¡Descarga Resum Introducció ciències socials y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
RESUM INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES SOCIALS (PS) MÒDUL 1
Les ciències socials estudien els fonaments socioculturals del comportament humà i s'han distanciat així de les anomenades humanitats. 1.1.1. La raó crítica de la Il·lustració És a partir de la Il·lustració que la relfexió sobre el comportament humà es concreta en una reflexió sobre les relacions entre individu i societat, tal com avui entenem aquest termes. L'emergència del pensament racional i científic porta, amb la Il·lustració, una manera diferent de concebre la història i la societat, i no solament els objectes propis de les ciències naturals. Importància dels enciclopedistes com a antecessors de la sociologia va ser el seu convenciment que el món social també es podia interpretar per una raó lliure de prejudicis. La fe en el progrés moral, social i polític és una altra de les experiències vitals dels il·lustrats de gran importància per a l'aparició de les ciències socials. Habermas sintetitza aquesta nova manera de concebre la història i societat pròpia de la il·lustració en 4 GRANS PREMISSES:
- La perfecció s’interpreta com a progrés. progrés s'associa a la idea d'aprenentatge, i aquest només es pot desenvolupar mitjançant el lliure exercici de la intel·ligència.
- Es concep el coneixement segons el model de les ciències de la naturalesa, la funció il·lustradora de la qual devalua les idees
- concepte d'il·lustració serveix de pont entre la idea de coneixement científic i la convicció que les ciències també poden servir per al perfeccionament moral de l'home
- es poden esperar progressos no solament en la moral dels individus sinó també en les formes de convivència civilitzada. 1.1.2. El liberalisme i l'empirisme britànic importants diferències entre el pensament continental (fonamentalment, francès i alemany) i el pensament britànic vincles diferencials amb les grans tradicions filosòfiques modernes (el racionalisme i l'idealisme, pel costat continental; l'empirisme, pel costat britànic) Anglaterra les energies es dirigeixen a legitimar el nou ordre social, polític i econòmic liberal sorgit de la revolució iniciada el 1640, en què la vida econòmica es concep com a part de l'ordre natural de les coses. Aquest nou ordre s'assentava sobre una nova visió de la conducta humana, la de l'individualisme liberal, dotada d'unes pautes estables i consistents
1.1.3. El liberalisme i el positivisme francès L'eix del conflicte que mou el pensament social s'ha desplaçat i, en conseqüència, el pensament crític il·lustrat deixa de ser-ho ja que es constitueix se en el pensament dominant La idea de progrés canvia de significat i de direcció. Al pensament liberal li sorgeix un nou oponent: el marxisme. És en aquest context de debat entre el pensament dels postil·lustrats i el pensament marxista on sorgirà la sociologia. A Comte i a Saint-Simon (1760-1825)– la "paternitat" de la sociologia, podem considerar les seves obres com les últimesmanifestacions delpensamentil·lustratpostrevolucionari i com els antecedentsimmedi- atsdelasociologia. Catecisme dels industrials (on Saint-Simon desenvolupa una teoria evolutiva de la història basada en el desenvolupament progressiu de tres estats o ordres: teologicofeudal, metafisicoliberal, i industrial-positiu) al Nou cristia- nisme saint-simonià i al Curs de filosofia positiva de Comte primer, Saint- Simon expandeix el pensament il·lustrat fins a les seves últimes conseqüènci- es epistemològiques, i arriba a la conclusió que el coneixement científic del món ha de guiar el comportament ètic segon, Comte atorga al progrés dels coneixements humans el paper de motor de la història, i verifica aquesta llei establint un paral·lelisme entre l'evolució de la societat i l'evolució de les persones, situant l'estudi de la societat en l'àmbit del coneixement científic com a “ciència positiva de l’home, de la història humana i de la societat". 1.1.4. La ''naturalització'' de l'ordre social L'obra de Herbert Spencer (1820-1903) coincideix amb els plantejaments positivistes de Saint-Simon i Comte en la seva perspectiva evolucionista de la història i en la seva concepció de l'estat industrial com a realització en procés de construcció exposats a L'estudi de la sociologia (1873) Principis de sociologia (1897), Spencer equipara els organismes biològics i socials sota una única llei de l'evolució resumida en l'evolució de l'agregat (uniformitat inconnexa, societats simples) al sistema (connex, societats compostes). Per a explicar l'evolució històrica, Spencer utilitza una doble tipologia basada en el tipus d'autoritat (jeràrquica/contractual) i d'organització econòmica (militarista / doble comerç. Estableix dos grans estadis evolutius: la societat militar (que inclou, en la seva pròpia evolució, el pas de les formacions simples a les formacions compostes) i la societat industrial (on s'assolirà, a partir d'una divisió del treball objectiva, una connexió dels seus membres basada en la vountat individual).
EdwardB.Tylor (1832-1917) es va centrar en el desenvolupament de la religió estudiant l'evolució de l'animisme en dues etapes, una d'"inferior" (de caràcter amoral) i una de "superior" (en què s'adopta la doctrina de la retribució). Morgan com Tylor s'ubiquen en el marc ideològic postil·lustrat del progrés evolucionista: Tots aquests plantejaments van trobar resposta en el particularisme de Franz Boas (1858-1942) i els seus deixebles principals aportacions de Kroeber és la seva crítica de l'evolucionisme organicista, i principalment de Tylor. Per a Kroeber (1917), la civilització és un fenomen superorgànic, acumulatiu (en què –a diferència de l'evolució orgànica– l'antic es manté malgrat el naixement del nou) i de naturalesa social i no hereditària La història està determinada per pautes culturals (ni biològiques ni psicològiques), i és aquest enfocament històric el que ha de caracteritzar les ciències socials: La influència de l'evolucionisme en l'antropologia inicial va ser tal que, com assenyala Adams (1998, p. 78 i seg.), bé podria haver rebut el nom de progresi- ologia o evolucionologia, i tan llarga que, fins a mitjan segle XX amb la irrupció del funcionalisme i l'estudi del present, l'antropologia no abandona aquesta orientació evolucionista l'antropologia va trigar diverses dècades més a abandonar el seu estatus filosòfic i integrar-se en l'àmbit de les ciències socials. 1.2. El context socioestructural 1.2.1. La revolució industrial i l'aparició del pensament sociològic emergència de la sociologia és determinat per l'aparició de tota una sèrie de fenòmens nous derivats dels canvis socials i econòmics provocats per la revolució industrial. L'emergència de la idea d'individu pròpia del liberalisme es correspon amb una concepció de la societat basada en criteris racionals i instrumentals, i en vincles de tipus contractual com a fonament de l’associació, a diferència dels vincles comunitaris, on la persona es defineix per la seva pertinença física o espiritual a una comunitat. Aquesta dissolució gradual dels vincles comunitaris i els problemes plantejats per la seva substitució per vincles societaris constitueix el tema central de la reflexió sociològica, per a Ferdinand Tönnies Les relacions comunitàries són relacions de dominació basades en la desigualtat de poder, relacions de companyerisme basades en la confraternitat, i relacions en què es dóna una barreja de tots dos elements (ex. matrimoni). Les relacions societàries es basen en un pacte racional entre dues parts que s’uneixen utilitàriament. Són models d’aquest tipus de vincle contractual les relacions de treball, els contractes d’arrendament i les relacions creditor-deutor. Donen lloc a associacions com la classe social, els sindicats, l’estat o les org. ecesiàstiques.
Novetat sociològica del pensament tönniesià: ruptura de la visió historicista o evolucionista de les formes i relacions socials per una visió més específicament sociològica. En aquesta última, es preveu la transformació, en si mateixa, d'una relació a una altra, i la convivència de tots dos substrats –comunitari i societari– en la vida social. l'Estat com a associació racional prototípica necessita la base comunitària de la nació per a garantir l'èxit de la seva empresa (en aquest cas, dur a terme un projecte nacionalista). problemes de la societat contemporània és, des d'aquest punt de vista, l'establiment de relacions socials basades exclusivament en la voluntat d'arbitri (fonamentada en la racionalitat) sense fonament comunitari "espiritual" en la voluntat essencial (d'origen físic i/o espiritual). Una de les conseqüències empíriques d'aquest problema és la manifestació de nous fenòmens disfuncionals com l' anomia, la teoria clàssica de l'acció social de Weber, sustentada en gran manera en la creença típicament moderna de l'autor en la racionalitat (d'acord amb finalitats o d'acord amb valors), subestima aquest problema, per al qual sí que tindrien cabuda (encara que no ho tracta de manera explícita, perquè s'elabora des d'un context historicotemporal diferent) les diverses reformulacions de la teoria de l'acció social (les funcionalistes en part, i obertament les postmodernes i crítiques) 1.2.2. El colonialisme i l'aparició de l'antropologia l'antropologia és filla del colonialisme. va modelar la forma i va fixar els límits de la teoria antropològica, i que la seva desaparició va conduir la disciplina a una crisi dels seus fonaments. segle XIX comença a sorgir una verdadera preocupació per conèixer la naturalesa i les condicions de vida dels pobles "primitius" necessitat de tipus merament utilitari: solucionar els problemes pràctics i morals que puguin perjudicar els interessos dels imperis europeus en expansió, L'estudi dels "pobles primitius" es converteix d'aquesta manera en una qüestió d'interès pràctic per a les potències colonials Figura de l’antropòleg: un instrument al servei del colonialisme. d'acord amb Kaplan i Manners (1975, p. 62 seg.), no solament en un traïdor de la moral humanista (perquè "ignora" injustícies socials de les quals és coneixedor en fer les seves investigacions), sinó també en un traïdor del potencial científic de la disciplina conseqüències epistemològiques d'aquesta dependència són diverses:
- la "prova antropològica" es basa en una font única, l'etnògraf, els interessos personals i corporatius del qual estaven supeditats a l'existència de l'ordre colonial
- l'antropòleg –com a agent colonial– estu- diava les cultures primitives com si el seu funcionament fos independent del context imperialista, l'impacte social, econòmic i cultural del qual era ignorat.
Aquest organicisme sociològic és producte de l'enorme influència de la biologia en tots els àmbits del saber influència del darwinisme i de la citologia no solament és present en Durkheim, és compartida per enfocaments ideològicament tan dispars com l'evolucionisme de Spencer o la teoria social de Marx, i es mantenen en bona part de la sociologia posterior amb la vigència de conceptes com estructura i funció com a eines bàsiques de l'anàlisi sociològica. Concepte sociològic d’estructura fa referència a la societat concebuda coma a totalitat o sistema, i a les relacions bàsiques d’articulació entre els seus elements. Concepte sociològic de funció fa referència al paper que els elements de l’organisme o sistema social exerceixen per a possibilitar la continuïtat estructural o el manteniment d’aquesta totalitat. Durkheim, el seu organicisme és la resposta positivista davant les dues grans exigències epistemològiques del context fundacional de la sociologia:
- La descoberta d'un objecte d'estudi específicament social.
- Un mètode d'estudi d'aquest objecte d'acord amb les exigències del positi- visme. Durkheim utilitza el concepte de fet social com la unitat d'anàlisi de la sociologia , amb característiques definitòries que estableixen una diferència substancial amb els fets psicològics o econòmics objecte de l'anàlisi d'altres disciplines frontereres. característiques que Durkheim atorga als fets socials permeten fer del coneixement sociològic un coneixement científic pel seu caràcter empíric, externament observable i susceptible de ser explicat causalment. fet social entenc les maneres d'actuar, pensar i sentir, externes a l'individu, dotades d'un poder de coerció per virtut del qual se li imposen concepció de la sociologia, segons la qual la societat és una realitat externa i aliena als individus concrets, condueix metodològicament a la idea que els fets socials puguin rebre el mateix tractament que els fets naturals. La societat apareix, així, com a naturalitzada o reificada. Substantivament, aquesta concepció representa la negació de l'individu pròpia de la societat industrial que acompanya moltes de les reflexions dels primers sociòlegs, i que es tradueix en la importància de conceptes com estructura social,rolsocialiestatussocial com a eines indispensables de l'anàlisi soci- ològica, PERSPECTIVA ORGANICISTA: subjecte individual és concebut esbiaixadament com a objecte passiu de la influència social. negació de les peculiaritats individuals, que queden fora del nucli d'interès de la sociologia.
relació entre individu i societat, s'eludeix la capacitat de creació i acció de l'individu –que la perspectiva weberiana, com veurem, sí que preveu– sobre aquesta societat reificada que se li imposa des de l'estructura social, i que el situa en una determinada posició social des de la qual els seus com- portaments individuals són limitats i s'explica en termes de compliment de rol. visió esbiaixada característica de l'enfocament sociològic fins ben entrats els anys cinquanta, i a la qual s'al·ludeix precisament com a sociologisme. paper fundacional de la sociologia que se li ha atribuït, íntimament unit al sociologisme que se li assigna com a punt de vista específic de la nova perspectiva científica, és el resultat d'una lectura simplificadora de la seva obra 2.2. La proposta weberiana: el concepte d'acció social caràcter simbòlic i subjectiu de l’acció social com a objecte d'estudi específic de la sociologia: ACCIÓ SOCIAL: acció en què el sentit esmentat pel seu subjecte o subjectes està referit a la conducta d’altres, i és orientada per aquesta en el seu desenvolupament. dimensió subjectiva i simbòlica de l'acció, davant el caràcter objec- tiu i empíric dels fets socials, situa Max Weber entre els que consideren que l'objecte d'estudi de les ciències socials és substancialment diferent de l'objecte d'estudi de les ciències naturals. Weber propugna un model interpretatiu (comprensiu) capaç de captar aquesta dimensió subjectiva essencial i indefugible dels fenòmens socials i humans model explicatiu adequat a les característiques es- pecífiques de l'acció social, en què la interpretació –i no l'observació empírica– és la base per a l'establiment de relacions causals: La interpretació és, per tant, el punt de partida per a l'establiment de relacions causals sobre les quals formular generalitzacions. estratègia metodològica weberiana consisteix en un allunyament conceptual de la realitat com a mitjà per a aproximar-se racionalment a la seva comprensió. Aquest allunyament conceptual es du a terme mitjançant la utilització de tipus ideals o purs com a eines d'anàlisi qualitativament diferent dels tipus-mitjana de les ciències naturals: el concepte de racionalitat és objecte d'una doble utilització, com a concepte ètic i general i com a concepte històric i particular a l'obra de Weber. complexa relació entre la racionalitatd'acordambfinalitats (o racionalisme econòmic, d'ordre instrumental i històric) i la racionalitatd'acordambvalors (o racionalisme ètic, d'ordre moral i universal) el reconeixement del que ell denomina aspectes irracionals de l'acció. En aquest punt Weber estableix una distinció interessant entre la "psicologia científica" i una "psicologia comprensiva" (i s'aproxima, en gran manera, a les posicions de Dilthey)
tercera forma d'enfocar la sociologia podem considerar-la, en primer lloc, com una síntesi trencadora de la dicotomia anterior entre els planteja- ments durkheimians i weberians des de marcs de referència nous que remeten, en bona mesura, a una concepció de l'objecte de la sociologia més propera a la definició d’acció social de Max Weber que a la dels fets socials de Durkheim, i que adopta, definitivament, una perspectiva interpretativa La novetat, en definitiva, no resideix tant en els continguts específics –que, en gran part, són velles idees readaptades–, sinó sobretot en la forma en què s'integren. I aquesta nova forma d'integrar-se, o aquesta nova síntesi, trenca definitivament amb les velles tradicions empirista i racionalista característiques de la modernitat, i ho fa de la mà de la fenomenologia La fenomenologia és una escola filosòfica inaugurada per E. Husseri, que estableix una doble dimensió dels fenòmens, com a constructes i com a processos, com a concreció i abstracció, com a representació i presentació. Implicacions epistemològiques de la fenomenologia- 3 PUNTS BÀSICS:
- Examinar els continguts de la consciència en tant que purament donats.
- Mostrar que les lleis lògiques són lleis lògiques pures, i no empíriques o transcenden- tals o metafísiques.
- Mostrar que certs actes no són empírics, sinó de naturalesa intencional. 2.4.1. El construccionisme social Pel seu caràcter fenomenològic i per la seva influència de l'interaccionisme simbòlic, La construcció social de la realitat implica una nova visió en l'estudi de les relacions entre individu i societat centrada en la problemàtica del self o la identitat com a fenòmens paradigmàtics. Com a enfocament fenomenològic, el construccionisme social afegeix una dimensió complementària a l'interaccionisme simbòlic, i fa explícit el que en aquest marc teòric apareix només implícitament: la doble dimensió de la identitat com a construcció social i com a procés. Com a construcció social, el concepte d'identitat és un concepte creat per a legitimar psicològicament la definició de la realitat creada per l'univers simbòlic , és a dir, pel marc de referència general en què integren tots els sectors de l'ordre institucional Com a procés social, la identitat és un producte de la dialèctica entre societat i indivi- du, el resultat d'una dinàmica per la qual l'individu arriba a interioritzar la seva identitat com a culminació del procés de socialització. doble dimensió fenomenològica, la creació i transmissió de " tipus d'identitats " està íntimament lligada al procés general de construcció de la realitat social REALITAT SOCIAL: producte de L’EXTERNALITZACIÓ - OBJECTIVACIÓ - INTERNALITZACIÓ
El procés d'internalització constitueix, doncs, el pont entre el que és exterior i l'interior del subjecte, o la traducció de la realitat objectiva en realitat subjectiva: La internalització té lloc al llarg de tota la vida dels subjectes a través dels processos de socialització. 2.4.2. L'antropologia simbòlica viratge o gir interpretatiu que Clifford Geertz dóna a l'antropologia implica una redefinició de la disciplina com a ciència social: una ciència social que busca un passat comú amb la sociologia clàssica (en l'externalitat dels fets socials i en la dimensió subjectivo interpretativa de l'acció social), i des d'aquesta troba un futur propi (una perspectiva interpretativa de la cultura que servirà de base a l'antropologia simbòlica Aquesta nova concepció de la cultura com a acció simbòlica col·loca l'antropologia en una via epistemològica nova 2.4.3. La teoria de la doble estructuració versió important derivada de la fenomenologia la trobem en la teoria de la doble estructuració d'Anthony Giddens (1967, 1987, 1991) i en la seva perspectiva epistemològica articulada en la teoria de la doble hermenèutica de la sociologia derivada d'aquesta. la societat és un producte de les accions socials de les persones que les componen, que, al seu torn, estan sotmeses a la influència de l'estructura social concreta en què tenen lloc i a les seves característiques específiques. reflexió de Giddens es basa en una concepció weberiana de l'acció social ampliada i matisada des dels postulats durkheimians dels fets socials "Un edificio tiene paredes, un piso y un tejado, que en su conjunto le dan una «forma» particular. [...] Hemos de entender las sociedades humanas como edificios que en todo momento son reconstruidos por los mismos ladrillos que los componen." plantejaments bàsics d'aquesta teoria :
- La sociologia no s'ocupa d'un univers "predonat" d'objectes, sinó d'un uni- vers que està produït per les actuacions dels subjectes i els grups
- accions humanes són limitades. Les persones produeixen la societat, però ho fan com a actors històricament limitats. Per tant, les estructures no solament s'han d'interpretar coercitivament, sinó permetent l'activitat humana.
- sociologia s'ocupa d'un univers ja constituït en marques de significat pels actors socials. "Hi ha un doble camí o relació dialèctica entre l'aparell conceptual dels sociòlegs i la concepció del món de la gent les accions, els sentiments i les creences de la qual tracten de comprendre
5) El reconeixement d'una certacapacitatd'agència per part del subjecte que interpreta els significats de les accions dels altres i que construeix, amb la me- diació dels altres, la seva pròpia persona.
- Una concepció evolutiva i dinàmica de la persona, concebuda com a constructe en permanent fase d'actualització en la interacció. primera reactivació important del llegat de Mead dóna lloc a una primera escissió, als anys cinquanta, de l' interaccionisme simbòlic en dues perspectives: una d'estructural, centrada en la persistència del si mateix com a objecte com a "si mateix nuclear" i defensora de la utilització de mètodes quantitatius d'investigació social una altra de processual, que accentua el caràcter finalista –i no me- rament instrumental– de la interacció social i que proposa una metodologia interpretativa basada en la noció d'empatia Posteriorment totes dues perspectives apareixen integrades, com de fet ja ho estaven en Mead Una segona versió de l'interaccionisme simbòlic, amb antecedents en Cooley (1908) i Strauss (1959), és la versiódramatúrgica d'Erving Goffman Goffman recupera la metàfora dramatúrgica uti- litzada abans per Strauss per a desenvolupar el seu concepte de jo exercit com a resultat de la representació interactiva. La teoria de rols parteix del principi que la interacció social es realitza a partir de l'assumpció de rols socials, i és, en els seus plantejaments clàssics de McCall i Simmons (1966) i Turner (1978), fronterera, com vam veure, amb el funcio- nalisme i la teoria de l'intercanvi L’enfocament estructural de Stryker (1980) i Burke (1980) representa la versió més sociològica de l'interaccionisme simbòlic, i s'allunya tant de la teoria clàssica com de la teoria de rols, ja que concep la identitat com un producte social i concedeix més pes ("més constricció i menys construcció": Stryker, 1987, p. 91) a l'estructura social que altres versions. influència de l'interaccionisme simbòlic en enfocaments fenomenològics com el construccionisme social de Berger i Luckmann (1966) i en l'antropologia simbòlica de Geertz
4. Algunes eines conceptuals bàsiques de les ciències socials
4.1. Estructura social, estratificació social, classe social, estatus i rol i estructures de parentiu
MÒDUL 3
1. Nicolau Maquiavel i el naixement de la política moderna
Renaixement. Els trets socials més importants:
- La transformació radical de l'estructura social de l'edat mitjana.
- La secularització gradual del món cultural. La mentalitat religiosa perd força i cedeix pas a un imaginari en què l'individu és la mesura del món
- El desenvolupament accelerat del saber tècnic i expert
- L'aparició de l'humanisme. En aquest context de transformació social Nicolau Maquiavel fundarà el denominat realisme polític. la seva obra rebutja la influència de la teologia i la moral. Li interessa l'acció política aïllada en la mesura que representa l'expressió més immediata i evident de la vida social. En segon lloc, el seu pensament es caracteritza per l'absència de teories omnicomprensives i per la presència d'anàlisi de realitats immediates i fefaents. esbrinar els mecanismes reals que el guien i informen. La seva anàlisi de l'acció política es glossa en l'examen de dues grans categories, tal com veurem a continuació 1.1. El príncep: vida i necessitats què ha de fer un cap d'estat per a adquirir i mantenir el poder. Per a aquest autor, les repúbliques giren en un cercle permanent. Neixen, crei- xen, maduren, s'expandeixen, declinen i moren Maquiavel introdueix en aquest esquema la possibilitat de la inestabilitat i de l'atzar. Per a fer tal cosa recupera la noció de virtus (virtut, de potència). La virtut era la qualitat dels herois grecs i es caracteritzava per a desafiar el destí i l'establert pels déus. Maquiavel recupera la noció de virtus i planteja que la més alta expressió de la virtus és la política. La política construeix la maquinària, l'instrument artificial que és l'Estat, per esmorteir els cops de la fortuna esmentada. El governant, igual com l'heroi grec, té al seu abast els mitjans i recursos, L'exercici del poder, de fet, fa referència a l'aplicació pràctica d'aquesta virtut. El príncep és una figura capaç de desafiar l'ordre natural de les coses i, d'aquesta manera, mantenir el seu statu quo tot el temps que permeti la seva habilitat i els recursos materials al seu abast
Elements que caracteritzen la naturalesa humana són l’apetit natural i el principi d'autoconservació. L'ésser humà, com tot animal, es mou per un apetit que cobreix les seves necessitats més elementals. L'ésser humà té el do del llenguatge i és capaç d'expressar-se mitjançant s ímbols. Aquests constitueixen l'origen de la raó humana, li permeten conèixer i fer ciència, diferenciant-lo profundament de la resta del món natural i animal. L'ésser humà és capaç de crear societats que el protegeixin. I aquest acte creatiu té lloc a través d'un pacte o contracte social. a societat es funda sobre un estat de naturalesa en què els éssers humans competeixen entre si a causa dels seus apetits i les seves passions naturals. raciocini permet que el principi d'autoconservació s'expressi a partir de pactes i acords que busquen maximitzar els beneficis per a tots els individus i disminuir els riscos. El dret natural s’ha de distingir de la llei natural. La fi d'aquest estat s'assoleix a través d'un contracte que permet la cessació d'hostilitats i en què es deleguen els drets dels individus en una única persona sobirana. Així, sorgeixen alhora l' estat i el sobirà. Aquest últim pot governar amb assessorament, però la seva voluntat és llei i el seu poder, absolut. L’HOME ÉS UN LLOP PER A L’HOME El contracte social és quelcom més que un consentiment o concòrdia, representa una unitat real de tots els éssers humans en una única persona. L'ésser humà cedeix el seu dret a governar-se amb la condició que la resta d'éssers humans faci la mateixa cessió i autoritzi totes les accions del governant. CARACTERÍSTIQUES PODER SOBIRÀ: 1. la sobirania emanada del contracte és inalienable. 2. el sobirà no pot ser castigat pels seus súbdits. 3. El poder establert determina totes les facetes de la vida pública. 4. Església subordinada a l’estat. CARACTERÍSTIQUES SÚBDITS: 1. humans són lliures en estat natural, prò pel contracte renuncien als seus drets. 2. abandonat l’estat de naturalesa la primacia de la llei representa la llibertat de la comunitat. La llibertat individual es limita al que no està regulat. tres formulacions que seran peces clau en la posterior tradició del pensament polític liberal:
. 1) La societat és concebuda com un artefacte que resulta d'un intercanvi de drets realitzat de manera voluntària i racional.
. 2) Els éssers humans responsables del pacte social són, per tant, els únics i verdaders responsables de les seves institucions. . 3) Encara que el pacte és irreversible, no anul·la les característiques anteriors de l'ésser humà. 2.1.2. John Locke Idees de Locke constitueixen el nucli central de l'ideari liberal. Com Hobbes, Locke analitza la societat partint d'un hipotètic estat de naturalesa. L'estat de naturalesa és: "un estado de libertad perfecta por el que pueden los hombres ordenar sus acciones, y disponer de sus posesiones y personas como quieran, dentro de los límites de la ley de la Naturaleza, sin pedir permiso ni depender de la voluntad de otro hombre trets fonamentals de l'estat de naturalesa: igualtat i la llibertat caracteritzen l'estat primigeni de l'ésser humà. per a protegir-se contra aquestes agressions i que no imperi la lògica de la llei de "l'ull per ull", els éssers humans arriben a un pacte que els permet passa r de l'estat de naturalesa a la societat civil. aquesta es constitueix a través d'un acord entre individus lliures i que consenten sense cap pressió. éssers humans es doten ells mateixos de regles de joc que els permeten viure més segurs i en pau. Aquest contracte polític no és idèntic al contracte mercantil o comercial. Si la situació no és del seu grat, poden abandonar aquesta societat, però mai no renegocien o discuteixen el seu contracte social fundacional. principals productes del pacte anterior és l'estat i el govern. Tots dos tenen indiscutiblement plens poders. llei social afecta de la mateixa manera tots els individus que accepten viure en una societat civil concreta. La propietat no és assumpte de l'estat i aquest s'ha d'abstenir, posant tots els mitjans que calgui, d'intervenir en tot el que afecti la primera. hi ha situacions de llei natural que van més enllà de la possible acció de la llei social. Locke va formular la coneguda doctrina de la separació de poders com a garantia constitucional de la limitació del poder estatal. Locke diferencia entre el poder legislatiu, el poder executiu i el po- der federatiu. El primer promulga lleis i se circumscriu a l'Assemblea sobirana o Parlament; el segon fa referència als tribunals, que estan obligats a vigilar l'execució de la llei, i el tercer té a veure amb les relacions internacionals, entre les quals hi ha la facultat de declarar la guerra o firmar la pau. La separació de poders permet que una dimensió del govern vigili la resta i cap no adquireixi més protagonisme o concentri recursos de governabilitat.
Com passa amb Hobbes i Locke, el contracte social és constitutiu de la societat mateixa. Amb el contracte, l'ésser humà perd la seva llibertat natural i gua- nya la llibertat civil i el dret de propietat de tot el que té gràcies a un pacte. relacions basades en l'estat natural, que expressen certa arbitrarietat, són substituïdes per altres de fonamentades en l'obediència comuna a una llei general coneguda per tot el món. FÓRMULA CONTRACTE SOCIAL: cada un de nosaltres posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la direcció suprema d’una voluntat general, cada membre és entès i percebut com a part indivisible d’aquest tot. La voluntat general és una espècie de denominador comú de totes les voluntats particulars. si entre un grup d'éssers humans no hi hagués un interès comú a tots ells, que els uneixi i aglutini en certes empreses, seria impossible pensar la societat civil i molt menys el sentit d'un estat. en aquesta fórmula és molt important el paper de la voluntat col·lectiva assistim a un acord amb la comunitat que posseeixen els éssers humans com a tals La proposta de Rousseau s'allunya dels plantejaments de Hobbes en el fet que la sobirania no recau en una persona, resideix en el tot, en el poble com a totalitat. I, també, es distancia de Locke en considerar que la sobirania esmentada no es pot dividir en parts voluntat és indivisible i no accepta cap representació per un parlament electe perquè d'aquesta ma- nera l'home seria lliure només quan elegeix els seus representants legisladors i després tornaria a un estat de submissió i obediència. PER A ROUSSEAU: sobirania i estat són dimensions inseparables, ja que la funció principal del segon és mantenir la primera. D’aquesta manera, l’únic principi fundacional de l’estat modern vàlid i legítim és l’ acció democràtica: o el poder sobirà és l’expressió de la voluntat general de tots els ciutadans o perd la seva qualitat de sobirania. Només en els estats fundats democràticament l'ésser humà és realment lliure, Una cosa és la forma d'estat i una altra el seu règim polític. El govern és l'òrgan encarregat d'executar la voluntat general del poble. La llei, com a expressió de la voluntat anterior, ha d'apuntar també sempre al tot i res a un particular. sostindrà que en territoris petits és convenient una república; en territoris mitjans, una aristocràcia, i en un territori gran, un sistema completament liberal. LA IDEA de democràcia tal com la formula Tomas Jefferson és completament deutora del seu pensament. Les formulacions rousseaunianes inspiren directament el pensament contractual tal com s’expressen en l’actualitat. 2.2. La teoria del contracte social en l'actualitat: John Rawls la seva proposta ancorava directament la noció de justícia en les teories clàssiques del contracte social i representava una justificació documentada de la política liberal.
Presenta el projecte liberal en termes d'una teoria de la justícia distributiva aplicada a totes les institucions (polítiques, econòmiques i socials) que con- formen l'estructura més bàsica de la societat. conjunt de principis que les regulin i les ordenin de la manera més profitosa possible per al ciutadà Rawls defensa dos principis de justícia com a mecanismes reguladors de la societat: la justícia com a equitat i la justícia distributiva La JUSTICIA COM A EQUITAT té dos principis molt simples:
- Cada persona ha de tenir un conjunt de drets idèntic a l'esquema més extens de llibertats bàsiques compatible amb un esquema similar de llibertats per als altres.
- Les desigualtats socials i econòmiques s'han de resoldre de manera que beneficiïn el més àmpliament possible els membres menys avantatjats de la societat La justícia distributiva fa referència al que és just o correcte respecte a l'assignació de béns en una societat. Els seus principis són normes dissenyades per a delimitar l'assignació dels beneficis i les càrregues de l'activitat econòmica i varien en funció del context social de la seva aplicació. Per tant, les seves regles s'han d'estudiar en cada cas i no es poden formular a priori. Com dèiem fa un moment, la novetat de les propostes de Rawls resideix en la seva vindicació directa de la tradició del contracte social. los principios de justicia para la estructura básica de la sociedad son el objeto del acuerdo original. Son los principios que personas libres y racionales [...] en posiciones de igualdad [...] aceptan [...] tales principios regularán sus futuros acuerdos, especificarán los tipos de cooperación social y las formas de gobierno que pueden establecerse." RAWLS assumeix que els compromisos polítics i socials només es legitimen si la societat és concebuda a partir d’un esquema de cooperació social voluntària en què tots els individus són lliures i iguals. el contracte social actua en la seva obra com un mètode que justifica la seva intuïció sobre la prioritat que té la persona sobre les institucions. contracte fa referència a una situació hipotètica, l'utilitza com a recurs intel·lectual per a dotar-nos d'un dispositiu d'elecció dels dos mecanismes reguladors 2.3. Valoració i crítiques del pensament contractual El pensamentcontractual trenca completament amb la tradició medieval i inaugura una reflexió política en què l'elecció, més o menys lliure, dels in- dividus crea la societat que habiten i el règim de sobirania que utilitzen per governar-se. la seva principal funció és oferir seguretat i protecció als individus.
