¡Descarga Introducción a la Psicología de la Percepción: Sistemas Sensoriales y Proceso Perceptivo - y más Resúmenes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!
MÒDUL 1: INTRO A LA PSICO DE LA PERCEPCIÓ
1.CONCEPTE I DEFINICIÓ DE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ:
Definició de sensació: Les sensacions les experimentem com a resposta a la informació que rebem a través dels nostres òrgans sensorials, i consisteixen en la detecció d'un estímul sense que encara hagi estat dotat de significat. La sensació és el procés mitjançant el qual els receptors sensorials capten informació, la transdueixen i la transmeten al cervell.
Definició de percepció: És el procés cognitiu que ens permet interpretar i comprendre el nostre entorn. És el resultat de processos de caràcter superior relacionats amb la manera com el cervell organitza la informació que prové dels sentits i la dota de significat fins que arriba al reconeixement d'objectes, fets o esdeveniments. La percepció constitueix un procés d'adaptació a l'ambient. La memòria juga un paper important en la percepció ja que el cervell organitza la informació rebuda en funció a la nostra experiència i d'aquesta manera dos persones en una mateixa situació estimular poden percebre un significat diferent.
2.SISTEMES I MODALITATS SENSORIALS: El sentits constitueixen el sistema d'entrada d'informació dels organismes, són les vies fisiològiques que possibiliten la nostra interacció amb l'ambient en el qual vivim. En funció de quina és l'energia física que provoca l'estimulació i de quin tipus de receptors sensorials hi estan implicats, podem classificar els sistemes sensorials en 3 grans grups:
Sistemes sensorials interoceptius: Els receptors sensorials d'aquests sistemes estan situats en l'interior del cos, en vísceres, glàndules, etc., i estan relacionats amb òrgans de gran importància per a les funcions vitals com el cor, ronyó o bufeta del quals ens aporten informació del seu estat com dolor i plaer. És un sistema d'alerta que informa dels canvis interns.
Sistemes sensorials propioceptius: Receptors disposats internament, en articulacions i músculs, proporcionen informació sobre la posició en l'espai i el moviment de les diferents parts del cos. (Sabem que tenim les cames creuades sota la taula tot i no veure-les) Dins els sistemes propioceptius podem distingir dos sistemes:
Sistema cinestèsic: aporta informació relativa a l'estructura, localització i moviment del cos, és rellevant per la coordinació sensorial i motora. Aporta info sobre tensió muscular.
Sistema vestibular: els receptors d'aquest sistema (cèl·lules ciliars) es troben en un lloc específic i ben localitzat: els canals semicirculars del vestíbul de la orella interna. Es tracta d'una estructura propera a la còclea que no té cap implicació en l'audició i que té vies aferents pròpies, el nervi vestibular. Aquest sistema facilita info dels moviments rotatoris i l'orientació del cap i el cos, intervenint en l'ajust i coordinació dels moviments oculars. Estretament relacionat amb aquests moviments hi ha l'equilibri.
Sistemes sensorials exteroceptius: Corresponen als cinc sentits i que permeten la relació amb el món exterior.
Sistema visual: junt amb el sistema auditiu, el sentit amb el qual obtenim major quantitat d'info exterior, l'àrea cerebral dedicada a la visió és molt àmplia en comparació als altres sentits. L'estímul per a la visió es la llum, energia electromagnètica en forma d'ones lluminoses.
Sistema auditiu: fonamental per la nostra relació amb l'entorn a través del llenguatge. L'estímul són ones sonores, ones que reflecteixen vibracions d'aire.
Sistema gustatiu: i l'olfactiu constitueixen els sentits químics. L'estimul és una substància soluble a la saliva que activa els botons gustatius distribuïts per tota la llengua, i ens permet percebre 4 gustos bàsics: dolç, salat, àcid i amarg.
Sistema olfactiu: fonamental per un gran nombre d'espècies, ja que en depèn la seva supervivència. L'estímul són molècules volatilitzades en l'aire que exciten els receptors olfactius situats a les fosses nasals. Estretament relacionat amb el gust, s'influeixen entre ells.
Sistema tàctil: proporciona info sobre la temperatura, la pressió i el dolor, per la qual cosa els estímuls que l'exciten poden ser d'aquests tres tipus.
En l'estudi del procés perceptiu podem trobar dos nivells d'anàlisi clarament diferenciats: el nivell
fisiològic i el nivell psicofísic.
Nivells d'estudi Tipus d'info amb que treballen Relacions que estudien Mètode d'estudi Fisiològic Processos fisiològics corporals Estímul - Fisiologia Fisiològic: presentació d'estímuls i mesurament de la resposta del sistema nerviós. Fisiologia - Percepció Fisiològic i psicofísic: presentació d'estímuls i mesurament de les respostes fisiològiques i perceptives del subjecte. Psicofísic Estímuls ambientals Estímul - Percepció Psicofísic: presentació d'estímuls i determinació de la resposta del subjecte.
Psicofísica: Conjunt de mètodes per a realitzar un mesurament quantitatiu de la relació entre les propietats de l'estímul i l'experiència perceptiva de l'observador. Detecció d'estímuls: Fechner descriu 3 mètodes: 1) Mètode dels límits, 2) Mètode d'ajust i 3) Mètode dels estímuls constants. Tots tres són mètodes per mesurar el llindar absolut i són coneguts com a mètodes psicofísics clàssics. Llindar absolut: energia mínima de l'estímul necessària per a la seva detecció. No es el mateix per a tothom. Mètodes psicofísics clàssics: mesurament del llindar absolut Mètode dels límits: es presenten al subjecte una sèries d'estímuls amb intensitat ascendent o descendent, i l'experimentador va registrant les respostes de l'observador fins al moment que detecta l'estímul o deixa de detectar-lo. El punt en què l'observador informa que sí percep o ha deixat de percebre l'estímul és el punt d'encreuament on es queda fixat el llindar absolut. Però per tal que el mesurament sigui precís es repeteix el procediment diverses vegades. Mètode d'ajust: L'experimentador va modificant lentament la intensitat d'un estímul determinat presentat de forma contínua fins que l'observador indiqui que comença a detectar l'estímul o que deixa de detectar-lo. El procediment es repeteix diverses vegades. Mètode dels estímuls constants: L'experimentador presenta un estímul amb 5,6,7,8, o 9 intensitats diferents i la intensitat menor es imperceptible. La presentació dels estímuls es realitza de manera aleatòria. Posteriorment, calcula el percentatge de vegades que l'observador ha anat informant que detectava l'estímul en cada un dels nivells d'intensitat. És el més precís dels mètodes. Llindar diferencial: definit com la diferència mínima de la intensitat entre dos estímuls que un observador és capaç d'apreciar. La relació entre l'estímul original i la variació de la intensitat és coneguda com la llei de Weber: llei que estableix que la quantitat de canvi necessària per a detectar una diferència en un estímul està en proporció directa a la intensitat de l'estímul original. Teoria de la detecció de senyals (TDS): La TDS considera que la conceptualització de llindar emprada en els mètodes psicofísics clàssics no és adequada, ja que els llindars obtinguts a través d'aquests mètodes inclouen dos processos ben diferenciats: la sensibilitat de l'observador (habilitat perceptiva) i el criteri de l'observador (en què basa la seva presa de decisions). En un nombre determinat d'assajos, apareix únicament remor de fons (sense que hi sigui present l'estímul que el subjecte ha de detectar), mentre que en d'altres es presenta l'estímul senyal acompanyat del soroll. El subjecte experimental ha de dir a cada un dels assajos si ha detectat l'estímul senyal o no. Les possibilitats de respostes, en combinació amb la seva correcció donen lloc a 4 possibles resultats:
RESPOSTA DEL SUBJECTE (detecció de l'estímul) Sí No ESTÍMUL Present ENCERT (correcte) ERROR (incorrecte) Absent FALSA ALARMA (incorrecte)
REBUIG CORRECTE
(correcte)
Encert: es produeix quan l'observador ha detectat un estímul que realment s'ha presentat. Falsa alarma: el subjecte afirma haver detectat l'estímul quan en realitat només ha aparegut soroll. Error: l'estímul ha estat present, però l'observador no ho ha detectat. Rebuig correcte: l'observador afirma que l'estímul no s'ha presentat i és cert; només hi havia soroll. Sensibilitat i criteri: La possibilitat de diferenciar entre la sensibilitat i criteri té una gran importància, ja que, per exemple, dues persones amb la mateixa sensibilitat poden comportar-se de manera molt diferent en funció del criteri que tinguin; fins i tot una persona, depenent de factors de personalitat, de les seves
altre molt diferent. Els subjectes són lliures de decidir quina volen que sigui la seva taxa de falses
alarmes, de manera que poden tenir un criteri conservador, és a dir, que els indicis que el senyal és
present han de ser molt clars perquè l'observador digui que l'ha detectat o al contrari un criteri
liberal, en el qual al més mínim indici que l'estímul és present el subjecte respon afirmativament.
Vegem ara la representació gràfica de tots els conceptes. La TDS defensa que els efectes que provoquen el soroll i la presència d'un estímul varien amb molta freqüència i que posseeixen una distribució normal. Tal com s'observa en el gràfic, la magnitud sensorial augmenta si presentem l'estímul sumant-hi el soroll, però continua mantenint la mateixa distribució normal.
La sensibilitat (d') és la distància que existeix entre els pics de les dues distribucions (i serà més gran en la mesura que sigui més gran la claredat de l'estímul en relació amb el soroll), i el criteri (β) representa la decisió del subjecte a respondre afirmativament a la presència de l'estímul (si la intensitat es troba per sobre de β) o negativament (quan la intensitat és per sota de β). Per tal de determinar els dos paràmetres (d' i β) es tenen en compte la proporció d'encerts i falses alarmes del subjecte. Corbes ROC: corbes característiques d'operació del receptor: Les corbes ROC representen gràficament els resultats de qualsevol experiment de TDS. Aquesta representació és una corba que mostra la relació que existeix entre la probabilitat d'un encert i la d'una falsa alarma donat un nivell fix de sensibilitat.
6.POSICIONS TEÒRIQUES EN L'ESTUDI DE LA PERCEPCIÓ:
Funcionalisme i estructuralisme: El funcionalisme posa l'èmfasi en l'estudi de la dimensió funcional i instrumental dels processos psicològics. El principal representant és William James. Creuen que la percepció, com la resta de processos psicològics, es regeix per principis instrumentals; la seva funció és fer que ens desenvolupem en l'entorn de la manera més eficaç possible. L'estructuralisme defensa que els processos mentals estan formats per la combinació de diversos elements simples. L'objecte d'estudi d'aquesta escola és descobrir quins són els elements últims, quins són els seus atributs i les seves estructures, i quines són les lleis de combinació dels elements simples per a formar elements complexos. Els màxims representants de l'estructuralisme són Wundt, Müller i Titchener. Conductisme: sosté que les tècniques d'investigació i estudi emprades pel funcionalisme i l'estructuralisme no eren objectives ni científiques. Watson fundador d'aquesta escola va defensar que a la psicologia també s'haurien d'aplicar els mètodes d'estudi de les ciències naturals, la investigació a través de l'experimentació objectiva a partir de l'observació sistemàtica, atenent únicament als estímuls i respostes observables que siguin controlables per l'experimentador. No van estudiar la percepció. Escola de Gestalt: A final del segle XIX i principi del XX, sorgeix a Alemanya un corrent de pensament que s'oposava a la concepció estructuralista i conductista de la psicologia. Màxims representants Max Wertheimer, W.Kölher, Kart Koffka i Kurt Lewin. El pressupost fonamental de la psicologia de Gestalt és la naturalesa holística, unitària i global de tots els fenòmens mentals. En el cas de la percepció, aquesta escola defensa que percebem els objectes com a estructures completes, configuracions més que com a parts aïllades i separades. Teoria ecològica o de la percepció directa de Gibson: L'interès de Gibson per la percepció es va gestar durant la Segona Guerra Mundial, li van encarregar l'entrenament de pilots per millorar les estratègies perceptives per portar a terme de manera eficaç les maniobres d'enlairament i aterratge. Les comprovacions que va realitzar el van conduir a canviar la concepció que tenia de la percepció visual. La idea fonamental de la teoria és que la riquesa de la percepció es deu al fet que l'ambient que ens envolta és extremadament ric, i no als processos de pensament que l'elaboren. Tota la info que necessitem per moure'ns i interactuar amb l'ambient la trobem a l'ambient, en els estímuls que ens envolten. Enfocament del processament de la informació: és el predominant en l'actualitat. La idea principal és que l'activitat mental de l'ésser humà està formada per un conjunt de processos interconnectats que permeten l'elaboració, emmagatzemament i transformació d'info. Aquests postulats consideren que la percepció és un sistema de capacitat limitada que processa info provinent dels sentits en termes de seqüències d'operacions que es duen a terme en fases diferents i posen l'èmfasi en la forma en la qual els
estímuls són codificats, emmagatzemats, elaborats, integrats i utilitzats pel subjecte.
Teoria computacional: Postulada per David Marr, coincideix amb l'enfocament ecològic que considera que els estímuls tenen una gran riquesa. Marr sosté que els sistemes perceptius humans es basen en models matemàtics a l'hora de processar la info. Marr proposa 3 nivells d'anàlisi en la percepció visual: Nivell computacional: és el nivell més elevat, i està centrat en la causa de la percepció i en les estratègies lògiques necessàries per tal que aquesta es produeixi. En aquest nivell es produeixen les transformacions que es donen en l'entrada d'info que capten els receptors de manera que es creen una sèrie de representacions de l'objecte de complexitat creixent. Existeixen 3 tipus de representacions: a) Esbós primari: format per una representació en dues dimensions amb info sobre els trets bàsics (vores, línies...) de l'objecte (nivell 2D). b) Esbós en 2'5D: incorpora una descripció de la profunditat i l'orientació. c) Esbós en 3D: que descriu tridimensionalment l'objecte, així com la seva posició relativa en l'espai. Nivell algorítmic: en aquest nivell es detallen els algoritmes o regles que s'apliquen per a transformar les representacions del nivell anterior. Nivell instrumental: respon a la manera com poden donar-se físicament les representacions i els algoritmes, i si l'ordinador o el cervell poden portar a terme les operacions a nivell algorítmic. Constructivisme: sorgit en les últimes dècades del segle XX, defensa que és l'observador qui construeix les percepcions basant-se en la informació que extreu de l'ambient. Una de les principals figures, Hermann von Helmholtz proposa la teoria de la inferència inconscient en la qual manté que la percepció té un caràcter inferencial i constructiu, per la qual cosa el subjecte crea un representació mental del món recolzant-se no solament en les sensacions que produeixen els estímuls, sinó també en les dades que posseeix gràcies a la seva experiència prèvia i que empra en el procés perceptiu.
