Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


RESUM ILERDA - LLATÍ, Apuntes de Latín

- Característiques importants de la ciutat - Edificis i restes actuals - Fets destacables de la ciutat

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 06/07/2022

RaquelHumanistic_
RaquelHumanistic_ 🇪🇸

4.8

(27)

27 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Raquel Ejarque López
ORÍGENS DE LA CIUTAT ROMANA DE ILERDA
Ilerda era una ciutat ibèrica important i era habitada per la tribu dels ilergets.
Per la seva ubicació va ser de gran interès per als romans, que la van conquerir al s. I
aC tot i que les restes romanes més antigues conservades són de finals del segle II aC.
Va ser en temps de l’emperador August, que va rebre el nom d’Ilerda i el títol de
municipium.
Ilerda va ser escenari de dos esdeveniments importants:
L’oposició a la conquesta romana per part dels cabdills Indíbil i Mandoni: Els
ilergets van lluitar al costat dels romans contra les tropes cartagineses a la
segona guerra púnica, però quan la guerra va haver acabat els romans van
romandre a Hispània amb intenció de sotmetre al seu domini. Aquesta
situació va provocar el rebuig dels ilergets que es van revoltar diverses
vegades a les ordres dels cabdills Indíbil i Mandoni fins que van ser derrotats
(206); Indíbil va morir en batalla i Mandoni va ser executat pels romans.
I la guerra civil entre Cèsar i Pompeu: Cèsar tenia intenció d'atacar Pompeu a
Grècia, però abans havia d'eliminar les forces que el seu enemic tenia a
Hispània. Tot i que la campanya va començar malament per a l'exèrcit de
Cèsar (una crescuda del Segre va inundar el campament i va dificultar
l'aprovisionament), aquest es va recuperar i, després de construir un pont
sobre el riu, va foragitar Afrani i Petreu. La batalla va ser narrada per Juli
Cèsar a la seva obra De bello civile i pel poeta Lucà (s. I dC) al seu poema èpic
La Farsàlia.
El motiu principal de la seva fundació va ser estratègic; situada en un encreuament
de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, i des del Turó de
la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià. Altres motius van ser:
Pertanyia al districte judicial de Caesaraugusta, l’actual Saragossa.
Era lloc de pas i un nucli de connexió entre la costa i l’interior de la península.
Comptava amb una via de comunicació fluvial: el riu Sícoris.
Era un emplaçament estratègic per a les comunicacions tant fluvials com
terrestres.
IMPORTÀNCIA QUE TINGUÉ A HISPÀNIA
Segle I aC (70 aC): durant la Guerra sertoriana, Ilerda és escenari dels enfrontaments.
Segle I aC (any 49 aC): en el context de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Ilerda
fou escollida pels lloctinents de Pompeu, Afrani i Petreu, com a base d’operacions per
a la seva defensa d’Hispània. La ciutat fou assetjada per Cèsar, que narra els fets en la
seva obra De bello ciuili. Després d’uns combats duríssims, els partidaris de Pompeu
van acabar rendint-se a Cèsar.
Segle I aC- I dC: En època d’August, Ilerda obté el estatus de municipium, y va ser
monumentalitzada.
Segle III dC: Ilerda va patir una forta crisi.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga RESUM ILERDA - LLATÍ y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity!

ORÍGENS DE LA CIUTAT ROMANA DE ILERDA

➔ Ilerda era una ciutat ibèrica important i era habitada per la tribu dels ilergets. ➔ Per la seva ubicació va ser de gran interès per als romans, que la van conquerir al s. I aC tot i que les restes romanes més antigues conservades són de finals del segle II aC. ➔ Va ser en temps de l’emperador August, que va rebre el nom d’Ilerda i el títol de municipium. ➔ Ilerda va ser escenari de dos esdeveniments importants: ◆ L’oposició a la conquesta romana per part dels cabdills Indíbil i Mandoni : Els ilergets van lluitar al costat dels romans contra les tropes cartagineses a la segona guerra púnica, però quan la guerra va haver acabat els romans van romandre a Hispània amb intenció de sotmetre al seu domini. Aquesta situació va provocar el rebuig dels ilergets que es van revoltar diverses vegades a les ordres dels cabdills Indíbil i Mandoni fins que van ser derrotats (206); Indíbil va morir en batalla i Mandoni va ser executat pels romans. ◆ I la guerra civil entre Cèsar i Pompeu: Cèsar tenia intenció d'atacar Pompeu a Grècia, però abans havia d'eliminar les forces que el seu enemic tenia a Hispània. Tot i que la campanya va començar malament per a l'exèrcit de Cèsar (una crescuda del Segre va inundar el campament i va dificultar l'aprovisionament), aquest es va recuperar i, després de construir un pont sobre el riu, va foragitar Afrani i Petreu. La batalla va ser narrada per Juli Cèsar a la seva obra De bello civile i pel poeta Lucà (s. I dC) al seu poema èpic La Farsàlia. ➔ El motiu principal de la seva fundació va ser estratègic; situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, i des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià. Altres motius van ser: ◆ Pertanyia al districte judicial de Caesaraugusta, l’actual Saragossa. ◆ Era lloc de pas i un nucli de connexió entre la costa i l’interior de la península. ◆ Comptava amb una via de comunicació fluvial: el riu Sícoris. ◆ Era un emplaçament estratègic per a les comunicacions tant fluvials com terrestres. IMPORTÀNCIA QUE TINGUÉ A HISPÀNIASegle I aC (70 aC) : durant la Guerra sertoriana, Ilerda és escenari dels enfrontaments. ➔ Segle I aC (any 49 aC): en el context de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Ilerda fou escollida pels lloctinents de Pompeu, Afrani i Petreu, com a base d’operacions per a la seva defensa d’Hispània. La ciutat fou assetjada per Cèsar, que narra els fets en la seva obra De bello ciuili. Després d’uns combats duríssims, els partidaris de Pompeu van acabar rendint-se a Cèsar. ➔ Segle I aC- I dC: En època d’August, Ilerda obté el estatus de municipium, y va ser monumentalitzada. ➔ Segle III dC: Ilerda va patir una forta crisi.

Segle V dC: les tribus bàrbares dels sueus i bagaudes van atacar la ciutat que, tanmateix, es va refer. ESTRUCTURA URBANÍSTICA DE LA CIUTAT ➔ La muralla abastava tot el turó de la Seu Vella i la part baixa fins al curs dels rius Segre i Noguerola. ➔ La difícil topografia del terreny va condicionar que l’estructura de la ciutat no seguís el traçat urbanístic habitual de les altres ciutats romanes. ◆ Construcció ex novo (ciutat de nova planta). ➔ Encaixada entre el Turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola. ➔ Mida relativament gran (23 Ha). ➔ Cruïlla del cardo i del decumanus desplaçat a l’extrem EST de la ciutat. ➔ Fòrum situat a l’altre extrem (OEST), actual plaça Sant Joan. Allí hi havia unes grans termes públiques del segle II dC. ➔ Pont sobre el riu Sícoris. RESTES DE LA ILERDA ROMANA ➔ Les excavacions arqueològiques han fet sortir a la llum una ciutat romana soterrada sota les construccions posteriors. ➔ El punt neuràlgic d’Ilerda era l’encreuament entre els carrers: cardo maximus i decumanus maximus , on hi havia unes grans termes públiques. ➔ Les restes dels edificis romans trobades es poden dividir entre públiques i privades. EDIFICIS ROMANS CONSERVATS ➔ CONSTRUCCIONS PÚBLIQUES: ◆ Petit tram de la muralla: abastava tot el turó de la Seu Vella i la part baixa fins al curs dels rius Segre i Noguerola. ◆ Un gran complex termal (termes del carrer Cardenal Remolins). ◆ Algun tram del cardo. ➔ CONSTRUCCIONS PRIVADES: ◆ Algunes domus urbanes: durant la construcció de l’auditori Enric Granados, es va descobrir un gran edifici d’època romana, dividit en 27 espais els arqueòlegs l’han documentat com una domus urbana de grans dimensions. ◆ Villae rusticae extra muros. LES TERMES D’ILERDA ➔ Les termes eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienico-sanitàries. Són les precursores de les modernes saunes i balnearis. ➔ Termes d’uns 1800 m² de superfície en dos espais: una palestra i un cos de bany. ◆ A l’oest del cos de bany hi havia una gran palestra de 625 m², i a l’est, un espai o corredor rectangular on es disposarien els serveis.