¡Descarga Introducción a la investigación científica: conceptos básicos - Prof. Arnal y más Resúmenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
TIPUS DE CONEIXEMENT:
1. Vulgar: coneixement pràctic que es transmet directament d’uns a altres i que
es troba en la cultura popular (és un pensar espontani de la vida quotidiana).
2. Filosòfic: Coneixement basat en la reflexió sistemàtica per descobrir i explicar
el perquè dels fenòmens.
3. Científic: Coneixement adquirit per mètodes científics amb pretensions de
racionalitat i objectivitat.
• Objectiu: Prova d’explicar la realitat de l’objecte o el fenomen estudiat.
És imparcial i comparable.
• Fàctic: Prové de l’experiència i són fets i fenòmens externs a
l’investigador.
• Racional: Es basen en la raó per arribar als seus resultats i donen lloc a
la sistematització coherent de resultats contrastables.
• Contrastable: Poder-ho contrastar dóna major fiabilitat al coneixement
• Sistemàtic: És ordenat, consistent i coherent i es conforma com a una
unitat interrelacionada.
• Metòdic: S’obté de plans elaborats per donar resposta a preguntes i
problemes.
• Comunicable: Utilitza un llenguatge apropiat i precís
• Analític: Es descomponen els elements a estudiar en variables que en
trenquen la unitat per analitzar-lo.
CIÈNCIA: Conjunt de coneixements sistemàtics sobre una disciplina o matèria. Tipus:
• Formals: Estudi de les relacions, sense referir-les als fets. Són lògiques i
matemàtiques. (Ex: Filosofia i Matemàtiques)
• Empíriques o facturals: Estudi dels fets i relacions, sempre referides als
fets. Percebuts com a fenòmens per l’experiència. (Física, Biologia, economia, educació, política..)
ESTRUCTURA
Esdeveniments (fets en espai i temps) Realitat Fets Processos (seqüència temporalment Fenòmens Dades ordenada de fets) Sistemes concrets (sistema constituït per parts identificables i estructurades)
Fets: allò que se sap o se suposa amb fondament a la realitat Fenòmens: Fets observables Dades: informació fixada i codificada per l’investigador
TEORIA: Estructura o sistema que relaciona i configura els coneixements de la ciència. És:
• Sistema relacional de lleis que tendeixen a ser generals, necessàries i
constants i que estan orientades a descriure, explicar i preveure els fenòmens d’estudi.
• Deductibilitat: és possible deduir o derivar a prediccions o conseqüències la
teoria
• Contrastabilitat: les conseqüències derivades de la teoria poden comparar-se
am la realitat per veure si contradiuen els fets observats.
• Consistència: No hi poden haver contradiccions
INVESTIGACIÓ EDUCATIVA
1. Els fenòmens educatius són complexos: Són de caràcter qualitatiu i presenten
problemes difícils de resoldre. A més a més, es fan des de plantejaments humanístic-interpretatius i es corre el risc de subjectivitat i imprecisió de resultats.
2. Els fenòmens educatius plantegen una dificultat epistemològica: no es poden
definir amb exactitud perquè hi actuen infinitud de variables i es difícil el seu control.
3. Té caràcter pluriparadigmàtic: Té moltes perspectives i mètodes difícils de
conciliar.
4. Té caràcter plurimetodológic: Són molts els mètodes que s’utilitzen per estudiar
5. Té caràcter multidisciplinar: Es poden analitzar des de diferents disciplines
(psicològics, sociològics i pedagògics).
6. S’estableix una relació peculiar entre l’investigador i l’investigat.
7. Es difícil establir els objectius de la ciència educativa.
8. Delimitació poc clara i definida: no té un marc concret on desenvolupar-se.
PARADIGMES (conjunt de creences i actituds, com una visió del món compartida per un grup de científics que implica, específicament, una metodologia determinada):
• Postivista (empiric-analític, racionalista o quantitatiu)
És una escola filosòfica del segle XIX que té la concepció del món i manera de conèixer-lo:
• El món natural té existència pròpia, independentment de qui l’estudia
• Està governat per lleis que permeten explicar, preveure i controlar els
fenòmens del món natural i poden ser descobertes i descrites objectivament.
• El coneixement que s’obté és objectiu, es basa en l’experiència i és
vàlid per tots els temps i llocs.
• Utilitza la iva hipotètic-deductiva en totes les ciències
• Defensa l’existència de cert grau d’uniformitat i ordre de naturalesa.
En l’àmbit educatiu busca definir les lleis que regeixen els fenòmens educatius i elaborar teories científiques que guiïn l’acció educativa.
• Interpretatiu (qualitatiu, naturalista, humanista o etnogràfic)
Corrents humanístico-interpretatius que centren el seu interès en l’estudi dels significats i les accions humanes i de la vida social.
• Vol substituir les nocions científiques d’explicació, predicció i control del
paradigma positivista per les de comprensió, significat i acció.
• Busca l’objectivitat en els significats utilitzant com a criteri l’acord
intersubjectiu en el context educatiu
• Es qüestiona que el comportament dels subjectes estigui governat per
lleis generals i caracteritzat per regularitats
• Els investigadors centren la seva descripció i comprensió en allò que és
únic i particular del subjecte, més que en allò generalitzable.
• Accepten que la realitat és dinàmica i múltiple
• Es qüestionen l’existència d’una realitat externa i vàlida per ser
analitzada.
1. bàsica (pura): Activitat orientada a la recerca de nous coneixements i nous
camps d’investigació sense una finalitat pràctica específica i immediata, sinó per crear un coneixement teòric sobre fenòmens educatius.
2. Aplicada: Té la finalitat de resoldre de manera immediata els problemes
pràctics per tal de transformar les condicions educatives i millorar-ne la qualitat. Segons la durada temporal:
1. Transversal: Estudien un aspecte dels subjectes en un moment donat i
comparen els diferents grups d’edat en un sol moment.
2. Longitudinal: estudien aspectes del desenvolupament dels subjectes en
diferents moments o nivells d’edat.
Segons l’objectiu:
1. Exploratòria: primer coneixement de la situació on es pensa realitzar un estudi
posterior.
2. Descriptiva: primer nivell de coneixement científic. Descriu fenòmens.
3. Explicativa: Explicació de fenòmens i estudi de les seves relacions per conèixer
l’estructura i aspectes que intervenen en la dinàmica.
4. Experimental: Estudia les relacions de causalitat utilitzant la metodologia
experimental per controlar els fenòmens.
Segons el caràcter:
1. Quantitativa: Es basa en els aspectes observables i susceptibles de
quantificació dels fenòmens educatius. Utilitza la metodologia empirico-analítica i fa proves estadístiques per l’anàlisi de dades.
2. Qualitatives: Estudi del significat de les accions humanes i de la vida social.
Utilitza la metodologia interpretativa i el seu interès es centra en el descobriment del coneixement amb dades qualitatives.
PROCÉS GENERAL D’INVESTIGACIÓ
Plantejament del problema: Ubicació de l’àrea problemàtica en un context pràctic i teòric.
Revisió de la bibliografia: consultar i revisar les fonts, recopila i organitza la informació sobre el tema.
Hipòtesis i variables: Precisar i concretar el problema en una resposta i exigeix les condicions de fonamentació i possibilitat de contrastació. La hipòtesi relaciona dues o més variables que s’expressen en llenguatge clar i precís.
Metodologia: Pla o esquema de treball de l’investigador que recull els procediments que se seguiran per contrastar la hipòtesis. Tècniques de recollida de dades: instruments que s’utilitzaran per a l’obtenció de les dades (entrevistes, enquestes...) Tècniques de l’anàlisi de dades: Organitzar i tractar la informació perquè es pugui descriure, analitzar i interpretar. Conclusions: Acceptació o refús de la hipòtesi, generalització de les dades, metodologia utilitzada, etc.
PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA
Pregunta o dificultat al que volem donar resposta perquè ho considerem una problemàtica.
1. Identificació: Aquesta es produeix quan extraiem el problema de la realitat
complexa a la qual es troben immersos i aconseguim aïllar-los per descriure’ls i conèixer les seves característiques, antecedents, context, etc que ens l’expliquen.
2. Valoració: Consisteix en determinar si compleix un seguit de condicions:
• Real
• Factible
• Rellevant
• Resoluble
• Generador de coneixement
• Generador de nous problemes
3. Formulació del problema: consisteix en especificar allò que ha de determinar-se
o resoldre i restringir el camp d’estudi en un interrogant concret. FORMULACIÓ I CONTRASTACIÓ DE LA HIPÒTESI
3. Segons criteri metodològic:
• Independent: Característiques que l’investigador estudia per conèixer la
seva relació de causa-efecte amb la V.dependent
• Dependent: Característica que depèn de la V.independent
• Intermitent: Característiques externes a l’experiment que tenen una
influència en els resultats.
TÈCNIQUES DE LA MOSTRA
Univers: Designa tots els possibles objectes o mesures. Població: Conjunt d’individus o objectes a que es farà l’estudi. Mostra: Conjunt de casos extrets d’una població, seleccionats per mostreig (gran quan n = 30 o +). Individu: Elements que composen la mostra i se n’obté la informació Tipus de mostreig:
- Probabilístic: tots els individus tenen les mateixes possibilitats de ser elegits.
• Aleatori simple: Elecció entre els diferents elements de la població pel
sistema de loteria, extracció a l’atzar, etc (Rigor científic)
• Sistemàtic: I = N / n + elecció de número 1 < a < I + (a, a+I, a+2I, a+3I...)
• Estratificat: Aplicació dels sistema aleatori o sistemàtic a una població dividida
en estrats. Aplicant-ho a cada estrat.
• Per conglomerats o grups: Quan els individus de la població constitueixen
grups, la mostra és el grup.
• Polietòpic: Segueix una seqüència en les etapes de selecció de la unitats de
mostra ( de major a menor).
3. No probabilístic: es busca una mostra el màxim de representativa sense ser
d’elecció aleatòria.
• Accidental o causal: Mostra dependent de l’accessibilitat als individus o obj.
• Intencional: Elecció d’aquells individus o obj considerats representatius per la
població
• Per quotes: Consisteix en fixar quotes. Cada quota està formada per un grup
d’individus que compleix unes determinades condicions.
(mirar fórmules de la dimensió de la mostra i d’error mostral)
METODOLOGIA
Com a lògica de la investigació: manera d’enfocar els problemes i buscar les respostes. Estudi sistemàtic i lògic dels principis que regeixen la investigació. Metodologia: Com a lògica de mètodes: Estudi, explicació i justificació dels mètodes. Senyalar els límits del mètode i clarificar i valorar els seus procediments, principis i estratègies respecte la investigació.
Com a procés d’investigació: Considerada com a conjunt d’operacions sistemàtiques que es duen a terme en un temps concret i que el seu rol consisteix en aconseguir els objectius fixats.
Mètode: Estableix el procediment a seguir en tota investigació per tal d’aconseguir un fi. És a dir, és una activitat sistemàtica que té una finalitat i procedeix racionalment.
Tècnica: Procediments d’actuació concrets i particulars, associats a les diverses fases del mètode científic. Aquestes esdevenen procediments que fan efectius els mètodes.
Perspectives metodològiques
• Empíric- analítica/ quantitativa (correspon al paradigma positivista)
Perspectiva predominant en les ciències socials, ja que manté una visió objectiva i positivista de la realitat. Predomina dels procés hipotètic-deductiu i busca la generalització dels resultats a partir de mostres de població representatives. Es caracteritza per ser objectiu i per:
• La naturalesa de la realitat considera la realitat com alguna cosa
externa a l’investigador que pot fragmentar-se en variables
• Finalitat de la investigació: té com a objectiu conèixer i explicar la
realitat per poder predir-la i controlar-la. Pretén arribar a generalitzacions independentment del context i el temps.
• Naturalesa de la relació investigador- objecte investigat: es concep a
l’investigador com a un subjecte que es troba allunyat de l’objecte.
• Problemes que investiga: Problemes que sorgeixen de les teories o
postulats i s’orienta a contrastar-los.
• Paper dels valors: la metodologia està lliure de valors.
• Teoria i pràctica: separa la teoria de la pràctica. La teoria té un caràcter
de normativa per a la pràctica.
• Criteris de qualitat: estableix com a sinònims de qualitat la validesa,
fiabilitat i objectivitat.
• Instruments: es basa en aquells instruments quantitatius
• Anàlisi de dades: és de caràcter deductiu i estadístic. Aporta anàlisis
quantitatius.
• Perspectiva constructivista/ qualitativa
Percepció de la realitat molt més flexible i personal, creada pels propis subjectes. Es caracteritza:
• La naturalesa de la realitat: Realitat múltiple i intangible.
• Finalitat de la investigació: Comprendre i interpretar els significats dels
fenòmens i accions socials
• Naturalesa de la relació investigador-objecte investigat: Existeix una
interrelació clara entre aquests
• Problemes que investiga: problemes relacionats amb les necessitats
dels grups socials.
• Paper dels valors: Admet la influència dels valors en la investigació.
