¡Descarga RESUM BLOC 3 INTRODUCCIÓ SOCIOLOGIA y más Resúmenes en PDF de Criminología solo en Docsity!
EVOLUCIÓ, CANVI I PROCÉS SOCIAL
És important poder formular una distinció entre l’evolució social i el canvi social. La primera consisteix en un conjunt de les transformacions que coneix una societat durant un llarg període de temps. Bàsicament, podríem parlar d’evolució social com a tendències seculars, que són invisibles a una escala reduïda, però evidents quan s’observa des de una perspectiva a molt llarg termini. D’aquesta manera, els petits canvis desapareixen, i només subsisteix l’efecte d’un gran número de canvis que s’han anat acumulant.
El canvi social, per altra banda, es podria definir com la diferencia entre l’estat anterior i el posterior en una zona de la realitat social. La mudança és el que succeeix entre aquests dos moments. Per tant, podríem definir el canvi social com les transformacions de les condicions de vida dels grups humans, de la seva estructura i el seu sistema de valors. Tot i que, el canvi social està més localitzat geogràficament i sociològicament.
En general, el canvi social és la conseqüència de 3 grans categories fenomèniques:
- Canvis produïts en el terreny ecològic i biològic de la societat. Per exemple, un canvi de clima pot produir una gran sequera, cosa que obliga un poble agricultor al nomadisme o a conquerir nous territoris. O bé, també és una de les causes de grans migracions.
- Canvis imposats voluntàriament per un o diversos grups socials. Aquests canvis podrien ser la implantació d’una llei, l’execució d’un cop d’estat, la construcció de un pont o un camí, etc.
- Canvis que son l’efecte inconscient del funcionament de la societat i de la seva cultura. La forma de fer que té cada grup social es plasma en unes línies de canvi. Un mateix fenomen de les categories anteriors pot produir un efecte diferent en cada poble segons la seva concepció, la seva estructura, l’economia o el seu nivell educatiu.
La societat humana canvia pel sol fet d’existir culturalment, fins i tot la societat més estancada canvia, tot i que ho fa d’una manera més lenta.
“ Existir culturalment ” ho podem entendre com existir a través de la innovació, per tant, dependre d’una sèrie d’invents que tard o d’hora han de produir una sèrie
d’efectes socials que no seran anticipats als seus creadors. En canvi, les societats animals no solen canviar, únicament ho fan en casos de mutació biològica.
És important distingir entre desenvolupament, procés i canvi. Quan parlem de desenvolupament ens referim a un increment en la dimensió i complexitat. En canvi, el procés és un increment en la riquesa qualitativa de la vida social. Aquests dos són aspectes del canvi social.
El canvi social és necessàriament un fenomen col·lectiu, és a dir, que ha d’implicar una col·lectivitat, i, per tant, afectar a les condicions o manera de viure d’un gran nombre d’individus. Un canvi social ha de ser un canvi d’estructura.
Si parlem dels agents del canvi social, hi podem incloure les persones, els grups, les associacions, entre d’altres, ja que aquests són els que introdueixen, sostenen, fomenten o bé s’oposen al canvi. Els agents són actors i grups d’acció dels canvis socials.
FACTORS I CONDICIONS DEL CANVI SOCIAL
Factors dominants:
Podem trobar diferents tipus de factors dominants. Existeix un debat sobre si hem de prestar, en la historia humana, més importància a les coses que a les idees, a les condicions materials que a les espirituals, als factors estructurals que als factors culturals, etc.
Tot i així, en la sociologia contemporània s’ha arribat a un punt de vista més relativista. En primer lloc, el canvi social és sempre el resultat d’una pluralitat de factors. En segon lloc, es dubta de poder-se atenir a un model general sostenible de descriure la ponderació dels factors d’una manera absoluta i universal.
Factor demogràfic:
El creixement demogràfic dóna lloc a la divisió del treball, i com a conseqüència d’una divisió de treball cada vegada més perfeccionada, ha tingut lloc l’obertura al pas de la societat tradicional.
Durkheim creia que la presencia d’una gran densitat de població porta a un augment de la densitat moral, fet que dóna lloc a una millora de la civilització, ja que com més creix la societat, més relacions apareixen, de la mateixa manera que sorgeixen noves necessitats i nous treballs.
Per altra banda, Mumford, després de profunditzar aquestes dues fases, en va afegir una tercera, la eotècnica.
Factor econòmic:
Existeix un corrent d’anàlisi que dóna una gran importància al pes de la infraestructura econòmica en la història. D’aquest tema se’n van preocupar Marx i Engels, tot i que després es van centrar més en l’anàlisi del capitalisme occidental. Encara que entre els dos no realitzessin exclusivament un anàlisi econòmic, en van plantejar la seva importància.
Factor cultural:
Weber, que analitza i explica l’origen del capitalisme i el seu desenvolupament, lliga aquest origen amb el pla cultural. El sociòleg i economista Max Weber creu que aquestes idees provenen del calvinisme. Aquesta doctrina religiosa tenia uns valors que van fer possible l’expansió de les economies.
Factor ideològic:
El factor ideològic ha estat sempre un paper molt important. És un sistema d’idea i de judicis amb una lògica interna. Normalment s’utilitzen en determinats grups socials per tal de proposar i sobretot defensar una determinada acció.
AGENTS DEL CANVI SOCIAL
Les elits:
Pareto definia les elits com un grup compost per tots aquells individus que manifesten una sèrie de qualitats excepcionals o que donen proba de tenir unes actituds que sobresurten de la mitja.
Tot i que el poder no sempre és així, una visió general representa que el poder tendeix a caure en les elits. Per exemple, Mosca deia que una elit està composta per una minoria de persones que detenen el poder en una societat.
Les elits que s’associen i tenen poder solen tenir un interès per mantenir l’ status quo.
Moviment social:
Rocher defineix el canvi social com organitzacions clarament estructurades, i per tant, identificables, que tenen com a objectiu agrupar una sèrie de membres amb el fi de
defensar aquests aspectes concrets que generalment tenen un caràcter social. Normalment tenen un caràcter reivindicatiu.
El primer moviment social del qual podem parlar (amb més importància) és el moviment obrer, tot i que després d’aquest en van aparèixer més i amb ideologies molt diferents.
Grups de pressió:
Els grups de pressió tenen alguns punts en comú amb els moviments socials, ja que ambdós utilitzen la capacitat de pressió de posseeixen sobre l’aparell governamental, per tal de dur a terme els seus objectius.
Tot i així, també tenen algunes diferencies:
▲ Els grups de pressió consten de poques persones, tot i que tenen una capacitat de pressió i influència més gran que els moviments socials (tot i constar d’un grup més gran de persones). ▲ Majoritàriament, el grups de pressió no son identificables. ▲ Defensen interessos econòmics, posicions morals o religioses.
Per altra banda, els medis d’acció que utilitzen els grups de pressió poden ser a partir de l’entrega de documents o redacció d’informes, la corrupció, el sabotatge de l’acció governamental, la força o la violència i el finançament de partits.
DE LA SOCIETAT TRADICIONAL A LA TECNOLÒGICA
Per tal de parlar del procés de la societat tradicional a la tecnològica hem de diferenciar diferents etapes, unes de les quals ja hem anomenat anteriorment:
▲ L’era litotècnica. Aquesta etapa es caracteritza per un utillatge primitiu, elaborat amb materials elementals. Es basa en una economia local, un intercanvi limitat i una productivitat més aviat escassa. Hi ha un pensament predominant màgic. Hi ha una política que es comença a veure més desenvolupada, tot i que hi ha una coacció social bastant forta. Per altra banda, la societat tradicional és de tipus arcaica, on hi predomina el medi natural en estat pur. ▲ L’era antropotècnica. En aquesta era hi trobem unes innovacions tècniques principals, com poden ser el treball dels metalls per utillatge i el recurs a l’esclavitud en augment. L’agricultura comença a ser més productiva, cosa que
