Diccionari autors, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga Diccionari autors y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

Curs 2007-

Diccionari d’autors

grup M

CAPDEVILA, CARLES

per Susana Pasamontes Cámara

DADES BIOGRÀFIQUES (Hostalets de Balenyà, Barcelona 1965) Periodista, filòsof i un gran apassionat de l’educació des de que va ser pare. Actualment dirigeix i copresenta l'espai diari d'humor Alguna pregunta més, dins del Matí de Catalunya Ràdio d'Antoni Bassas, i col·labora a les seccions d'opinió d'El Periódico i El 9 Nou. Juntament amb Màrius Serra, coordina una secció setmanal de jocs de paraules, Capde7mana, dins de Vilaweb. Subdirector i guionista de Malalts de tele (premi Ondas 1998). És un dels germans Miranda, amb qui ha publicat els llibres El Barça o la vida i Tocats d'amor. El 1996 va publicar Nova York a la catalana (La Campana), un retrat amè i rigorós de la vida dels catalans a Nova York en l'últim segle i mig. El 1999 va guanyar el Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el llibre Criatura i Companyia.

PRINCIPI DIDÀCTIC

Principi de globalització. El principi didàctic que trobo més destacat d’en Carles és aconseguir una educació global. Aquesta idea la mostra en una entrevista que li van fer: “La nostra feina és una educació global i fer que els nens siguin feliços sense tenir a veure amb si han begut una Coca-Cola o si són el millor tenista del món. Els purismes són excessius.”

MÈTODE DIDÀCTIC QUE PORTA A TERME

No es va introduir al món de la pedagogia i l’educació fins que no va ser pare, va ser llavors quan va començar a interessar-se pel tema. Concretament realitza la seva tasca duent a terme un projecte a la ràdio amb un programa que es diu “Eduqueu les criatures” en aquest problema en Carles parla amb mares, pares i experts de l’educació per intentar resoldre els problemes que tenen amb els seus fills, escoltar i explicar experiències, veure diferents punts de vista...

Crec que el mètode didàctic que duu a terme és el de donar una educació per a tots i totes i gràcies al seu programa de ràdio aconsegueix arribar a molta gent.. La seva tasca educativa consisteix en part en acostar els dos mons que semblen tan oposats com són el periodisme i l’educació. El que més sobta d’aquest autor és la forma que té per educar, utilitza la sàtira i la ironia, i explica que és necessària per a dur la tasca educativa a terme. Textualment cita “La ironia és molt educativa”. Carles Capdevila és un pensador del segle XX que potser no és tant conegut com Plató, Descartes...

DE LA TORRE DE LA TORRE, Saturnino

per Ovidi Llorente Saguer

DADES BIOGRÀFIQUES (Valladolid 1941) Doctor en Filosofia i Lletres per la UB. Professor de Ensenyança Primària des de 1968 i de Batxillerat després. Professor de Formació Professional del 1974 al 1980, iniciador d’els departaments d’Humanitats, Orientació, de Extensió Cultural. Professor de la Universitat de Barcelona des de 1974, Titular de l’ Àrea de Didàctica i Organització Escolar des de 1984 fins a 1992, en que obté la càtedra de Didàctica i Innovació Educativa. Ha impartit las matèries de Didàctica General, Innovació Curricular, Disseny, desenvolupament i innovació del currículum, Creativitat i medi formatiu, entre d’altres. Coordinador del Grup de Assessorament Didàctic (GAD) des de 1992 i membre del grup creador del Seminari de Cinema Formatiu. Assessor Internacional de Creativitat. Actualment està investigant sobre estratègies didàctiques innovadores, la creativitat paradoxal, sentipensar i estratègies en l’avaluació de la creativitat. Ha escrit més de llibres que se centren en la creativitat, la innovació i les estratègies didàctiques.

PRINCIPI DIDÀCTIC

Principi de creativitat. Podem veure clarament que des del 1973 s’ha interessat i especialitzat en aquest principi, segons avalen les seves obres i línies de recerca i docència.

MÈTODE DIDÀCTIC QUE PORTA A TERME

He trobat rellevant en el seu treball la seva participació en la creació del model ORA, aplicable a tot tipus de contextos. És representatiu del seu punt de mira. Les sigles d’ORA signifiquen: Observar, Relacionar i Aplicar. S’ha d’entendre com a procés integrador dels tres components humans: sentir, pensar i actuar. És el procés mitjançant el qual la persona s’innova a si mateixa, a la pròpia percepció partint de la realitat, del medi. Al cap i a la fi, aprendre. Després de llegir textos seus, una entrevista, i d’assistir a classes seves, sentipensar, un concepte creat per ell seria la base de la seva acció. Ell mateix diu: “ Sentipensar es el encuentro intensamente consciente entre sentimiento y razón. Es como una espiral en desarrollo permanente que tiene su razón de ser en la fusión de dos energías, al igual óvulo y espermatozoo, de modo que avanzan unidos formando un todo complejo, interactivo

presentes en cada acto humano. “El mètode Torre, parteix d’una formació allunyada de l’estàndard

avorrit, d’una tonalitat de veu constant. Amb una visió que anomena eco-sistèmica, la qual té en compte tots els factors existents per a analitzar un cas, es centra en una educació integral on té un paper molt important la incorporació de la emoció en la docència. Explicar poesia amb matemàtiques... perquè no?

BIBLIOGRAFIA

1991. Evaluación de la Creatividad. Madrid: Escuela Española
1992. Aprender de los errores. Tratamiento didáctico. Madrid: Escuela Española
1993. Didáctica y Currículo. Bases y compontes proceso formativo. Madrid: Dykinson
1994. Innovación curricular. Proceso, estrategias y evaluación. Madrid: Dykinson
1995. Errores y currículo. Tratamiento didáctico de los errores. Barcelona: PPU
1996. Creatividad aplicada. Madrid: Escuela Española
1997. Didáctica General para la intervención social. Universitas.Madrid [Coeditor].
1998. Cine formativo. Barcelona: Octaedro
1999. Creatividad y formación. México/DF: Trillas
2000. Estrategias de simulación en la enseñanza. Barcelona: Octaedro
2001. Cine para la vida. Barcelona: Octaedro
2002. Cómo innovar en los centros educativos. Madrid: Escuela Española
2003. Estrategias didácticas innovadoras. Barcelona: Octaedro

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

• http://www.sentipensar.net/
• http://www.manizales.unal.edu.co/procrea/saturnino1.php (Entrevista)
• http://www.santillana.com.ar/03/congresos/03_4pobb.asp?id=

que seguint aquest principi, s'ha de canviar el programa dividit en assignatures. En aquest sentit,

Decroly proposa l'estructuració dels continguts a través dels centres d'interès. Aquests estan organitzats al voltant de les necessitats bàsiques de cada infant (alimentar-se, defensar-se dels perills, descansar, divertir-se, ...), al seu medi social (escola, família, ...) i al medi natural. Per poder desenvolupar els centre d'interès s'ha de dur a terme en tres fases; la primera és la observació, entesa com a punt de partida de les activitats intel·lectuals, és continua i es realitza en el medi natural. La segona fase es basa en l’associació; associació en l'espai (geografia), en el temps (història), en tecnològiques i relacions de causa efecte. I finalment, l'última de les fases és la d’expressió com a medi de comunicació (escriure, dibuixar, ...).

BIBLIOGRAFIA

• 1907. La mesure de l'intelligence chez l'enfant
• 1915. Le traitement et l'éducation des enfants irréguliers
• 1925. La liberté et l'éducation
• 1907. L'évolution de l'affectivité
• 1928. La pratique des tests mentaux
• 1905. Notre régime scolaire prepare-t-il des anormaux?. École National
• 1905. La classification des enfants anormaux. Gant, Bèlgica: Imp. Vander
• 1905. Organisation des Écoles et Institutions pour les arriérés pédagogiques et médicaux. Brusel·les: Bulens

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

• Decroly, O. (1987). La funció de globalització i altres escrits. Vic, Barcelona: Eumo
• Valembois, V. (1997). Para una globalización interior: revaloración del término a partir del Método Decroly. Estudios Pedagógicos. 23, 65-
• http://www.uib.es/secc6/slg/SLGD/personae/Personatges.htm#Decroly
• http://educacio-infantil.netfirms.com/plana19.htm

DECROLY, Jean-Ovide

per Lídia Jiménez Martínez

DATOS BIOGRÁFICOS (Renaix, Bèlgica 1871 – Brusel·les 1932) Estudió medicina en Gante y se especializó en neurología, de la que más tarde siguió cursos en Berlín y París (1896-97). Hacia el último tercio del siglo XIX, comienzan a nacer los hombres que a principios del XX, revolucionarían la pedagogía contemporánea: Manjón, Dewey, Agazzi, Ferrière, Claparede, Montessori, Kerschensteiner y Decroly. Considerado Decroly como gran pedagogo y educador belga, fundó en 1907 L'Ecole de L'Ermitage en Bruselas. El contacto permanente que sostuvo con niños de escuelas ordinarias y de instituciones especializadas, lo llevó a obtener logros perdurables en el campo de la pedagogía, que se manifiestan en el método global de lectura y en la globalización de la enseñanza. Decroly nunca reunió en una síntesis "doctrinal" el conjunto de sus concepciones y sus principios educativos, ni tampoco sus investigaciones sobre psicología. Pero a pesar de la ausencia de un título del decrolismo y de la dificultad que implica el estudio de sus textos, la influencia de su obra en la pedagogía contemporánea ha sido determinante. Las experiencias educativas legadas por Decroly han impulsado las investigaciones orientadas a adaptar la escuela al niño, y algunos gobiernos han mantenido la orientación de su sistema. Estos hechos revelan la importancia de su método de enseñanza.

PRINCIPIO DIDÁCTICO

• Principio de individualización: trabajaba las materias a partir de un centro de interés del niño.
• Principio de globalización: distribución de temáticas en función de las necesidades del alumno y en función de las necesidades del medio en que se encuentra.

MÉTODO DIDÁCTICO QUE DESARROLLA

Una psicología del individuo: para comprender al niño, era necesario realizar un estudio individual de cada escolar y de las reacciones que le son propias. Ya en educación especial, Decroly había promovido una educación apropiada a las capacidades de cada uno. Su propia práctica se encaminó hacia una individualización de la enseñanza que le permitía el descubrimiento de procedimientos didácticos apropiados. Elaboró una conceptualización de la afectividad describiendo sus principales manifestaciones. Reconoció que la manera de establecer el carácter, el "tipo psicológico" de un niño, no era tarea fácil. Para tal fin, presentó un esquema de análisis de los factores "que constituyen la formación del carácter", distinguiendo entre factores biológicos, fisiológicos,

DECROLY, Jean-Ovide

per Alba Martínez Cabezas

DADES BIOGRÀFIQUES (Renaix, Bèlgica 1871 – Brusel·les 1932) Pedagog i metge belga. Va estudiar medicina a Gant i es va especialitzar en neurologia. Més tard va continuar fent cursets a Berlín i a París entre 1896 i 1897. Quan va tornar a Brusel·les va obrir a casa seva una escola per nens amb deficiències mentals. Els seus mètodes pedagògics el van portar a ampliar la seva tasca docent als nens amb intel·ligència normal, per als quals va obrir al 1907 a Ixelles, la seva famosa «École pour la vie par la vie» (Escola per a la vida mitjançant la vida).

PRINCIPI DIDÀCTIC

Principi de Globalització

MÈTODE DIDÀCTIC QUE PORTA A TERME

El seu mètode estava basat essencialment en el fenomen de la «globalització», és a dir, en el fet de que l’atenció del nen es fixa en el conjunt de coses abans que en les coses simples, és a dir, que el nen es centra en lo global abans que en lo particular. En el seu ensenyament també tenia preferències per aquelles arts o ciències que feien que el nen tingués una comunicació immediata amb el temps i l’espai, mitjançant assignatures espirituals i religioses. Per Decroly, la activitat globalitzadora s’exerceix espontàniament i permet que el nen tingui adquisicions importants com el llenguatge, el coneixement sobre el medi material, viu i social, així com l’adaptació a una sèrie d’activitats. Podem pensar que el principi de globalització tant com ho entenia Decroly, parlem d’utilitzar un procés d’ensenyament – aprenentatge globalitzat a tot el grup-classe i no es així ja que per saber el que li interessa al nen i poder oferir-li perquè es fixi en tot el conjunt de coses en global, hem de saber els seus interessos per tal de que no es fixi en lo particular. En relació amb l’exterior, el nen aprèn i acumula experiències sense ordre, obté globalment éssers i coses en relació entre ells i amb el mateix, sota els impulsos dels seus interessos, percep el món com una totalitat vivent, sense dissociació. L’ensenyament deuria inspirar-se en aquestes modalitats d’aprenentatge. És necessari realitzar un estudi individual de cada alumne i apropiar l’educació a les capacitats de cadascun. La percepció global, tal i com ho dèiem abans, ho indica en un principi el reconeixement de la

imatge materna des de els primers mesos de vida.

Portant a terme aquesta pràctica, ens encaminem a una individualització de l’ensenyament. Per altra banda això permet el descobriment de procediments didàctics apropiats per tal que el nen esculli el que l’interessa en general.

BIBLIOGRAFIA

• 1927. Quelques notions générales sur l'évolution affective chez l'enfant. Bruxelles: Maurice Lamertin
• 1928. La pratique des tests mentaux. Paris: Librairie Félix Alcan
• 1985. La funzione di globalizzazione e l'insegnamento. Perugia: La Nuova Italia
• Decroly, O. – G. Boon (1968). Iniciación general al método Decroly y Ensayo de aplicación a la escuela primaria. Buenos Aires: Losada
• Decroly, O. – E. Monchamp (1983). El juego educativo: iniciación a la actividad intelectual y motriz. Madrid: Morata

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

• Decroly, O.(1927). La Función de globalización y la enseñanza. Madrid: Revista Española de Pedagogía
• Apunts de l’assignatura de “Teoria de l’Educació”
• http://www.cnep.org.mx/Informacion/teorica/educadores/decroly.htm
• http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/decroly.htm

global, tal como lo indicaba el reconocimiento temprano de la imagen materna desde los primeros

meses de vida, parecía ser la primera percepción. En su relación con el exterior, el niño aprende y acumula experiencias sin ningún orden, toma globalmente seres y cosas en las relaciones entre ellos y con él mismo. Bajo los impulsos de sus intereses, percibe el mundo como una totalidad viviente, sin disociación. La enseñanza debía inspirarse en estas modalidades naturales de aprendizaje. Su propuesta se basa en tres etapas:

• Observación: observar la realidad para tratar el centro de interés.
• Asociación: los datos obtenidos de la observación se relacionan con ideas de tipo geográfica o espacial, temporal o histórica.
• Expresión: forma de reproducir los conocimientos adquiridos mediante dibujos, juegos, textos escritos o manualidades.

BIBLIOGRAFIA

• 1929. Problemas de psicología y de pedagogía. Madrid: Eds. Beltrán
• 1934. La psicología aplicada a la escuela. Madrid: Eds. Beltrán
• 1937. Initiation generalle aux idés decrolyennes et essai d’aplication dans l’enseignement primaire. Brusel·les: Uccle
• Decroly, O. – G. Boon (1922). Hacia una escuela renovada. Madrid: La lectura
• Decroly, O. – E. Monchamp (1919): Iniciación a la actividad intelectual y motriz por los juegos educativos. Madrid: Eds. Beltrán

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

• Dubreuco, F.L. (1995): L’escola Decroly: una educació global des del parvulari. Barcelona: Rosa Sensat, Col·lecció Temes d’In-fàn-ci-a.
• Muset, M.. (2002): Ovide Decroly: la pedagogía de los centros de interés y de los métodos globales. A Trilla, J. El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Barcelona: Graó, 95-122.
• http://www.cnep.org.mx/Informacion/teorica/educadores/decroly.htm
• http://www.ibe.unesco.org/publications/ThinkersPdf/decrolye.pdf

DECROLY, Jean-Ovide

per Paloma Moreno Moreno

DADES BIOGRÀFIQUES (Renaix, Bèlgica 1871 – Brusel·les 1932) El treball manual i la seva formació musical el van marcar durant tota la seva vida. Estudià medicina a la universitat de Gante on es va especialitzar en psiquiatria i treballà en profunditat l’estudi de les enfermetats nervioses. Treballà com a profesor de la universitat de Brusel·les on creà una institució, Institut Decroly, per la cura de deficients mental procedents de famílies de classe mitra que va permetre a Decroly formular principis educatius que aplicarà més tard a nens sense cap tipus de deficiencia a l’École de l’Ermitage a Brusel·les fundada el 1907. Durant els següents anys fou molt reconegut i va tenir una intensa vida professional que compaginava amb la seva presència a congressos com a psicòleg, psiquiatra o educador, és a dir, com a primer psicopedagog d’Europa. Va viure en una època on la societat europea es transformà: la burgesia va créixer a causa de la revolució industrial i amb la primera Guerra Mundial es visqueren progressos en les ciències. Es va veure influenciat per filòsofs, psicòlegs i pedagogs com : Rousseau, Herbert, Froebel, Pestalozzi

PRINCIPI DIDÀCTIC

Principi de Globalització.

MÈTODE DIDÀCTIC QUE PORTA A TERME

Gràcies al seu treball a l’Institut Decroly, va observar que els nens tenen una percepció global del món del qual va acumulant experiències d’acord amb els propis interessos i sense cap tipus d’associacions. Es per això que va pensar que l’ensenyament havia d’inspirar-se en aquestes modalitats naturals d’aprenentatge. El decrolysme fomenta el globalisme infantil confrontant el nen amb situacions complexes, amb combinacions d’activitats, amb objectes reals dins d’institucions reals. La metodologia en si, consisteix en:

• 1ª fase: observació: basada en experiències sensorials i percepcions que ajuden al nen a conèixer qualitats(nocions de pes, longitud…)
• 2ª fase: associació: estableix relacions lògiques i científiques entre objectes i les seves qualitats, amb tots aquests coneixements, els nens realitzen comparacions, ordenen i dedueixen conclusions de causa-efecte per així poder formar els seus esquemes mentals.

DADES BIOGRÀFIQUES (Renaix, Bèlgica 1871 – Brusel·les 1932)

Metge i psicòleg fundador de l'escola de “L'Ermitage” i propulsador del principi de Globalització. Llicenciat en medicina a la Universitat de Gante el 1896 i va ampliar els seus estudis a Berlín i París, enfoncant-ho cap al camp neuronal i les seves enfermetats, i principalment es fixa en els nens anormals fins a reflexionar sobre la seva educació. Al 1901 funda l'escola per a nens infradotats a Bèlgica i arran de veure el bon resultat, es crea una gran demanda de l'inauguració d'un nou centre escolar per a nens normals, aixì doncs es va fundar una escola amb les seves idees pedagògiques per a nens normals. Va participar i presidir diversos congresos nacionals i internacionals de Pedagogia. Va ésser professor de la Universitat lliure de Brusel·les i d'altres institucions especialitzades en Pedagogia i educació d'anormals. Entre els cursos que va donar a l’estranger podem remarcar la seva visita a Espanya el 1916. S'adscriu al concepte d'Escola nova i el lema l'escola per a la vida i per la vida, pel que considerem que Freinet o Montessori tenen certa relació amb les seves idees, tot i que Decroly va més enllà de l'enfocament de Montessori, no es va limitar a inspirar-se en certs aspectes de la terapia psiquiàtrica sinó que va estudiar a fons les principals corrents de la psicologia contemporània com Dewey i l'escola de Ginebra.

PRINCIPI DIDÀCTIC

Principi de Globalització. Aquest principi es basa principalment en la intenció de fer un aprenentatge real de manera completa. Subratlla l’estret lligam que existeix segons ell entre el globalisme i l’interpes. El fenòmen de la percepció de sensers, sense distinció de les parts havía estat ja força treballada per a diversos autors. Per a ell la funció de globalizació és un fenòmen encara més general, ja que, a més del cantó de la percepció, té un punt de vista afectiu i indica l’aspecte per el qual el treball mental pot ser dominat, determinat i en tot cas influenciat per a tendències preponderades, permanents o transitòries del subjecte per al seu estat anímic constant i variable.

MÈTODE DIDÀCTIC QUE PORTA A TERME

Decroly, desenvolupa el seu mètode mitjançant la idea de respectar l’aptitut del nen a apoderar-se globalment dels sectors de l’experiència que el porvoquen un interès efectiu; organitzar totes les activitats escolars entorn a “centres d’interès” propis per a cada edat; Una altre de les seves idees dutes a terme sería la d’articular les activitats d’observació, d’asociació i d’expresió, amb referència en tots els casos a allò que constitueix l’objete actual d’interès. Considera l’interès genuí com algo lligat necessariament a una necessitat i divideix l’interès fonamental en cuatre especies: Necessitat de nudrir-se, Necessitat de reparar-se, cubrir-se i protegi-se de l’intempèrie, Necessitat de

defendre’s dels perills i dels enemics i Necessitat d’actuar, treballar sol o en grup , de recrear-se i

millorar-se. Aquest mètode ens propasa l’ensenyança de la lectura ideovisual, partint de frases i paraules, centrant l’interès en la vista més que l’oïda, per a realitzar aques procés mental. En les seves experiències, Decroly treballa amb mestres, dones joves, ja que considerava que aquestes conservaven l’esperit infantil en el tracte i el treball amb nens. Tambè es fixava molt en l’ambient escolar dels seus subjectes, i es notava amb els grans finestrals oberts per a l’entrada de sol i aire, un gran armari amb jocs educatius i sense cap tipus de mobiliari especial ni cap plataforma per a la mestra. Dins de la seva fixació d’aquests centres, destaca alhora el paper actiu dels nens. Creu que tots els nens tenen un tret comú: la curiositat. Aquesta curiositat és innata. Per això, ell planteja aprofintar-la com a motor d'aprenentatge. La curiositat dels nens ben guiada pel mestre fa que el nen vagi adquirint els coneixements, sense adonar-se'n. Per això els nens tenen un paper actiu en l'aprenentatge. Alhora, basa l’aprenentatge en l'observació directe de la realitat (de l'entorn que envolta al nen, de la seva vida quotidiana). El nen treballa els coneixements a través de l'observació directa de la realitat no a través de llibres o fitxes que fan una interpretació d'aquesta. El nen, al llarg del curs elaborarà el seu propi llibre (la llibreta) amb tots els coneixements adquirits. Per últim, i no per això menys important, sinó tot el contrari ja que és fonamental és el paper del mestre perquè ha de fer de guia. Ell ajudarà al nen a que adquereixi els coneixements per si sol.

BIBLIOGRAFIA DE DECROLY

• 1907. La mesure de l'intelligence chez l'enfant
• 1915. Le traitement et l'éducation des enfants irréguliers
• 1925. La liberté et l'éducation
• 1927. L'évolution de l'affectivité
• 1928. La pratique des tests mentaux

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

• http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=850&cat=biografiasuelta
• http://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20070921131516AA47UFQ
• http://www.utp.edu.co/~chumanas/revistas/revistas/rev27/pabon.htm
• http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/Articulos/metodos.asp

Décroly utilitza l’observació com a mètode preferent, i per això recomana que sempre que es pugi,

es millor proporcionar a la infància un contacte directe amb la realitat. Mitjançant els exercicis d’observació i sempre tenint en compte els interessos infantils, els nens adquireixen un major vocabulari i nocions de ciències naturals i socials, etc. Ell defineix quatre criteris principals que han d’estar presents en l’Educació Infantil:

• les parts del programa s’han de relacionar entres í formant un tot invisible.
• tots els nens han d’estar col·locats en condicions d’obtenir un profit màxim de l’ensenyament donat, segons el principi d’individualització.
• tots els sers humans han de tenir coneixements que li permeten comprendre les exigències de la vida en societat, les obligacions que imposa i les avantatges que resulten d’això, de manera que s’adaptin a la societat.
• és necessari que l’escola utilitzi i afavoreixi el desenvolupament sobre totes les fases de la individualitat infantil que promogui el desenvolupament integral de la persona. Tenint en compte aquests criteris, ell proposa una metodologia basada en centres d’interès significatius per a la infància, centrant-se només en quatre necessitats naturals com: Alimentar-se, respirar o de neteja, Lluitar contra la intempèrie, Defensar-se contra els perills i els enemics, i , Actuar i de treballar solidàriament, de recrear-se, de millorar-se, necessitat de llum, de repòs, d’associació, de solidaritat i d’ajuda mútua. El pla de treball de qualsevol centre d‘interès acull sempre tres etapes: Observació, Associació i Expressió. Decroly considera també bàsic el paper de les arts o ciències que mantenen al nen en una comunicació immediata amb el temps i l’espai.

BIBLIOGRAFIA

• 1907. La mesure de l'intelligence chez l'enfant. Brusel·les: Lamertin
• 1927. La función de la globalización y la enseñanza. Revista Española de Pedagogía
• 1928. La pratique des tests mentaux. Paris: Librairie Félix Alcan
• 1965. Iniciación general al Método Decroly. Buenos Aires: Losada
• 1987. La funció de globalització i altres escrits. Vic, Barcelona: Eumo

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

Encarta 1998 www.decroly.org www.colegiodecroly.com www.biografiasyvidas.com/biografia/d/decroly

DECROLY, Jean-Ovide

per Judit Sánchez Ramos

DADES BIOGRÀFIQUES (Renaix, Bèlgica 1871 – Brusel·les 1932) Decroly era un pedagog i metge. Va estudiar medicina a Gante i es va especialitzar en neurologia i va fer cursos a Berlín i Paris. Quan va tornar a Brussel·les va obrir a casa seva una escola per a nens anormals, i després ho va ampliar també per a nens d’intel·ligència normal, llavors al 1907 va obrir “Ecole pour la vie par la vie” (l’escola per la vida mitjançant la vida).

PRINCIPI DIDÀCTIC

Principi de Globalització

MÈTODE DIDÀCTIC QUE PORTA A TERME

El seu mètode estava basant amb la globalització, feia que entre el nen i les arts o les ciències hi hagués una comunicació, oblidant les assignatures espirituals i religioses. Els seus principis bàsics se centren en: una escola per la vida mitjançant la vida, el principi de la llibertat (proposat per Rousseau i manifestat per Dewey), la busca dels ideals educatius de l’escola partint de l’educand, l’oposició a la disciplina rígida no permet al nen desenvolupar-se amb total llibertat, organitzar l’ambient escolar, perquè el nen trobi allà les seves motivacions, classes homogènies, de 20 o 25 alumnes, l’escola ha de ser activa, i permetre al nen expressar les seves tendències, s’hi fan tallers, i és molt important estar en contacte amb la naturalesa. Les etapes a partir de les que es desenvolupa el pensament de l’alumne són tres: observació, associació i expressió. A Decroly li preocupa la llibertat, tant individual com col·lectiva. Tanmateix s’ha de coordinar el treball educatiu a partir dels interessos dels escolars en comptes de preocupar- se pels coneixements a transmetre, ell es proposa canviar l’estructura de l’escola tradicional centrada amb el mestre. Pensa que l’evolució filogenètica es manifesta sobretot en els nens que viuen al camp perquè poden jugar lliurement i tenen una manera de ser. Per a ell l’educació ha de respectar l’originalitat del nen per poder aconseguir que s’integrin millor a les generacions dels joves. Decroly va elaborar un qüestionari mèdic- pedagògic destinat a guiar la investigació que tocava diferents aspectes de la amnèsia, l’examen físic dels sentits i de les funcions motores, l’examen del llenguatge. També va millorar instruments per efectuar exàmens psicològics, i estudia els diferents problemes que es manifestaven en l’educació dels nens d’intel·ligència irregular, va indicar que el progrés depenia de tres factors: la millor comprensió del desenvolupament psíquic del nen, l’avanç dels mètodes d’examen i l’orientació dels mètodes d’ensenyament.