¡Descarga Resum bloc 2 y más Resúmenes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
2. Oferta, demanda i mercat. Les Elasticitats
2.1. La funció de demanda 0 3 0 1
Moviments al llarg de la corba i desplaçaments de la corba de demanda. Funció de 0 3 0 1 demanda individual i de mercat
2.2. La funció d’oferta
Moviments al llarg de la corba i desplaçaments de la corba d’oferta. Funció d’oferta de l’empresa i de la indústria
2.3. L’elasticitat
Concepte i càlcul d’elasticitat. L’elasticitat preu de la demanda: relació amb l’ingrés total i marginal. L’elasticitat renda: béns normals i béns inferiors. L’elasticitat encreuada: béns complementaris i béns substitutius. L’elasticitat preu de l’oferta
1.- Les forces del mercat (Oferta i demanda)
Les forces de l’oferta i la demanda són el motor de les economies de mercat.
Aquestes forces determinen la quantitat de bens que es produeix i el preu al que es venen.
Per saber com un esdeveniment X pot afectar l’economia hem de pensar en terminis d’oferta i demanda.
Mercats i competència
Mercat: Grup de compradors i venedors d’un bé o servei en particular.
Compradors => demanda
Venedors => oferta
Hi ha mercats molt organitzats: llotja del peix
Però generalment no ho estan pas... Mercat del gelat a Barcelona.
Què és la competència?
La majoria dels mercats són altament competitius. Els compradors saben que poden comprar gelat de diversos proveïdors i els venedors de gelats saben que el seu producte és molt similar al d’altres productors.
Com a resultat d’això, els preus i les quantitats de gelat comprat/venut no les decideix un sol comprador o un sol venedor, si no tots el compradors i venedors que interactuen al mercat.
Mercat competitiu: un mercat amb molts compradors i venedors per tant cadascú té un impacte insignificant en el preu del mercat.
De moment utilitzarem el supòsit de que els mercats són perfectament competitius. Aquests és la forma més avançada de mercats i per ser qualificats com a tals cal que:
- Els béns que es venen han de ser exactament els mateixos. No es pot diferenciar entre el bé d’un venedor i el de l’altre.
- Els compradors i els venedors són tan nombrosos que cap d’ells pot, per si mateix, influir en el preu del bé al mercat.
Com que compradors i venedors han d’acceptar el preu determinat pel mercat ambdós es coneixen com preu acceptants.
Al preu del mercat, els compradors poden comprar tant com volen i els venedors vendre tant com els vingui de gust (o tinguin).
Mercat del blat: exemple de mercat competitiu.
Els mercats amb un sol venedorMonopoli
Els mercats amb un sol comprador es diu Monopsoni
La demanda
La quantitat demandada d’un bé determinat és la quantitat d’aquest bé que estan disposats a adquirir els compradors.
Hi han molts factors que poden influir en la demanda d’un bé, però quan es tracta d’analitzar els mercats, un determinant fonamental és el preu del bé.
Exemple: Si el preu del gelat augmenta a de 5 a 6€ el got, les persones comprarien menys gelat i pot ser comprarien iogurts congelats. Per contra si el preu baixa a 1€, les persones en compraran més.
Aquest fet tan senzill, és a la vegada tan generalitzat que en economia es coneix com a “llei de la demanda”.
“Si tota la resta roman constant, quan el preu d’un bé augmenta, la quantitat demandada d’aquest bé disminueix, i quan el preu disminueix, la quantitat demandada augmenta”.
La demanda del mercat és la suma de les demandes individuals.
Desplaçaments de la corba de demanda
A la corba de demanda tota la resta roman constant, però aquest pot desplaçar-se amb el temps.
Els desplaçaments es donen quan succeeix quelcom que altera la quantitat demandada donat un preu. Ingressos(perds feina, menys ingressos, menys per gastar, menys demanda), Preus de bens relacionats, Gustos, Expectatives, Nombre de compradors
Suposeu que un nou estudi descobreix que menjar gelat cada dia beneficia la salut. Es d’esperar que aquest descobriment incrementi la demanda de gelat i que donat un preu els compradors vulguin comprar més gelat.
Segons els ingressos
Si la demanda d’un bé disminueix quan els ingressos baixen, es diu que és un bé normal. No tots els bens són normals. Si la demanda d’un bé augmenta quan l’ingrés disminueix es diu que és un bé inferior. (Objectes de segona mà, arròs, menjar ràpid,...)
Preus de bens relacionats:
Suposem que el preu del iogurt congelat baixa (per tant puja la seva demanda). Per aquest fet es compraria també menys gelat (tots dos béns són freds cremosos i dolços, satisfan desitjos semblants).
Quan la reducció en el preu d’un bé redueix la demanda d’altre bé, es diu que són béns substitutius.
Factors que influeixen en el desplaçament de la corba d’oferta:
Els preus dels inputs: Quan el preu de qualsevol dels inputs augmenta, produir qualsevol bé és menys rendible i les empreses ofereixen menys d’aquell bé.
Tecnologia: allò que s’utilitza per convertir els inputs en gelat es altra determinant de l’oferta (artesans v.s. industrials).
Expectatives: La quantitat de gelat que les empreses ofereixen avui pot dependre de les expectatives. Si s’espera una futura pujada de preu (emmagatzemar per vendre demà), un canvi a la legislació, etc.
Nombre de venedors: Si Ben i Jerry es retiren del negoci dels gelats l’oferta baixarà. Si apareixen nous productors l’oferta augmentarà.
Oferta i demanda juntes: l’Equilibri
Quan posem ambdues funcions juntes podem veure que hi ha un punt al qual les corbes es creuen. Aquest punt es diu equilibri del mercat.
El preu en aquesta intersecció es coneix com el preu d’equilibri.
La quantitat en aquesta intersecció es coneix com quantitat d’equilibri.
Balanç:
En el preu d’equilibri, la quantitat del bé que els compradors estan disposats i són capaços de comprar es igual a la quantitat que els venedors estan disposats i són capaços de vendre.
El preu d’equilibri = preu de liquidació de mercat = preu que buida el mercat.
Aquest és el preu al que els mercats estan satisfets: els compradors han comprat tot el que volien i els venedors han venut tot el que volien.
Les accions de compradors i venedors mouen naturalment els mercats cap a l’equilibri de l’oferta i la demanda.
Considerem que succeeix quan el preu del mercat no és igual al preu d’equilibri.
Preu per sobre del preu de mercat: Excedent (situació a la qual la quantitat oferida és molt major que la quantitat demandada). Excés d’oferta.
Suposem ara que el preu del mercat està per sota del preu d’equilibri. Escassetat (situació a la que la quantitat demandada és major que la quantitat oferida). Excés de demanda.
Així doncs, independentment que els preus comencin molt per sobre o molt per sota del preu del mercat, les activitats de molts compradors i venedors empenyen automàticament el preu del mercat cap al preu d’equilibri.
Un cop arribats a l’equilibri compradors i venedors queden satisfets. El temps en arribar a l’equilibri varia per mercat.
Tres passes per analitzar variacions de l’equilibri:
- L’esdeveniment desplaça la corba de l’oferta, la corba de la demanda o les dues?
- En quin sentit es desplaça la corba? (esquerra o dreta)
- (^) Utilitzem el gràfic de l’oferta i la demanda per veure com varien el preu i la quantitat d’equilibri com a conseqüència del desplaçament.
Elasticitat:
El preu que cobra una empresa pels seus productes constitueix una part vital del posicionament del seu producte.
Elasticitat:
És la mesura de la sensibilitat de la quantitat demandada o de la quantitat oferida a un dels seus determinants.
Les empreses no poden controlar directament la demanda. Poden intentar influir (i influeixen) mitjançant diverses estratègies i tàctiques, però són els consumidors els que decideixen en última instància si compren o no un producte.
Una empresa pot intentar influir en el comportament dels consumidors modificant els preus del bé (moltes empreses tenen un determinat poder de mercat).
Per preveure els efectes que poden produir els canvis dels preus de la demanda és important conèixer l’elasticitat-preu de la demanda.
L’elasticitat-preu de la demanda i els seu determinants:
D’acord a la llei de la demanda, un descens al preu d’un bé augmenta la quantitat demanda.
L’elasticitat-preu de la demanda mesura el grau amb que la quantitat demandada respon a una variació del preu.
Es diu que la demanda d’un bé és elàstica o sensible al preu si la quantitat demandada respon significativament a les variacions del preu.
Es diu que és inelàstica o insensible al preu si la quantitat demandada només respon lleument a les variacions del preu.
L’elasticitat-preu de la demanda d’un bé mesura quant baixa la demanda dels consumidors quan el preu puja.
Per tant, l’elasticitat reflexa les nombroses forces econòmiques, socials i psicològiques que influeixen en el gust dels consumidors.
Basats en l’experiència podem formular algunes regles generals sobre els determinants de l’elasticitat-preu de la demanda.
Existència de béns substitutius propers:
Els béns que tenen substitutius propers tendeixen a tenir una demanda més elàstica, ja que és més fàcil pels consumidors substituir-los per altres béns.
Per exemple: mantega i margarina
En canvi, com que els ous no tenen un substitutiu proper, la seva demanda és menys elàstica amb relació al preu que la de la mantega.
Béns necessaris i béns de luxe:
Els béns necessaris tendeixen a tenir una demanda inelàstica, mentre que els béns de luxe tenen una demanda molt elàstica.
El gas i l’aigua són necessaris per escalfar les llars, si hi ha una pujada de preu d’aquests béns, la baixada de la demanda no serà massa pronunciada.
En canvi, quan puja el preu dels velers, què són un bé de luxe, la demanda baixa molt ràpidament.
Problema:
Punt A: P = 4€, Q = 120
Punt B: P = 6€, Q = 80
El mètode del punt mitjà calcula una variació percentual dividint la variació per el punt mitjà (mitjana) del nivell inicial i el final.
Punt mitjà: Preu = 5€ Quantitat = 100
Seguint el mètode del punt mitjà, quan anem del punt A al B, el preu puja un 40%. Així mateix, quan anem del punt B al A, el preu baixa un 40%. A ambdós sentits l’elasticitat-preu és igual a
Podem expressar el mètode del punt mitjà amb la següent fórmula:
El numerador és la variació percentual de la quantitat i el denominador és la variació percentual del preu calculades ambdues amb el mètode del punt mitjà.
Mètode de l’elasticitat-punt de la demanda:
L’elasticitat-punt de la demanda, en lloc de mesurar l’elasticitat entre dos punts de la corba de demanda, mesura l’elasticitat en un determinat punt de la corba. Amb la fórmula general de l’elasticitat-preu que ve donada per:
Formula principal:
Ingressos (Preu x Quantitat)
Demanda inelàstica:+Preu + Ingressos
Demanda elástica: + Preu – Ingressos
*La elasticitat d’una curva de demanda lineal no té elasticitat constant.
Altres elasticitats
BLOC 3
Els economistes però també tenen una funció d’assessors, i per això s’interessen en les polítiques econòmiques.
- controls de preus: preus mínims i preus màxims.
- impostos: millorar els ingressos dels estats, controlar el consum.
Quan el govern exigeix una contribució sobre els salaris que les empreses paguen als treballadors, qui suporta la carrega impositiva?
Control de preus:
Quan qualsevol bé es compra i ven s’intercanvia a un mercat competitiu, lliure de regulacions, el preu s’ajustarà per equilibrar la demanda i l’oferta (preu d’equilibri).
A vegades però, els preus d’equilibri no són satisfactoris per alguna part de la societat: compradors, venedors.
És per això que s’estableixen preus màxims i preus mínims (price floors and price ceiling).
Si els mercats lliures són els més eficients determinant les quantitats i preus...
Per que existeixen els control dels preus? Raons morals.Preus màxims: lloguers controlats. Preus mínims: sou mínim.
Els preus màxims (price ceilings) normalment s’imposen durant períodes de crisi. Els béns es tornen més escassos, els productores pugen els preus i poden generar grans guanys a uns pocs, però excloure a la majoria.
Conseqüències dels preus màxims, Ineficiència en 4 formes diferents:
Ineficient baixa qualitat : Q baixa... L’excedent total (EC+EP) es redueix per l’aparició de la pèrdua del pes mort. Els productors no tenen incentius per oferir millor qualitat.
Ineficient assignació de consumidors : Mentre hi ha qui necessita el producte, aquest se’l pot quedar algú que no el necessita tant.
Recursos mal utilitzats: La gent utilitzarà temps, recursos i diners en buscar el bé que vol, però que s’ha tornat escàs...
Mercats negres: Hi ha qui està disposat a pagar més i ho fa per sota la taula...
Per que existeixen...? Per que encara que generen ineficiències són necessaris per garantir l’accés a certs productes per certs consumidors. Es perd la noció de quin és el preu de mercat de debò...
Conseqüències dels preus mínims,Preus mínims (price floors):
A vegades els governs intervenen per pujar els preus en lloc de baixar-los.
Els preus mínims s’utilitzen moltes vegades per garantir un preu mínim per productes agrícoles: blat, llet, etc.
El preu mínim més famós i utilitzat és el salari mínim .Tal com els preus màxims, volen ajudar a un sector de la població, però tenen uns efectes negatius.
Ineficient baixa quantitat : Un altre cop: Q baixa per la pèrdua del pes mort
Ineficient assignació de venedors: Imagineu un treballador que està disposat a treballar per menys del sou mínim (està molt desesperat), però la feina se l’emporta algú que no està tan necessitat o motivat per fer aquesta feina.
Excedent del consumidor: és la quantitat que un comprador està disposat a pagar per un bé menys la quantitat que efectivament paga.
L’excedent del consumidor mesura el benefici que els compradors obtenen d’un bé de la forma que ells mateixos perceben. Per tant és una bona forma de mesurar el benestar econòmic.
Excedent total: Suma de l’excedent dels consumidors i l’excedents del productor.
Excedent del consumidor = valor per als compradors – quantitat pagada.
Excedent del productor = Quantitat rebuda pels venedors – cost per als venedors.
La quantitat pagada pels consumidors i la quantitat rebuda pels venedors és la mateixa, per tant s’anul·len.
=> Excedent total = valor per als compradors – cost per als venedors.
Si l’assignació dels recursos maximitza l’excedent total, diem que aquesta assignació és eficient.
- Els mercats lliures assignen l’oferta de bens als compradors que valoren més, mesurat per la seva disposició a pagar.
- Els mercats lliures assignen la demanda de bens als venedors que poden produir a un cost més baix.
En equilibri, donades les quantitats produïdes i venudes, el planificador social no pot incrementar el benestar econòmic modificant l’assignació del consum entre els compradors o l’assignació de la producció entre els venedors.
- Els mercats lliures produeixen la quantitat de bens que maximitza la suma de l’excedent del consumidor i del productor.
