer variacions a la concentració. Un cop fetes, si continua sortint tan sols una taca, podrem dir que la mostra desconeguda és pura.

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Anàlisi de fàrmacs 43 5.7.2. Espectroscòpia

5.7.2.1. Preparació de les solucions per a l’elaboració de la recta patró i la

mesura espectrofotomètrica

Fàrmac patró: Cafeïna. Concentració dissolució patró (mg/L): *Concentració dissolució patró 1: 3,2mg/L

A 1 (  màx) = 0, 2045

Càlculs: 40 ×

*Concentració dissolució patró 2: 4,8mg/L

A 2 (  màx) = 0,

Càlculs: 40 ×

*Concentració dissolució patró 3: 8mg/L

A 3 (  màx) = 0,

Càlculs: 40 ×

• Concentració dissolució patró 4: 16mg/L

A 4 (  màx) = 0,

Càlculs: 40 ×

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Anàlisi de fàrmacs 45 5.7.3. Qüestions:

1. A partir de la concentració de fàrmac obtinguda en la mostra problema, calculeu la quantitat màxima de fàrmac continguda probablement en un vas de 250 mL d’aigua. 4 , 17 𝑚𝑜𝑙 𝑐𝑎𝑓𝑒ï𝑛𝑎 1 𝐿 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

×

1 𝐿 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 1000 𝑚𝐿 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

×

194 , 08 𝑔 𝑐𝑎𝑓𝑒ï𝑛𝑎 1 𝑚𝑜𝑙 𝑐𝑎𝑓𝑒ï𝑛𝑎

= 8 , 09 ∙ 10 −^5 𝑔/𝑚𝐿

10 −^5 𝑔

× 250 𝑚𝐿 = 0 , 02 𝑔 = 20 𝑚𝑔 𝑑𝑒 𝑐𝑎𝑓𝑒ï𝑛𝑎 (𝑒𝑛 250 𝑚𝐿 𝑑′𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎).

2. Compareu el resultat obtingut amb les dosis terapèutiques recomanades per a cada un dels fàrmacs, i també les seves possibles interaccions amb altres substàncies i/o patologies de l’individu (vegeu els annexos). Podria aquesta quantitat resultar letal? La quantitat màxima de cafeïna que pot ser ingerida per un adult és de 100 a 200 mg cada quatre hores, un màxim de 1000 mg al dia. La concentració de la substància trobada al costat de la víctima és tan sols de 81 , 0 mg/L, per tant és molt poc probable que la ingesta de cafeïna sigui la causa de la mort.

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Observació al microscopi 46 6.2. RECULL I TRACTAMENT DE DADES

6.2.1. OBSERVACIÓ DE LA CÈL·LULA VEGETAL:

1. Feu un dibuix del que observeu per a cadascun dels augments del microscopi (4 x , 10 x i 40 x ). Anoteu-hi l’augment corresponent.
2. Quines estructures i orgànuls cel·lulars s’observen? Paret cel·lular, cloroplasts, membranes cel·lulars i citoplasma.

PRÀCTICA: CAS 2

OBSERVACIÓ AL MICROSCOPI ÒPTIC

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Observació al microscopi 48

4. Observeu alguna característica especial? Els nuclis són molt foscos se’n diuen nuclis picnòtics. 6.2.3. Observació de fragments de teixits o òrgans:
5. Dibuixeu les principals característiques observades per a cada teixit o òrgan (anoteu-hi l’augment corresponent: 4 x , 10 x i 40 x ).

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Plantejament de casos nous 49 y = 20,017x + 3, R² = 0, 1250 1750 2250 2750 3250 3750 60 110 160 210 SxS' S+S'

7.1.1. RECULL I TRACTAMENT DE DADES

A. Determinació de la distància focal d’una lent convergent de focal coneguda. El muntatge correspon a l’apartat A de la Realització pràctica.

• Anoteu la distància focal de la lent coneguda i les seves unitats, aquesta serà la focal teòrica. F=20cm
• Ompliu la taula següent amb els valors que hàgiu obtingut en l’experiment. NOTA: Preneu valors més grans que la distància focal.

S (cm) 23 27 30 33 36 39 42

S’ (cm) 155 80 59 50 45 42 38,

• Ompliu els valors de la taula següent a partir dels valors de la taula anterior.

S × S’

(cm)

S + S’

(cm)

Representeu S × S’ a l’eix d’ordenades i S + S’ a l’eix d’abscisses. Trobeu el pendent de la recta. Aquest valor serà la focal experimental. Això ho fareu al laboratori amb la calculadora i a casa ja fareu la representació gràfica amb un programa de gràfics.

PRÀCTICA: CAS 2

POTÈNCIA DE LENTS PRIMES

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Plantejament de casos nous 51 y = 25,563x + 10, R² = 0, 2500 2700 2900 3100 3300 3500 3700 3900 100 105 110 115 120 125 130 135 140 145 150 SxS' S+S'

• Avalueu l’error comès, amb la fórmula:

Erelatiu =

f teòrica

10 , 03 − 10 10

× 100 = 0 , 309

C. Caracterització d’una lent problema

• Digues de quin tipus de lent es tracta (convergent o divergent). Convergent.
• Fes igualment les 7 mesures com has fet anteriorment però ara per la lent problema. Calcula la seva focal utilitzant un dels dos mètodes (el que correspongui segons la lent que es tracti, convergent o divergent).
• Calcula la seva potència en diòptries. Digues si la lent problema del teu cas serveix per tractar la miopia o la hipermetropia. Hipermetropia. 𝑃 =

= 3 , 91 𝑑𝑖ò𝑝𝑡𝑟𝑖𝑒𝑠

(en cm) 1 2 3 4 5 6

S 33,3 34 36 38 40 43 46

S’ 111 103 91 79 72 63 58

SxS’ 3696,3 3502 3276 3002 2880 2709 2668

S+S’ 144,3 137 127 117 112 106 104

f teòrica - fexperimental

TCII. ISBN 978 - 84 - 8458 - 378 - 3 CAS 2. Annex: fàrmacs 52

7.1.2. RECULL I TRACTAMENT DE DADES

1. Determineu l’índex de refracció del líquid conegut A a partir de la refracció AIRE- LÍQUID.

• Feu un esquema del muntatge de treball
• Completeu. Líquid A = Propanol

 L = 49 ,5 47,25 47,5 47,25 47,

n 1 = (^) 1,315 1,362 1,356 1,362 1, Calcula la mitjana de l’índex de refracció i la desviació estàndar n 1 = 1,3 5  0,

2. Repetiu el mateix per l’altre líquid conegut. Líquid B = Oli Johnson

 L = 44 45 45,25 44 44,

n 1 = (^) 1,4396 1 ,4142 1,4080 1,4396 1, Calcula la mitjana de l’índex de refracció i la desviació estàndar n 1 = 1,43 0,

3. Repetiu el mateix que heu fet abans per al líquid problema que s’ha trobat al costat del difunt i presumpta víctima. Líquid Problema

 L = 44 43,5 44 43 43

n 1 = 1,4396 1,4527 1,4396 1,4663 1, Calcula la mitjana de l’índex de refracció i la desviació estàndar n 1 = 1,45 0,

• Segons els teus càlculs, de quin líquid es tracta o, tenint en compte la desviació estàndar, de quins líquids es pot tractar. De la glicerina.

PRÀCTICA: CAS 2

ÍNDEX DE

REFRACCIÓ