Mode indicatiu: acció real i objectiva.
Mode subjuntiu: acció que existeix pensament o voluntat. Acció subjectiva. Expressa: desig,
exhortació, suposició, dubte, possibilitat, irrealitat.
És utilitzat sobretot en oracions subordinades. Reben matís adverbial, sovint final.
Temps/veu: present, imperfet (tema de present), perfet, plusquamperfet (tema de perfet). No
té futur. Té veu activa i passiva.
El present i l’imperfet de subjuntiu:
Primera conjugació amb -e la resta amb -a.
- Formació:
- arrel tema pres. + voc. temàt + caract. tempor-mod. + desinències personals.
Verb SUM:
present
imperfet
1a sg
sim
essem
2a sg
sis
esses
3a sg
sit
esset
1a pl
simus
essemus
2a pl
sitis
essetis
3a pl
sint
essent
PPSA/PQPSA:
- Pertanyen al tema de perfet i es formen amb la seva arrel.
- Caract. temporal-modal:
- perfet: ERI
- PQP: ISSE
- Les formes són idèntiques a totes les conjugacions, inclosos els verbs irregulars (sum…).
- El subjuntiu no té futur.
- Temps verbals:
- participi + sum en pres. subj= pret. perf.pass (jo hagi estat estimat)
- participi + sum en imperf. subj= PQP pass (jo hagués estat estimat).
