Plató
En la seva teoria filosòfica es plantejava tres preguntes:
1. Què és real? Ho respon amb la teoria ontològica (teoria de les idees)
2. Com ho conec? Ho reson amb la teoria epistemològica (dialèctica)
3. Com m’haig de comportar? Ho respon amb la teoria antropològica (dualisme), la teoria ètica i
la teoria política (tripartició de l’ànima i polis).
Teoria de les idees. Ontologia
Segons Plató, la realitat es divideix en 2 móns
a) Món intel·ligible: idees immaterials, perfectes, immortals, universals. Allò que hi ha no ha estat
creat per l’home, si no que existeix de per si.
b) Món sensible: coses imperfectes, canviants, materials, mortals. Còpia imperfecta del món
intel·ligible.
Jerarquia de les idees, de més a menys importants:
1. Idea del bé
2. Idees ètiques com la justícia
3. Idees matemàtiques
4. Idees de les coses
5. Món sensible
Teoria del coneixement. Epistemologia
Tenir coneixement equival a conèixer idees, per les quals s’ha d’ascendir per arribar al màxim nivell. Cal
recordar que Plató era racionalista, per tant donava més importància a la raó que als sentits.
A través del Mite de la caverna ens explica els diferents nivells de coneixement:
1. Doxa (opinió): equival al món sensible, dins de la caverna. Hi som quan només coneixem
objectes sensibles, creences. Ens regim per la imaginació, amb imatges i ombres.
a. Eikasia: observació.
És el nivell més baix de coneixement.
b. Pistis: creença o dubte.
Es dona quan l’home comença a desafiar el fet de que les ombres siguin la realitat.
2. Episteme (ciència): equival al món intel·ligible, fora de la caverna. Hi som quan a través de la
dialèctica coneixem idees, objectes matemàtics i la raó.
a. Dianoia: pensament discursiu.
Quan l’home s’adona que el sistema d’ombres és fals.
b. Noesis: intel·ligència.
Quan l’home de la caverna surt a fora i descobreix la realitat.
1
