¡Descarga Resum introduccio a la psicologia y más Resúmenes en PDF de Criminología solo en Docsity!
PSICO 20508
PAC 1 INTRO.PSICO CIENTIFICA
- Que es la psico?
La psicologia es la ciència que estudia els processos mentals i la conducta humana
PROCESSOS MENTALS: diferents capacitats de la ment, com la memòria, el raonament, la percepció, la creativitat.. aquestes activitats son privades, no son directament observables pels altres, els psicòlegs han desenvolupat tasques i procediments molt diversos per tal de poder fer inferències sobre aqests processos interns, a través de l’estudi de les respostes observables
Ex: llista de animals escrita, els haureu anat recordant en funció de algú criteri de relació
CONDUCTA: cadascuna de les accions directament observables i mesurables que realitzarem i que son un mitja d’adaptacio al nostre entorn (caminar, riure, premer un boto, tancar ulls…)
Inclou gran quantitat d’ambits a la vida humana, desde estudi neurones fins sistema educatius adaptats (augmentar motivacio equip esportiu, terapies per tractar diverses patologies, canvis psicologics per envelliment, adaptacio individu,..
- CIENCIA BASICA, busca descubrir els principis fonamentals del funcionament de la ment i les lleis que regeixen la conducta, sense necessitat que aquests coneixements tinguin una aplicacio practica directa, vessant mes teoric i no significa que no puguin acabar tenint una aplicacio practica. Es desenvolupen dins l’ambit academic. a. PSICOLOGIA BASICA/GENERAL, estudi dels anomentats procesos psicologics basics (percepcio,atencio,memoria,motivacio,atencio,aprenentatge,pensament,lleng uatge) amb l’objectiu de trobar els principis pels quals regeixen aquestes capacitats mentals en l’esser huma sa, neutralitzant les diferencies individuals i provant de trobar principis generals. b. PSICOBIOLOGIA, s’estudia el substrat neurològic i biològic de la conducta humana i tracta d’establir les relacions que s’estableixen entre la ment i el cervell. (Funcionament físic i químic del cervell i resta del sistema nerviós, tant central com perifèric, sistema endocrí, relacio genetia i conducta) recerca en l’us de models animals c. PSICOLOGIA EVOLUTIVA / DEL DESENVOLUPAMENT, s’estudien els canvis que es produeixen en l’esser humà al llarg del seu desenvolupament físic, cognitiu i social, inclou des del naixement i fins i tot abans fins edat adulta i envelliment. (Desenvolupament de les diferents capacitats cognitives en els nadons i pèrdua d’aquestes amb edat, aspectes genètics i hereditaris com influencia factors ambientals) d. PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT, investiga la personalitat i les diferencies individuals, (explica pq 2 persones es comporten de manera diferent davant la mateixa situació o pq persones son mes optimistes, agressives o sociables que d’altres, es preocupa d’examniar com son d’estables aquests patrons de comportament dins del mateix individu. Combinació entre el que es estable en un individu enfront les diferencies respecte als altres = PERSONALITAT e. PSICOLOGIA SOCIAL, camp d’estudi es la interacció entre individu i els altres (persones podem actuar i pensar de manera diferent quan formem part
d’un grup) te un vessant aplicat consistent en la intevencio comunitària (estereotips, actituds, altruisme, agressio, prejudicis socials)
- VESSANT APLICAT, busca l’aplicacio de principis teòrics per a resoldre problemes pràctics de la vida quotidiana, la psico no significa que no es pugi generar coneixement que resulti interessant x si mateix i adquireix l’estatus de principi teòric (professionals col·legiats) a. PSICOLOGIA CLINICA DE LA SALUT, + elevada de professionals i mes visibilitat social, s’ocupa d’entendre la causa dels trastorns psicològics i també de prevenir-los i tractarlos, se centra en la prevenció i la promoció d’estils de vida saludables b. PSICOLOGIA DEL TREBALL/INDUSTRIAL I DE LES ORGANITZACIONS, estudia el comportament humà dins el lloc del treball (Adaptacio lloc treballl, augment motivació i productivitat, estres laboral, lideratge, estudis mercat x impacte campanyes publicitàries) c. PSICOLOGIA EDUCATIVA, estudi dels processos d¡aprenentatge dins l’aula (programes i estils educatius, possibles problemes d’aprenetatge i conducta aula..)
Classificació arees de la psico s’ha de pendre de manera orientativam societats son canviants constantment i amb elles ho fan les necessitats humanes. (millorar seguretat vial, augmentar rendiment de esportistes d’elit,seguient individus en centres penitenciaris, atenció víctimes delictes violents.
PSICO POPULAR O DE SENTIT COMU referencia a teories que apliquem implícitament per tal d’explicar i predir la conducta dels altres i els seus estats mentals
Baixos cognitius en el raonament quotidià
Les capacitats cognitives humanes son sorprenents, pero x diferents motius estan condemnades a cometre errors sistemàticament, errades com la il·lusio de l’horitzontal-vertical i també la resta de processos psicològics, inclosos la memòria i el raonament, també tendeixen a cometre errors sistemàtics.
El nostre raonament es basa en intuïcions que segueixen regles heurístiques, un heurístic es una drecera mental que es redueix la complexitat del problema i ens diu com hem d’actuar davant d’una situació determinada, ens permet funcionar normalment el dia a dia pero a vegades ens fa cometre errors. Aquests errors es coneixen com BIAIXOS COGNITIUS
*CORRELACIONS IL·LUSÒRIES, observar relacions entre dues variables que en realitat no estan relacionades “sempre que rento el cotxe, plou”, succeeix pero que nomes recordem els casos en que despres de rentar el cotxe, ha plogut, perquè precisament son els casos que es han comportat una molèstia
*BIAIX DE CONFIRMACIO, la tendència a buscar exemples que vagin en la línia de les nostres creences o teories. Comprar diari que expressa opinions publiques semblants a les nostres, horòscop,. es pot sobrevalorar les evidencies a favor de les nostres teories i menytenir els evidencies en contra
*FALS CONSENS, sovint creiem que el nostre punt de vista es el majoritari i sobreestimem el grau en que els altres pensen com nostres. No fumadors solen sobreestimar la quantitat de gent que no fuma i viceversa, “el lladre es pensa que tots roben”
*EXCES DE CONFIANÇA que sovint tenim sobre els nostres capacitats, que sistemàticament creiem que sabem mes del que realment sabem
Avantatge es que es pot fer servir allà on altres metodologies son impossibles d’aplicar, es especialment indicat quan alguna de els dues variables que es volen estudiar no es pot manipular o quan l’objecte d’estudi pertany al passat. Mancança es la falta de control sobre les variables.
No podem establir la direccionalitat de els relacions de causa i efecte ni tan sols podem dir que n’hi hagi per la possible existència de terceres variables.
METODE EXPERIMENTAL, determinar relacions amb finalitat d’assolir els objectius d’explicar i controlar sobre la conducta, si no sabem que causa una determinada conducta no podem crear les condicions necessàries perquè es doni. Eina que ens permetra establir aquestes relacions que duu a terme experiments controlats preferiblement dins del laboratori
2 tipus de variables: variable independent (VI) es la que lexperimentador manipula establint-ne diferents nivells per tal de veure com influeix sobre la variable dependent / variable dependent (VD) es la que volem mesurar i que esperem que varii en funció de les manipulacions fetes sobre la VI
Al mateix temps 2 tipus de persones: un grup experimental que serà sotmès a la manipulació, grup control que fara exactament el mateix que el grup experimental pero no rebra manipulació o en nivells habituals
En un experiment també poden intervenir variables estranyes, aquestes pot tenir una influencia sobre la variable dependent pero no es l’objecte d’estudi d’aquell experiment, es tracta de variables que cal controlar
Aquest control es el principal avantatge i alhora la principal critica, l’avantatge es manipular la VI i controlar la resta de variables qualsevol canvi en la VD haurà de ser degut a la nostra manipulació. Podem donar una explicació causal del canvi en la VD. Inconvenient es el control tan rigorós pot afectar la generalització dels resultats
LA PSICOLOGIA DE GESTALT
Gestalt començaa a llençar atacs contra la idea de descompondre la consiencia dels elements. (Max Wertheimer, Kurt Koffka, Wolfgang Köhler que van servir de subjectes d’estudi per a l’experiment inicial que va donar peu a la nova escola de la psicologia.
Consistia a varia la velocitat amb la qual s’encenien dos punts de llum alternativament = FENOMEN PHI
Segons els psicòlegs de la Gestalt el tot es mes que la suma de les parts
Si combinem una serei de notes musicals els resultat es una melodia nova que no era present en cap de les notes presenciades de manera aïllada, les nostres percepcions son tots globals que no es poden descompondre i aquestes totalitats huarien de ser la materia primera d’estudi de la psicologia
Wertheimer, va publicar experiments sobre el moviment aparent en la percepció, els psicòlegs de gestalt van trobar tota una sèrie d’altres fenòmens visuals i perceptius que la mateixa manera que el fenomen phi, desafiaven el corrent wundtià i alhora reafirmaven l’encert de la Gestalt, aquests principis consisteixen en la descripció d’una sèrie de regles que expliquen com les nostres percepcions s’organitzen de manera espontània i inevitable
- Llei de proximitat, els objectes propers entre ells es perceben com a part del mateix grup
- Llei de semblança, els objectes semblants es perceben agrupats
- Llei de tancament, la nostra percepció te tendència a veure totalitats completes i en cas de falta d’informacio tenim a omplir els buits
- Llei de la bona forma, tendim a veure les figures de la manera mes senzilla clara i ordenada possible
Els gestalt també van fer aportacions importants en el camp de l’aprenentatge, la solució de problemes i el pensament creatiu, sempre destacant la necessitat d’organitzar la informació en tots rellevants per tal de poder facilitar aquests processos
El conductisme
- motiu principal pel qual el conductisme va desterrar de la psicologia qualsevol menció als conceptes mentals?
Watson pensava que la major part del comportament humà s’aprenia per condicionament clàssic. No obstant, pensava que era impossible estudiar els processos mentals privats, ja que des del punt de vista científic, només es podia mesurar i comprendre la conducta externa. Watson volia fer de la psicologia una ciència objectiva per tant, s’havia de desprendre de tots els conceptes amb connotacions mentalistes com a ment, conscient i introspecció. Allò que es únicament observable en psicologia es la conducta i per tant aquesta havia de ser l’unic objecte d’estudi de la psicologia, seguint el paradigma d’estimul-resposta. S’entia com estímul qualsevol canvi en el medi o factor extern, i per resposta la conducta o reacció davant d’aquest estímul.
L’objectiu bàsic era predir i controlar la conducta manifesta i coneixent l’estímul es podia conèixer també la resposta. L’individu es contemplava com un organisme que reaccionava de forma automàtica davant la presencia d’un estímul qualsevol. Les respostes de tots els individus davant la presentació del mateix estímul era idèntica ja que les variables mentals que donen lloc a l’existència de les respostes subjectives i elaborades mentalment, les rebutjaven. Van ser molt rigorosos en l’ús del mètode experimental descartant qualsevol metodologia subjectiva com la introspecció.
Condicionament clàssic hi entren els elements següents:
- estímul neutre, estímul vers el qual l’animal en principi no te cap resposta associada (So campana)
- estímul incondicionat, estímul vers el qual l’animal reaccionava de manera determinada de forma natural (menjar)
- resposta incondicionada, resposta que naturalment dona l’animal davant la presentació de l’estimul incondicionat (salivar)
- (^) esimul condicionat, despres de tot l’anterior, capaç de provocar la mateixa resposta que l’estimul incondicionat (despres d’assajos campana primer abans de presentar el menjar el simple so fara salivar)
- resposta condicionada, salivació del gos davant del so i no pas davant del menjar, una resposta que naturalment no es donaria davant l’estimul presentat
condicionament operant o instrumental, les respotes condicionades o incondicionades descrites per Pavlov eren involuntàries, no poden ser provocades per un estímul concret pero el que va observar Skinner es la probabilitat que es dugi a terme una d’aquestes conductes voluntàries s’incrementa si va seguida d’un reforçament
- reforçament positiu, presencia d’un objecte o esdeveniment augemnta la probabilitat d’ocurrencia de la conducta ( si nen aconsegueix crida atenció de pares plorant, ho repetirà)
Els components del procés perceptiu: el sistema cognitiu humà segons la concepio unitaria (que divergeix de la concepció modular de la ment, mes propera a la teoria de les facultats mentals), manifesta nivells operatius de processament diferents, a saber, percepció, memòria, raonament, etc.. l’accio conjunta dels quals constitueix el que s’anomena cognició.
L’input sensorial: l’estímul --- teoria Percepcio directa
Gibson sosté que la percepció no es construeix mitjançant la interpretació que fa el perceptor de les dades sensorials, sinó que la percepció és una funció directa de l’estímul. És a dir, no està determinada innatament, ni és enriquida per l’experiència passada, ni es produeix com a conseqüència d’una organització espontània de les dades sensorials en la ment del qui percep.
Per a Gibson, la percepció té lloc en actuar directament els sentits sobre els estímuls- informació, els quals ens informen de les invariants del medi, de forma que les propietats de l’estímul proximal (imatge retinal) estaran molt correlacionades amb l’estímul distal (objecte real). Per consegüent, l’estudi de la correspondència entre les invariants de l’estímul i la percepció és un enfocament psicofísic que Gibson anomena psicofísica d’ordre superior. Gibson distingeix entre:
a) Estímul-energia: les energies dels estímuls afecten els receptors sintonitzats específicament per a captar una determinada modalitat (ones lluminoses, acústiques, etc.).
b) Estímul-informació: patrons complexos de l’estructura de la llum ambiental que representen constants (invariants) sota qualsevol transformació i proporcionen la informació del medi.
Per tant, Gibson oposa la noció estímul-informació tant al concepte d’estímul-energia com a la concepció d’un patró estàtic, en la mesura que percebem un flux temporal d’informació sobre el medi. Des d’aquest punt de vista, Gibson considerava els sentits com a autèntics sistemes perceptius amb els quals busquem en el medi la informació necessària. Aquesta informació rellevant és el que denominem invariants, que són les que ens permeten reconèixer els objectes i no les formes.
L’ORGANITZACIO PERCEPTIVA
Els psicòlegs de la Gestalt van rebutjar l’estructuralisme atomista de l’iniciador de la psicologia experimental W. Wundt (1879) Per Wundt la percepció era el resultat de la suma d’elements més simples: sensacions, imatges i sentiments. Els gestaltistes van postular l’acció d’unes forces organitzatives, les quals determinaven que la totalitat fos alguna cosa més i alguna cosa diferent de la suma de les parts que la componen. Van assenyalar que el primer estadi de l’organització perceptiva era la configuració de les totalitats, que consten de dos components:
a) Una part més estructurada, denominada figura. b) Una part indiferenciada, denominada fons.
Aquesta configuració figura-fons ha d’actuar necessàriament en qualsevol percepció i permet percebre els objectes que es destaquen d’un fons. Rubin quan treballava amb la figura ambigua copa/perfil va creure que havia demostrat qe tota percepció es basa en l’organitzacio figura-fons ja que els subjectes no poden percebre en aquesta figura ambigua les dues figures alhora
Wertheimer va presentar els anomenats PRINCIPIS DE LA SEGREGACIO FIGURA- FONS, els quals descriuen com quan un conjunt estimulant s’imposa com a figura, se segrega del fons:
- Principi de la dimensió relativa: en les mateixes condicions, l’àrea estimulant més petita tendeix a articular-se com a figura.
- Principi de l’àrea envoltant i de l’àrea envoltada: l’àrea envoltant se sol articular com a fons i l’àrea envoltada, com a figura.
- Principi de simetria: en les mateixes condicions, les àrees simètriques tendeixen a articular-se com a figures i les asimètriques, com a fons.
- Principi d’orientació: tendim a descriure l’orientació de la figura en relació amb el seu eix principal.
També va proposar els coneguts principis de l’agrupament d’estímuls, els quals estan relacionats amb la cohesió d’elements que componen la totalitat,
- Principi de la proximitat: en les mateixes condicions, els elements de l’estímul més pròxims (espacialment o temporalment) tendeixen a percebre’s agrupats, com una part d’una mateixa totalitat.
- Principi de semblança: en les mateixes condicions, les parts de l’estí- mul més similars tendeixen a percebre’s com una part d’una mateixa totalitat.
- Principi de bona continuació o direcció: en les mateixes condicions, tendim a percebre com una part d’una mateixa figura els elements de l’estímul que mantenen entre si una continuïtat. És a dir, els percebem com una continuïtat suau, més que no pas amb canvis bruscos.
- Principi de destinació comuna: els elements de l’estímul que presenten una direcció de moviment comuna es perceben com un tot.
Finalment, van establir els anomenats principis d’organització de les totalitats, els quals expliquen les característiques pròpies de les entitats segregades.
- Principi de pregnància o bona figura: els tots tendeixen a articular-se de la forma més simple, regular i simètrica possible. Quan una figura permet descripcions alternatives, se’n percep la més simple.
- Principi de tancament o clausura: com a conseqüència de l’anterior, tendim a percebre una figura incompleta com si estigués completa. Els gestaltistes ho exemplificaven mitjançant les constel·lacions de l’univers.
LA PERCEPCIO DEL TO I DE LA SONORITAT
La freqüència és el nombre de cicles que recorre el moviment ondulatori durant una certa unitat de temps, les freqüències altes es perceben com sons aguts, tons alts, mentre que les baixes es reben com a greus o tons baixos, la interpretació subjectiva (psicològica) de la freqüència és la tonalitat o altura tonal del so. L'amplitud de les ones indica la seva energia (desplaçament) i correspon psicològicament a la intensitat del so percebut, és a dir, al que es denomina sonoritat. Els components harmònics s'associen amb el timbre percebut.
En una ona periòdica, la distancia que hi ha entre dues crestes (o dues valls) consecutives rep el nom de longitud de l’ona que també es la distancia corresponent a un cicle complet de vibració. En dividir la velocitat del so en un medi determinat per la longitud d’ona s’obte el valor de la frequencia de l’ona, aquesta frequencia es le nombre de cicles que recorre el moviment ondulatori durant una certa unitat de temps. I l’invers de la frequencia s’anomena període: el temps invertit a recórrer una vibració completa (frequencia es calcula en hertzs)
Amplitud es relaciona amb el desplaçament màxim sobre l’eox d’ordenades que ha assolit l’ona, indica l’energia màxima (Desplaçament) x sobre de l’energia mitjana i es calcula mitjançant la semidiferència entre el valor màxim i el mínim del desplaçament de les partícules.
reconstrucció quan incloem informació que els nostres sentits no han captat però que si és congruent amb el context, el nostre sistema de memòria la té en compte, donant lloc a records inexactes de la informació i amb el perill que això pot comportar de cara a identificar un culpable en el cas de la memòria de testimonis.
Per una altra banda, aquells que estaven a la condició “estavellar” van recordar en un major percentatge haver vist els vidres trencats ja que les connotacions semàntiques del verb utilitzat eren més congruents amb els vidres trencats que no pas el verb “xocar” que implica menys intensitat en l’accident, i per tant, unes conseqüències més suaus. És a dir, les preguntes de l’interrogador poden dirigir les respostes del testimoni ocular. Hem vist com l’ús d’un verb dintre una oració pot desviar el record d’un grup de persones i produir un biaix en l’interrogatori, tot dirigint les respostes tendenciosament en funció dels interessos de la pregunta.
*Quan pensem, raonem o intentem resoldre qualsevol problema que se’ns presenta, la MEMORIA hi contribueix proporcionant-nos la info rellevant i mantenint les idees i els conceptes que anem elaborant durant el curs del nostre pensament. La memòria participa de totes aquestes tasques i moltes altres en les quals l’esser humà la fa servir conscientment i voluntàriament.
Les funcions de la memòria no es limiten a aquelles en les quals les persones intentem retenir i recuperar info de manera voluntària sinó a qualsevol procés mental (moltes vegades involuntari i inconscient) que impliqui l’adquisicio, la retenció i la posterior recuperació de qualsevol tipus d’info.
La memòria és un facultat transversal a tots els essers vius ja que garanteix l’adaptació al medi i la supervivència dels individus. Hem de recordar que les roses punxen, que un aliment podrit no es pot menjar, inclús, el animals inferiors als humans en l’escala evolutiva han de recordar, per poder sobreviure, on es troben les preses per poder desplaçar-se, caçar-les i alimentar-se.
APRENENTATGE
L’aprenentatge és qualsevol canvi de conducta relativament permanent i derivat de l’experiència, és a dir, a partir de les nostres interaccions amb l’entorn.
En canvi, quan parlem de maduració, fem referència a un procés d’evolució del sistema nerviós, és a dir, no derivat de l’experiència ni de l’estimulació externa.
Per exemple, quan un nen de tres mesos comença a aixecar el cap diem que es tracta d’un procés de maduració, no d’aprenentatge. En canvi, quan un nen adquireix l’escriptura, direm que ha aprés a escriure ja que ha estat gràcies a un procés d’aprenentatge formal i d’estimulació externa.
Terminologia en el condicionament clàssic
*ESTIMUL INCONDICIONAT, es l’estimul que provoca la resposta sense que existeixi aprenentatge, innata
*RESPOSTA INCONDICIONADA, es tracta de la reacció no apresa, innata, a l’estimul incondicionat
*ESTIMUL CONDICIONAT, estímul que porta a provocar respostes com a consequenca de ser emparellat amb un estímul incondicionat
*RESPOSTA CONDICIONADA, quan un estímul condicionat provoca una resposta apresa
“Una dona que té càncer comença a fer quimioteràpia. Just abans d’anar a la sessió de quimioteràpia es menja una poma. Després li fan la sessió, que li provoca malestar i vòmit. Des d’aquell dia, aquesta dona ha agafat aversió a les pomes i ja no en pot menjar més”.
EI: medicament quimioteràpia RI: Malestar i vòmits EC: PomesRC:Aversió pomes
les diferents conseqüències que pot tenir una conducta segons el condicionament operant o instrumental. Hi ha 4 formes en que les conseqüències d’una conducta poden influir en la nostra conducta futura, ja sigui incrementant-la o disminuint-la. Quan a la nostra conducta se li administra un estímul agradable, parlarem de reforçament positiu o recompensa, en canvi, si se’ns retira un estímul desagradable parlarem de reforçament negatiu. Per una altra banda, si la nostra conducta té com a conseqüència l’aplicació d’un estímul desagradable parlarem de càstig. Si se’ns retira un estímul agradable, parlarem d ’omissió. L’aplicació dels dos primers tipus de conseqüència (reforç positiu i reforç negatiu) augmentarà la probabilitat que la conducta torni a succeir en un futur, mentre que l’administració del càstig i de l’aprenentatge per omissió farà que la nostra conducta tingui menys probabilitat de donar-se en un futur.
PAC 4 PROCESSOS D’EXPRESSIO: DESENVOLUPAMENT, VELLESA I
PERSONALITAT
DESENVOLUPAMENT
a. el nen reacciona agressivament quan se li treu una joguina i colpeja a la persona que se l’ha pres. b. Un nen de 5 anys fracassa quan se li demana que raoni de forma abstracta En el primer cas: s'assumeix que en la infància la conducta dels nens només manifesta el component expressiu. No es pot modificar ja que no és adquirit a través de l'aprenentatge. En el segon cas té a veure amb el procés de maduració, una conducta no pot manifestar-se fins que la base orgànica que la sustenta no estigui completament desenvolupada. PUNT DE VISTA EVOLUTIU
- Violència instrumental, dirigida als objectes materials i sinicia en la primera infantesa x falta de control muscular i gran expansio dels moviments
- Violència intencional es dirigida a les persones o bens que malgrat que no beneficia i fins i tot ens perjudica, duem a terme guiats per l’hostilitat envers l’altre
ENFOCAMENT PATOLOGIC
- Violencia neuròtica o provocada per la frustacio la por i l’ansietat
- Violència psicopàtica no provocada directament per la víctima i que ens manifesta de manera freda i distant
AGRESSIVITAT DE BECK
L'agressivitat, definida com l'hostilitat o aversió cap a les altres persones i fins i tot cap a un mateix, provocada per l'estratègia depredadora que es manifesta en la lluita, l'explotació i la privació dels béns dels altres, segons la creença que les persones estan per a ser utilitzades i la defensa que si no s'ataca, s'és atacat.
Exemple: L’esclavitud de la població negre.
- RESPECTE ALS SENTIMENTS D’INUTILITAT, Els vells i velles se senten inútils en l'actualitat ja que el món actual presenta una sèrie de fenòmens com el constant canvi de les exigències de la societat a partir del desenvolupament de les noves tecnologies, la velocitat que s'ha de tenir per resoldre a nous problemes, la implantació de rutines actuals que no permeten que la gent gran posin en pràctica els nous hàbits de conducta, malgrat que en general hi ha prou capacitats d’aprenentatge per a tractar amb les noves tecnologies i formes de treball. La versatilitat que va en sentit contrari de l'especialització que la gent gran va desenvolupar al llarg de la seva vida. I per tant l’objectiu es aconseguir que adquireixin prou confiança en si mateixos per a tractar amb les noves situacions i tècniques que aportin la seva experiència personal anterior a la situació actual
- PEL QUE FA AL DETERIORAMENT MENTAL, lògicament es dona en la forma mes aguda de les demències o s’associen amb la vellesa de depressio i neurosi. Les dades de morbiditat psíquica de les persones velles ens indiquen que aquestes tenen mes trastorns que en etapes anteriors de desenvolupament individual. Hi ha molta diferencia entre 60-65 anys i 80-85 anys.
Personalitat
el plantejament de Cloninger (1993) en relació als conceptes: “temperament”, “caràcter” i “personalitat”.
Caràcter: sistema obert, amb intencionalitat i capaç de processar estímuls nous (només esser humà). Està basat en el sistema cognoscitiu que sorgeix de l'aprenentatge proposicional i de la planificació autoconscient.
Tres dimensions caracterials:
- autodirecció o creixement personal,
- cooperativitat o solidaritat, i
- auto transcendència o religiositat
Temperament: base de conductes observables (totes les especies). constitueix un sistema d'hàbits fonamentat en l'aprenentatge instrumental, definit per una sèrie de reaccions automàtiques i inconscients. Quatre dimensions temperamentals:
- evitació del dany,
- recerca de novetat,
- dependència del reforç, i
- persistència
Personalitat: es un sistema jeràrquic, composat per les dimensions referents al caràcter i dimensions del temperament. Les relacions entre temperament i caràcter les considera d'emergència quan el temperament influeix sobre el caràcter, i de significat quan el caràcter incideix sobre el temperament.
Els sistemes o mecanismes que constitueixen les dimensions del temperament son inicialment sistemes tancats que per la seva interacció amb un medi molt complex es transformen en sistemes cada vegada mes oberts del proceddament que denominem caràcter.
Personalitat = temperament + caràcter
CLONINGER, utilitza el concepte de caràcter com un component conatiu de la personalitat i considera que tant el temperament com el caràcter son necessaris per a descriure la personalitat, i que la diferencia entre aquests components de la personalitat es que el temperament descriu la base de les conductes observables de tots els essers vius necessàries per a sobreviure (defensa,relació,reproducció) mentre que el caràcter fonamentaria conductes nomes especifiques de l’esser humà, per a posar-ne de manifest la intencionalitat
Agrupa les conductes sota els epígrafs de religiositat, solidaritat i autorealització.. per a nosaltres aquestes conductes eno necessiten un sistema superior per a ser explicades, ja que el temperament es passa a demominar caràcter quan es converteix de sistema tancat, capaç de processar nomes estímuls determinats a sistema obert capaç de processar estímuls nous.
Així expliquem com l’individu s’adapta als continguts culturals, com la religió, la sociabilitat i el creixement personal a partir del seu funcionament temperamental.
