Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resolució de problemes, Apuntes de Psicología

Asignatura: Ps.Pensamiento, Profesor: Cristina Esteban, Carrera: Psicologia, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 28/09/2017

juandoba
juandoba 🇪🇸

3.6

(13)

28 documentos

1 / 20

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Introducció
2. Característiques generals i fases en la resolució
de problemes.
3. Tipus de problemes: de transformació, d'inducció
d'estructures i d'ordenació. Problemes socials.
4. La perspectiva del processament de la informació
5. Creativitat. Pensament convergent i divergent.
Tema 9: Resolució de problemes
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resolució de problemes y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

1. Introducció

2. Característiques generals i fases en la resolució

de problemes.

3. Tipus de problemes: de transformació, d'inducció

d'estructures i d'ordenació. Problemes socials.

4. La perspectiva del processament de la informació

5. Creativitat. Pensament convergent i divergent.

Tema 9: Resolució de problemes

Algunes definicions de solució de problemes:

Dunker ( 1945 )

Hayes ( 1978 )

Lester ( 1983 )

“Un problema emergeix quan un

organisme viu té un objectiu, però

no sap com aconseguir-ho”

“Un problema és el buit que ens separa

de l'estat inicial (punt de partida) i l'estat

meta (punt final)”.

“Un problema és una situació que un individu o

un grup vol o necessita resoldre i per la qual no

disposa d'un camí ràpid i directe que ho porti a la

solució”.

1. Introducció

Pensament directiu : Partint d'un estat inicial d'incertesa o informació inconsistent, el pensament es dirigeix a una meta (estat final o solució). ▪ Limitacions estructurals i operacionals : les limitacions del sistema cognitiu : caràcter selectiu de l'atenció, memòria operativa i memòria a llarg termini. ▪ Operació serial : en molts problemes s'opera pas a pas. Des de l'estat inicial fins a la solució es passen diversos estadis intermedis que se succeeixen en el temps. ▪ Representació incompleta : perquè se de un problema ha de donar-se una representació amb llacunes i inconsistències.

2. Característiques generals i fases en la solució de problemes

1. PREPARACIÓ

Anàlisi i interpretació

dades disponibles inicialment

restriccions

criteri de solució

2. PRODUCCIÓ

Conjunt d'operacions

diverses

recuperació d'informació de MLP

exploració d'informació ambiental

transformacions en MCP

S'apliquen determinades estratègies (algorismes i heurístics).

▪ Transferència negativa (Barlett, p.e. DONALD+GERALT=ROBERT) ▪ Fixesa funcional (Dunker, p.e. xinxetes, caixes i ciris) ▪ Representació del problema (Maier, p.e. Problema de 9 punts)

 Dues maneres de resolució de problemes:

Reproductiu : ens servim dels

nostres coneixements i dels hàbits del passat per resoldre problemes.

Productiu : requereix una cerca de

solucions que ixca de l'esquema dels hàbits i experiències prèvies.

 En algunes ocasions l'aplicació reproductiva d'hàbits del

passat inhibeix la resolució productiva dels problemes.

Aquests s'ha nomenat de diferents formes:

L'experiència prèvia no solament no facilita, sinó que obstaculitza la solució. Per la fixació perceptiva: hem de prescindir de la fixació i reorganitzar la informació de manera diferent.

Dos arguments:

Durant aquest temps el

cervell descansa i per

tant és capaç de pensar

més productivament.

Després del descans s'afebleix

la rigidesa funcional establerta

en el període previ de treball

sobre el problema. Això facilita

que es pot veure des d'una

perspectiva nova.

Per què el “insight” apareix després d'un període d'incubació?

Problemes mal definits : és

aquell que manca de l'algun

component. Un problema està

mal definit si el seu punt de

partida és vago o no està

especificat, si l'objectiu declarat

no és clar o si les operacions

requerides per passar de l'estat

inicial a l'objectiu, no estan

clares. Amb la qual cosa no

existeix un criteri clar i explícit

que la solució s'haja

aconseguit.

Es pot parlar de dos tipus de problemes:

Problemes ben definits :

se li dóna al subjecte tota la

informació necessària per

resoldre'ls. Tant la solució

com els camins per arribar

a la solució estan ben

definits, clarament

especificats des del principi.

3. Tipus de problemes

1/ Problemes de transformació

  • Un problema de transformació

consta d'una meta i un conjunt

d'operacions l'execució de les quals

transforma l'estat inicial en la meta.

  • Normalment les transformacions no

són aleatòries, sinó que estan

subjectes a restriccions o regles.

  • L'estratègia generalment més

important és l'anàlisi mitjà-fi.

  • Exemple: Torre d'Hanoi.
  • En aquests problemes el subjecte rep una sèrie d'elements, i la seva tasca és reorganitzar-los de manera que s'aconsegueixi un criteri.
  • La resolució d'aquest tipus de problemes requereix un procés de cerca constructiva , consisteix a generar solucions parcials o tempteig, i avaluar les alternatives generades per comprovar si hi ha alguna satisfactòria.
  • Exemple: problemes criptoaritmétics (Newell i Simon). **D O N A L D
  • G E R A L D R O B E R T**

D = 5

2/ Problemes d’ordenació

  • Els problemes socials no estan ben estructurats ni les seves metes estan ben definides , a diferència dels problemes més formals de transformació o d'ordenació.
  • L'estratègia de solució més freqüent consisteix a identificar i eliminar les causes.
  • El propi concepte de solució és discutible. Habitualment només es pretenen aproximacions provisionals a la solució òptima.

4 / Problemes socials

Components principals en el processament

La facilitat o dificultat d'un problema depèn de la mesura en què l'espai problema reflecteix fidelment les característiques crítiques del mitjà de la tasca.

Característiques del sistema de

processament : És un sistema adaptatiu i

flexible. Presenta limitacions: capacitat

limitada del processador.

Estructura del medi de la

tasca : característiques de la

situació problema: estat

inicial, meta i restriccions o

regles (és extern al

subjecte, li ve donat).

Espai problema : és la

representació del medi de la

tasca que realitza el subjecte.

Existeix una correspondència

entre el medi de la tasca i

l'espai problema, encara que no

són idèntics (és intern al

subjecte).

4. La perspectiva del processament d’informació

o És una característica de la resolució de problemes que es considera desitjable o Una solució creativa a un problema ha de ser a la vegada nova (original) i útil o valuosa d'alguna manera o Creativitat i estil de pensament (Guilford). Dos tipus de pensament:

5. Creativitat PENSAMENT CONVERGENT PENSAMENT DIVERGENT

PENSAMENT VERTICAL PENSAMENT LATERAL És selectiu És creador Importa la correcció lògica de l'encadenament d'idees L'essencial és l'efectivitat en el resultat, no el procés Es mou en una adreça determinada Es mou per crear una adreça i passeja sense rumb És analític, explica i interpreta És provocatiu Segueix la seqüència de les idees Pot efectuar salts Es rebutja tota idea que no tingui una base sòlida en quina recolzar-se Valen totes les idees Cada pas ha de ser correcte No cal que els passos siguin correctes S'usa la negació per bloquejar bifurcacions i desviacions No es rebutja cap camí S'exclou el que no sembla estar relacionat amb el tema S'explora fins i tot el que sembla completament aliè al tema Es creen categories, classificacions i etiquetes i són fixes Tendeixen a no crear-se i si es creen són permeables i mutables Segueix els camins més evidents Segueix els camins menys evidents És un procés finit: es pensa per arribar a una solució És un procés probabilístic; no sempre s'arriba a una solució, però té més probabilitats d'arribar a una solució òptima. Importa la qualitat de les idees Importa la quantitat És necessari per enjudiciar idees i per aplicar-les És necessari per generar idees Edward-Bono