CUESTIONARIO
DE
SATISFACCIÓN
CON EL EMPLEO
DESEMPEÑADO
Tamel Salinas Blasco
Psicometría T1, NIUB 18042010
JUSTIFICACIÓN E INTRODUCCIÓN AL TEST
No es un secreto que vivimos en un mundo donde no toda la gente es feliz.
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
treball de reforc, Guías, Proyectos, Investigaciones de Psicometría
Asignatura: Psicometria, Profesor: jordi renom, Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones
2017/2018
1 / 11
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga treball de reforc y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicometría solo en Docsity!
CUESTIONARIO
DE
SATISFACCIÓN
CON EL EMPLEO
DESEMPEÑADO
Tamel Salinas Blasco
Psicometría T1, NIUB 18042010
JUSTIFICACIÓN E INTRODUCCIÓN AL TEST
No es un secreto que vivimos en un mundo donde no toda la gente es feliz.
Tampoco lo es que en él no toda trabaja. La pregunta que muchos nos planteamos es cuál será la proporción de los grupos sobrantes, es decir: aquellos que trabajan y son felices a la par. Y es que ese es precisamente el objetivo de nuestro cuestionario: medir la satisfacción de los individuos dentro de su puesto de trabajo. Sus aplicaciones, por tanto, pueden ser muy diversas: estudios sociológicos, evaluaciones internas de las empresas, o simplemente una forma de autodescubrimiento para el trabajador. Sin duda alguna, nuestra meta última (que no la finalidad del test) es la de mejorar la calidad de vida de los evaluados. Para ello hemos puesto sobre la mesa las mejores herramientas del manual de construcción de tests de Jordi Renom, así como comparado nuestros resultados con diversos tests de la misma índole, para así hacer el test más fiable posible.
El resultado lo comprobarán ustedes mismos.
MÉTODO Y GRUPO “DIANA”
Para elaborar el siguiente test hemos planteado una serie de preguntas, todas ellas relacionadas con los posibles ámbitos que puedan afectar a la satisfacción laboral (relación con los compañeros, buen trato por parte de la directiva, horas libres…), las cuales harían un total
A.T.S., etc.)
8. Licenciados, Doctores, Masters universitarios
Tipo de contrato 1. Temporal
2. Fijo
Tipo de jornada 1. Intensivo
2. Parcial
Estabilidad horaria 1. Turnos fijos
2. Turnos rotativos
También hemos tenido en cuenta el tiempo estimado de duración de la prueba. Tras pasar muchos cuestionarios de prueba, hemos acabado por establecer una duración de 90 minutos para contestar el cuestionario entero. Si bien es cierto que en la mayoría de los casos no será necesario todo ese tiempo, se han dado casos en los que sí, por lo que hemos optado por ampliarlo desde 1 hora hasta 90 minutos, la duración actual, ya que lo importante en este test es HACERLO ENTERO. Lo especificaremos en las instrucciones.
FORMATO DEL CUESTIONARIO
- Tipus d’ítems: El tipus d’ítems que utilitzarem en aquest test per mesurar el nivell d’extraversió dels adolescents serien de resposta tancada ja que els subjectes haurien d’escollir entre les opcions o alternatives que ja s’han elaborat. Hauran d’escollir entre les opcions següents: en desacord, ni en desacord ni d’acord i en acord. Aquest format de opció de resposta serà de tipus Likert. Hauran de respondre amb aquelles opcions que concordin mes amb la seva forma d’actuar en vers a les situacions que es poden plantejar en els enunciats i també de la forma que ells creurien que representa mes la seva forma de ser. En els casos en que podrien no estar d’acord amb la forma d’actuar que se’ls hi planteja o que no concordaria amb la seva forma d’actuar hauran de contestar: en desacord. I en aquelles situacions en les que estarien d’acord amb la seva forma de ser o actuar: d’acord. També he
optat per incloure una resposta mes neutre com pot ser ni en acord ni en desacord, ja que pot haver persones que no sabrien la forma que tindrien d’actuar o de forma de ser respecte al ítem plantejat. Podria ser que la persona no puntues ni alt ni baix en el test, es a dir, que segons la situació podria actuar o pensar de forma mes extravertida o de forma mes introvertida. Per exemple, podria haver situacions on el individu podria no decidir-se en actuar de forma mes impulsiva o no, o també podria ser que en diferents situacions li agradi mes passar la estona amb amics o podria ser que li agradés passar l’estona a casa realitzant activitats mes solitàries.
- Mostra pilot: La mostra pilot podria ser una mostra de 600 estudiants de psicologia de la Universitat de Barcelona i 600 estudiants mes de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Podríem realitzar una primera prova a una de les dues universitats. De les 600 persones a les que se li passarà el test, 150 seran de primer de grau, 150 de segon, 150 de tercer i 150 de quart de grau. Així obtindrem, per cada 600 estudiants, una mostra que comprendre les edats de 20 a 24 anys. Un cop realitzada la prova a una de les dues universitats, revisarem el test, per poder detectar possibles errors en la formulació dels ítems, en quant al plantejament de les situacions, respostes mal formulades... Un cop realitzada aquesta revisió tornarem a passar el test però a l’altre universitat de la mateixa forma que en l’anterior, per poder veure quins valors de 3 validació de la confiabilitat hem obtingut al realitzar la prova en les dues universitats.
- Procediment d’aplicació: El procediment d’aplicació es farà de manera grupal per cursos del grau esmentats anteriorment, cada grup a una hora en concret i de forma totalment voluntària, on per participar s’obtindran 0’2 punts de la nota final de l’assignatura que ells seleccionin i que estiguin cursant. Es donarà per suposat que al ser estudiants universitaris, el nivell de comprensió lectora serà adequat, però igualment es podran respondre dubtes sobre els ítems si algun subjecte no els entén be.
obtindrem d’aquest índex ens indicarà com i en quin grau, la variable que el test vol mesurar es relaciona amb el ítem. Aquest índex, en aquest cas, el podríem calcular amb Pearson. Seguidament podríem realitzar el índex de discriminació: aquest índex ens indica com el ítems discrimina entre grups que en teoria haurien de puntuar alt i grups que haurien de puntuar baix. Es tracta de una correlació entre la puntuació del test i la puntuació del subjecte en el ítem en concret. Aquestes correlacions són: biserial-puntual, phi, biserial... En el cas d’aquest test, al ser de puntuació amb escala Lickert, utilitzaré una correlació que relacioni la puntuació en un ítem amb la puntuació total del test del subjecte, per això utilitzaré phi de Pearson i les puntuacions aniran del 0 a 1, en que 1 discriminaria totalment. En quant al índex de dificultat, es mesura a partir del numero de subjectes que han contestat be o malament un ítem. Aquest índex no tindria gaire sentit aplicar-lo al anàlisis dels ítems d’aquest test, ja que no estem mesurant si l’alumne sap realitzar o no una tasca, sinó que es tracta de l’anàlisi d’un tret de personalitat i no es podria definir en puntuacions d’encert o error, sinó puntuacions positives o no. Finalment cal comentar l’anàlisi de distractors: aquest índex es tracta d’analitzar aquelles respostes que estan fetes per que resultin igual d’atractives totes a l’hora de que el subjecte respongui i no siguin tant fàcil poder respondre la correcte i així reduir la probabilitat de encertar per atzar. Com el nostre test no es de opció múltiple i es mes d’escollir aquella resposta o opció que mes representi al propi subjecte i no te una resposta correcte, aquest índex no el podrem calcular ja que seria incongruent.
- Fiabilitat: Quan parlem de fiabilitat d’un test parlem de la consistència o estabilitat de les mesures quan el procés de mesura es repeteix. Per obtenir aquest indicador la obtindrem mitjançant la correlació entre la puntuació verdadera i la observada. La repetició del test en un mateix subjecte ens hauria de donar una puntuació similar al anterior i així podrem dir que hi ha una alta fiabilitat del test. Per mesurar la fiabilitat del test podríem utilitzar el mètode de consistència interna amb el alfa de Crombach. Aquest procediment seria el mes fiable ja que ens analitza la correlació entre
cada parella d’ítems possibles. Una alta correlació en alfa de Crombach ens indicaria un alt coeficient de fiabilitat. També podríem realitzar altres probes com per exemple el test-retest que seria realitzar el mateix test dos cops deixant un impàs de test suficient per eliminar els factors de efecte memòria. Aquest últim pot tenir problemes com per exemple que el constructe del test varii, que hi hagi efecte memòria, i també podria donar-se que els subjectes, canviïn les seves respostes en funció de com s’ha desenvolupat, en el nostre cas, el tret de personalitat que analitzem.
- Validació Una cosa es que el test mesuri el constructe de forma precisa o estable, però quan parlem d’això estem parlant de fiabilitat. Una altre cosa diferent es la qüestió de que es el que realment 5 mesura o avalua. En un àmbit psicosocial, com es el que este tractant, el constructe resulta difícil d’operativitzar i a vegades es poden produir dubtes sobre si realment esta avaluant el que volem. La prova tindrà un alt grau de validesa si les persones extravertides puntuessin alt en el test i les persones del pol oposat, introvertides, puntuessin baix. La validació es un procés que inclou procediments diferents per comprovar si el qüestionari que volem realitzar realment mesura el constructe que estem tractant. Tindrà a veure amb les inferències o conclusions que extraurem dels resultats obtingut amb el qüestionari. Hi ha diferents tipus de procediment de validació. Els fonamentals serien els de validesa de contingut, validesa de constructe y la validesa de criteri. La validesa de contingut es aquella que justifica que el conjunt d’ítems que conformen el qüestionari conformen una mostra representativa dels continguts que volem avaluar o mesurar. Per justificar que un test posseeix validesa de contingut, ha de quedar ben definit el constructe que volem mesurar i això ho podríem fer mitjançant un bon marc teòric. En el nostre cas volem mesurar en nivell de extraversió d’alumnes universitaris, joves de entre 20 i 24 anys i ho fem mitjançant uns ítems que avaluen certs trets de la extraversió com l’autoestima, apertura a l’experiència, socialització i impulsivitat. Segons Eysenck aquests serien uns dels factors o dimensions que ens indicarien que la persona es extravertida si puntues alt.
altres subjectes que hagin realitzat el mateix test. Per poder comparar les puntuacions es necessari realitzar la baremació. Consisteix en assignar a cada puntuació directa un valor numèric de una determinada escala que informa sobre quina posició ocuparà cada puntuació directa de cada subjecte en relació a altres puntuacions de els demes subjectes del grup. La comparació es durà a terme amb puntuacions d’una mostra representativa de la població que serà anomenada grup normatiu. Hi ha diverses formes de baremar un test:
- Barems cronològics: per trets psicològics com el que mesurem en aquest test, tindria sentit comparar la puntuació obtinguda d’un subjecte que ha realitzat el test amb les que obtenen els de la seva mateixa edat y també els de edats diferents, ja que pot tractaré d’un tret que evoluciona amb el pas dels anys.
- Centils o percentils: els centils representen mesures de posició sobre una distribució de freqüències. La baremació de centils o percentils consisteix en assignar a cada puntuació directa un valor en una escala del 1 al 100. Aquests indicaran el percentatge de subjectes del grup normatiu que obtenen puntuacions iguals o inferiors a les corresponents directes.
- Puntuacions típiques normalitzades: aquestes s’obtindran a partir dels percentils, buscant primerament la puntuació directa que correspongui amb la corba normal. Abans de fer-ho haurem de comprovar que les puntuacions que hem obtingut amb la realització del test segueixi la corba de distribució normal. En un test com el nostre es difícil que segueixi perfectament la corba, per tant buscarem si s’ajusta aproximadament, no exactament ja que es massa difícil que coincideixi del tot.
- Finalment, puntuacions típiques derivades: les puntuacions normalitzades tenen dos inconvenients o dificultats per poder interpretar-les ja que poden assumir valors no enters y negatiu. Per poder assolir aquestes dificultats, s’han proposat uns altres barems, que serien una transformació lineal de les puntuacions directes. Aquests barems reben el nom de escales típiques derivades que sèrie les escales T i D. El que diferencia a les dues escales son els valors de desviació típica que se’ls hi aplica. A la
escala T la desviació típica es de 10 i a la escala D serà de 20
- Punts febles Com a punts febles d’aquests test podríem esmentar que no es un test que ens pugui mostrar completament si una persona es o no extravertida, ja que potser en altres situacions que no s’han plantejat a cap pregunta, la persona avaluada, marcaria la resposta que mes alt puntua en extraversió, però en les plantejades en el test ha marcat unes en les que potser no semblaria tant extravertit. 7 Aquest test no hauria de anar sol sinó que hauria d’anar acompanyat de altres test o proves com entrevistes al subjecte i inclús als pares, amics... no es una prova amb la que nomes amb ella es pugui determinar si el subjecte es extravertit o no. També hauríem d’assegurar-nos de que els alumnes responguin sent el mes sincers possibles, així que abans de començar la prova, remarcaríem aquest fet. Diríem que la prova seria totalment anònima per assegurar que no hi ha cap tipus de impediment a l’hora de contestar sense cap tipus de vergonya o alguna cosa similar. Si els alumnes no contestessin amb total sinceritat els resultats es veurien afectats