Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Respostes de la PAC4, Ejercicios de Psicología del Desarrollo

Respotes de la PAC4 de Psicologia del desenvolupament I 2018

Tipo: Ejercicios

2018/2019

Subido el 10/01/2019

mariaaa008
mariaaa008 🇪🇸

11 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PAC 3
PAUTES DE VALORACIÓ
Criteris General d'Avaluació
En general, per a avaluar la tercera activitat, hem tingut en compte:
• La presentació del document nal complert, en el període indicat.
La demostració de competències per a llegir, entendre i integrar els
continguts de la unitat 3.
La riquesa conceptual en el document i la utilització adequada del
vocabulari propi de l’assignatura de Psicologia del Desenvolupament i, en
concret, dels continguts de la tercera unitat didàctica.
La utilització de fonts complementàries al material de l’assignatura i la
seva referència segons el format de la normativa APA.
L’ajust a les pautes donades en l’enunciat i a la rúbrica: extensió del
document, presentació dels apartats i tractament de les diferents propostes
o tasques.
L’evidència que s’ha treballat, consultat i comprés el material de
referència (mòduls 4 i 6).
• Es comprovaran, si s’escau, els possibles plagis.
Del document que heu escrit s’ha valorat:
- L’elaboració i estructuració interna. És a dir, que el document fos un text
amb coherència i amb un l argumental clar i correctament expressat tenint
en compte el tema del joc en el desenvolupament infantil i les tres tasques
proposades.
- L’argumentació correcta pel que fa als continguts, ben sintetitzada i
clarament expressada en cadascuna de les tres tasques de l’activitat.
- El tema plantejat és d’interès general i per això era imprescindible que no
caiguéssiu en el parany de tractar-lo de forma ambigua, difosa i poc
rigorosa. Era important evitar comentaris no argumentats, ni referenciats.
- Les inferències, orientacions i idees exposades calia que estiguessin
expressades amb el vocabulari propi de l’assignatura i correctament
referenciades amb el contingut teòric treballat.
9
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Respostes de la PAC4 y más Ejercicios en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!

PAC 3

PAUTES DE VALORACIÓ

Criteris General d'Avaluació

En general, per a avaluar la tercera activitat, hem tingut en compte:

  • La presentació del document final complert, en el període indicat.
  • La demostració de competències per a llegir, entendre i integrar els continguts de la unitat 3.
  • La riquesa conceptual en el document i la utilització adequada del vocabulari propi de l’assignatura de Psicologia del Desenvolupament i, en concret, dels continguts de la tercera unitat didàctica.
  • La utilització de fonts complementàries al material de l’assignatura i la seva referència segons el format de la normativa APA.
    • L’ajust a les pautes donades en l’enunciat i a la rúbrica: extensió del document, presentació dels apartats i tractament de les diferents propostes o tasques.
  • L’evidència que s’ha treballat, consultat i comprés el material de referència (mòduls 4 i 6).
  • Es comprovaran, si s’escau, els possibles plagis.

Del document que heu escrit s’ha valorat:

  • L’elaboració i estructuració interna. És a dir, que el document fos un text amb coherència i amb un fil argumental clar i correctament expressat tenint en compte el tema del joc en el desenvolupament infantil i les tres tasques proposades.
  • L’argumentació correcta pel que fa als continguts, ben sintetitzada i clarament expressada en cadascuna de les tres tasques de l’activitat.
  • El tema plantejat és d’interès general i per això era imprescindible que no caiguéssiu en el parany de tractar-lo de forma ambigua, difosa i poc rigorosa. Era important evitar comentaris no argumentats, ni referenciats.
  • Les inferències, orientacions i idees exposades calia que estiguessin expressades amb el vocabulari propi de l’assignatura i correctament referenciades amb el contingut teòric treballat.
  • S’ha considerat imprescindible argumentar i justificar el que exposava de forma adequada i dins el context de la Psicologia del Desenvolupament.
  • Calia situar-se dins el marc conceptual i teòric de la Psicologia del Desenvolupament, com a experts en aquest camp.
  • A nivell formal, s’ha tingut en compte la correcció ortogràfica, gramatical i de presentació del document, així com el respecte a l’enunciat de l’activitat (resolució dels tres apartats en l’extensió que es demanava).

A la valoració de la tasca 1 (35%) hem tingut en consideració que:

  • Els nens i les nenes són éssers socials i el procés del seu desenvolupament (la socialització) és primordial.
  • Les mares i pares introdueixen els fills, des de molt petits, a les normes, valors i activitats pràctiques de tot tipus que tenen vigència en el seu grup social.
  • S'ha de prioritzar i argumentar quins serien els aspectes més rellevants, importants i destacables de cara al adequat desenvolupament emocional i de la identitat personal: relacionat amb les relacions interpersonals i la socialització en els nens / es.
  • Podeu parlar de la importància de la comunicació amb el nen / a, de la socialització en el context escolar i altres microsistemes, de les primeres relacions i vivències, de la construcció de la identitat, dels primers vincles i de les relacions entre iguals, de les emocions, de la cultura, del desenvolupament moral.
  • El nínxol ecològic de la primera infància. El vincle afectiu. Les relacions interpersonals.
  • La comunicació com la base de la transmissió cultural de significats (intersubjectivitat secundària).
  • Els significats s'adquireixen a partir de la participació en acció conjunta.
  • Els símbols com significacions col·lectives que inclourien els estereotips socials (bons o dolents) i les prescripcions (de correcte i incorrecte).
  • Entendre la importància de la relació mare / pare i nen / a com un acoblament d'ordre social (Maturana i Varela, 1990), ja que les pertorbacions recurrents que s'envien els dos sistemes permeten l'organització de l'altre.
  • Emmarcar les rellevància a l'analogia de la bastida i els formats d'acció conjunta (Brunner, 1986), de manera que les accions de les mares i els pares, si estan ben orientades, poden potenciar favorablement el desenvolupament del nen / a (tant a nivell de socialització, com de la identitat personal i psicosexual).
  • L'efecte socialitzador del llenguatge.
  • (^) La responsabilitat moral i l'empatia.
  • Els valors propis de cada societat que formen part dels sistemes de significació cultural.
  • En el desenvolupament del món simbòlic del nen / a també cal tenir en compte les narracions o contes que els adults presenten als nens / es i que també poguessin aprendre aquests contes o la forma d'explicar-los.

A la valoració de la tasca 2 (25%) hem tingut en consideració:

La vostra capacitat d'anàlisi de la situació i de la magnitud de les influències sobre el desenvolupament emocional, social, sexual i moral dels nens i de les nenes sigui l’adequada, així com:

  • El desenvolupament de la identitat sexual o de gènere com un procés amb un component cognitiu.
  • El desenvolupament de la identitat personal en la relació interpersonal (el jo com a mirall dels altres i el jo-en-relació amb els altres).
  • El llenguatge i la construcció de la identitat com un producte simbòlic.
  • L'afectivitat i els sentiments com a elements constitutius fonamentals de les relacions socials.
  • Les emocions reguladores del comportament social dels nens / es.
  • (^) Les normes socials influeixen en les emocions i en la comprensió de les mateixes.
  • El desenvolupament psicosexual: el desenvolupament biològic i el desenvolupament sexual en la segona infància.
  • Els mitjans audiovisuals socialitzen i influeixen en el desenvolupament sexual, especialment a partir de la segona infància.
  • Les emocions tenen un paper fonamental en la regulació dels contactes i la relació entre les persones (Trevarthen, 1984).
  • Tenir en compte la motivació innata cap a les relacions socials (Trevarthen, 1982) com un element important en la socialització i en el desenvolupament de la identitat psicosexual.
  • El concepte de consciència d’agent
  • Protodiàlegs
  • Protodeclaratius
  • Intersubjectivitat
  • Jo social ( social self ) d’aquest tipus es pot qualificar com a un 'jo-mirant- se-al-mirall' ( looking glass self)" (Cooley, 1902).
  • La desvinculació de Gilligan
  • Representació de representacions
  • Ús d’adjectius qualificatius, del nom propi, ús del jo-tu
  • Eixos de coordenades de l’espai sociosimbòlic
  • (^) El desenvolupament de la identitat sexual o de gènere com a procés amb un component cognitiu.
  • Models reals, models intermediaris i models d’imatge.
  • Esquema de gènere.

A la valoració de la tasca 3 (40%) hem tingut en consideració que:

  • Podíeu treballar conceptes com ara l'altruisme, la importància de la comunicació, del joc, la identitat sexual, la socialització o qualsevol altre aspecte treballat en la tercera unitat didàctica.

-La xerrada anava dirigida a mares i pares de nens i nenes de 6 a 12 anys. Era important tenir en compte la franja d'edat dels nens / es així com establir diferents propostes dins d'aquest període.

-El grup receptor de la xerrada eren famílies (pares i mares) pel qual era important tenir en compte la rellevància que podien tenir com a agents socialitzadors, entre altres aspectes relacionats amb el desenvolupament afectiu, moral i psicosexual.

-La durada de la xerrada requeria que es seleccionaran les informacions i orientacions més oportunes i que se centraren en orientacions dirigides a pares i mares de nens / es de 6 a 12 anys.

-Era important respectar l'extensió màxima establerta: una cara i mitja de foli.

-Era necessari que les informacions i orientacions fossin oportunes tenint en compte que la xerrada era per a pares i mares.

-Era necessari, si més no, exposar dues temàtiques bàsiques de la unitat 3 i que estiguessin degudament referenciades.

Calia exposat a la xerrada un mínim de dues temàtiques que, per exemple, podien ser:

  • Entendre la relació dels pares i mares a través de la comunicació amb els fills / es com un bucle autopoiètic i que està relacionat amb el nen / a.

-La importància indiscutible del context social (nínxol ecològic-social), en aquest cas a través del joc i de les joguines, en el desenvolupament global dels nens / es.

fonaments útils i apliquen rigorosament les formes (socials) del saber. Això fa necessari una revisió constant de com es socialitza la ment a través dels jocs i joguines que consumeixen els nens / es.

  • Segons Vigotski, el que passa en interacció amb l'entorn social afavoreix que es donin instruments de mediació semiòtica que permeten donar significat als fenòmens. Els jocs i les joguines poden ser instruments de mediació.
  • Cal que els pares i mares entenguin la rellevància dels valors que impregnen el macrosistema i que els jocs i les joguines exhibeixen i imposen un sistema de valors que té repercussió en la societat. Cal denunciar els valors erronis i evitar aquesta mena de joguines que puguin implicar, per exemple, sexisme, racisme, homofòbia o altres fenòmens perillosos.
  • Es pot plantejar el desenvolupament de la identitat personal d'aquests nens / es, segons Spitz (1965) i Wallon (1942), com un element més del procés de socialització a través del joc i prendre les decisions oportunes en relació a quin joc i joguines tenen a la seva disposició.

-Depenent de l'edat dels nens / es, és important tenir en consideració el paper de les amistats, en el joc, en el desenvolupament de la identitat personal i psicosexual.

  • Cal que entenguem que el joc i les joguines són un element socialitzador però que també hi ha altres. Els mitjans audiovisuals en aquests moments també socialitzen als nostres nens / es i cal tenir-ho en compte per intervenir en l'adaptació dels nens / es.
  • La vida quotidiana està estructurada com una narració (guió o format) i això pot incloure situacions de joc.

-El diàleg entre interlocutors (mestre-nen / a, nen / a-nen / a, ...) construeix el jo-tu. El jo-tu és l'afirmació simbòlica de la mateixa identitat i de la identitat de l'interlocutor actual o potencial. Com interlocutors, els pares i mares tenen una responsabilitat en el desenvolupament de la identitat dels nens / es. Així com els mateixos nens / es seran interlocutors dels seus companys. Això estableix una responsabilitat de totes les persones del context educatiu i familiar, en tant interlocutors, com a constructors de les identitats de les persones amb les que estan en relació.

  • A partir dels dos anys, els nens / es es comencen a veure com a homes o dones i a establir la seva identitat de gènere o identitat sexual. Es tracta d'un nucli d'autoidentificació que la família, i per extensió també ho pot fer l'espai de joc, haurà de respectar i ser crític amb els estereotips establerts en el gènere del joc i les joguines.
  • Cal deixar molt clar en la xerrada dirigida als pares i mares que el concepte de gènere és sociocultural. Segons Margaret Intonso-Peterson (1988) el concepte de gènere es refereix al complex de creences socials, actituds, conductes, ocupacions i activitats, típicament associades als homes i dones en una societat. Caldrà tenir en consideració aquesta idea i fer una proposta familiar i educativa que s'adeqüi.
  • Tenir en compte la idea de Ainsworth (1978) en relació al fet que les diferències en l'atenció que les mares presten als seus fills en els primers mesos de vida repercuteixen en la qualitat de la seva relació mútua i sobretot desemboquen en diferents modalitats de vincle. Aquest vincle ha de ser adequat ja que és font de socialització i de desenvolupament de la identitat.
  • Segons Erikson (1968) el vincle permet el sentiment de confiança bàsic que es desenvolupa en el nen / a i que li permetrà entrar en una relació sana amb els seus semblants entenent als altres com a persones en les que es pot confiar.