¡Descarga resum llibres d'èsquil y más Resúmenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Èsquil
La Orestiada: Agamèmnon, Coèfares i Eumènides.
Agamèmnon
- Personatges del drama
Centinela , Clitemestra, Herald , Agamèmnon, Cassandra , Egist , Cor d’ancians argives.
- Situació de l’escena(començament de l’obra)
L’escena es situa en Argos, davant del palau de les Agamèmnon i Menelau. Rudimentaris equipaments del fons escènic. Damunt de la teulada del palau esta tendit un centinela que aguarda la senyal de foc convinguda que anuncia la captura de Troià. Encara es de nit.
- Resum
Clitemestra està casada amb Agamèmnon que ha anat a lluitar contra Troià junt al seu germà Menelau, per el vincle Il·lícit entre París i Elena.
M’entres que Agamèmnon estava en la guerra Clitemestra va tenir un vincle il·lícit amb Egist (Egisto). Amb el qual va planejar matar a Agamèmnon quan tornes de la guerra.
Agamèmnon i Clitemestra tenen dos fills: ORESTES i ELEKTRA.
Clitemestra va matar amb l’ajuda d’Egist a Agamèmnon i la dona que la acompanyava Cassandra.
Coèfares
- Personatges del drama
Orestes, Pilades, Electre, Criat, Clitemestra, Nodrissa, Egist, Cor d’ancians esclaus del palau
- Situació de l’escena(començament de l’obra)
Palau de los Artides. El frontal de l’escena presenta una porta central; per els laterals es dona accés al gineceu. El centra de l’orquestra hi ha un altar que fa les funcions de tomba de Agamèmnon. Entres per l’esquerra, des dels exteriors, Orestes i Pilades (aquest com personatge mut). Avança’n cap a la tomba. Orestes pronuncia el prolec amb to de pregaria.
- Resum
Orestes s’assabenta de la mort del seu pare i de qui a sigut l’assassí. Orestes va ser apartat del regne per Clitemestra per la seva ‘’protecció’’. Ell vol venjança per la mort del seu pare encara que així impliqui la mort de la seva mare. Finalment Orestes mata a l’amant i partícip de l’assassinat d’ Agamèmnon, Egist i encara que li va costar va acabar també amb la vida de la seva mare, així venjant la mort del seu pare estimat.
Eumènides
- Personatges del drama
Pítia, Apol·lo, Orestes, Espectre de Clitemestra, Atenea
- Situació de l’escena(començament de l’obra)
L’escena representa el temple d’Apol·lo a Delfos. La Pítia es disposa a entra dins del recinte oracular com té per costum. Reciten el prolec. A partir del v. hi ha un canvi d’escena: la acció es trasllada a d’Acròpolis de Atenes i desprès al tribunal de Areòpags.
- Resum
Orestes protegit per Apol · lo fuig de Delfos a Atenes, on serà jutjat pel Areòpag (significa turó d'Ares) que Atenea estableix especialment per la circumstància. La deessa Atenea busqués els jutges per al tribunal escollint entre els ciutadans més dignes d'Atenes. Les Eumènides (cor de erinias) amenacen Orestes dient-li que ni Apol · lo ni la força d'Atenea aconseguissin salvar. Orestes havia arribat al areòpag i s'havia abraçat a l'estàtua d'Atenea a la recerca d'ajuda. Mentre, instal · lat el tribunal, Apol · manifesta que participés com a testimoni ja que Orestes va cometre el crim per instigació seva. Les acusadores erinias (que estan representades pel cor) assentament l'ús de la paraula però assenyalen que Clitemnestra havia comès un doble crim. Davant les paraules eloqüents i sustentadores d'Orestes, Atenea convida els jutges a emetre un sufragi equitatiu.
Etèocles s'alça com el defensor de la pàtria. Quan es dirigeix a lluitar contra el seu germà, Etèocles és conscient de la desgràcia que li ve, però accepta el seu destí ja que no es pot fer contra el designi diví, és per això que a Etèocles se li ha considerat el personatge més aconseguit del teatre grec, en la seva grandesa. Polinices, per contra, s'alça com el traïdor, malgrat la qual cosa la seva germana, Antígona, pretendrà enterrar el seu germà dignament.
El Prometeu Encadenat
1.PERSONATGES
Força, Poder, Hefest, cor d’Oceànides, Prometeu, Ocèan, Hermes i Io, la filla d’Ínac.
3.RESUM
Després d'haver pres el foc als déus i haver lliurat als homes, Prometeu és encadenat, per mandat de Zeus, en un penyal abandonat, pròxim al mar. Prometeu lamenta la seva sort quan apareixen les nimfes oceánides i el propi Oceà per aconsellar-li que acati el castido de Zeus. Més tard apareix Ío, filla de Ínaco i Prometeu li revela un secret: naixerà un dia Hèracles (Hèrcules), familiar llunyà de Ío i heroi destinat a salvar Prometeu de la seva condemna. Zeus vol assabentar d'aquest secret i per això enviarà Hermes, però Prometeu mai revelarà el secret al déu alat. Zeus llavors envia la seva fúria i el penyal on estava Prometeu s'esquerda, deixant caure a Prometeu en el buit. Estem en mite allunyat dels homes, només es tracta de déus i divinitats, no hi ha passió humana, el que resulta, certament, desconcertant. Ja que els personatges són d'una naturalesa molt més superior a la humana, el llenguatge d'aquests és molt més elevat i solemne. No obstant això, la humanitat està "implícita" i sembla acongojarse amb Prometeu per ser la causa de la seva condemna Prometeu, la divinitat que tant va fer per ella, d'aquí la gran humanitat d'aquesta tragèdia.
