¡Descarga Importancia de la Experiencia Humana en la Interpretación Cultural: Románticos, Freud y Ga y más Resúmenes en PDF de Historia del Pensamiento Político solo en Docsity!
http://proa.blanquerna.edu/ca/historia-del-pensament-contemporani/bbhpc
https://actualidadevangelica.es/index.php?option=com_content&view=article&i d=6147%3Aibuena-suerte-imala-suerte&catid=52%3Aopinion-portada&Itemid= 187
http://migueltapia84.blogspot.com.es/2012/03/la-historia-de-la-vaca.html
SCHLEIERMACHER
QUAN ARRIBEM A COMPRENDRE A UNA PERSONA?
- AUTOR ROMÀNTIC. DONA IMPORTÀNCIA A LO NO RACIONAL.
- EL MÉS IMPORTANT EN LA NOSTRA EXISTÈNCIA COINCIDEIX AMB ALLÒ NO RACIONAL.
- ALLÒ QUE ÉS RACIONAL NO EXISTEIX.
- SI VOLEM ENTENDRE LA VIDA HUMANA NO PODEM TRADUIRLA AL LLENGUATGE RACIONAL.
- QUE UN TEXT SIGUI DEL TOT RACIONAL O NO NO SIGNIFICA QUE EL PUGUEM ENTENDRE
- RAÓ NO ES = LA INTEL·LIGÈNCIA.
- ENTENEM UN COP JA HEM PASSAT PER LA EXPERIÈNCIA HUMANA.
- RAÓ = EXPERIÈNCIA.
- REPETIR/VEURE/REPRESENTAR ALGUNA COSA NO ÉS COMPRENDRE.
TEXT MONTAIGNE, ESSAIS CAPITULO II
- Parlava del cercle hermenèutic, no podem entendre el primer paràgraf perquè no hem contextualizat tot el text. Del paràgraf comprenem una mica la història, però no podem comprendre el que sentia el rei. I no comprenem perquè el rei no plora, i en canvi els amics si que ho passen malament.
- Schleiermacher diu que si no està a la nostra consciència no ho podem comprendre. Tot és un sentit especulatiu. No em puc identificar, no ho comprenc. La majoria de coses no les entenem ni comprenem perquè no ho hem viscut.
MARTIN HEIDEGGER
Al 1927 va publicar “Ésser i temps”, que només es pot comparar amb “El discurs del mètode”, de Descartes. Al 1933 va ser l’any més important a Alemanya, ja que Hitler es declara cap de govern. Sis anys més tard de publicar el seu llibre, Heidegger s’apunta al partit nazi i és premiat.
- Problema de la interpretació és una activitat existencial
- Interpretar no és una forma de pensar, sinó una forma d’existir
- “L’ésser ha caigut en l’oblit”, i pot oblidar de dues maneres: ➢ Oblit psicològic: podem combinar l’oblit amb la consciència d’estar oblidant. Som conscients i seguim oblidant allò que ens proposem recordar ➢ Oblit que s’oblida d’ell mateix : no es pot combinar amb la consciència, perquè si oblides les claus al sortir de casa, no podia haver entrat. No som conscients perquè no pensem
- La ciència i la tècnica són aquelles forces que tenen el rigor necessari per saber que és veritat i que és mentida. 1. La ciència és objectiva: allò que tenim al davant. L’objecte és allò que no som, si em pugés identificar amb l’objecte, deixaria de ser-ho. És inversament proporcional el coneixement científic amb el nostre ( com més sabem del món, més ens desconeixem). 2. El coneixement científic és neutre: és universal i necessari. La ciència elabora un llenguatge de manera que nosaltres podem comprendre però som incapaços de poder posar-lo en pràctica. Nosaltres veiem colors, llums, classes… no veiem metres quadrats, que ho entenem, però no ho posem en pràctica. 3. Haver donat tanta autoritat a la ciència és la principal raó de la nostra alienació: la veritat és una correspondència entre el que diem i el que passa. La veritat és una revelació.
- Diu que només podem comprendre el que som capaços de vincular a la nostra experiència
- Haidegger diu que hem d’anar a la ciència per saber la veritat
GADAMER
DISTINGEIX ENTRE DUES CIÈNCIES:
A. CIÈNCIES DE LA NATURALESA.
B. CIÈNCIES SOCIALS.
IL·LUSTRACIÓ:
- ENCONTRA DEL MOVIMENT PER EL FANATISME CAP A LA RAÓ
- VEU AQUEST PENSAMENT INGENU.
- TOT CONEIXEMENT TE UN PREJUDICI.
ROMANTICISME
- DURANT EL ROMANTICISME HI HA UN PENSAMENT TOTALMENT
CONTRARI AL DE LA IL·LUSTRACIÓ.
- GADAMER SOSTÉ QUE NO HI HA UNA POSICIÓ MÉS CERTA QUE UN
ALTRA. CADA ÈPOCA COMPTA AMB UNA PERSPECTIVA NOVA.
- UNA DISCUSSIÓ ENTRE ROMÀNTIC I IL·LUSTRATS ES POC SUBSTANTIVA.
FREUD
Al 1897 proposa la teoria del complex d’Edip. Sosté que les cultures prohibeixen
allò que és desitjat. Precisament, per ser una prohibició, és un desig universal. En
un moment de la vida de l’infant, s’enamora de la seva mare i veu en el seu pare
un obstacle, algú que cal liquidar. Aquest desig és inconscient. Freud arriba a la
conclusió que la vida humana és molt obscura, que és molt difícil arribar-nos a
comprendre perquè comprendríem l’existència de desitjos horribles. La nostra
vida és tràgica, i com no sabem qui som nosaltres, ens costa ser feliços.
Al 1899 fa la interpretació dels somnis, on trenca amb la cultura moderna i el
pensament de que tot té una lògica racional. El somni és una revelació, no una
fantasia.
Fins al 1914, Espanya estava tranquil·la, ja que els europeus portaven 100 anys
de pau i no hi havia guerra amb violència. Europa progressa massa bé i creuen
que una guerra és impensable. Al 1914 hi ha la Primera Guerra Mundial, i tothom
es sorprèn excepte Freud. Ell comprèn que la temptació a fer ús de la violència és
quelcom que està en la ment humana, que no es pot pensar una altra cosa.
- Temptació per la vida salvatge, per al perill de mort
- L’interessa explicar i argumentar la importància dels pintors, músics...
- El pensament no és la intel·ligència à Romàntics i Freud
- L’essencial és comprendre els símbols
- Posarà en dubte les cultures racionals 1. Quin pot ser l’origen, i per tant, el sentit de la cultura i de la civilització?
Es fa la pregunta de com puc arribar a conèixer i comprendre una persona? Diu
que quan simplifiquem la història d’una persona, s’imposen dues conclusions:
- Per conèixer algú necessitem molt de temps
- Hem de combatre la tendència a fer imatges de les persones
Com no ens entenem, és impossible comprendre els altres.
Cal una anàlisi de l’home perquè:
- L’experiència humana és complexa
- L’experiència humana és dolorosa: l’home té la necessitat de modificar, per
això no es pot identificar completament amb la naturalesa i li impedeix viure com la resta d’espècies animals.
L’home té una base instintiva, on busquen la recerca del plaer i la tendència a la
agressivitat. Diu que les persones que es comporten en contra dels principis
morals de la societat estan dominades per la por. Tenen por a la decadència del
cos, a ésser abandonats pels altres i al poder incontrolable de la naturalesa.
Conseqüències :
- L’equilibri humà és molt fràgil: ningú està ben protegit
- La cultura exigeix pagar un peatge: la cultura només és possible quan som
capaços de saber el que diem
- La cultura és reversible: hi ha una fractura entre el nostre exterior i el nostre
interior
Freud dubta de la cultura.
No creu ni que l’home hagi passat per l’actitud més rigorosa. Ni que s’hagi
deslliurat dels instints primitius.
Ningú es pot alliberar dels principis.
Som capaços de oblidar allò que és millor, però no del pitjor. Allò que no hem fet
bé ens acompanyarà sempre.
La cultura no és un lloc de repòs d’allò brutal sinó que te una aparença i una
realitat. Som aparentment feliços.
Dins de la cultura hi ha repressió i un sentiment de culpa.
REPRESSIÓ:
Hi ha unes jerarques, un ordre. Creiem que es basa en el dret, no en la violència.
No suportem tot allò que tingui a veure amb el món salvatge.
No som prou valents com per prescindir de la cultura. Per tant l’acabem
assimilant. Els principis de la cultura són els que posen en dubte la possibilitat de
ser feliços.
- La Sexualitat: No hi ha cultura que no la reprimeixi. La sexualitat no te control, obeeix al plaer - egoisme - i l la raó és l’ordre social. Per a que hi hagi societat s’ha de mutilar l’egoisme.
- Agressivitat: Es impossible d’eliminar-la. La controlem a través de rituals. Per exemple: Partits de Futbol. Es tracta de lluitat sense destruir la societat.
La moral: es la prohibició d’aquelles coses que realment desitjem. L’odi neix amb nosaltres. La societat és la encarregada de controlar-lo.
Com a homes necessitem ser vigilats i controlats. Aquest caràcter instintiu de l’home no és reversible.
WITTGENSTEIN
CONTEXT:
D’origen jueu, neix a Viena el 1889, el mateix any que Heidegger i Hitler..Wittgeinsteix s’expressa en alemany. Prové d’una família molt culte. Va ser educat a casa. El 1908, amb 18 anys, fa la seva primera estada a Inglaterra (acabà essent ciutadà britànic). Havia començat a estudiar ingenieria a Manchester. Aviat s’interessarà per les matemàtiques o, més aviat, el seu significat, el fonament filosòfic de la mateixa (per exemple: inventem o descobrim els teoremes matemàtics?). El 1911 torna a Alemany i treballam amb Frege, aquest el descobreix i li demana que se’n vagi al lloc on el poden rebre i donar satisfacció als seus interessos intel·lectuals. Frege coneix un professor de Cambridge, Bertrand Russell. Wittgeinstein és acceptat a l’universitat i s’hi està cinc semestres. Moore i Keynes l’influenciaren en gran mesura .Després, decidí estar-se un temps a Noruega. Allí, passa deu mesos en una completa solitud, en una cabanya a Skjolden. Volia entendre la següent frase de Plató: “La filosofia és
el diàleg solitari de l’ànima”. Després d’un temps d’aprenantatge es requereix un temps de silenci, o solitud. En qüestió de setmanes, la vida de Wittgeinstein canvia i s’allista a les tropes austríaques. L’home és fet presoner cap a finals de la guerra, duia amb si el Tractatus, un llibre que fou capaç de salvar. Keynes és membre d’una delegació d’un govern que ha guanyat la guerra. Se n’assabenta de que Wittgeinstein és presoner, se’n va a Itàlia a buscar-lo, salva el tractatus i li promet fer el possible per salvar-lo. Segons Wittgeinstein, tot el que es podia dir segons la filosofia està dit al Tractatus. A Wittgeinstein se li ofereix de fer de mestre en el Trinity College. Denega l’oferta i se’n va a fer de mestre de primària a nens de 4,5,6 anys a un poble remot d’Àustria. En aquesta decisió, es sentí profundament infeliç. Wittgeinstein no proposa tractats filosòfics, sinó que viu d’una manera filosòfica. Durant un any, es dedicà a la jardineria. A partir del 1929, Wittgeinstein ha elaborat un nombrós seguit d’idees que es contraposen a les del seu propi llibre. Segons ell, la intel·ligència prové de la creació. Com a autor, coneix la seva obra millor que ningú. Els anys 30 i 40 són els més productius en la seva vida. Apreciem un gir de 180o. És capaç de deixar enrere les posicions que havia defensat quan era jove i en fa crítiques fulgurants. Sovinteja dos àmbits: l’acadèmic, i un més marcat per la necessitat de solitud, Noruega i Irlanda. Un cop Àustria cau a en mans del Reich, se li concedeix la nacionalitat britànica. Descriu la vida del professor de filosofia a la universitat de Cambridge com una mort en vida. Mort el 1951 i l’última frase que digué fou: “Diguel’s-hi als altres que he tingut un vida meravellosa.”
TRACTATUS:
El Tractatus de Wittgenstein
● Establir els límits del llenguatge : l’autor considera que un dels grans errors comesos pels filósofs es no haver reflexionat sobre els límits del llenguatge. Això significa que l’autor descobreix què en el món de la nostra experiència hi ha continguts que es poden expressar a través del llenguatge i desprès hi ha continguts que són inexpressables. Hi ha elements que es vol eludir i d’altres que no es poden nomenar. Un dels problemes de la filosofia es parlar d’allò del que no es pot parlar. Reflexiona sobre allò que podem o no parlar.
● Establir els límits del coneixement: hi ha una connexió profunda entre allò del que podem parlar i allò del que podem conèixer. Els límits del llenguatge es corresponen amb els límits del meu pensament. Establir els límits del
Tenim la sensació que fins i tot quan totes les possibles preguntes científiques han estat contestades, encara no s’han tocat gens els nostres problemes vitals. Ben cert, llavors ja no queda, justament, cap més pregunta: i precisament això és la resposta. Allò que podem descriure lingüísticament és el menys important.
▪ Les frases o proposicions sense sentit
Són les proposicions formals, de la lògica, de la matemàtiques. No són ni verdaderes ni falses. Són aquelles que analitzen idees. Els conceptes matemàtics no tenen referència en el món dels objectes. En el món dels fets no tenim allò que podem descriure com a idees.
Aquestes són tautologies ; la matemàtica descriu allò que és correcte i la tautologia és allò que es correcte de forma necessària (un triangle té tres angles). La proposició mostra allò que diu: la tautologia i la contradicció mostren que no diuen res. La tautologia no té cap condició de veritat, car és vertadera sense condicions, i la contradicció no és vertadera sota cap condició. La tautologia i la contradicció són buides de sentit.
▪ Les proposicions absurdes
Són aquelles que es despreocupen de preguntar-se els límits del llenguatge i es llencen a especular sense saber. Aquestes disfressen el pensament. Porten l’aparença del pensament però en realitat no expressen cap pensament. Les proposicions absurdes, segons Wittgenstein, són de dos tipus:
o Proposicions absurdes en el llenguatge quotidià: aquelles que fem servir en el llenguatge quotidià, llenguatge poc atent, llenguatge que fa ús de metàfores que ens han reflexionar sobre el que diem. Aquestes frases no descriuen fets i en realitat no saben ni que descriuen. La metafísica, la filosofia són exemples de proposicions absurdes. Només pensa aquell qui respecta les normes del llenguatge. Wittgenstein s’adona que podem parlar de forma absurda com si estiguéssim dient coses perfectament sensates, per això ens fa falta el criteri. El llenguatge disfressa el pensament. No hi ha una referència en el món dels fets. Aquestes proposicions no diuen res, solament estan disfresses i fan veure que són pensament. Wittgenstein era ateu. Estar en silenci és la forma per no entrar en un llenguatge que no és comprèn ell mateix (en les proposicions absurdes).
o Proposicions metafísiques : proposicions referides a valors ètics, religiosos- a quelcom que no es pot verificar. Ex: Déu ha creat el món.
Wittgenstein compren que el Tractatus contenia contradiccions:
S’adona que una de les qüestions més problemàtiques que havia plantejat en el Tractatus era la idea que hi havia una jerarquia de llenguatges. Per a l’autor hi havia un llenguatge correcte, racional, lògic, del qual es podia dir si era veritat o fals. La ciència era la forma superior d’aquest llenguatge, per sota d’aquest hi havia el llenguatge quotidià, el de la metafísica, ètica, estètica, etc.
L’autor s’adona que aquesta forma d’entendre els llenguatges tenia una conseqüència que la majoria d’actes significatius es convertien en absurds. El grup més important d’actes comunicatius eren actes absurds. El llenguatge abandona el món de la vida, dels contextos de l’existència humana. Per tant, revisa les idees del seu Tractatus:
- Lògica del llenguatge: respecta el principi de la no-contradicció. Ha de comprendre la lògica del llenguatge. El llenguatge té una lògica que no es pot formalitzar. el llenguatge i la seva lògica escapen a una concepció matemàtica del llenguatge. **Comprenem molt més d’allò que podem racionalitzar.
- El sentit de les paraules: no hi ha significat sense interpretació.** El sentit de les paraules dependrà de la manera de com les fem servir, depèn del context vital. Depèn de les maneres de com les emprem tindran un significat o altra. El llenguatge no és una pintura de la realitat, juguem amb el llenguatge. En funció del context les paraules tenen un sentit o un altre.
DRET NATURAL - WITTGENSTEIN
- Hi ha una essència, o naturalesa, en l’home.
- Aquesta essència es pot coneixer.
- Aquesta essència és bona.
- Va per sobre de les lleis jurídiques. ADORNO I HORKHEIMER
- La violència ve d’Europa.
- La il·lustració i el feixisme no són contraris. La il·lustració és el que porta al feixisme.
