¡Descarga reforç primària y más Apuntes en PDF de Ingeniería electrónica solo en Docsity!
Primària
Reforç i
ampliació Llengua
- Fitxa 1 La comunicació Fitxes de reforç
- Fitxa 2 La c i la q
- Fitxa 3 La llengua.......................................
- Fitxa 4 La g i la gu
- Fitxa 5 Paraules i oracions
- Fitxa 6 El punt
- Fitxa 7 Sons i lletres
- Fitxa 8 La dièresi......................................
- Fitxa 9 Síl·labes i diftongs
- Fitxa 10 La g i la j
- Fitxa 11 Narrar una seqüència
- Fitxa 12 Classes de síl·labes.......................
- Fitxa 13 La interrogació i l’admiració
- Fitxa 14 Classes de substantius
- Fitxa 15 La r i la rr
- Fitxa 16 El gènere dels substantius - Fitxa 17 La x , la tx i la ig - Fitxa 18 El nombre dels substantius - Fitxa 19 La coma - Fitxa 20 L’article - Fitxa 21 L’ús de br i bl - Fitxa 22 Expressar opinions - Fitxa 23 L’adjectiu - Fitxa 24 L’ús de mb i mp - Fitxa 25 Gènere i nombre de l’adjectiu - Fitxa 26 Partició de paraules - Fitxa 27 Els pronoms personals - Fitxa 28 El guionet - Fitxa 29 El verb - Fitxa 30 Els dos punts - Fitxa 31 Expressar un desig
- Fitxa
- Fitxa
- Fitxa
- Fitxa
- Fitxa
- Fitxa
- Fitxa
- Fitxa
- Fitxa
- Fitxa - Fitxa - Fitxa - Fitxa - Fitxa
Reforç i ampliació Llengua 3 és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada al departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Voramar S. A., sota la direcció d’E NRIC JUAN REDAL , JOSÉ LUIS ALZU GOÑI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA.
Text: Empar Tortosa
Il·lustració: Toni Cabo
Correcció: Laia Arenas i Antoni Soriano
Composició, confecció i muntatge: Luís González i Laura Gil de Tejada
Edició: Empar Tortosa
Aquest quadern està protegit per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims d’aquestquadern només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a ma- terial d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos perme-sos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
© 2005 by Voramar/Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 – 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya per
CP: 785385 Depòsit legal:
4 ■ La c i la q
Reforç
Nom Data
Recorda
- Davant de a , o , u s’escriu c.
- Davant de e , i s’escriu qu. 1. Escriu els seus noms en la columna corresponent.
ca co cu que qui
2. Completa els buits amb c o qu****. - Elfi po® etfi vi¤e> å lå po® erå.
- Noμéfi h^ hå unå vå å å lå vå eriå.
- Hæ olli† unå tomå å ∂æ lå tomå erå.
- A ar¬efi l^ agra∂e> mol† ¬efi b®efi il¬efi
^ elfi cå ifi.
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
5
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
Reforç
Nom Data
Recorda Quan parlem i escrivim utilitzem una llengua concreta. Hi ha moltes llengües diferents: el castellà, l’anglés, el francés, el rus… Però perquè dues persones s’entenguen, han de parlar la mateixa llengua. Nosaltres ens entenem perquè ara estem utilitzant la mateixa llengua: el valencià.
**1. Llig i respon.
- Llig i escriu en valencià el que diu el xiquet. Després, inventa altres missatges** en què canvies vocals o consonants i mira si els companys t’entenen.
Em podries dir quina hora és, per favor?
Sorry, I don’t understand you.
- Creus que les dues xiquetes s’entenen? Per què?
- Quines llengües parlen les xiquetes? i
- Quina llengua parles tu normalment?
Ul butut du llumu ús ul quu mús m’ugrudu.
■ La llengua
2. Anota tantes llengües com pugues.
Es parlen en altres països
Es parlen a Espanya
7
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
Reforç
Nom Data
■ Paraules i oracions
**1. Marca els missatges que siguen oracions.
- Forma i escriu dues oracions amb aquestes paraules.
- Inventa i escriu almenys dues oracions més per a continuar la història.**
Recorda
Per a expressar les nostres idees i els nostres pensaments mitjançant el llenguatge utilitzem oracions. Les oracions estan formades per paraules col·locades en un ordre determinat.
■ Compta. Quantes paraules tenen les oracions que has marcat?
Maria juguem un entrepà pilota.
de Nosaltres a pernil. es menja
U> diå, Jord^ vå ana®
å pasßeja® πe¬ bos©.
Mare de la Carles pomes menja.
Miquel vol ser veterinari.
Tornarem a les quatre.
Vols segur Andreu vaja que?
8
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
■ El punt
Reforç
Nom Data
Recorda
- Quan escrivim, posem un punt al final de cada oració.
- Hi ha tres tipus de punt: punt i seguit , punt i a part i punt i final.
- La paraula que va darrere d’un punt s’escriu amb majúscula inicial. **1. Copia el text posant els punts i les majúscules que calga.
- Dibuixa el teu joguet preferit i escriu un text explicant per què t’agrada jugar-hi. No oblides els punts ni les majúscules.**
Ahir vam anar d’excursió a la muntanya feia un dia esplèndid els pares van agafar una cistella plena de coses bones i vam dinar sobre l’herba
■ Marca. Quin tipus de punt no has emprat en el text anterior?
punt i seguit punt i a part punt i final
10
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
■ La dièresi
Reforç
Nom Data
Recorda
- En els grups gue , gui i que , qui la u no sona.
- En els grups güe , güi i qüe , qüi la u sí que sona. Posem dièresi ( ¨ ) damunt de la u per indicar que hem de pronunciar-la. **1. Llig en veu alta les paraules i copia-les on corresponga.
- Posa dièresi a les paraules que ho necessiten.**
La La u usona sona La u no sona
mandonguilla
aqüífer queixa
botiguer
llengües
quinze
lingüista
qüestionari
- Lefi angui¬efi nada√±> πe® ¬efi aig¤efi †èrbo¬efi.
- Estavå con†en† coμ u>efi pasq¤efi.
- Aq¤ellå ni†, ¬efi eg¤efi esta√±> intranqui¬'¬efi.
- Miq¤e¬ practicå e¬ piraguisμæ.
- L^ va> di® q¤æ aq¤el¬ ung¤en†
no erå bo πe® a¬ q¤eixa¬.
2. Escriu els seus noms. Tots porten dièresi.
11
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
Reforç
Nom Data
■ Síl·labes i diftongs
1. Ordena les síl·labes i escriu les paraules.
Recorda
Una síl·laba és cada un dels colps de veu amb què pronunciem una paraula. Totes les síl·labes han de tindre almenys una vocal per a poder-les pronunciar. Però hi ha vegades que apareixen dues vocals juntes en una mateixa síl·laba; aleshores diem que hi ha un diftong.
sa
ca
sam
ci
en
dor
na
or
di
■ Relaciona amb números. Com és cada paraula segons les seues síl·labes?
2. Resol aquest encreuat. Totes les paraules porten diftong. 1. Per a dinar, has de parar… 2. Cau del cel quan fa molt de fred. 3. És de ferro i es posa a les finestres perquè no entren els lladres. 4. Els emprem per a caminar. 5. Lloc de la casa on es fa el menjar. 6. Cada matí, et rentes la cara amb ella.
2
1 4
3
6
5
bisíl·laba trisíl·laba polisíl·laba
■ Repassa amb roig els diftongs que hi has escrit.
▼
▼
▼
▼
▼
▼
1 2 3
13
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
Reforç
Nom Data
■ Narrar una seqüència
1. Ordena amb números aquestes vinyetes sobre el creixement de les granotes.
Finalment De primer A continuació
16 setmanes Eixida de l’ou 12 setmanes 6 setmanes
■ Completa la narració del que passa en cada vinyeta.
Dæ priμe®, elfi cul¬erotfi no †e>e>
A¬ caπ ∂æ 6 ßetma>efi, elfi i≈e> ¬efi
∂æ
A¬ caπ ∂æ , elfi c®ei≈e> ¬efi
∂æ
Finalμen†, a¬ caπ ∂æ 16 ßetma>efi, ¬efi grano†efi
só> adul†efi ^ jå no †e>e>
1
2
3
4
2. Ara explica què passa en cada seqüència i sabràs com s’alimenten les granotes. Has de fer servir aquestes expressions.
localitzå lå p®eså ^
14
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
■ Classes de síl·labes
Reforç
Nom Data
Recorda
La síl·laba tònica d’una paraula és la síl·laba que sona més forta. Les altres síl·labes de la paraula s’anomenen síl·labes àtones. De vegades, en escriure, s’indica quina és la síl·laba tònica d’una paraula posant una ratlleta ( `´ ) sobre la vocal. Aquesta ratlleta s’anomena accent gràfic.
1. Escriu els seus noms. Després, copia la síl·laba tònica de cada paraula **i descobriràs l’animal secret.
- Encercla la síl·laba tònica i copia cada paraula en la columna corresponent.**
Última síl·laba tònica
baló cartera poal tómbola mercat mànega bossa alfàbega plàstic
F
F Éfi lå
castanyå
F
F
■ Encercla amb roig les paraules anteriors que porten accent gràfic.
Antepenúltima síl·laba tònica
Penúltima síl·laba tònica
16
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
■ Classes de substantius
Reforç
Nom Data
Recorda
Els substantius anomenen persones, animals o coses. Els substantius comuns anomenen persones, animals o coses de manera general. Els substantius propis anomenen una persona, un animal o una cosa concreta.
■ Classifica els substantius que has escrit abans.
Anomenen persones Anomenen animals Anomenen coses
1. Escriu el substantiu que corresponga a cada dibuix i podràs llegir el text.
Hu^ hå vingu† u> no¤ å clasßæ.
Éfi mol† simpàti©! Enfi hå conta† q¤æ abanfi viviå
e> unå μenu∂etå, proπ ∂æ
lå , amb e¬ ße¤ ,
q¤æ †eniå mol†efi ^
2. Fixa’t en els dibuixos i completa les oracions amb un substantiu comú i un de propi. - A¬ μe¤ , l^ di¤e> - A aq¤estå , l^ di¤e>
17
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
Reforç
Nom Data
■ La r i la rr
Recorda
El so de r suau s’escriu amb r. El so de r fort es pot escriure amb r o amb rr :
- S’escriu r a principi de paraula o darrere de consonant.
- S’escriu rr entre vocals. **1. Busca en la sopa de lletres els seus noms i copia’ls al lloc corresponent.
- Completa amb** r o rr****. En acabant, requadra les r fortes i encercla les r suaus.
H M A R T E L L R C A R A G O L N A
A Ç A U M R C P B
R K T D V C A T O R I O S E N K U S
O
B C Í D T A U R Ó
E L B Ç A R S A
r forta
r suau
- H^ haviå u> esqu^ o¬ å ¬´omb å ∂æ lå cå ascå.
- Fæ a> hå ega† ¬efi o quíd^efi ∂e¬ cossio¬.
- An^ eμ å lå ßæ å ^ h^ coll^ eμ oßel¬efi
^ omanı.
- L^ ha> egala† u> @æ o ∂æ colo oi@.
- E¬ jå dı ∂´E> i© estâ p¬æ ∂æ fo mig¤efi.
19
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
Reforç
Nom Data
■ La x, la tx i la ig
Recorda
Per representar el so de la x de xiquet :
- S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.
- S’escriu tx entre vocals.
- S’escriu ig a final de paraula. 1. Encercla les paraules que tinguen el so de xiquet****.
■ Completa el text amb les paraules que has encerclat abans.
Ahi®, Guil¬eμ ©e¬ebrâ e¬ ße¤ ani√±rsar^.
H^ haviå ent®epanfi ∂æ , ∂æ πerni¬
^ ∂æ format@æ, ^ u> pastífi enorμæ
∂æ. C®e© q¤æ e> vai@
μenja® masså ^ eμ vai@ ,
πerq¤ê eμ ƒeiå ma¬ lå.
A μéfi, esta√±> totfi cor®en†,
jugan† ^ cridan†. Qui>!
cuixa
xoriço xocolate
maduixa
xarxa panxa (^) peix
mareig (^) empatxar xarop
2. Escriu els seus noms. Tots tenen el so de xutar****.
20
© 2005 Voramar/Santillana Educación, S. L.
■ El nombre dels substantius
Reforç
Nom Data
Recorda
Tots els substantius tenen nombre , és a dir, poden anomenar una sola cosa o més d’una. Els substantius que anomenen una sola cosa estan en singular. Els substantius que anomenen més d’una cosa estan en plural.
1. Fixa’t en el que diuen i anota el que porta cada un en el cabàs.
He comprat productes que s’anomenen amb substantius en singular.
He comprat productes que s’anomenen amb substantius en plural.
OUS
XULLES
POMES
PA
2. Forma el plural d’aquests substantius.
lleó peu pedra
carranc camisa mà
▼
▼
▼
▼
▼
▼
