¡Descarga Regne antic Egipte y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
REGNE ANTIC (2686-2181 a. C) Es el període fonamental de l’art de l’antic Egipte ja que serà aquí on se fixaran les característiques de les arts plàstiques i de l’arquitectura que seran una contant que donara la uniformitat que te l’art Egipte. En aquest període hi haurà una efervescència perquè se correspon amb el període de major auge del faraó. Serà per això que moltes vegades s’intentara tornar als antics principis del regne antic ja que el veiem com el model màxim d’on agafar idees de lo que havia de ser el govern. Durant el regne antic, la capital se troba a Menfis, al baix Egipte, serà el centre principal de poder. Els nomarques tendran un poder important però subordinat al faraó. Arquitectura funerària Es en aquesta època quant ens trobem dues construccions funeràries. La mastaba nomes destinada a les autoritats locals i la piràmide. Les mastabes estaven construïdes amb maó. La piràmide se centrara nomes al faró i esta feta amb pedra.
Piràmide
Es una estructura geomètrica molt senzilla que se correspon amb les figures geomètriques mes importants per als egipcis (el quedat de bases i el triangle). Per la forma ascendent i amb punta facilita l'ascens del faraó cap a les regions còsmiques. Estaran sempre construïdes amb pedra, el material també tendra una simbologia, la pedra un material resistent, se usava per primera vegada a la arquitectura funerària, en concret a la piràmide precisament per les creences còsmiques ja que havia de ser una construcció que havia de romandre. El material era bastant disponible per les pedreres que hi havia a Egipte. Interiorment esta plena de passadissos i càmeres secundaries. Una cosa important son els textos de les piràmides escrits a les parets i als sepulcres. Els textos son un conjunt de formules de com se duia a terme el ritual funerari. Gidion defensa que les arestes correspondrien amb els rajos de sol, relació amb les crences còsmiques. Tipologies:
Esglaonada:
Piràmide truncada: canvia l’angle de inclinació a mitjans alçada per problemes tècnics.
Piràmide clàssica:
No eren construccions isolades sinó que formaven part de un conjunt del qual la piràmide era la mes important.
Conjunt funerari de Zoser: va ser el faraó de la tercera dinastia però un dels faraons mes
importants del regne antic. Va erigir el complexe funerari a la necròpolis del baix Egipte i es primordial per comprendre el desenvolupament dels registres funeraris. Fa fixar una sèrie de principis:
o Utilització de pedra com a material constructiu.
o Va ser el primer faraó que va construir una piràmide i per tant fixador de una nota
tipologia de enterrament
o Va ser el primer que va configurar un recinte funerari complexe.
A l’antic Egipte se coneixen pocs noms d’arquitectes però hi ha alguns noms com per exemple Imhotep, va ser suma sacerdot, escriba, mag, adiví, una persona de una categoria superior a la resta. El fet de que el nom aparegui relacionat amb el faraó com a dissenyador es molt significatiu perquè no se havia donat fins a les hores.
El fet de que Imhotep fosa sacerdot esta relacionat amb l’auge que va anar assolint el culte al deu RA i això esta directament relacionat amb les creences còsmiques per les qual se va orignar la tipologia de les creences còsmiques. I es per això que va ser ell el que va “inventar” la primera piràmide de la historia. Era un conjunt funerari monumental, possiblement recordàs al complexe palatí, podria ser un reminiscència de com devia ser la arquitectura palatina del regne antic. Tenia catorze accessos distribuïts per un mur perimetral però tretze de elles eren falses. A mes els accessos eren de reduïdes dimensions, estrets i rectangulars. Una vegada que s’accedia se arribava a un passadís que duia a una sala hipòstila (la primera de la historia) se caracteritza perquè les columnes estaven fetes de pedra i fasciculades i això remetria a feixos de canyes o troncs de palmeres. La arquitectura intentava imitar la natura. Entre i entre de les columnes se disposaven estàtues del faraó. Es una escultura subordinada a la arquitectura. La sala hipòstila conduïa a un pati a cel obert anomenat pati sud, un pati ritual destinat a que se duguessin rituals amb el cap del faraó. Adossats a la cara sud la piràmide hi havia un altar i a l’altre banda dues estructures en dorma de B que servien per fer rituals. Un altre element al pati es un lloc que se identifica com a temple o com a tomba però es un lloc on se representa al faró amb els elements que duia quan venia la festa de Sed. Se creu que tenia una funció simbòlica. A la façana apareix un fris amb decoració amb caps de serps. Aferrat al mur sud-est hi ha una zona anomenada el pati del Heb-sed, un pati cerimonial on el faraó duia a terme els rituals de la festa del Sed. Aquest espai estava flanquejat per tota una seria de construccions amb falses capelles que se suposa que representaven als nomos (perquè al pati se duia a terme la reentronització del faraó). La festa del Sed se feia per demostrar que el faraó encara estaba be per tornar a governar, si era així se feia la reentonització. A l’angle nord-est hi ha les cases del sud i la del nord. Se caracteritzen perquè la del sud a la façana principal estava decorada per unes columnes decoratives, no estructurals, amb un capitell amb la flor de lotus i la del nord igual però amb la flor de papir (simbolitzen els dos egiptes). Son representacions simbòliques de l’alt i del baix Egipte. A la zona nord, destaca la piràmide, centrant el complexe funerari acomplada per el temple nord. La piràmide es fruit de una evolució, en un primer moment havia de ser una mastaba, i una vegada construïda no va acabar d’agradar i se va decidir anar ampliant. L’origen de la piràmide esglaonada es la mastaba i son moltes d’aquestes superposades. La piràmide se va construir per se un element socio-ideològica, el faraó volia diferenciar-se. Se pensa que en un primer moment la piràmide esglaonada era una escala que ajudava a ascendir el cos del faraó a les esferes còsmiques. Just a sota de la piràmide pròpiament dita hi ha un conjunt de pous que es on se disposa el cos de l’emperador. La càmera sepulcral estava decorada de manera luxosa i se suposa que reproduiria els mateixos motius que al seu palau. Se reprodueixen motius del faró a la festa del Sed Un altre element de la zona nord important es el serdad, una petita habitació completament tantada que nomes s’obria per dos orificis, servia per posar la estàtua del faraó. Era el dipositari del KA que s’havia de comunicar amb l’exterior. El KA se comunicava a traves de orificis. Finalment el temple nord, se pensa que reproduïa el mateix esquema del palau de zoser. El conjunt funerari es important perquè gracies a ell podem conèixer com de complexe era el ritual funerari del egipcis durant els primers moments i la importància que li donaven els egipcis, també coneixem com devia ser la arquitectura palatina, i també perquè aquí per primera vegada apareixeran
L’interior és molt més complet que no el de Snefru i es per això que se considera un prototip i el de Keops ja se considera més sistematitzat. Es una costant que la entrada se troba per damunt de la base de la piràmide i te un caràcter descendent que du fins a la càmera del caos, la entrada també te un passadís ascendent que comunica amb la gran galeria, monumental, i te les parets llises i coberta per una falsa volta. La gran galeria desenvoca en una gran càmera on just a darrera se troba la càmera del faraó. Just davall de la gran galeria hi ha un corredor que du fins al nom de la reina, el més probables és que hi hagués un estàtua on residia el ka del faró. La piràmide se completa amb una mena de canals de ventilació que segons algunes teories pensen que podien estar pensats perquè el Ka pogués circular lluirement. És la piràmide més perfecte. A mitjans S. XX se va trobar una barca que se podria relacionar amb els rituals que se duien a terme al temple de la vall. El més important es que esta rodejada per una necròpolis de mastabes ordenades seguint un traçat regular. Les mastabes estaven dedicades a la cort de el faraó. Se diu que aquestes ciutats estaven habitades per vius i per morts perquè se creia que hi havia una mena de ciutat on havien de viure totes aquelles persones que estaven encarregades del culte i de les condicions que havien de seguir per el ritual d’enterrament. Kefren, va ser el fill de Keops i per tant la piràmide es una mica mes petita i es una mostra de que el faraó anava perdent el poder que tenia davant el poble. Es la piràmide que millor conserva tot el complexe. Destaca perquè te el recobriment pedric que se feia, a la punta de la piràmide hi ha un color mes blanquinós era una pedra recobria totes les cares de la piràmide, això afavoria que la llum se reflectís damunt el material i la piràmide brillàs. La càmera sepulcral esta semiexcavada al subsòl i semiexcavada a la piràmide. Aquí ja estan sistematitzades totes les parts que integraven els temples. El temple de la vall tenia un format quadrangular i se tractava de un tipus de arquitectura arquitravada amb els murs gruixuts fets de pedra, les obertures perquè entres la llum estaven al sostre. Alguns pensen que era aquí on se duia a terme la momificació. A dins ens trobem amb dos accessos flanquejats per esfinxs que se pensen que representaven l’alta i el baix Egipte. Hi havia una avantcambra que donava lloc a una sala amb forma de T invertida i hi havia un corredor que era el que comunica el temple pròpiament dit amb la calçada. Els punts cardinals eren importants perquè els angles estaven orientals als quatre punts cardinals i el temple se situava a la cara est, tenia que veure amb la sortida del sol. Tot està relacionat amb la simbologia i amb es creences còsmiques. El temple funerari és rectangular i servirà d'exemple per construir tota la resta. Esta destinat al culte del faraó. Tenia diverses zones, una publica, el vestíbul l'accés, una mena de pati descobert i unes capelles i una zona mes privada que era un se trobava el santuari i una taula de ofrenes on el poble no tenia accés. La calçada era com una mena de passadís decorat amb jeroglífics i amb altres relleus relacionats amb el ritual funerari i amb les creences religioses. La esfinx està ubicada en el complex funerari a prop del temple de la vall, esta tallada in situ i se sap que originalment estava policromada. És indiscutible que representa a un faraó i se creu que és Keops com a pare de Kefren i altres que se creuen que representa a Kefren (ja que esta a prop de la piràmide). Finalment el complexe de Micerí presenta dues càmeres al subsòl i consistia en un complexe com les altres encara que se conserva molt poc. Arquitectura religiosa Durant el regne antic i al llarg del període Egipte la funerari serà la mes important però això no vol dir que durant el període no se contruisis altres temes arquitectònics. Va ser durant la cinquena dinastia que va néixer una nova tipologia de temple que se coneix com a temple solar i que se va començar a
construir gracies al culte que se li feia al deu Ra. De la tipologia el temple de Niuserre es el mes destacable, aquest esta fet amb pedra però hi havia alguns que estaven fets amb tova.
Són edificis construïts a cel obert, que tenia tota una sèrie de espais del qual el mes
important es el pati rectangular en el qual se va erigir lo que se coneix com a Ben-ben (consistia en una base quadrangular on se ubicava un obelisc curt que se rematava per un piramidó (petita piràmide de color daurat que era en la qual se reflectien els rajos de sol i simbolitzava el vincle de unió amb el cel i la terra)) a davant el pati se col·locava un altar i se rodejava de passadissos. Eren recintes poc elevats i predominava el buit sobre allò macís. Estaven construïts sobre plataformes i a similitud dels complexe funeraris també estaven configurats a partir de una rampa que comunicava amb una mena de pòrtic que actuava de avantcel·la o avanttemple que seria de porta d’accés. En un moment determinat els temples solar se van deixar de construir aquest tipus de temples, lo mes probable perquè hi va haver un canvi de culte. Rendiran culte a Ossiris. Les arts figuratives
Ubicació i funció
Les arts figuratives se ubicaran als complexos funeraris i estaven dedicades a garantir l'existència del faraó a una altre vida. Les trobarem concretament:
o Rampes de connexió dels temples.
o A les càmeres sepulcrals d’algunes piràmides
o A les mastabes d’alts dignataris: la majoria de les arts del regne antic les coneixem
gràcies a les troballes de les mastabes. Les mastabes presentaven elements que serviran per realitzar les arts figuratives. Solien contar amb una estela o una falsa porta perquè el Ka rebes les ofrenes. També ens trobarem amb un nínxol per posar la estàtua del difunt i als murs, relleus i pintures on se representaven el banquet funerari o escenes relacionades amb aquest. Tot i això implicarà que les peces d’art estaran promogues per tot aquells relacionats amb la família real.
Materials i tècniques
El material que més s’usara serà la pedra i la fusta encara que en menor mesura. A part de la estatuària de ple volum també treballaran el relleu, la pintura i sobretot la combinació de les dues. La estatuària de ple volum solia anar policromada llevat dels casos on el material era de bona qualitat. Se agafava un bloc de pedra cúbic i se pintava la quadricula a cada una de les cares del bloc de pedra i dins la quadricula se puntava lo que s’havia d’esculpir. Excepte la cara posterior, ja que estaven adossades a les parets. Una vegada tenien dibuixat anaven picant cada un dels plans però de manera separa fins que s’unien totes i això dona aquest resultat tant cúbic. Pel que fa a l'escultura exempte en fusta, que és manco habitual perquè a Egipte no hi havia fustes de molt bona qualitat a mes els troncs generalment no tenien la gruixa adequada per poder-la tallar i per tant agafaven distints troncs i els unien. Per tapar les juntes recobrien la escultura amb una capa de guix i la policromaven. A diferencia de la de pedra esta mes vent treballada per totes les cares. Els ulls estan realitzat amb una mena de peça de vidre per posar als ulls que donaven mes vida. El relleu solia ser baix però els egipcis van inventar un tipus de relleu molt usat no tant en el regne antic sinó en el nou per decorar les superfícies dels exteriors del temples. Se coneix com a relleu excavat i se caracteritza perquè els fons i la figura estan en el mateix plànol i l'únic que se fa es amb un
Zoser on a la estàtua se va usar la policromia. Se va trobar al cerdar. Se usava el vermell, el blanc i el negre (el pigment que mes a perdurat). La indumentària era blanca perquè estava cobert per el jubileu. Se poden aplicar les característiques generals.
o Recreacions de la vida del mes enllà que estan relacionades amb els rituals
Generalment hi ha distints tipus com els banquets funeraris, se representa a ella davant de les ofrenes envoltada de jeroglífic que li haurien de servir a la seva vida futura. Una altre temàtica són les recol·leccions agrícoles o la caça, les activitats que garantien la vida al mes enllà. Destaca els ànecs de meidum que formaven part de una escena de casera. També se troba la representació del jubileu.
o Representació del faró acompanyat per divinitats que actuaran com a protectors
Implica que hi ha una protecció del faraó per part de la divinitat. Destaca la triada de Micerí. Se tracta de un relleu adossat a una mena de estela però pràcticament se pot parlar de escultura de ple volum. Està flanquejat per la deessa Ator i per una personificació de una dels nomos amb els que esta divinitat Egipte, cinopolis i ho sabem per el jeroglífic de enterra.
o Representació de alts dignataris, escribes i sacerdots
Un tret que els caracteritza es que no son tant idealitzades com les escultures del faraó sinó que tenen un realismes mes evident. Moltes tenen trets distintius concrets, mes individualitzats. La tipologia de escriba se desenvolupa a la quarta dinastia però se començarà a usar a la cinquena. El sacerdot ranefer, amb les mateixes característiques. Al conjunt de Rahotep i nefret trobem la característica del color i dels vidres als ulls. La mes destacable es la del Nan Seneb que no s’amaga sinó que se representa tal i com era. Se utilitza el buit que manca de les cames per representar a la seva família.
o Representacions de grups populars.
Seran els que se encarregaran de dur les feines a una altre vida de les persones reials. Seran els substituts dels seus esclaus. Son els que presenten major dinamisme i son diferents perquè les representen realitzant la activitat per la qual ha estat representada, perquè en el mes enllà havia de continuar fent la funció. Son les més lliures i mes espontànies i son les que ens donen mes informació.
