Psicología de la Percepción: Olfato y Desarrollo Perceptivo, Apuntes de Psicología de la Percepción

¡Descarga Psicología de la Percepción: Olfato y Desarrollo Perceptivo y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

• Presentació i objetius
• Enunciats: descripció de la pràctica
• Materials
• (^) Criteris d´avaluació
• Format de lliurament
• Data límit de lliurament

Presentació i objetius

Aquesta PEC consta de quatre preguntes, en les quals es treballaran aspectes fonamentals dels mòduls 5 i 6 de l'assignatura: Percepcions químiques: gust i olfacte, i El desenvolupament de la precepció. Treballant aquesta PAC s'intenta que l'alumne sigui capaç, mitjançant la recerca, elaboració i síntesi de diferents continguts (interns i externs als mòduls), de comprendre conceptes rellevants relacionats amb la percepció dels sentits químics i el desenvolupament de la percepció.

Enunciat de la PAC

1.- La següent figura representa els resultats parcials d'un estudi a nivell mundial en el qual es va mesurar el llindar diferencial i la capacitat d' identificar cinc estímuls d'olor (Cúrcuma, Anís, Panses, Cuir i Menta). El test consistia en olorar 20 varetes impregnades amb diferents concentracions de cada un d'aquests odorables. El gràfic de línies de l'esquerra mostra el llindar diferencial mitjà per a cada estímul, mentre que el gràfic de barres de la dreta mostra el percentatge de persones que van identificar un dels estímuls (la cúrcuma) en una concentració del 10%. En ambdós es diferencia la mitjana mundial i els resultats d'Espanya i l'Índia.

a. Pel que fa als resultats mitjans mundials, per què creieu que hi ha diferència en el llindar diferencial dels diferents olors? Penseu que aquests llindars diferencials són alts o baixos per a aquestes substàncies?

El llindar diferencial és "la diferència mínima de la intensitat entre dos estímuls que un observador és capaç d'apreciar". En aquest estudi, els llindars diferencials mitjans mundials de diferents substàncies oscil·len entre el 9.5% per a la cúrcuma i el 12% per l'anís i el cuir. Una de les raons per les quals unes substàncies poden tenir un major llindar diferencial que altres és que l'ésser humà és més sensible a aquelles substàncies potencialment perilloses (per evitar-les) o nutritives (per alimentar-se), i menys sensible a substàncies neutres.

Per determinar si aquests llindars diferencials són alts o baixos, podem comparar-los amb els d'altres sentits. Com es pot veure en el Mòdul 1, els llindars diferencials per als diferents sentits oscil·la entre l'1% de la freqüència sonora al 20% del gust (concentració en sal), ocupant l'olfacte un terme intermedi (15%). Tot i que els éssers humans som animals microsmàtics (el sentit de l'olfacte no està tan aguditzat), s'ha demostrat que el llindar diferencial mitjà per les olors està al voltant del 11% i que fins i tot pot baixar al 5% per a algunes substàncies (n-butil). Per tant podem dir que els llindars de les olors de l'estudi estan al voltant de la mitjana.

b. Pel que fa a la capacitat d'identificar la cúrcuma, per què creieu que hi ha tanta diferència entre Espanya i l'Índia? Imagineu que una persona d'Espanya va a viure a l'Índia, creieu que els seus resultats serien diferents al cap d'un any d'estar immersos en aquesta cultura? Per què?

S'ha demostrat que existeix una relació entre la capacitat de reconèixer olors i la memòria. La cúrcuma és una espècie originària de l'Índia, molt present en la seva dieta. A més és un ingredient essencial del curri que s'ha fet molt popular. Encara que el curri també està present a Espanya, no és tan freqüent trobar la cúrcuma com a ingredient individual i per a moltes persones no és possible diferenciar aquesta olor d'altres i identificar-lo. Segons va demostrar Cain (1979,1980), el que determina la capacitat d'identificar una olor és la capacitat de nomenar (per tant és necessari que la persona tingui l'experiència i la informació correcta sobre aquesta olor). En definitiva, és d'esperar que una persona d'Espanya millori el seu percentatge d'identificació de la cúrcuma després d'un any de viure immersa en aquesta cultura, ja que tindrà experiències olfactives i gustatives abundants que li permetran identificar-la correctament.

Objectiu: els alumnes han de demostrar que coneixen els fets diferencials del sentit de l'olfacte que recolzen la seva importància per als humans. A més, han de saber interpretar resultats experimentals en l'estudi de la percepció a través de les seves representacions gràfiques.

cols. (1991) demostraven que nens de només 2 dies de vida preferien la cara de les seves mares a la d'una desconeguda. En l'experiment que es mostra al vídeo es descobreix com un nadó de 10 dies (Dylan) atén més a imatges amb l'estructura d'una cara (ulls i boca). En un segon assaig es veu com el que semblen detectar els nadons són els contrastos creats pels elements de les cares més que les formes en sí mateixes. Un altre nadó, Heder, de 2 setmanes, està fascinat pels contrastos d'ulls, boca i cabell. Això confirma l'experiment de Pascalis i cols. (1995) que mostrava que la preferència per la mare desapareixia si es cobrien els cabells amb mocadors de color rosa. En el vídeo es mostra també a un altre nadó, Devon, de 6 setmanes, que ja ha desenvolupat una preferència per les formes de les cares davant dels contrastos. En aquest període s'ha desenvolupat el còrtex visual.

b) Al vídeo s'utilitza una tècnica destinada a saber si el nadó és capaç de reconèixer rostres humans i per què. Com es coneix a aquest tipus de tècnica de mesurament de la percepció infantil i en què es basa? Descriviu com faríeu aquest mateix experiment de les cares utilitzant una tècnica diferent.

L'experiment del vídeo utilitza la tècnica de la mirada preferencial. Aquesta tècnica es basa en la preferència espontània dels nens pels contorns o aspectes visuals diferencials. Mesura el temps dedicat a mirar dues imatges que difereixen en alguna característica (per exemple, major contrast, posició diferent dels elements, major intensitat d'un estímul, etc.). Si els nadons mostren una preferència per alguna d'elles (és a dir, dediquen més temps a mirar-la) es pot dir que són capaços de distingir-les, i normalment es conclou que el nadó ja ha adquirit la capacitat de discriminar l'aspecte que s'està investigant.

Una tècnica alternativa pot ser la tècnica d'habituació. Aquesta es basa en que el nadó preferirà mirar un estímul innovador que un altre ja conegut. En el cas de l'experiment de les cares que apareix al vídeo, el que faríem és presentar una de les cares de manera repetida perquè dediqués cada vegada menys temps a mirar-la. Quan s'hagi habituat, presentaríem l'altra cara, i si el temps dedicat a mirar s'incrementa podríem dir que el nadó pot distingir entre les dues imatges.

Objectiu: els alumnes han de demostrar que coneixen els principals fites en el desenvolupament de la percepció, així com les principals tècniques d'estudi de la percepció infantil. Competències: (T) Analitzar i sintetitzar. (E) Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.

4. A continuació es descriuen aspectes de la percepció de dos nadons, per a cadascun dels quals cal respondre a una qüestió específica:

a. Héctor reconeix quan la seva mare està somrient. També és capaç de seguir el moviment dels objectes, encara que no distingeix entre el moviment d'objectes i de persones, ni mostra una preferència clara per algun d'ells. Raoneu quina edat aproximada creieu que té Hèctor.

Als 3 mesos els nadons poden ja identificar expressions facials com el somriure de la seva mare. Sabem que fins a les 10-12 setmanes no comencen a seguir els objectes amb moviments oculars uniformes. Per exemple, als 3 mesos, el nadó del vídeo (Page) pot seguir els objectes, tot i que la capacitat de percebre el moviment biològic s'adquireix als 4 mesos.

Per tot això, podem deduir que Hèctor té al voltant de 3 mesos i mig.

b. Julia és un nadó de 6 mesos. En funció del desenvolupament de la percepció esperat a aquesta edat, seria capaç de percebre la profunditat dels objectes? Descriviu les claus visuals en què podria basar-se a aquesta edat.

Percebre la profunditat dels objectes requereix una sèrie de passos previs. En primer lloc cal que es desenvolupi la disparitat binocular, cosa que passa al voltant dels 3 mesos i mig com van demostrar Held, Birch i Gwiazda (1980) mitjançant la prova de estereoagudesa. A més de la disparitat, el sistema visual es val de les claus pictòriques (superposició, mida familiar, mida relativa, etc.), que en el nadó es desenvolupen entre els 5 i 7 mesos de vida.

En base a l'anterior, podem dir que Julia tindrà una percepció de profunditat gairebé desenvolupada. Donem per fet que podrà fer ús de la disparitat binocular, i es troba just a l'estadi (5-7 mesos) en què les claus pictòriques poden utilitzar-se de manera més efectiva.

Objectiu: els alumnes han de demostrar que coneixen els principals fites en el desenvolupament de la percepció, així com progressió temporal. Competències: (T) Analitzar i sintetitzar. (E) Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.

• La data límit de lliurament de la PAC 3 és el proper dia 21 de desembre de