¡Descarga resum de intro a la macro y más Resúmenes en PDF de Finanzas solo en Docsity!
TEMA 1
La macroeconomia es el camp de leconomia que estudia lactivitat economica agregada dun pais mitjansant una serie de indicadors.per saber com de gran es una economia ens podem fixar en la produccio agregada d’aquesta ja que la grandaria d’un pais no te res a veure amb la grandaria d’una economia, monaco te una economia mes gran que espanya quan el pais es mes patit, al igual que el vaticà. Aquesta produccio agregada la podem veure a partir del PIB el producte interior brut que es el valor de tots els bens i serveis finals produïts en una economia durant un periode de temps. Si son finals vol dir que ja no es poden utilitzar per crear altres bens sino que son pel consumidor, els bens intermedis s’utilitzen per crear altres bens. El pib ens mostra el creixement d’una economia i ens permet compararo amb altres anys a partir de la formula següent pib1-pib0/pib 0 i aixi veiem com ha crescut al respecte de lany anterior. El pib el podem analitzar desde dues perspectives el pib nominal que es el valor dels bens i serveis a preus corrents o sigui a preus daquell mateix any, no ens mostra el creixement real ja que li afecten els preus que es una variable qu fluctua massa. I el pib real que es el que utilitzem per veure el creixement real, es el valor dels bens a preus dun any base i aixi podem veure realment sense que li afecti la variacio dels preus com aquest a crescut. Pero el pib te dversos problemes, en primer lloc no ens mostra el desenvolupament d’una economia ni el benestar per que es una variable global , de mostrarnos aixo sencarrega el pib real per capita que esta molt relaciona amb el index de desenvolupament huma. Tampoc inclou variables com l’oci i tampoc ens mostra la economia submergida, una economia legal que no paga impostos, el diner negre, i per ultim el pib varia segons el any base que agafem per tan no sabem realment el que creix perque si ara el comparesim amb els anys de expansio economica veuriem que no esta creixen pero si el comparem amb els anys de crisi si que creix. Per altre banda trobem el pib potencial que es el valor maxim de la produccio agregada ens mostra el valor si tots els factors de produccio s’utilitzesin eficientment i amb estabilitat de preus i sense atur, osigui utilitzan tots els recursos disponibles de l’economia, tot i que pot conviure amb el que anomenem atur natural que explicare despres. La diferencia entre el pib actual i el pib potencial es la escletxa de la produccio i ens mostra l’utilitzacio ineficient dels recursos si dona mes de 0. No es possible que sigui negativa perque
voldria dir que utilitzem mes recursos dels que tenim i aixo no es pot mantenir. Despres trobem l’index de preus que ens diu el nivell general dels preus que hi ha en una economia i en un pais. El deflactor del pib sencarrega de veura la taxa de variacio dels preus en el mateix periode veien el pib nominal i el pib real i axi es veu realment com han afectat els preus en aquest periode. Despres trobem la inflacio qe ens mostra el cost d’adquiriri una cistella de bens d’un consumidor representatiu i com varia aquest cost entre periodes. La inflacio utilitzan alguna de les dues taxes anterior s’encarrega de dir la variacio dels preus segons lipc sobretot entre diferents periodes i aixo mostra el creixement de la economia. Les diferencias que hi ha entre el deflactor del pib i el ipc son les següents el deflactor tant sols estudia els productes produïts dintre de la economia i per aixo es mes variable, mentre que lipc tambe agafa els preus dels productes importats lña qual cosa li provoca que sigui mes estable, pero tots dos tenen una relacio molt paralela i acostumen anar en el mateix sentit. Tipus dinflacio: inflacio creixement dels preus d’un economia entre un 2-3% que segons el bce es el mes correcte i que sauria de respectar, hiperinflacio creixement exafgerat dels preus de mes de 50% , aixo pasa normalment en periodes de despres d’una guerra o una crisis quan l’economia ha caigut i a de tornar a creixer mitjansant la injeccio de liquiditat pero si no hi ha treball i tot sa de reconstruir de nou aquest augment de diners portara a que els bens pujin de preus i s’hagi tenir mes liquiditat pertant increment de la inflacio desmesurat. La deflacio es periodes de temps en els quals no hi ha creixement desl preus sino que decauen i esta en nombres negatius, afecta molt malament a la economia ja que baixara el consum i el creixement, i la desinflació periodes de temps en els quals el creixement dels preus es molt baix i esta als voltants del 0% pero no arriben a nombres negatius, el bce diu que un creixement dels preus inferior al 1% porta un ris de deflació. Hi ha un altrte tipus de inflacio la subjacent que no inclou els preus ni de les energies ni dels aliments ja que son molt volatils i provoquen variacions molt grans. Una utilitzacio eficient dels recursos es molt important en la economiasobretot del recurs del treball ja que afecta al nostra benesta. La taxa d’atur ens mostra tambe si els recursos sutilitzen eficientment ja que ens mostra el treball. Ocupats gent que te treball, descupats gent que no te treball pero que en busca, actualment trobem un altre tipus que son els desanimats que son els que ja no busquen ni treball. La
subvencionar el exterior, ens diuen els saldos presuosataris lo que lestat te despres de haber pagat les despeses com mes si son mes grans ingresos superavit si son menys deficit, en canvi el saldo exterior ens diu si ens podem o no finansar si tenim deficit o superavit comercial, tambe ens diu en que podem invertir els nostres estalvis si son positius, en les empreses, en la despesa publica o en sector exterior per que ens comprin mes dels que ens gastem, i per ultim la 3 es que la renda disponible nostra ens dona el consum mes lestalvi per tant yd= y-i+tr. Pib segons le rendes son rendes mes impostos mes transferencias segons el valor afegit ey valor afegit valor bens- bensintermedis i segons la despesa consumes mes inversio mes despesa publica mes exportacions netes
TEMA 2
Per que algún cosa sigui diner ha de ser acceptada per la gent el diner ha de cumplir tres funcions a mes de ser divisible en petites parts, de ser facilment transportable independentment del seu valor i de que sigui real: ha de ser un mitja dintercanvi que ens permeti aconseguir bens i serveis a canvi del seu valor, a de ser untitat de compte ens dira quan val cada cosa i el que podem comprar, i a de ser diposit de valor ha de guardar almenys una part de valor del diner per poder comprar en un futur bens.cal dir que abans el diner era una mercadería com la plata i per cada unitat de diner que tenien es tenia la mateixa quantitat dor en el banc com a recolsament pero es van donar conta que era innecesari, actualmetn trobem que el diner es fiduciari osigui que sontrosso de paper sense valor pero que nosaltres li donem confianza al emisor de que ho podrem intercanviar per bens i serveis en un futur. El diner es pot definir de quatre maneres, com agregats macroeconomics; mo o base monetaria es diner dalta potencia esta forma ter efectiu en mans del public mes les reserves bancaries osigui els diners que els bancs no poden prestar, el m es estoc monetari o oferta monetaria es efectiu en mans del pubklic mes diposits de valor que no son remunerats perl ban central i que son de fácil acces i liquiditata, despres trobem m2 m1+diposits destalvique son aquells que tenen un tipus dinteres per tenirlos guardats tot i que son de fácil liquiditat , ademes m3 que es el que el banc central trova com a mes estable i esta format per m2+diposits a termini que son aquell diners que es guardan a un tipu
dinteres elevat pero nos son tant accesibles si es volen treure han de pagar una sancio. Despres trobem els actius fianncer son titols o paper en el cual algu accepte un deute, es un sustitut del diner perque hi ha una promesa de pagament el comprador daquest titol no busca dinersimediats sino que esta capitalitzan es una manera de estalviar diners avui en diners de dema que guanyarem un interesper tan obtindre 1+i mentre que el venedor si que busca diners immediats i li es igual si ha de pagar un interés en el futur, aixo vol dir que realment necesita els diner per tant interés es el preu del diner que els compradors son capasos de renunciar ara per aconseguir 1+i dema i els prestataris no tenen paciencia i prefereixen obtener avui 1 iu pagar dema 1+i, ens mostra la seva poca paciencia destalvi o necesitat de finansament. Hem de tenir en compte que la taxa dinteres es una taxa de rendibiliutat i que a causa de altres factor com la inflacio tot aixo pot varia, ja que si ara els prestataris saben que dintre duns dies el diner valdra menys preferirán gastarso ara i pagar menys dema en cambi els prestador no voldran prestaro i preferirán tenr una taxa dinteres real negativa que es la relacio que ens dona lequacio de Fisher, que ens demostra que alguns prestador prefereixen una taxa real negativa perque perdran menys capacitat d’adquisicio que amb linflació. Els actius financer tenen les seguents caracterisitques liquiditat fácil, venciment, risc de no cobrarse i la taxa de rendibilitat del benfici menys el que ens ha costat, alguns exemples son el diner els diposits bancaris, les accions tot i que no son del tot ja que no obtens un benefici cada any, els bons, obligacions.. a mes el actiu financer te les seguents caracteristiques a mes ris mes rendibilitat i mes liquiditat, a mes liquid mes risc i menys rendibilitat i a mes rendibilitat mes risc i menys rendibilitat, aixi es crea diner dins duna economía. A demes cal tenir en compte el factor descompte que ens diu el diner de dema quan val avui. Per crear diner ens fixem en els seguents indicador el coeficient de reserves ens diu quan de diner els bancs san de guardar per cada diposit de diner osigui el que no poden prestar volum de reserves/diposits, coeficient de liquiditatel efectiu que hi ha en leconomia voolum efectiu/diposits, i el multiplicador monetari ens relaciona m0 amb m1 ja que m0 el controla bce podrá saber quan es el m1 a partir dels coeficients anteriors mm=l+1/l+r i mm=m1/m0.
revés reduir lestoc monetari i la liquiditat venen bons per treure diners reduir la inflacio i puja linteres. Despres a partir de les facilitat permanent son mesures a molt curt termini un dia que permet controlar la taxa dinteres i aixi estabilitzar leconomia, i per ultim les reserves minimes, que li permeten controlar i estabilitzar tant la inflacio com l’interes. Leuribor es index de referencia sobre la taxa dinteres promig que hi haura.
Tema 3
El mercat de prestecs es un mercat molt liquid i que permet veure aquesta movilitat del sector financeer i com i afecta alinteres a mercat de prestecs. La corba de demanda de prestecs es decreixent a causa de que els consumidors com mes alt sigui linteres daquest menys perque hauran de pagar massa. Per tant cal tindre en compte que com mes interés menys demanda delvolum de prestecs, els agents que hiparticipen son els consumidors com les families, les empreses si volen finançament o el banc si vol augmentar el déficit public. Pot ser de manera directa demanan prestecs o de manera indirecta mitjansant la venda dactius financers. moure la dda a la dreta index de confianza dels consumidors mes empreses o poblacio que augmenti el déficit perspectives de inflacio que augmenti la demanda de moneda nacional que augmentin les rentes. La corba d’oferta de prestecs es creixent a causa de que a mes taxa dinteres els ofertants mes volum voldran oferir perque guanyan mes beneficis. Els agents que hi participen son els bancs les entitats financeres els comprador dactius financers i el bce, i pot ser de manerea directa o indirecta mitjansant la compra dactius finances, coses que fan moure a lesquerra aquesta corba, augment inflacio baixada de le taxa de destalvi dels consumidors operacions omo contractives menys demanda deuros. La taxa dinteres real es igual a la nominal menys iflacio osigui que pot arribar a ser negativa com hem dit anteriorment, l’efecte de Fisher ens mostra la relacio daquestes taxas dinteres i de latur ja que posa la r com una constant i diu que per cada increment de inflacio pujara un punt el interés nominal i latur baixara.
Tema 4
El tipus de canvi es el preu duna moneda en funcio duna altre, es la quantitat de diners que una moneda ha de pagar per aconseguir una altre. Podem veure
de dos maneras el tipus de canvi (e) cotitzacio directe moneda nacional entre moneda estrangera i cotitzacio indirecta que es la manera que mes sutilitza es moneda estrangera entre nacional que ens permetra veure com varia la forsa de la nostra moneda respecte de les altres. Una moneda es veu apreciada quan pel mmateix valor que tenia aconsegueix mes monedes de una altre moneda, en cotitzacio indirecta veurem la moneda nacional apreciada si el tipus de canvi augmenta en canvi en cotitzacio directa la moneda nacional sapreciara si el tipus de canvi es redueix. La moneda es deprecia quan pel mateix valor que tenia aconseguim menys monedes estrangeres, en cotitzacio indirecte veurem que la moneda nacional es deprecia quan baixa la taxa decanvi i en cotitzacio directa es depreciara quan el tipus de canvi augmenti. El mercat de divises es qui fixa aquests tipus de canvi, es un mercat no fisic pero es el mes gran i mes liquid del mon a labril del 2010 van pasar mes de 4 bilions de dolars, a mes esta actiu les 24hoes i noo sol hi ha una divisa sino moltes. Pero nosaltres agafarem coma moneda estrangera el $ i com a nacional€, que es la moneda actualmente mes apreciada i amb majors moviments, tot i que no sa sap si ara es tindria que depreciar una mica per aconseguir competiivitat. Hem de tenir clar que quan demandem $ el que fem es ofertar euros i si demandem euros ofertem dolars. Les corbes de orferta i demanda de euros es poden desplaçar. La demanda deuros es decreixent ja que com mes alta sigui el tipus de canvi menys demanda deuros i haura per tant decreix, la corba de demanda es pot moure cap a la dreta per cosas com un augment de les exportacions, del turismo, una baixada dels preus nacionals, una pujada dels preus estrangers, una baixada de l’inflació i fins i tot per un augment del pib estranger. En canvi la oferta deuros es decreixent ja que com mes alta sigui el tipus de canvi mes euros sofertaran per aconseguir dolars que son mes barats, coses que poden desplaçar a la dreta la oferta, un augment dels preus nacionals, una baixada dels preus estrangers un augment de la inflació, un augment de les importacions, una pujada del tipus dinteres estranger, que vagin de turime mes gent.. el punt d’equilibri es on la demanda i la oferta de dolar es creuen, osigui el tipus de canvi perfecte en aquella situacio que pot anar variant. Si la moneda es deprecia augmentara la demanda i si saprecia augmentara la oferta. L’arbitratge es laprofitament de les diferencies entre les monedes per aconseguir un benefici compran i venen la moneda no te gairebe risc, en canvi
procicliques que van en el mateix sentit que el cicle economic, creixen i decreixen, com per exemple el pib la inflacio, despres trobem les acicliques que no es veuen afectades pel cicle economic i les contracicliques que van a la inversa del cicle economic com es l’atur. Els cicles viciosos ens mostran com funciona la economia hi ha dos camins: (expansió) puja la produccio baixa latur puja la demanda i augmenta la inflació ó (recessió) baixa la produccio puja l’atur baixa la demanda i disminueix la inflació. Hi ha diferents indicadors del cicle economic: els avansats son aquells que abans de que varii el cicle economic ja ens ho determinen com es la inflació, els coincidents aquells que ens mostren el canvi del cicle mentre esta pasant com el consum la produccio la inveersió, i els retardats aquells que ens informen de que varia el cicle despres de que alli pasat, com latur o la taxa d’interes. Despres trobem la llei d’okun que ens mostra la relacio inversa que hi ha entre l’atur i el pib real, quan una creix laltre decreix, la funcio que ho determina es la següent incremen de latur= a(denuncia del atur natural)-b(capacitat del pib de convertirse en ocupació)y pib real. I despres trobem la corba de phillips que tambe ens demostra la relacio inversa que hi entre la inflacio i l’atur, la inflacio=a(costos de les empreses i la inflació subjacent)-b(sensibilitat de l’atur respecte lincrement dinflació)atur. Veiem que la corba que els representa es decreixen i que per cada increment de inflacio hi ha menys atur i alreves. El model oa da ens mostra com li afecta al cicle economic les variables com el pib real i la inflació. La corba de oferta agregada es creixen ja que com mes inflacio hi hagi els profuctors oferiran mes perque aconseguiran mes benefici, pero cal tenir en compte que hi ha tres regions de la inflacio que ens afectaran de diferents maneras: la hiperinflacio es la zona en la qual la inflacio creix pero la produccio decreix, la inflacionaria es la zona on tan la produccio com la inflacio creix en grans mesures i fins els seu limit, i la no inflacionaria es la zona on la produccio creix molt i rapid mentre que la inflacio gairebe no creix. La inflacio podem veure que la podem controlar mitjansant el pib. La inflacio produeix uns costos a la producio i es que quan mes augmenti mes complicat tindran les empreses per buscar recursos eficients per tan els hauran dincetivar augmentant els salaris o amb millors condicions. La demanda agrega pero te una corba decreixent ja que com mes puji la inflacio els demandant menys volum del pib tindran. Aixo es pot demostra de la següent manera un augment de la inflacio
comporta un deteriorament de la competitivitat i una perdua del poder adquisitiu, alhora un augment de la inflació fa que el tipus interes puji i porta a una baixada dels preus dels actius financer i a menys consum per tant menys demanda agregada i pib real. Xocs negatius sobre a la oferta agregada: augment dels costos de lempresa augment dels impostos disminucio dels factors de producció expectatives de recessio baixada dels credits disponibles menys subvencions i recursos. Xocs positius sobre la oferta agregada increment de la productivitat progres tecnologic increment de la inversió. Xocs positius sobre el consum, mes empreses o poblacio augment de les rendes expectatives de la inflacio baixada dels impostos mes credits disponibles baixada de la taxa dinteres real expectatives de creixement, xoc positiu sobre la inversió, expectatives positives subvencions baixada de la taxa dinteres, progres tecnologic, increment nombre dempreses. Xoc positiius sobre les exportacions netes, baixada dels arancels baixada renda nacional pujada renda estrangera baixa de la inflacio, baixada dels impostos. El efecte multiplicador ens mostra el consum basic mes el consum de la produccio menys la inflacio que es la perdua de poder adquisitiu.
Tema 6.
La politica economica pren desicions que afecten a leconomia per arribar als objectius finals, els objectius intermedis son per aconseguir els finals, segons aquesta ha dhaver el mateix nombre de instruments financers, osigui eines per actuar sobre leconomia, que el nombre de objectius. El principal objectiu com hem dit abans es estabilitzar els cicles economics, pero hi ha daltres. Pero aquestes politiques tenen una serie de problemes d implementacio com son els següents:retards es el temps entre que es veu el problema es reconeix i es buscan politiques per solucionaro i instaurarles; retard de reconeixement temps que es tarda en veure que cal actuar perque es reconeix el problema; de decisio temps en que es tarda ha decidir si simplanta una mesura i quina simplanta; daccio temps entre que es decideix i simposa la mesura; i d’efectivitat temps en que es tarda desde la implantacio de la mesura fins que es veuen els resultats esperats. Despres la inconsistecies temporals que creen la desconfiansa de la gent sobre les mesures ja que no les veu creïbles, son mesures que el govern promet instaurar en un temps i quan arriba el moment
transferencies i els impostos per augmentar el pib reduir l’atur i el deficit. Una politica expansiva pujaria g i tri baixaria t mentre que una contractiva alreves, la corba de laffer ens mostra que amenys taxa impositvia mes gran sera la recaptacio dimpostos. i les politica monetaria que utilitzaria les omo la taxa dinteres i les reserves per aconseguir lo anterior i vigilar la inflacio i la taxa de canvi. El deficit de lestat es pot finansar mitjansant un augment dels impostos emitint titols de deute public i augmentan la base monetaria, el problema es que si fem una omo expansiva amb una daquestes mesures es pot neutralitzar i ferse contractiva a demes expulsen el consum i la inversió. Tenim en conta tambe els costos de la inflacio com a impost de no tenir el diner en circulacio, per no tenirlo guardat i per la distribucio de la riquesa. Canals el de linteres tot menys interes creix el de canvi afecta a les exportacion els de cretis puja interes baixa da i m1 i el de la borsa tot puja menys interes. La dicotomia clasica ens diu que a llarg termini lesvariables reals no es veuen afectades per les nominals, per aixo les politiques a llarg termini no funcionen, a mes el diner tant sols es veu afectat a per la inflacio a ct a llt la inflacio pot creixer `pero el diner es queda neutral, segons la equivalencia ricardiana com menys interes cpaguem menys consumim pitjor. La monetaritzacio del deute public consisteix en convertir el deute en bons per pagarlo. La equacio cuantitattiva ens mostra la relacio en la velocitat del diner i lestoc monetari i el pib nominal MV=PY, hauriem de consumir tot el que produïm en aquell any pero no es cert ja que tambe consumim coses de anys anteriors que estaven en estoc i aquest ens ho mostra. Les operacions principals de finançament son politiques monetaries.
