LES GRANOTES - ARISTÒFANES
Les Granotes explica la peripècia del déu Dionís el qual, decebut de l'estat dels tràgics del
moment i suposadament recuperant-se de la desastrosa Batalla de les Arginuses, viatja a l'
Hades per tornar Eurípides a la vida. L'acompanya el seu esclau Xànties que és més espavilat,
fort, racional, prudent i més valent que Dionís. L'obra comença quan Xànties i Dionís
discuteixen sobre quin tipus de queixes pot utilitzar Xànties per iniciar l'obra còmicament. Per
trobar un camí fiable cap al Tàrtar, Dionís busca el consell del seu germanastre Hèracles, que
ja hi havia estat anteriorment per endur-se el gos Cèrber. Aleshores Dionís apareix pel marc de
la porta vestit amb una pell de lleó i portant un garrot. Hèracles, quan veu l'efeminat Dionís
vestit com ell, es posa a riure. Respecte a la pregunta de quin és el camí més ràpid per arribar
a l'Hades, Hèracles contesta amb les opcions de penjar-se, beure verí o saltant des d'una torre.
Dionís opta pel camí més llarg per mitjà d'un llac); el mateix que va agafar Hèracles. Quan
Dionís arriba al riu, Caront el du a l'altra banda amb la seva barca. Xànties, com que és un
esclau, no té permís per pujar a la barca, ja que no va poder participar a la Batalla de les
Arginusies i per tant, ha de rodejar el llac. Quan Dionís rema, sent un cor de granotes (l'única
escena de l'obra que representen les granotes). El seu cant onomatopèic - "roc-roc" és
constantment repetit i Dionís canta amb elles. Quan arriba a la riba, Dionís es troba amb
Xànties, que es burla d'ell cridant per veure el terrorífic monstre d'Empusa. Aviat apareix un
segon cor composat pels esperits iniciats en el culte de Dionís. En arribar, Eac confon Dionís
amb Hèracles a causa de la seva roba. Com que encara està enfadat pel robatori de Cèrber per
part d'Hèracles, l’amenaça amb deixar-li anar uns monstres com a venjança. Espantat, Dionís
es canvia la roba amb Xànties. Després arriba una noia que està molt contenta de veure
Hèracles i el convida a un banquet amb altres noies ballant, i Xànties està molt content de fer
un favor. Però Dionís ràpidament vol tornar-se a canviar la roba. Dionís, un altre cop amb la pell
de lleó d'Hèracles, es troba més gent enfadada amb Hèracles, així doncs es torna a canviar la
roba amb Xànties per tercera vegada. Quan Eac torna, Xànties li explica que hauria de torturar
Dionís per saber si realment és o no un lladre i li ofereix vàries maneres de fer-ho. Dionís,
aterrit, confessa que és un déu i aleshores és portat davant dels mestres d'Eac, que verifiquen
el que diu.
Després, Dionís es troba amb Eurípides enmig d'un conflicte. Eurípides, que acabava de morir,
estava desafiant el lloc de "Millor Poeta Tràgic" al gran Èsquil durant sopar d'Hades. Es fa un
concurs amb Dionís com a jutge i els dos dramaturgs fan torns per citar versos de les seves
obres rient-se l'un de l'altre. Eurípides defensa que els personatges de les seves obres són
millors perquè són més realistes i lògics, mentre que Èsquil creu que els seus idealitzats
personatges són millors perque són heroics i models de virtuts. Èsquil aconsegueix la raó en la
discussió i comença a ridiculitzar Eurípides. Mostra els versos d'Eurípides citant molts dels
seus pròlegs i interposant-se cada vegada amb: "...va perdre la seva petita ampolla d’oli."
Per finalitzar el debat, es presenta una balança i se’ls diu que han de dir unes línies dels seus
versos. Aquells versos que tinguin més "pes" faran que la balança s’inclini al seu favor. Èsquil
guanya, però Dionís encara no pot decidir amb qui renaixerà. Finalment decideix endur-se el
poeta que doni més bon consell sobre com salvar la ciutat. Eurípides dóna respostes ben
formulades però sense significat, mentre que Èsquil les dóna més pràctiques. Així doncs,
Dionís s'endú Èsquil en comptes d'Eurípides. Abans de marxar, Èsquil proclama que mentre ell
no hi sigui, Sòfocles hauria d’ocupar el seu lloc.