¡Descarga RESUM METODES QUANTITATIUS y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
El procés d'investigació en els mètodes quantitatius
- contrastació d’hipòtesis, les quals deriven d’un problema d’investigació que sorgeix quan la teoria de partida no és capaç d’oferir una explicació completa d'un determinat fenomen (nivell teòric).
- cal dissenyar un pla d’investigació (nivell metodològic) per tal d’obtenir les dades que permetin contrastar la hipòtesi de partida. Elecció de metodologia que s’utilitzarà i disseny que s’executarà per tal d’obtenir dades.
- Un cop obtingudes les dades i elaborades (nivell estadístic), cal analitzar-les aplicant els models estadístics més adequats per tal de comprovar si la hipòtesi de partida és estadísticament versemblant.(objecte d’estudi de Tècniques dades quantitatives).
- Comunicar a la comunitat científica (nivell expositiu). El protocol de comunicació emprat per a fer pública la recerca és l'informe científic que, en psicologia, es basa en la normativa de l'APA (American Psychological Association). Aquest document pot aportar informació nova que, un cop incorporada al marc teòric de partida, pot generar nous problemes que iniciïn una altra iteració en el procés de recerca.
mètode hipoteticodeductiu → combinar els mètodes deductiu i inductiu.
Hipótesis unidireccional → relació causa-efecte entre almenys dues variables, VI i VD, que tenen un paper diferenciat, que és, respectivament, el de causa i el d'efecte. Per posar a prova aquestes hipòtesis calen dissenys que aportin certes garanties que són les VI, i no altres variables, les responsables de les variacions en la VD.
Criteri de direccionalitat
Hipótesis bidireccional → s'espera que dues (o més) variables, a les quals no s'atorga el rol de causa o de conseqüència covariïn, que quan varia el valor d'una també variï el valor de l'altra.
La hipòtesi "Les estratègies d'aprenentatge actiu milloren el record a llarg termini" estableix una relació unidireccional entre el tipus d'estratègia d'aprenentatge (VI) i el record a llarg termini (VD).
La hipòtesi "Hi ha relació entre l'ansietat i els resultats dels exàmens finals" és de tipus bidireccional. Hi ha dues variables, "ansietat" i "resultats dels exàmens" que es creu que estan relacionades entre si, si bé no s'especifica que cap d'aquestes variables sigui la causa de l'altra.
En una hipòtesi és important saber identificar les variables que són l'objecte d'estudi. En les hipòtesis unidireccionals, és molt important que diferencieu entre VI i VD, i que no confongueu els valors o els nivells que pot prendre una variable amb la variable mateixa.
Tingueu en compte que una VI pot ser tant manipulada com no manipulada. Per tant, la manipulació no és un criteri per a classificar una variable com a VI.
Exemples
El reforçament positiu millora l’aprenetatge de les rates en recórrer un laberint. Hipótesis: unidireccional. VI: el tipus de reforçament. Els nivells no estan especificats, però podrien ser positiu/control. És una variable manipulable. VD: l'aprenentatge de les rates.
La teràpia cognitivoconductual és més eficaç que la teràpia psicoanalítica. Hipòtesi: unidireccional. VI: teràpia. Nivells o categories: cognitivoconductual/psicoanalítica. És una variable manipulable. VD: eficàcia. Tot i que la VD no està operacionalitzada, es podria operacionalitzar com el temps transcorregut des de la primera visita fins que es produeixen millores.
La major part d'universitaris catalans parlen un sol idioma. Aquí tenim una sola variable, que és nombre d'idiomes que parlen els universitaris catalans.
Hi ha relació entre l’hàbit de fumar dels pares i l’hàbit de fumar dels fills. V1: hàbit de fumar dels pares. V2: hàbit de fumar dels fills.
Per poder concloure que hi ha una relació causal entre dues variables cal que es compleixin aquest criteris:
7 Associació: les dades obtingues en l’estudi han d’indicar que hi ha una relació o covariació significativa entre VI i VD. Parlem d’associació entre dues variables o bé de relació bidireccional quan a mesura que canvien els valors d’una variable també varien els valors de l’altra. Fixeu-vos, doncs, que l’associació és, en realitat, sols una de les condicions per a establir relacions causals. Cal que recordeu això per tal de no confondre associació amb causació.
7 Temporalitat: en l’estudi, la causa (VI) ha de precedir l’efecte (VD).
7 Absència d'espurietat: no hi ha d’haver explicacions causals de la VD que no siguin la VI mateixa. Si a banda de la VI (que és la variable que segons la hipòtesi explica les variacions de la VD) hi ha altres variables que podrien explicar el "comportament" de la VD, hi ha una relació espúria que confon o emmascara la relació entre VI i VD. Les relacions espúries són una de les principals preocupacions dels investigadors, els quals apliquen tècniques de control per tal d’evitar que variables extranyes es converteixin en confusionistes o emmascarades. De fet, la validesa interna depèn del fet que aquestes tècniques de control s’apliquin de manera eficaç.
Fiabilitat → investigació pugui ser replicada per un altre investigador.
Validesa → grau en què una investigació estudia allò que pretén estudiar. Ex. prova d'intel·ligència ha de
mesurar el constructe intel·ligència i no pas l'ansietat.
Exemple
- La selecció és un procediment emprat per a obtenir una mostra de subjectes. Per tal d'obtenir una bona validesa externa és important que la selecció sigui aleatòria.
- l'assignació és el procés pel qual els subjectes d'una mostra (és a dir, subjectes que ja han estat seleccionats per a participar en una investigació) es distribueixen en una o altra condició experimental (dissenys intersubjecte) o en diferents ordres de presentació (dissenys intrasubjecte).
Exemple
Es vol comprovar l’eficàcia de l’ensenyament assistit per ordinador (EAO) en relació amb el tradicional per a aprendre anàlisi de dades. En primer lloc, se selecciona una mostra de 90 participants a partir dels estudiants de grau de la UOC. Un cop s’obté la mostra, els participants s’han de distribuir. Com? Si el disseny és experimental intersubjecte utilitzem un procediment aleatori (per exemple, la funció "Aleatorio" de l'MS-Excel ens podria servir) per a assignar els participants a EAO o bé a Tradicional. Un cop feta l’assignació aleatòria tenim la meitat dels subjectes (45) assignats a EAO, i l’altra meitat assignats a Tradicional. D’aquesta manera, tenim dos grups de participants que es corresponen a les dues condicions experimentals (EAO i Tradicional). Si el disseny fos experimental intrasubjecte, establiríem en primer lloc dos ordres de presentació (EAO Tradicional // Tradicional EAO) i a continuació utilitzaríem un procediment aleatori per a assignar els subjectes a un ordre de presentació o altre.
Així, tindríem 45 subjectes assignats a l’ordre EAO Tradicional, i els altres 45 assignats a l’ordre Tradicional EAO. Però no heu de confondre el nombre de subjectes assignats a cada ordre amb el nombre de subjectes que passaran per cada condició experimental. En aquest cas, un disseny intrasubjecte, quants subjectes hi haurà a la condició EAO? 90. I a la condició Tradicional? També 90! De fet, són els mateixos 90 subjectes que hi havia a EAO. tenint en compte que els dissenys intrasubjecte poden patir l’efecte de persistència, creieu que té sentit aplicar un disseny intrasubjecte a aquest estudi?
- disseny intersubjecte (utilitzant subjectes diferents en les diferents condicions experimentals) ⇒ s’utilitza l’assignació aleatòria per a repartir els subjectes en les diferents condicions experimentals. ↓ tècnica de control que serveix per a equilibrar els diferents grups de subjectes pel que fa a les diferències individuals.
- disseny és intrasubjecte ⇒ assignar els subjectes a diferents ordres de presentació dels tractaments o condicions experimentals. És tracta de la tècnica de control que anomenem contrabalanç o reequilibrament. els grups estan perfectament equilibrats pel que fa a les diferències individuals, ja que hi ha els mateixos subjectes en totes les condicions experimentals. L’objectiu que es persegueix en aplicar l’aleatorització és evitar que hi hagi els efectes de pràctica (també anomenats efectes de període) i de persistència, que són les dues grans amenaces a la validesa interna d’aquests dissenys.
- dissenys mixtos ⇒⇒⇒⇒ quan té una VI intersubjecte i una altra VI intrasubjecte. Dissenys amb més d'una VI → dissenys factorials ⇒ proporcionen més informació que els unifactorials, ja que compten amb la riquesa de la combinació dels nivells de dues o més VI. Fruit d'aquesta combinació de nivells apareix l'estudi de la interacció.
Exemple: dues VI, que són "sexe" (dona/home) i fàrmac (A/B).
L'exemple que us proposem és de no-interacció:
a) Efectes simples de sexe
- Quin és l'efecte del sexe quan el fàrmac és A? 40 – 20 = 20.
- Quin és l'efecte del sexe quan el fàrmac és B? 30 – 10 = 20. b) Efectes simples de fàrmac
- Quin és l'efecte de fàrmac quan el sexe és dona? 40 – 30 =
- Quin és l'efecte de fàrmac quan el sexe és home? 20 – 10 = 10.
Fixeu-vos que els efectes simples de fàrmac són idèntics i que, a més, com és lògic en aquest cas, coincideixen amb els efectes principals de fàrmac (indicats més avall). c) Efectes principals de sexe <(40 + 30) / 2> <(20 + 10) / 2> = 35 – 15 = 20. d) Efectes principals de fàrmac <(40 + 20) / 2> <(30 + 10) / 2> = 30 – 20 = 10.
Els dissenys experimentals es caracteritzen per la presència de manipulació i aleatorització en almenys una VI. La tècnica de control que caracteritza els experiments és, doncs, l'aleatorització, que s'empra per a assignar els subjectes a les diferents condicions experimentals (dissenys intersubjecte) o bé per a assignar- los a diferents ordres de presentació (dissenys intrasubjecte).
FRAMAC A FARMAC B
DONA 40 30 35
HOME 20 10 15
