Des de fa 30-40 anys enrere estem assistint a la conformació d’una nova
ecologia de l’aprenentatge.
Aquesta nova ecologia de l’aprenentatge planteja reptes inèdits en l’educació
escolar i es manifesta amb molta intensitat en l’àmbit del currículum.
Els canvis socials, econòmics, polítics i culturals associats a la societat de la
informació en la qual vivim estan canviant els entorns, situacions i contextos
d’activitat que ofereixen oportunitats i recursos a les persones per aprendre.
Aquests canvis afecten a tots els nivells de l’aprenentatge: on, quan, amb qui i
de qui, el com el què i el per a què s’aprèn.
Aquesta nova ecologia de l’aprenentatge es vincula a un model educatiu
emergent en el qual l’acció
educativa es distribueix entre
diferents escenaris i agents
educatius en comparació amb la
ecologia de l’aprenentatge
sustentada en els sistemes
educatius actuals basats en
l’escolarització universal.
Els trets més importants d’aquesta
nova ecologia des del punt de vista
del currículum escolar són:
• L’aprenentatge es dóna en totes
les etapes de la vida i en contextos
aliens a les institucions d’educació
formal reglada
• Desenvolupament d’habilitats
per manejar tecnologies digitals
per tal d’accedir al coneixement en
