Resum del capítol nº1
Introducció a la sociologia!
Aquest primer capítol"de "Invitació"a la sociologia" es podria dividir en dues parts. Dintre
de la primera, Peter L."Berger"exposa diferents perjudicis que la gent corrent té sobre els
sociòlegs i, seguidament, intenta desmentir-los. Pel que fa a la Segona part, l'autor acaba
el capítol enumerant una sèrie de característiques que, segons ell, formen la figura teòrica
del sociòleg de "tipus ideal".!
Berger"obra la primera part del capítol assenyalant la idea de sociòleg com una persona
que li agrada treballar amb la gent. L'autor afirma que és cert que hi ha molts estudiants
que s'embarquessin"aquesta carrera per ajudar a la gent, i que al final acaben treballant
dintre l'àmbit de relacions"públiques"o les comissions d'urbanisme amb aquest objectiu.
Tot i això,"Berger"defensa que els coneixements que produeixen els sociòlegs són
purament objectius, i al final tant es poden fer servir tant per fins malèvols com
filantròpics. Això ho demostra fent al·lusió a la criminologia, una branca de la sociologia
que ha ajudat tant als que lluiten contra la criminalitat, com aquells que intenten
fomentar-la.!
En segon lloc, l'autor exposa la idea del sociòleg com una mena de teòric del treball
social, la qual desmenteix defensant que el treball social està més influenciada en la
psicologia que en la sociologia. També assenyala que els coneixements sociològics
poden ser útils pels treballadors socials, però no més que per"moltes altres professions,
com la de venedors, missioners o polítics.!
Una tercera imatge a la qual"Berger"fa al·lusió és la del sociòleg com a reformador social.
Aquesta idea està fonamentada per la idea que defensava Comte de què "el sociòleg
juga el paper d'àrbitre de totes les branques del coneixement, per al benestar i la
prosperitat dels homes". Per desmentir aquesta imatge, l'autor exposa el mateix
argument que ha utilitzat en les idees anteriors: és cert que en algunes ocasions les
aportacions de la sociologia hi han contribuït a millorar el destí d'algun grup d'éssers
humans (com les pràctiques"penitenciàries"o l'ordenament territorial), però també s'han
