HACER PEDAGOGÍA HOY (Trilla, 2005)
INTRODUCCIÓ
Actualment, la Pedagogia ha de FER Pedagogia. Això implica dos aspectes principals:
oLimitar-se a fer-la: no és un remedi d’altres disciplines. No es pot generar
coneixement pedagògic sòlid sense tenir en compte el que totes aquestes ens poden
proporcionar (Psicologia, Filosofia, Sociologia...). Es tracta d’emprar-les per produir
alguna cosa més, per anar més enllà.
oAtrevir-se a fer-la: fer-la i ferla bé pot ser molt més complex que només fer una
disciplina concreta.
“Hacer Pedagogía no es solo comprometerse con el conocimiento sino también
con la acción”.
Els resultats de l’acció no sempre són segurs i immediats i pot ser no són els
esperats.
Poden equivocar-se els que tenen la intenció de conèixer, però aquells que donen
un pas endavant, perquè volen conèixer per actuar i/o orientar l’acció poden
equivocar-se molt més. L’error en l’acció és més comprometedor i més difícil de
solucionar.
“El sentido de nuestra disciplina (Pedagogía) no es otro que el de estar directamente al
servicio de la acción educativa” → Llibre de referència: La ciencia de la educación de John
Dewey.
COSES QUE PASEN AVUI DIA AMB LA PEDAGOGIA
L’autor Brezinka, formula tres observacions que diuen:
“ entre educadors, mestres i polítics de l’educació ha disminuit la confiança en la
utilitat pràctica de la Pedagogia”.
“Els pedagogs teòrics han disminuït la voluntat i capacitat de proporcionar als
educadors un saber, raonable, pràctic i aplicable que els ajudi a complir les seves
funcions educatives”
“Entre pedagogs d’especialitzacions veines, s’ha generalitzat els dubtes sobre si
realment tenen valor de coneixement científic totes aquelles produccions intel·lectuals
que es presenten sent com contribuicions a la pedagogía científica o les ciències de
l’educació.” → Pierre Bourdieu en el libro “el oficio de científico” comenta las
difucultades de las ciencias sociales para obtener el mismo grado de autonomía i
determinación que a las demas ciencias.
Es pregunta si el que ha passat es que la pedagogia continua tenint sentit pels pedagogcs
teorics, pero no pels pràctics”
Els temes educatius predominen en l’agenda pública i mediàtica, però la major part dels
que compten amb una gran audiència pel que fa a aspectes educatius no són membres del
gremi pedagògic.
Actualment la pedagogia més pràctica i popular que es produeix són els anomenats
llibres d’autoajuada relacionats directa o indirectament amb assumptes educatius.
Falta que el gremi acadèmic de la Pedagogia es cregui realment que la Pedagogia que
fan/fem és aquella que no rebutja la pregunta: “això per a què serveix?
DISCURS PEDAGÒGIC, NORMATIVITAT I REALITAT
“Sin intención normativa no hay Pedagogía”
