08
Otoño
U R V - C A M P U S T E R R E S D E L ’ E B R E
LAIA BALADA MONFORT
RELACIONS TERAPÈUTIQUES
2n INFERMERIA
URV – CAMPUS TERRES DE L’EBRE
CURS 2016/17
RELACIÓ TERAPÈUTICA I
COMUNICACIÓ EN LA ENFERMERIA
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Relació Terapèutica i Comunicació en la Infermeria, Profesor: , Carrera: Infermeria (Tortosa), Universidad: URV
Tipo: Ejercicios
2017/2018
1 / 86
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga relaciones terapeuticas y más Ejercicios en PDF de Enfermería solo en Docsity!
Otoño
U R V - C A M P U S T E R R E S D E L ’ E B R E LAIA BALADA MONFORT RELACIONS TERAPÈUTIQUES 2n INFERMERIA URV – CAMPUS TERRES DE L’EBRE CURS 2016/
RELACIÓ TERAPÈUTICA I
COMUNICACIÓ EN LA ENFERMERIA
CONSIDERACIONS PSICOSOCIALS BÀSIQUES
1. Marc conceptual de referència 1.1. La persona com ser bio-psico-social Ser humà integral, components biològics i psicològics interacció amb entorn. Home ser individual i social immers en una cultura “relacional”. Tres sistemes d’interacció dinàmica: Personal: jo individual. Interpersonal: relació infermera-pacient. Social: interacció social 1.2. La salut com estat d’equilibri Salut: estat d’equilibri entre les diferents dimensions que composen la persona i entre aquesta i l’entorn. Status relatiu, qüestió de grau. Estat màxim de benestar físic, psicològic i social. Atenció encaminada a obtenir major grau de salut. 1.3. La concepció integral de les cures Atenció a la globalitat. L’alteració en una dimensió afecta a les altres.
Característiques salut mental: o Obtenir satisfaccions quotidianes. o Autoconeixement. o Establir relacions afectives i positives: intimitat, comprensió, tolerància. o Cercar l’equilibri emocional: autoacceptació personal, control emocional, tolerància a la frustració, acceptació de les pròpies emocions. o Contacte amb la realitat. o Fomentar l’esperit creatiu. o Filosofia de vida.
3. Estils de vida i medi ambient Important manera de viure. Estil de vida: manera que c/ persona actua i interacciona amb ella mateixa i amb l’entorn. Indicadors de l’estil de vida: hàbits alimentaris, activitat física, patrons de son, consum tòxics i nivell d’estrès.
Part del comportaments son apresos es poden modificar i canviar. Estil de vida vinculat a l’educació sanitària, fomentar comportaments dirigits a potenciar la salut i prevenir la malaltia. LA RELACIÓ INTRAPERSONAL
1. L’autoconeixement: “Procés de mirar-se a un mateix els pensaments, sentiments, creences, valors, habilitats i conductes en l’entorn passat, present i futur, en un camí obert i honest”. Model conceptual: finestra de Johari. JO PÚBLIC JO SEMIPÚBLIC JO PRIVAT JO INTERIOR 1.1. Etapes d’autoconeixement: Autoescolta. Preguntant. Observant. Escoltant.
Estratègies per augmentar l’autoestima: o Autoconeixement. o Positivitzar. o Assertivitat. Implica: o Autoconeixement. o Autoacceptació. o Consideració positiva. o Visió del jo potencial. o Atendre i cuidar pròpies necessitats psicològiques i físiques. o Tendència natural moltes persones l’han d’aprendre o enfortir. o Assertivitat i autoestima unides: acceptar-se i valorar-se és requisit per les relacions interpersonals
HABILITATS PARLAR PÚBLIC
1.Aspectes bàsics preparar sessió:
1. Preparar missatge: Fixar objectius precisos. Elegir estructura conversa. Definir vocabulari. Transmissió missatge. Il•lustració missatge. Previsió auxiliars pedagògics. 2. Difusió missatge. 2.1. Presentació: Comunicar objectius. 2.2. .Cos: Atenció vocabulari. Atenció expressió oral i actituds. Fer síntesi parcials. _2.3. Conclusió final.
- Control o feedback._ 2. Obertures: Afirmació imprevista. Elogi. Misteri. Pregunta. Cita. Incident (fet aïllat). 3. Evidències:
Limitar gestos al màxim. Gestos per acompanyar o emfatitzar. Actitud ferma i tranquil•la. Mans: no amagar, recolzar taula, agafar apunts o bolígraf. Asseguts: no enfonsar. Evitar: gestos repetitius, postures defensa.
8. Aspecte Estil responsable: roba fosca, discreta. Estil amistós: roba clara, jersei... 9. Ús pauses Inici discurs. Després interrupció. Enmig frase. Passar d’un tema a un altre. Abans últimes paraules. Ment en blanc. Canvi transparències. Quan s’escriu pissarra. Per facilitar la reflexió. 10. Suports pedagògics Material escrit. Material audio-visual. Material informàtic. 11. Suports pedagògics: pissarra Abans: o Netejar. o Provisió material.
o Cura de la il•luminació. o Fer esquema. o Preparar dibuixos. Durant: o Organitzar dividir espai mentalment. o Títol gran i majúscula. o Esborrar. o No posar davant.
12. Consells presentacions : Fons utilitzat (millor llis), clar contrast amb text, no plantilles predeterminades. Font suficient gran per veure’s des de qualsevol lloc. Primera : títol, autors i organigrama. Cada plantilla deu portar un títol amb la temàtica a tractar. Presentació vistosa i dinàmica, compte amb les transicions i animacions. No termes col•loquials, excés de tecnicismes ni frases fetes o incorrectes. Actituds del ponent: o No tapar ni donar l’esquena. o No assenyalar a la pantalla. o No moure el cursor sobre el text. o Apagar quan no es necessita projecció. o Durant l’exposició transmetre: Sinceritat. Entusiasme i alegria.
Proporcionen informació. Influencien en el pensament i comportament. Mig de solidaritat. Mig de control social. 1.2. Diversitat dels valors: Caràcter: Mutable. Flexible. Fonamental. Universal.
2. Les creences: Inherents a la societat i cultura. Varien amb intensitat, sempre presents. Impliquen interiorització de valors. S’exterioritzen pel comportament. Formen part de les actituds. Regeixen: el prejudicis i la religió. 2.1. La religió: Dimensió psicosocial.
Permet entendre actituds davant la salut i malaltia. Manifestació: actituds, segons la intensitat viscuda. Implica pautes internes i externes de comportament. Finalitat: significat a la situació del ser en el mon, relacions amb l’entorn i els altres. No existeix una única modalitat de creença. Respecte a l’elecció religiosa. Professionals hem de conèixer creences religioses relacionades amb la salut. 2.1.2. Catòlics romans: Obligació d’anar a missa. Poden desitjar la Confessió i Comunió, malalts greus Unció i agònics l'Extremunció. Permet la donació i trasplantament d’òrgans, s'oposa a l’avortament. Desdejuni i abstinència de carn. Obligatori el Bateig. 2.1.3. Jueus: Oposar-se a la cirurgia durant el Sabbath, excepte greus.
Teoria que explica i analitza les relacions i que disposa de tècniques per millorar-les. Potencia l’autonomia de la persona. Situa el factor terapèutic en l’anàlisi de la interacció. Analitza pensaments, sentiments i comportaments. Parteix dels principis de la Filosofia existencial, sent un dels pilars de la Psicologia humanista. E. Berne, psiquiatra. Basat en tres estadis de la personalitat (PAN).
2. Característiques: Basat en filosofia positiva i de confiança amb la persona. Model d’aprenentatge teòric, senzill, natural, realista, objectiu, diagramable, predictiu, efectiu, preventiu, integrable, contractual i igualitari. 3. Estats de la personalitat: Són realitats psicològiques. “Sistema coherent de pensament i sentiment que es manifesta per patrons de conducta”.
Creences, pensaments i sentiments que formen la base del nostre comportament. Tota persona té 3 estats del Jo: (PAN): Pare: (el que haig de fer). Adult (el que em convé fer). Nen (el que m’agrada fer). Continu dinamisme, es passa d’una l’altre depenent de situació i circumstància Pare (el que haig de fer) actua, parla o pensa com ho van fer els seus pares, normes, valors, prohibicions, crítiques, judicis valor, consell, protecció. PN +/- PC +/- Adult (el que em convé fer) raonaments, avaluar estímuls, reunir informació, investigar, fixar metes, posar objectius, organitzar, calcular. Predomini de la part racional, raona, analitza, justifica, interpreta,
Tota transacció significa una comunicació entre estats del jo. Transacció: unitat bàsica de comunicació social, intercanvi d’estímuls i respostes entre estats específics del Jo de diferents persones 4.1. Tipus de transaccions: Complementàries: quan el missatge enviat per l’esta del jo d’una persona rep la resposta esperada d’un estat de l’altra del mateix estat, apropiada, reforç de la comunicació. Creuades: missatge que rep una resposta inesperada, provoca desconcert, interrupció de la comunicació. Ulteriors: sempre hi ha un doble missatge, un admissible i l’altre ulterior o psicològic que és el veritable, missatge ocult, bloqueig.
5. Jocs psicològics: Sempre existeix un rol favorit per comunicar. Triangle de Karpman: descriu 3 rols bàsics. Reflexa els principals rols que adoptem davant la vida i els altres. La persona sempre es sent: salvadora, víctima o perseguidora. Perseguidor: necessita que la víctima li tingui por, “et faig això pel teu bé” pensa que és més intel•ligent i bo que els altres, intenta rebaixar i controlar als altres per sobresortir.
Estableix regles i normes difícils de realitzar, persegueix als més dèbils, solen ser agressius al parlar, no escolten i es molesten si no se’ls escolta, sentiments crònics ira i inseguretat. Salvador: necessita ajudar a la víctima, “si no fora per mi” pretext de fer el bé als altres, busca major dependència de la víctima i imatge revaloritzada d’ell mateix, mantenen la dependència. A l’ajudar ho fa per satisfer la seva necessitat de ser necessitat. Víctima: necessita que la salven o persegueixen, “pobre de mi” repetidament es subestima, es sent inferior, demana consell innecessari, espera que l’ajuden a resoldre conflictes. Mai parlen o manifesten que estan bé, rol de dependència, manifesten que se’ls tracta malament, que no se’ls valora i que abusen d’ells
6. Com sortir del triangle dramàtic? Per deixar de perseguir: utilitzar el PN+, també passar a l’A o Nl, reflexionar i imaginar-se protegint enlloc de perseguint. Per deixar de salvar: anar al Nl demanar lo que necessita. Per deixar de ser víctima: activar l’A, pensar, enfrontar-se als perseguidors. Relacions madures si som: autèntics, sincers, sensibles, acceptem errades, ens mostrem fràgils, demanem disculpes. 7. Posicions existencials Les primeres experiències de vida condueixen a prendre decisions sobre un mateix i els altres, i que ens fan adoptar un guió de vida que dona lloc a conductes repetides. Posició de vida: “ forma en que ens percebem a nosaltres i en relació als altres, amb pensaments o sentiments” dona lloc al guió de vida.