¡Descarga Competencia Judicial en Delitos Graves: Incompetencia y Recursos Judiciales y más Resúmenes en PDF de Derecho Procesal Penal solo en Docsity!
Bloc 4. Jurisdicció i competència
Jurisdicció
La jurisdicció permet determinar en quins casos els tribunals espanyols seràn competents per a conèixer de les causes criminals. És improrrogable (no pertoca sobre ella cap tipus de summisió, expressa o tàcita)
Criteris:
- Criteri objetiu : conductes tipificades per la llei com a delicte o falta (no les militars)
- Criteri territorial :
- Regla general: Fets delictius comesos en territori espanyol o en vaixells i aeronous espanyoles (principi de territorialitat).
- Excepció: Fets delicitius comesos fora del territori estatal
a) Per nacionals espanyols en el moment de ser jutjats. (Ha de ser delicte a Espanya i al lloc de comissió, tret d'excepció en un tractat internacional. Requereix denúnica del Ministeri Fiscal o de l'agreujat)
b) Per espanyols o extrangers contra l'estat espanyol i la corona, o per delictes de terrorisme, genocidi, tràfic de drogues...o delictes que hagin de ser perseguits per Espanya en virtud de tractats internacionals
- Criteri subjectiu: No sotmetiment de certes persones a la jurisdicció penal. Inviolables: Rei (de forma absoluta), diputats i senadors, defensor del poble, magistrats del TC..)
Les parts poden denunciar el defecte de jurisdicció en qualsevol moment del procediment (no val plantejar-ho per primer cop en el recurs)
Conflictes de competència:
a) Conflicte positiu : quan un òrgan judicial reclama el coneixament de una causa pendent en un altre òrgan pertanyent a un ordre jurisdiccional diferent i aquest es considera competent i per tant no cedeix.
b) Conflicte negatiu : quan dos òrgans judicials s'atribueixen recíprocament el coneixament de una causa.
2) Competencia territorial : La regla general; correspon al jutje del lloc on s'hagi comès el delicte. En cas de no ser possible:
el jutgedel lloc on s'hagin descobert proves materials
el jutge del lloc on el presumpte reo ha sigut detingut
el del residència del presumpte reo
Competència funcional : es refereix a la competència per la instrucció de causes, al coneixament de recursos, a les resolucions sobre les questions de competències...
Jutjats d'Instrucció instrueixen ---> Jutjes de lo penal Audiencies Provincials Tribunal de jurat
Jutjats Centrals d'Instrucció instrueixen ---> Jutjats Centrals de lo Penal Audiència Nacional
La connexitat i la seva incidència:
Són un conjunt de regles que alteren la competencia objetiva i territorial per raó de conexió entre els delictes i les faltes en diferents supòsits. Es consideren connexos: a) Els delictes comesos simultàneament per dos o més persones reunides (sempre que estiguin subjectes a tribunals diferents)
b) Els delictes comesos per 2 o més persones amb previ concert
c) Els delictes comesos per procurar la impunitat de altres delictes o com a mitjà per altres delictes
d) Els diversos delictes que s'imputen a una persona al incoar-se contra la mateixa causa
La incompetència objectiva i funcional
Són improrrogables
La incompetència pot ser apreciada, en procesos sobre delictes:
- De ofici : els òrgans judicials la poden apreciar en qualsevol moment de les actuacions
- Denùnica a instància de part :
-Fase d'Instrucció: el MF en qualsevol moment de les actuacions i el Acusador Particular abans de formular la seva petició i el processat als 3 dies de que li comuniquen la causa per a la qualificació
-Fase de Judici Oral: mitjançant la declinatòria. (No per primer cop en casació). En els judicis sobre faltes, les parts podràn denunciar la competència en el temps entre la citació i la compareixença
Abstenció i recusació
Són dos mecanismes que permeten allunyar al jutge del judici per la impossibilitat de ser imparcial, ja sigui en relació a les parts o al objecte processal.
La abstenció permet al propi jutge apartar-se espontàneament del judici mentre que en la reacusació, són les parts les que insten al jutjat superior pertinanent la remoció d'aquest.
Acusador popular
Acció pública exercitada per particulars. La legislació processal penal atribueix la facultat de exercir l'acció penal en defensa de un interés general del conjunt de la societat, de manera que qui exercita la acció (persones fisiques o jurídiques) no preten la defensa de un dret o interés pròpi, sinó la del conjunt de la societat. Estàn legitimats tots els ciutadans espanyols però queden exclosos aquells que no gaudeixin de la plenitut de drets civils, les persones condemnades 2 cop per sentència fermes com a autors de delictes de denuncia o querella calumniosa o els conjugues entre si.
L'actor civil
Rep de nom d'actor civil aquell que exerceix l'acció civil en el procès penal. La legislació preveu que els actes que constitueixen un ílicit penal puguin, al mateix temps, ser fonts de obligacions civils. Poden exercir la acció civil: el Ministeri Fiscal (està obligat), el acusador particular i el acusador privat.
L'imputat
Concepte : L'imputat és la part passiva necessàri enfront a qui s'exercita la acció penal i contra qui es dirigeix el procès penal. Tenen capacitat per ser imputats les persones físiques (amb suficient aptitut per a participar de forma conscient en el procés) i les persones jurídiques (a través del representant de la entitat o el advocat)
Manca de persona imputada : manca de persona imputada implica que no pot iniciar-se la fase oral del procediment penal, ni naturalment dictar-se sentència condemnatòria. Si la fase preliminar conclueix sense la determinació del imputat, el procès penal no pot continuar i es procedirà al arxiu per sobreseïment provisional.
L'absència de persona imputada. L'extradicció activa. El lliurament de persones entre estats de la Unió Europea. La rebel.lia en el procés penal:
En la fase instructora, la presència del imputat no és obligatòria (tot i aixi, pot ser-ho si es duuen a terme diligències de investigació que requereixen la seva presència aixi com la pràctica de prova anticipada). Tot i això, en la fase del judici oral, la LECrim estipula com a regla general la ineludible necessitat de la presència del acusat i la obligació del imputat a comparèixer. (Hi han excepcions que ho permeten, com en el cas del judici abreujat, el judici de faltes o en el procediment de injuria i calumnia contra particulars. Per celebrar el judici abreujat sense el imputat ca'l: que la pena del delicte perseguit sigui inferior a 2 anys, que ho hagi solicitat el Ministeri Fiscal o l'acusació particular o que el Jutge estimi l'existència de suficients elements per el enjuiciament.
La requisitòria s'erigeix com a instrument que té el jutge per reclamar la compareixènça del imputat absent. Pot acordar-se en els supòsits en que: el imputat no ha estat trobat en el seu domicili, si s'hagués fugat del centre penitenciari on estava empresonat, o si deixa de asistir el dia que li pertoca al jutjat estàn sota llibertat provisional. (La requisitòria nomès pertoca en persones juriques quan no consti domicili social conegut).
La extradicció activa és un acte mitjançant el qual el Estat espanyol reclama a un altre Estat la entrega de una persona a qui se li atribueix la comissió d'un delicte o hagi sigut condemnada a presó provisional o per sentència ferma En el marc de la Unió Europea, hi ha la ordre europea de detenció i captura , que és una resolució judicial dictada en un Estat membre de la UE que reclama la detenció i entrega d'una persona que es reclamada pel exercici de accions penals, per la execució de una pena o d'una mesura privativa de llibertat.
Un cop transcorregut el termini fixat per la requisitòria sense la compareixença del imputat, se'l declara en rebel.lia. La declaració de rebel.lia en el procediment ordinari surgeix a partir del auto de processament. Els efectes son: Si el judici es troba en fase instructora: s'acabarà la fase i s'arxivaràn els autos. Si el judici es troba pendent de la celebració del judici oral: es suspendrà i s'arxivaràn els autos
La condició de persona imputada , en el procès ordinari per delictes greus, s'adquireix mitjançant el auto de processament dictat pel jutge. En el procès abreujat, serà el jutge qui comunicarà al acusat la seva imputació en la seva primer compareixença.
2. Postulació processal
La regla general estipula la necessitat de que el imputat compti amb procurador que el representi i advocat que el defensi.
- La necessitat de advocat neix en el moment en que el subjecte és imputat, ja sigui en el moment de la detenció o presó, si no hi ha hagut detenció ni presó, en en el moment en que es realitza el acte de imputació.
- Pel que fa a la necessitat de procurador : en el procés ordinari, neix en el moment en que el imputat intervingui en el judici. En el proces abreujat i el procès ràpid, el advocat tindrà també habilitació legal per a representar el seu client fins al judici oral.
En els judicis de faltes i en els procesos per delictes contra la seguretat de tràfic no és necessàri l'assitència lletrada.
Bloc 5. La Instrucció: Fase preliminar
1. Concepte i caracteristiques i finalitats de la instrucció
La fase preliminar té com a funció:
- Esbrinar si el fet delictiu s'ha comès o no, qui pot ser el autor i la seva culpabilitat
- Preparar el judici oral
- Asegurar les consequències penals i civils del fet
Són normes generals de la instrucció: a) Cada delicte a de ser objecte de un sumari (menys en el connexes) b) Ha de formar-se enfront al Secretari Judicial c) Es desenvoluparàn en seu judicial d) Son hàbils tots els dies i hores e) Les diligències sumarials són secretes per a tercers f) El jutge instructor ha de recollir totes les dades recabades en el sumari.
2. La direcció de la investigació
El jutge , com no pot ser d'altre forma, juga un rol determinant en la direcció de la investigació, doncs és l'ùnic que té la postestat de conèixer tant denùncies, com querelles, como d'iniciar el procediment d'ofici. Es competent per iniciar l'instrucció el Jutje d'Instrucció del lloc on s'hagi produit el delicte. (Jutjats Centrals de lo Penal = terrorisme i tràfic de drogues interterritorial / Tribunal Suprem = aforats)
El Ministeri fiscal ostenta en la fase sumarial una situació privilegiada com a òrgan públic i acusador oficial. Intervé des del inici del sumari, doncs li correspon una funció inspectora del transcurs d'aquest periode processal, aixi com no li afecta la declaració de secret de sumari. Pot proposar les diligències que cregui oportunes.
3. Inici de la instrucció
Denùncia
Declaració en virtud de la qual es posa en coneixement de les autoritats uns fets susceptibles de ser considerats com a delictius. Les persones que coneguin els fets en exercici de la seva professió o fossin testimonis directes dels fets, tenen el deure legal de posar-ho en coneixament de les autoritats. (S'exclouen els advocats i procuradors respecte a les intruccions dels seus clients). Si el denunciant no es testimoni directe, nomès té un deure civic, basant en el deure de col.laboració.
En el mateix moment en que els Jutges d'Instrucció o de Pau tinguin constància de la perpetració d'un delicte, el Secretàri Judicial ho possarà en coneixament del Fiscal.
- La inadmissió de la querella i de la denùncia. Recursos i efectes.
Inadmissió denùncia : la inadmissió de la denùncia pertoca:
- quan el Jutge creu que els fets denunciats no són constitutius de delicte o la denùncia és manifestament falsa.
(Contra el auto que decreta la desestimació cap recurs de reforma i queixa en el Procediment Ordinari, i recurs de reforma i/o apelació en el Procediment Abreujat.)
Inadmissió querella : la inadmissió de la querella pertoca en els casos en que:
- Error de caràcter essencial en la formulació de la querella i el delicte és privat
- quan el Jutge no es consideri competent cregui no els fets no són constitutius de delicte 5. Durada de la investigació
La investigació durada tot el temps necessàri per a aclarir els fets i imputar als autors del fet delictiu.
6.-Dies i hores hàbils
Són hàbils tots els dies i hores (art 201 LECrim)
7. Deure de reserva i secret de les diligències
La fase de instrucció és sempre secreta. Aquesta caracteristica cumpleix 2 finalitats:
- És secreta per tercers per protegir la intimitat del imputat i evitar judicis paralels per part de la societat
- És secreta per a oferir al jutge instructor les condicions necessàris per a dur a terme una investigació amb les màximes garanties i eficàcia.
El secret de sumari pot afectar a les parts si el jutge ho decreta prèvia solicitut del Ministeri Fiscal. Tindrà una duració màxim de 1 mes i s'haurà d'aixecar 10 dies abans de la conclució del sumari. (El Ministeri Fiscal mai queda afectat pel secret de sumari)
