¡Descarga La Restauració a Espanya (1875-1931): Un Anàlisi del Torn Dinàstic i la Crisi del Sistema y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
RESTAURACIÓ BORBÒNICA
ANTACEDENTS > El sistema que es va implantar al sexenni democràtic va fracassar. L’època de la Restauració comença al 1875-1931, quan es declara la 2na república. Però comença oficialment el 29 de Desembre del 1874. L’1 de Desembre del 1874 > Manifest de Sandhust (el rei Alfons XII, exiliat a Gran Bretanya, es posa a disposició dels espanyols) Pronunciament de Sagunt > General Martínez Campos
- Alfons com a nou rei d’Espanya
- Fi del sexenni democràtic
- Fi de la 1ra República El govern estava en mans d’un partit conservador. Antonio Cánovas del Castillo > ideòleg del nou sistema de la restauració.
SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ:
Va ser dissenyat per Cánovas per així poder superar els problemes sorgits durant la monarquia d’Isabel II; el caràcter excloent dels partits quan arriben al poder, l’intervencionisme de l’exèrcit i l’augment d’enfrontaments polítics. Per això s’havia de crear una nova constitució moderada per la creació d’un sistema bipartidista en el qual el conservador i liberals s’alternessin el poder (torn dinàstic)
- LA CONSTITUCIÓ DEL 1876 Va ser una constitució de caràcter conservador però amb certa flexibilitat perquè els 2 partits poguessin compaginar el poder i no canviar-la cada cop que un dels dos pugés al poder. Els principals elements de la constitució van ser;
- Àmplia declaració de drets i llibertats (premsa, expressió, reunió) > molt controlat.
- Sufragi Censatari > només els rics poden votar
- Sobirania Compartida > entre les corts i el rei Manifest : Escrit que una persona o un grup de persones fan públic, on exposen els seus principis ideològics, generalment de caràcter polític o artístic. Pronunciament: Grup d’oficials declaren la seva oposició al govern i esperen que les altres forces armades li donin suport.
- Catolicisme com a religió oficial de l’Estat
- Caràcter centralista
- Corts Bicamerals > un senat (escollit pel rei), congrés de diputats (per sufragi directe)
EL BIPARTIDISME I EL TORN PACÍFIC:
- EL FUNCIONAMENT DEL TORN DINÀSTIC
Cánovas va concebre un sistema bipartidista, en el qual dos partits s’alternaven el poder. Aquesta alternança de poder s’aconseguia de manera artificial i es produïa de mutu acord entre els caps dels respectius. Apart d’aquests 2 partits dinàstics hi havia altres que per culpa del sistema bipartidista estaven fora;
- Republicans
- Ultracatòlics
- Nacionalistes
- Proletariat
- ÚLTIMA DÉCADA DEL SEGLE
Es va mantenir el torn pacífic dels partits. 1890 > Els conservadors arriben al govern 1892 > Els liberals tornen al poder de nou
PARTITS FORA DEL SISTEMA:
A conseqüència de la Restauració molts sectors polítics i socials es van quedar marginats de l’activitat política. Aquests van ser; republicans, carlins, socialistes i nacionalistes. Els mecanismes del torn dinàstic no permetien que tinguessin prou representació parlamentaria per formar govern.
- REPUBLICANISME
El republicanisme va patir la repressió durant els primers anys i malgrat la divisió interna (diferents partits) compartien punts bàsics;
- La república com a forma de l’Estat
- Reformes per afavorir els grups socials mes desfavorits
- Creien en el progrés científic i educatiu i la laïcitat El Partit Republicà més nombrós va ser el Partit Republicà Federal, el de Pi i Margall, que llavors era l’únic que demanava un reconeixement de la personalitat de Catalunya i s’oposaven a l’estat per centralista
- EL CARLISME El carlisme, derrotat de nou el 1876, va reorganitzar-se però no van tenir gaire suport, només estava present en algunes províncies forals. L’any 1886, Vazquez de Mella va liderar un intent per modernitzar el Partit Carlí, que va quedar reflectit en l’Acte de Loredan. La seva proposta mantenia el caràcter catòlic i tradicionalista. Els carlins s’oposen a l’estat per centralistes i mantén l’ideal absolutista.
- EL PROLETARIAT La Restauració va il·legalitzar les organitzacions obreres , però amb l’arribada dels liberals al poder es va legalitzar les associacions obreres. Això va afavorir les activitats del PSOE, liderat per Pablo Iglesias. El 1888 es va fundar a BCN el primer sindicat socialista, La Unión General de Trabajadores (UGT). Encara que va ser un moviment que va créixer molt lentament.
- 1890 > celebració de l’1 de maig/ es demanava la jornada de 8h laborals
- 1891 > vaga general Estat absolutista : el governant (monarca), es considera com l'autoritat màxima, per sobre de totes les lleis. Exerceix el seu govern sense límits ni restricció més que amb si mateix.
En el cas de Filipines els interessos econòmics es basaven en la plantació de tabac i a ser una porta d’intercanvis amb el continent asiàtic. La política aranzelària, obligava a les colònies a comprar els productes espanyols a elevats preus i la legislació espanyola dificultava l’exportació de productes cap a Europa o EUA.
- EL PROBLEMA CUBÀ Al 1868 > 1ra Guerra Cubana (Guerra dels 10 anys) Després d’aquesta guerra es firma un acord, Conveni de Zanjón al 1878, es van pactar;
- Mesures destinades a facilitar l’autonomia cubana
- L’abolició de l’esclavitud
- Presència de diputats cubans al Parlament espanyol D’aquí es van formar diferents partits;
- “Partido Unión Constitucional” > oposats a les reformes, a favor de la unitat. (espanyols)
- “Partido Liberal de Cuba” > a favor de les reformes, partidaris de l’autonomia. (cubans/criolls) La majoria de polítics estaven en contra de les reformes > Sagasta no va poder aconseguir l’abolició fins el 1888. 1891 > el malestar de Cuba augmenta degut a l’introducció d’un impost per aquells productes no procedents d’Espanya, l’anomenat Aranzel Cánovas, això va incomodar EUA que n’era el principal client L’incompliment de compromisos del Conveni de Zanjón, el nou Aranzel i el suport estatunidenc van fer que el 1895 s’iniciés la insurrecció de Cuba. El principal líder era José Martí. Els intents per acabar amb al conflicte van reconduir-se en el diàleg en el cas del general Martínez Campos, i una forta repressió en el cas del general Weyler, que va obligar als camperols a reunir-se en localitats concretes per castigar posteriorment els rebels. La població civil també en va patir les conseqüències en forma de fam i epidèmies. Espanya va enviar casi 200.000 soldats a l’illa, molts dels quals van emmalaltir o morir a causa de les malalties tropicals. *Espanya no compleix cap
La mort de Cánovas al 1897, va donar lloc a un imprevist canvi de govern amb el de Sagasta, que va iniciar una estratègia de conciliació on;
- Va destituir el general Weyler
- Va decretar l’autonomia de Cuba
- Sufragi universal masculí
- La igualtat entre insulars i peninsulars
- L’autonomia aranzelària Tot i això les mesures van arribar tard per convèncer els partidaris a la independència.
- LA INSURRECCIÓ FILIPINA En el cas de Filipines el descontentament provenia dels mètodes d’administració espanyols o de l’excessiu poder dels ordres religiosos. 1896 > es va iniciar la insurrecció. El capità general Camilo García Polavieja, va condemnar a Rizal (va formar la Lliga Filipina per expulsar els espanyols) a mort. Fernando Primo de Rivera va aconseguir una pacificació temporal gràcies a negociacions indirectes amb els caps.
- PÈRDUA DE LES ÚLTIMES COLONIES Estats Units els hi interessava molt recolzar les revoltes cubanes. Va enviar armes als rebels via marítima i va decidir intervenir directament en el conflicte bèl·lic, cosa que no havia fet abans. Estats units va utilitzar de pretext l’enfonsament i explosió del vaixell de guerra, MAINE. EUA i Cuba anaven guanyant i Espanya no li va quedar més remei que demanar la pau. 1898 > Tractat de París, Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico i Filipines a Estats Units. La pèrdua de les últimes colònies va fer que Espanya entres en depressió i crisi.
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ
El fracàs dels intents regeneracionistes no van tornar al passat, amb aquell funcionament polític del torn dinàstic, tal com havia estat al s.XIX. Els governs es tornaran molt més febles i breus. L’assassinat de Cánovas (1897) i la mort de Sagasta (1902), havia fet esclatar els dos partits en un conjunt de petits grups. Aquests grups no tenien la suficient força per liderar.
- GOVERNS
- Govern de Francisco Silvela (amb el general Polavieja): va ser el successor del partit conservador de Cánovas. Era vagament reformista i descentralitzador. Va durar poc a conseqüència de la pujada d’impostos fruit del desastre del 98. Resultat: Tancament de Caixes.
- Govern de Antonio Maura: quan Francisco Silvela va dimitir va posar a Antonio Maura al capdavant. Aquest intenta “regenerar” l’Estat dent una “revolució des de dalt”; nova llei electoral, nova flota de guerra, legalització de la vaga, Institut Nacional de Previsió... Entre que es va quedar curt (la llei electoral establia un “vot corporatiu” no un sufragi universal) i amb la repressió a causa de La Setmana Tràgica, Maura va haver de dimitir.
- Govern de José Canalejas: aquest govern si que va presentar un programa reformista; reducció d’impostos dels bens de consum, una llei de reclutament Institut Nacional de Previsió : va ser un organisme de protecció social Vot corporatiu : És una pràctica antidemocràtica que té com a propòsit augmentar la votació a favor de determinat candidat.
per tothom, regulació de les condicions de treball, política religiosa, més obert al moviment obrer, favorable a la Mancomunitat de Catalunya.
LA GUERRA DEL MARROC/ SETMANA TRÀGICA
L’ Estat espanyol vol recuperar colònies després del desastre del 98. 1906 > Conferència d’Algesires, ESP i França es reparteixen el Marroc. Espanya es queda amb el RIF, on hi tenen interessos d’unes empreses mineres. A partir d’unes derrotes sofertes per l’exèrcit espanyol, el govern de Maura decideix enviar reforços mobilitzant lleves a la reserva. 1909 > s’inicia la guerra del marroc Tots aquests reservistes no volien anar al marroc, molts ja havien format una família. En canvi els mes rics si podien lliurar d’anar pagant una tassa.
- SETMANA TRÀGICA Per això es va iniciar un moviment en contra de l’enviament de tropes; BCN > centre principal de les manis Moviment iniciat per un grup de socialistes i anarquistes Vaga com a mecanisme de protesta Accions anticlericals* Barricades, incendis, violència
- BCN 26 de juliol del 1909 > Vaga general
- BCN 27 de juliol del 1909 > crema d’edificis religiosos, barricades, enfrontaments En pocs dies Maura va enviar 10.000 soldats a la ciutat que van poder controlar la situació a través d’una forta repressió.
- BCN 29-30 de juliol del 1909 > ja es veia que la revolta fracassaria, no tenia cap direcció que ho organitzés tot
- BCN 2 d’agost del 1909 > obrers tornen a la feina Durant aquesta setmana BCN va estar totalment aturada. Només havia estat 1 setmana però res tornaria a ser com abans. La repressió va ser molt dura i indiscriminada. Maura ha de dimitir. CONSEQÜÈNCIES:
- Gran repressió Reservistes : soldats que ja han complert la seva etapa de servit a l’exèrcit Església : - Forma part de la classe alta,
- Control de la població, - Participació econòmica dels vaixells dels soldats enviats.
- Però es produeix una INFLACIÓ > pugen els preus dels productes però no el sou
LA CRISI DEL 1917
Tota l’entrada de diners, i l’escassetat de productes que provocava l’exportació varen provocar una fota pujada de preus. Com això no anava acompanyat amb una pujada de salaris, va originar un descens de vida per a gran part de la població. A la crisi social es van afegir dues més;
- La crisi militar > Juntes de Defensa, es queixen de que els destinats al Marroc ascendeixen molt ràpid sense tenir en compte l’antiguitat i que els salaris son molt baixos.
- La crisi política > Assemblea de Parlamentaris a BCN, el govern de Madrid va desautoritzar aquesta trobada i va enviar a la guàrdia civil
- La crisi social > la UGT i la CNT, acorden que les vagues son la millor manera de que el govern els hi faci cas, però la mobilització fracassa i el govern envia a militars, cosa que amb la repressió van morir persones. Comença el pistolerisme (1917-1923)
- EL DESASTRE D’ANNUAL S’havia aconseguit dominar els extrems oriental i occidental del Marroc , però la zona central seguia en mans dels marroquins. 1921 > Fernández Silvestre, va planejar una ofensiva per arribar al cor del territori rebel. La ocupació del territori es va fer malament i van morir 8.000 soldats + Silvestre. Les operacions militars es van perllongar després del desastre, arribant a posar en perill la ciutat de Melilla. El descontentament popular, que ja hi havia abans, va augmentar, així provocant més manifestacions i dures crítiques a l’exèrcit.
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
El desastre militar d’Annual va tornar a enfonsar el clima polític en el mateix estat de depressió que en el 1898. Aquest cop la situació era encara més dramàtica, les forces d’oposició estaven millor organitzats. Miguel Primo de Rivera va fer un cop d’estat amb el suport de l’exèrcit , del rei i dels industrials bascos i catalans. Es pensava que la seva actuació posaria ordre social i a la situació del Marroc. El període de Primo de Rivera va durar poc i es pot dividir en dues etapes;
- DIRECTORI MILITAR (1923-1925)
- Suspendre la Constitució i les Corts (i partits polítics)
- Va tancar Diputacions i Ajuntaments
- Censura de premsa i vigilància a l’ensenyament Tot això es va cobrir amb ajuda militar. Es va actuar sobretot amb 3 objectius;
- Va perseguir la CNT, clausurar sindicats
- Va demostrar-se intransigent amb els nacionalismes > va suprimir la Mancomunitat, prohibir l’ús del Català en públic, ballar sardanes, l’ús de la senyera...
- Va continuar la guerra del Marroc fins a l’ocupació final (1927) > Batalla d’Alhucemas
- DIRECTORI CIVIL (1925-1930) Com que les solucions van tenir l’èxit esperat, es va voler crear un sistema polític nou semblant al dels feixistes italians de Benito Musolini > un estat amb un únic partit i amb l’ull posat a la unitat nacional. ECONOMIA > Era una època de creixement. Una economia dirigida des de l’estat potenciant les obres públiques;
- Es van fer obres per portar endavant un pla d’infraestructures: carreteres, electricitat, telèfon...
- Es van crear tot un seguit de monopolis (CAMPSA, Telefònica) que van beneficiar als amics i partidaris de la Dictadura. Quan les circumstàncies internacionals van canviar i el crack del 29 va precipitar la crisi econòmica es va posar de manifest;
- Els conflictes universitaris
- Oposició sistemàtica dels intel·lectuals
- Problemes econòmics acumulats > crisi de la pesseta, augment del deute públic...
- Reorganització del moviment obrer
- Manca de suport dins l’exèrcit > perquè Primo volia convertir-se en cap del govern per temps indefinit
- Queixes de la burgesia i dels grans financers per errors dins la política espanyola. Batalla d’Alhucemas : el desembarcament d'un contingent de 13. soldats espanyols
