¡Descarga Resum Autors y más Resúmenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Educació com a combinació de processos d’heteroeducació i d’autoeducació. Sempre es necessita a alguna persona externa per a què aquesta aprengui o s’eduqui. Tanmateix, l’educació ha d’adreçar-se sempre cap a l’autoeducació, afavorint que la persona elabori la informació que, de fora, li arriba ( sigui per a incorporar-la, modificar-la o rebutjar-la)
L’educació tradicional (educo, -as, -are: alimentació) dóna més èmfasi als processos d’heteroeducació, mentre que l’educació nova o progressiva (educo, -is, -ere: manifestació) ho fa amb els processos d’autoeducació.
J. J. Rousseau
Va escriure Emili o de la educación.
Principis pedagògics
- Descobriment de la infància: etapa evolutiva específica i diferenciada de l’etapa adulta. Amb sentit i ple desenvolupament en sí mateixa.
- Bondat natural: la persona neix bona (ho és per naturalesa) i és l’acció de la societat la qui la perverteix.
- Educació natural: tres significats
- Educació a l’aire lliure, en contacte amb la Naturalesa
- Seguint el que correspon al desenvolupament natural (evolutiu) i, en conseqüència
- Fent els aprenentatges que corresponen a la naturalesa de l’infant i no els que considera la societat que ha de fer.
- Educació negativa: dos sentits
- No interferir amb el desenvolupament natural de l’infant.
- No impartir coneixements instructius, sinó desenvolupar les capacitats i competències de l’infant.
- (^) Llibertat, confiança en l’educand i paidocentrisme: donat que l’infant neix bo, si la societat no intervé i es vetlla per a què aquest es desenvolupi segons la seva naturalesa, és a dir, en llibertat (vegi’s les especificacions que fa Rousseau a la llibertat al text proporcionat), creixerà i es formarà de la millor manera possible. La confiança en l’educand es deriva de la seva creença en la bondat natural i en l’educació natural. Com a conseqüència, l’infant esdevé el centre del procés educatiu (paidocentrisme).
- Ensenyança basada en l’observació i l’experimentació: dimensió activa de l’aprenentatge (basat en l’experimentació; res no l’ha de venir de la instrucció, és a dir, per verbalisme i memorització). Proporcionar moltes i variades experiències perquè allò sensitiu és la base de les idees (aportació que Pestalozzi continuarà i ampliarà proposant la intuïció com a mètode d’aprenentatge). Les explicacions verbalistes no possibiliten els aprenentatges significatius.
- Etapes del desenvolupament: cada etapa té les seves característiques específiques, la seva plenitud i, conseqüentment, li correspon unes accions i continguts propis: - Infància (0-12 anys). Llibres 1er. i 2on. de l’ Emili - Adolescència (12-15 anys). Llibre 3er. - Joventut (15-22). Llibres 4rt. i 5è.
PEDAGOGIA TRADICIONAL
Perversió
- Corrupció originària
- Allò natural com a salvatge
- Vigilància-sanció
- Desconfiança
- Ed. repressora o correctiva
PEDAGOGIES PROGRESSISTES
Innocència
- Corrupció adquirida
- Allò natural com a base del desenvolupament.
- Autonomia
- Confiança
- Ed. antiautoritària
Escola nova
Moviment europeu de renovació pedagògica (1889-1939) Exemples d’escoles :
- Escola del Mar, fund. 1922
- Escola del Bosc, fund. 1914
- Colònies escolars (Turissa i Villamar)
Idees renovadores de l’Escola Nova
- La idea de l’activitat
- La idea de la vitalitat
- (^) La idea de la llibertat
- La idea de la individualitat
- La idea de la col·lectivitat
Cap a una educació integral
- Educació física
- Educació tècnica-artística
- Educació intel·lectual
- Educació sòcio-moral
V. Pestalozzi: ment, mà i cor
Els objectes han de ser senzills objectes que utilitzin ells o els seus pares al dia a dia i que els hi agradin perquè així estiguin més predisposats a descobrir millor els objectes o si encara són desconeguts per ells doncs tinguin una motivació per descobrir que és. El mobiliari, ha d'estar adaptat a les possibilitats de l'ús dels infants. Aquest, li correspon ordenar-lo, distribuir-lo, mantenir-lo sempre net i disponible per diferents activitats que es realitzen dia a dia. Els materials utilitzats a l'aula seran objectes de la vida mateixa i que els infants obtinguin del seu entorn. Amb aquests objectes les Germanes Agazzi realitzen activitats i jocs educatius molt variats basats en l'observació i la classificació dels objectes en funció del color, en funció del tamany i en funció de la matèria.
Ovide Decroly
- Metge psiquiatra i psicopedagog de formació.
- Reconeix la necessitat i la urgència de canviar el panorama educatiu escolar del seu temps: revitalitzar l’educació fent que connecti amb els interessos i necessitats dels infants i que aquests siguin subjectes actius de la seva formació.
- El 1907 funda a Ixelles la seva escola, École de l’Ermitage, oberta des de llavors, on va aplicar els principis per afavorir els processos d’aprenentatge que havia observat en l’educació d’infants amb discapacitat cognitiva.
- Considerava que, en educació, calia adoptar una actitud de dubte constant, és a dir, oberta i provisional, sense donar cap coneixement o aportació per acabats, sinó considerar-los sempre en procés i evolució, sent la realitat, és a dir, l’aplicació d’aquests coneixements en la realitat educativa, la que els donaria validesa o no.
- Com antecedents de la seva aportació cal citar Rousseau, en la línia d’educació natural, dimensió activa de l’educació, connexió amb els interessos espontanis de l’infant, entre d’altres; Pestalozzi, pel que fa a aquesta actitud de provisionalitat o dubte constant en la reflexió sobre educació; i Fröbel, qui continua l’aportació dels dos autors anteriors i hi aporta la idea del mètode integrat o globalitzador, on podem focalitzar una de les grans aportacions de Decroly a la Pedagogia; també, per la importància que ambdós autors donen al joc.
- La influència de Decroly, d’altra banda, és notòria, p.e., en Freinet, qui inspirat pel mètode globalitzador del primer, concep els complexos d’interès.
Principis pedagògics
- L’educació ha de preparar per a la vida mitjançant la vida: obertura entre escola i societat; incorporació dels temes que preocupen als infants a les dinàmiques escolars; fomentar el desenvolupament social d’aquests (coeducació, democràcia, assemblees... Els infants són la ciutadania del futur).
- Respectar els interessos i impuls vital dels nens i nenes, com a via per a tenir èxit en educació. A l’etapa de preescolar, aquests interessos, que són puntuals i focalitzats, s’han de seguir; a primària, cal donar-los un enfocament més ampli i sistematitzat donat que es treballa més com a grup-classe i igualment s’han de poder satisfer cada un dels interessos particulars.
Per això proposa quatre centres d’interès que, al seu entendre, cobreixen totes les necessitats dels infants, en concret, i del ser humà, en general (almenys, a la seva època) i permeten prosseguir en el camí de la formació de totes les àrees de manera integrada. Aquests centres d’interès són: l’alimentació; hàbitat i vivenda; defensa; i treball i autorealització. Els interessos que els infants porten a l’escola, que fàcilment es poden encabir en un d’aquestes eixos, són els que determinen els continguts d’aprenentatge.
- Donat que la ment humana funciona segons el sincretisme (la primera imatge que ens formem de quelcom és una imatge global; és a un segon moment que procedim a centrar-nos a les parts i fer-ne anàlisis), el mètode globalitzador o principi de globalització és el més adient per a dissenyar els processos educatius. A partir d’aquesta primera imatge global, procedirem, en educació, a l’aprofundiment de tots els coneixements que s’hi relacionen.
- Va aplicar aquest principi a l’aprenentatge de la lecto-escriptura, proposant que s’iniciés el procés a partir d’una primera frase connectada amb alguna experiència significativa de l’infant. Aquest copia i memoritza la frase a la seva llibreta, la frase es penja a les parets de l’aula acompanyada de dibuixos fets pels mateixos infants, es llegeix individualment i col·lectiva. Posteriorment, es retalla per paraules que serveixen, combinades, per a formar noves frases que tornen a ser representades, escrites, llegides memoritzades... Més endavant es procedeix a separar per síl·labes i finalment per lletres.
- Els processos d’aprenentatge que es duguin a terme han de basar-se a tres activitats fonamentals: observació, associació i expressió. L’activitat de l’infant és, doncs, permanent.
C. Freinet
Metodologia
- Aprenentatge cooperatiu
- Complex d'interès
- Aprenentatge experimental, manipulatiu i d’observació tempteig experimental
- Pedagogia del treball
- Importància de la natura
Les seves tècniques
- Jardí escolar
- Classes- passeig
- Tallers de treball
- Dibuix lliure
- Text lliure
- Biblioteca de treball
•Agenda escolar
- Diari mural
- Impremta
- Revista escolar
- Intercanvis escolars
- Conferències dels alumnes
Mètode científic/ mètode educatiu:
Patir de l’experiència del nen 2. Identificar algun problema
Cercar informació 4. Formular hipòtesis
Comprovar la hipòtesi a través de l’acció.
Altres aportacions de la teoria de Dewey
•Aprendre per l’experiencia i l’acció
•Reflexivitat en educació
•Educació incidental
FRANCESCO TONUCCI ( o FRATO)
Francesco Tonucci (1940), conegut també pel pseudònim Frato és un psicopedagog italià que té una visió renovadora sobre la posició dels infants a la societat i a les escoles.
El projecte més important que ha realitzat ha estat el de “La ciutat dels infants” un lloc on tot girés al seu voltant facilitant-los el desenvolupament cognitiu i social.
Aquest projecte es va iniciar com a contrapartida a les ciutats actuals que han deixat de banda el seu paper inicial, el de ser un punt de trobada i d’intercanvi entre les persones, per convertir-se en un ambient perjudicial per la salut, donat el mal tracte que fem de la natura i la contaminació, on hi manca la seguretat dels infants i que es mira només pels interessos i necessitats dels adults. A diferència del que passava fa uns anys, quan els carrers eren l’hàbitat natural dels nens on feien la vida juntament amb els seus amics, actualment els pares veuen la casa com el refugi per el seu fill i per tant tenen menys possibilitats de socialitzar- se i de viure experiències bàsiques. S’ha canviat el paper dels amics per el de la televisió, com ell mateix diu, vetlladora dels infants, i això ha comportat que aquests visquin en soledat.
La ciutat dels infants es caracteritza per ser un lloc construït a partir de les propostes que aporten els infants, juntament amb la ajuda d’adults professionals i on les idees d’uns i altres tenen el mateix valor. Per poder dur-ho a terme, es creen organitzacions com per exemple el Consell dels Infants i els Nens Arquitectes, que s’encarreguen de fer les seves aportacions i valoracions sobre situacions actuals i també participar de la creació de nous de la ciutat. En aquesta ciutat, tota la població (policia municipal, veïns, comerciants, automobilistes...) tenen una responsabilitat educativa respecte els infants. Aquest projecte s’ha realitzat al poble natal de Tonucci, utilitzant Fano com a localitat en la qual desenvolupar-lo i aplicar els consells anteriorment nomenats. S’està veient que els infants viuen aquesta experiència amb molt interès i amb moltes ganes de participar a
més d’ajudar-los a ser més autònoms i responsables. Aquesta idea també s’aplica en l’àmbit escolar, per exemple, per mitjà d’una organització interna dels alumnes on els més grans acompanyin els més petits de manera que es creïn relacions interpersonals entre els nens i es la redueixi la dependència dels pares. A més a més, diu que l’escola no hauria de ser una institució aïllada de la vida dels infants sinó totalment integrada en ella. Per això hem d’entendre el paper del mestre com aquell qui escolta tot el que l’alumne vulgui aporta-li i saber-ho guiar per tal de que es converteixi en aprenentatge.
Ferrer i Guardia
Antecedents i Influències: –Anarquisme
–P. Robin: Institució Prévost (Cempuis, França. 1880-1894)
–F. Fröbel
–Sistemes educatius francès, belga… –Projecció internacional: Escoles Modernes i Racionalistes (Científiques) –Pedagogia Anarco-sindicalista
–Freinet
Crítiques a l’ensenyament tradicional
•No té en compte les necessitats i interessos naturals dels infants
•És impositiu, dogmàtic i coactiu
•Adoctrinament religiós i polític (v. crítiques de l’Anarquisme a l’Estat)
Ensenyança racionalista
•En un cert desacord amb l’educació negativa de Rousseau.
•Ciència i Positivisme.
PPC
La Proposta Pedagògica de Centre (PPC), abans anomenat Projecte Curricular de Centre, aquest entra en detall de què, com i quan hem d’ensenyar i què, com i quan hem d’avaluar. Bàsicament explica la metodologia i organització que el PEC anomenava i relacionar-lo amb les capacitats que van assolint els nens. Els components de la PPC són: ♥ Adequació dels Objectius (Què s’ha d’ensenyar?): Tenir en compte les capacitats : intel·lectuals, motrius, afectives i de relació interpersonal i d’actuació social. ♥ Seqüenciació dels continguts: (quan s’ha d’ensenyar) A partir de criteris pedagògics, maduratius o derivats de la anàlisis del context ♥ Opcions metodològiques i organitzatives ( Com s’ha d’ensenyar? ) Decisions sobre els principis metodològics ( aprenentatge significació, globalització, joc, aspectes afectius), agrupament dels alumnes( grup classe, grup petit, treball individual) i organització dels recursos ( espais, temps i materials). ♥ Pautes i criteris d’avaluació : (què, com i quan s’ha d’avaluar?) L’assoliment dels objectius , els instruments d’avaluació i els moments d’avaluació( inicial, formativa, sumativa).
Normes d’organització i
funcionament del centre (NOFC)
Abans anomenat Reglament de Règim Intern, mínimes normes que permeten conviure a totes les persones que formen l’escola, on hi hauran les dades identificatives del centre, recursos humans, normativa de funcionament i drets de totes les persones que formen l’escola. El NOFC ha d’incloure: ♥ Dades identificatives del centre : ( nom, adreça…) ♥ Recursos humans ( òrgans unipersonals i col·legiats, personal docent i no docent, descripció i funcions) ♥ Normativa de funcionament ( Calendari i horari, normes d’entrada i sortida, instal·lacions, materials, menjador, sortides) ♥ Normes de convivència : La relació amb les famílies, normes d’admissió i higienicosanitaries, protocol d’actuació( accidents, maltractament, emergències, ús d’imatges) ♥ Drets i deures dels membres de la comunitat educativa.
Programa general anual o Pla anual.
És una concreció del curs. Quins objectius, continguts, pla de convivència farem, adaptant els documents anteriors al curs que comença. Els components de la PGA són: ♥ Concertació de projectes ♥ Organització administrativa ♥ Horari general d’alumnes i professors ♥ Programa d’activitats docents ♥ Calendari de reunions
La MAC ha de contenir: ♥ L’avaluació que el centre fa de els seves activitats ♥ La proposta d’intervenció d’acord amb l’avaluació realitzada de la nova planificació del curs següent.
Altres documents:
♥ Projecte Lingüístic de centre, està dins del PEC i alhora de la proposta pedagògica ♥ Projecte de direcció, aquest document es necessari quan algun professional del centre pren el compromís de presentar-se a la direcció del centre i incorpora una sèrie d’objectius que ha de portar a terme. ♥ Projecte de qualitat de centre, projectes o objectius que l’escola fa on exposa noves activitats perquè l’administració doni més finançament a l’escola i la doti de més recursos. ♥ Carta compromís, és un document que forma part del PEC, on les famílies accepten i es comprometen a participar en l’escola i en el seu ideari bàsic. ♥ Programació d’aula (PA), és la concreció de la Proposta Pedagògica del Centre educatiu a un grup d’alumnes segons el seu ritme d’aprenentatge i desenvolupament. ♥ Pla individualitzat educatiu (PI), presa de decisions curriculars d’un únic alumne amb necessitats especials, a partir de la PPC i PA.
