¡Descarga resumen capitulo 6 y más Resúmenes en PDF de Sociología solo en Docsity!
ANTROPOLOGIA
Text per llegir la setmana que bé...............................................................................
- Què és l’Antropologia?........................................................................................ 1 Característiques de l’Antropologia.......................................................................... Diferència entre Societat i Cultura......................................................................... 1 Els 3 nivells d’expressió radicals............................................................................ 1 Concepte de realitat............................................................................................... 2 Conceptes d’etnologia i etnografia.........................................................................
- Text per llegir la setmana que bé “Las 3 fuentes de la reflexión etnológica” Lévi-Strauss
1. Què és l’Antropologia?
- Definició d’Antropologia: Ciència que estudia l’ésser humà de forma integral.
- Utilitza eines i coneixements de ciències naturals i altres ciències socials.
- Estudia l’ésser humà i les arrels de les cultures.
- Intenta donar-nos coneixement de l’ésser humà, però sempre des de la perspectiva de que pertany a la societat.
- Principalment analitzarem l’antropologia a classe des de la vesant de la cultura i la societat.
Característiques de l’Antropologia
- Hi ha diverses branques de l’Antropologia, la que nosaltres estudiarem té relació amb l’antropologia social i cultural.
- Amb l’antropologia estudiem les diferències i similituds de les societats o cultures.
- Defensa la igualtat de l’ésser humà, però al mateix temps també la seva diversitat.
- L’antropologia té la capacitat de fer explícit l’obvi. És a dir, replantejar-nos allò que ens sembla elemental.
- L’antropologia és basa en l’esperit crític.
- L’antropologia és centra en l’individu.
- L’antropologia explica la societat des de l’individu.
Diferència entre Societat i Cultura
- Societat: Fa referència a la organització, el rumb, jerarquia...
- Cultura: Fa referència al que serien costums, llenguatges, tradicions, creences, religions...
- No és poden entendre la una sense l’altre.
Els 3 nivells d’expressió radicals
- Pensar: Món de les idees.
- Dir: Discursos, representacions.
- Fer: Actuar.
Els 3 no solen anar en consonància.
Concepte de realitat
- La realitat social és com un prisma, quan més cares coneixes més t’apropes a la realitat.
Conceptes d’etnologia i etnografia
- Etnologia: Mètode d’investigació que estudia sistemàticament per buscar i establir relacions comparatives entre les característiques dels diferents pobles humans des de diferents aspectes com poden ser la diversitat cultural, el parentescos, sistemes econòmics, religions, organitzacions familiars, sistemes socials...
- Etnografia: Mètode d’investigació que consisteix en observar les pràctiques culturals dels grups humans i participar en ells per fer una comparativa entre el que és “diu” i el que és “fa”, és una de les branques de l’antropologia social.
Mètodes per definir l’antropologia: Els 4 eixos fonamentals
Mètode Comparatiu Serveix per veure les similituds i diferències entre les diverses cultures i societats.
Mètode Relativista Per conèixer les altres cultures i societats hem d’analitzar-les des de els paràmetres de la cultura/societat en qüestió. Una cultura només pot ser entesa des de el punt de vista d’ella mateixa, hem d’integrar-nos en ella per poder entendre-la. Aquesta manera d’analitzar les societats/cultures s’anomena mètode humanístic científic.
Caràcter Qualitatiu El seu objectiu és el posicionament de l’antropòleg, només és busca qualitat en les dades. Es centrarà en qüestions molt específiques. Per poder desenvolupar aquest eix s’aplica diferents tècniques de caràcter qualitatiu.
Treball de Camp És l’eix més important i el més distintiu de l’antropologia. Té un pes tan gran que és presenta com sinònim de la mateixa antropologia. El treball de camp implica.
- Laboratori
- Convivència amb especialistes d’altres ciències
Diàleg Inter etnogràfic El cos humà és l’eina del antropòleg per recollir les dades (parlar, gestos, to de veus, senyals...), l’antropòleg construeix relacions socials per desenvolupar la seva feina. Amb el diàleg Inter etnogràfic aconseguim aquesta relació entre altres cultures i societats i podem recollir les dades que tan desitgem durant el treball de camp.
Llibre per llegir més endavant...
Abans del segle XIX no hi existia una visió científica per conèixer “l’altre”, només una actitud crítica per ratificar la cultura pròpia. També hi faltava un mètode redefinit per recollir la informació. No obstant, el descobriment d’Amèrica simbolitza un canvi radical degut a la diferència existent entre occident i els indígenes natius americans. Sorgeix una paradoxa contradictòria entre la divinitat i el paradís i la barbàrie, el dilema per catalogar-los d’éssers humans, el procés d’evangelització o esclavitzar- los... en definitiva, definir la seva condició. Això implica conèixer-los millor i s’arriba a la conclusió de que necessiten educació i tutela. Surt el concepte de els hem de mirar i observar perquè és converteixin en allò que desitgem, la diferència entre el món primitiu i l’avançat. Tota questa fase perdurarà fins avançat el colonialisme.
Revolució Francesa/ Modernització Ubicada entre els S. XVII i XVIII, Occident és reconstrueix a si mateix, comença el període d’Il·lustració, punt d’inflexió radical, Occident canvia l’epicentre explicatiu del món, ens “redefinim”, decidim que el “grup” no ordena el món sinó “l’individu”. Tot gira al voltant de l’individu, tot aquest concepte és passa a l’àmbit polític, això provoca l’aparició de la figura del “ciutadà”.
Evolucionisme Sorgeix durant el S. XIX, és el filtre on s’explica tots els processos fins a l’actualitat. Basada en la Grècia Clàssica, aquesta amb 2 principis fonamentals:
- Principi de Plenitud: L’univers està complert, tot està fet, no obstant, sempre és pot perfeccionar i millorar.
- Principi de Continuïtat: Tot és continu, avança, no para...
Aquests dos conceptes junts deriven en la “Cadena del Ser”
Nous conceptes en l’Evolucionisme: La Temporalització Aquest concepte perfecciona la cadena del ser, és basa que és pot posar un ordre cronològic amb jerarquies durant el procés evolutiu. Alguns autors ho apliquen a l’ésser humà, sèrie per exemple la explicació sobre la evolució de l’ésser humà des de l’australopitec fins a l’homo sapiens actual. Desprès arribaria el Transformisme: Funciona d’organismes simples a organismes complexos.
Les 3 proposicions sobre la teoria de la Evolució (Darwin)
- 1- Totes les espècies i organismes provenen d’un procés llarg i de modificació dual d’un nombre reduït d’espècies d’un passat llunyà.
- (^) 2- La causa principal de la transmutació és la selecció natural.
- 3- La selecció natural explica les adaptacions, la millora o sinó la fa desaparèixer.
Data d’interès: Spencer és el primer en utilitzar el terme “Evolució”.
- Difusionisme: Concepte que afirma que els trets culturals tenen un únic origen i que aquests és dispersen geogràficament i són adaptats per altres societats.
Difusionisme Concepte que planteja que les cultures poden transformar-se amb el contacte amb altres cultures.
▲ Exemple 1: Per arribar al número 10, no fa falta passar pel 0,1,2,3,..., pots
arribar directament si el contacte amb una o altres cultures ajuden al desenvolupament.
▲ Exemple 2: La ràpida industrialització del Japó a partir del S. XIX, van passar
de ser feudals a industrials en pràcticament 20 anys.
Continuem amb l’Evolucionisme...
▲ Principi de Competència vs Ajuda Mútua: Un i l’altre són antagonistes
respectivament
- El principi de competència condiciona:
■ El medi (Entorn)
■ Les relacions amb els altres (Tant dins com fora del grup)
Concepte d’Evolució Apareix per primera vegada el concepte “d’evolució” amb Spencer al 1857.
▲ Herbert Spencer: naturalista, filòsof, psicòleg, antropòleg entre altres
professions. Estava molt a favor de la teoria de Darwin, de tall molt positivista.
▲ Definició d’Evolució segons Spencer : “ La evolució és un canvi des de
una homogeneïtat indefinida i incoherent a una heterogeneïtat definida i coherent”.
- És a dir, presenta la evolució com un creixement diferenciat.
▲ Segons Spencer, la evolució humana és la continuació inevitable de la
evolució orgànica.
- Els nostres canvis són conseqüència del nostre origen.
- Evolució Supraorgànica: És fa analogia entre societat-organisme biològic
▲ La societat, amb diferents branques, sectors... amb l’analogia passen a ser
institucions (família, religió, política, ets)
- Aquestes institucions són funcionals i interdependents, i compleixen una funció vital.
▲ Estructura (Sistema)= Societat-Organisme
- Quan existeix una interdependència, si sorgeix una modificació repercutirà en el sistema, llavors poden passar 2 coses:
■ 1: Adaptació
■ 2: els sistema entra en fallida
Definició Funcionalisme Estructural Sistema teòric d’anàlisi utilitzat en l’antropologia i sociologia orientat a l’estudi de les relacions entre l’activitat social i el sistema social.
L’aportació més important de Morgan (El parentiu)
Llibre recomanat “Sistema de consanguinitat i afinitat en la vida humana” Morgan. Morgan afirma que totes les famílies del món és poden explicar de dues formes:
- (^) Terminologia Descriptiva: Distingeix els parells colaterals i lineals.
- Terminologia Classificatòria: No distingeix els colaterals.
- Parells Lineals: Només els que coneixem con família propera (pares, germans, avis...)
- Parells Colaterals: Serien els relacionats amb els oncles, cosins...
Llibre recomanat “la societat Antiga” Morgan, Posteriorment, Marx i Engels estarien influenciats per aquesta obra.
Segons Morgan...
- La “propietat privada” no habita en l’ésser humà de manera natural, contraposant-se a les teories d’Adam Smith, entre altres...
- Altres formes de propietats com la “comunal” o les relacionades amb “l’absència de privatització” són més antigues que la “propietat privada”.
Tylor (1838-1917) Edward Burnett Tylor , antropòleg, nascut a Camberwell, Londres, provenia de la comunitat religiosa dels quàquers. El context històric on és trobava Tylor durant la seva vida, és basava en una Gran Bretanya en plena expansió colonial, submergida en l’època victoriana i Capitalista, la societat tenia un ego molt inflat. En aquella època Anglaterra predominava la corrent monogenista, és a dir, el plantejament d’un origen únic en l’espècie humana. Llavors, va sorgir la pregunta en arrel de l’abolició de l’esclavitud, Què és l’altre? (Com definir els esclaus que ja no ho són). En aquest moment, el govern britànic va idear noves formes i comportaments per les persones que deixaven de ser esclaus. Van aprofitar la situació per modificar i imposar un nou model de govern. Com a conseqüència, va sorgir un sistema de govern conegut com el “Indirect Rule” o “Govern Indirecte”. Consisteix en deixar càrrecs de governs i administracions a governants tradicionals d’aquelles regions, però no obstant, aquestes persones encarregades estaven dirigides des de l’Imperi Britànic. D’aquesta manera l’Imperi rep l’obediència desitjada sense que el “poble” és doni realment compte de qui mana de veritat. Un exemple seria posar un Xeic Àrab o un Ayatolá a Síria i dir-li aquest com ha de governar i les mesures que ha prendre durant el seu “regnat”.
Els 2 conceptes més importants de Tylor:
- Unitat psíquica de la espècie humana: Segons Tylor, tota la humanitat compartim una estructura psíquica i cognitiva similars, però si pensem de manera diferent és per causes particulars. Tots podem entendre “l’altre”, tenim la capacitat d’entendre la lògica del que ens semblaria estrany en la nostra cultura.
- Definició de Cultura: “ La cultura pressa en el seu sentit etnogràfic és aquell complex conjunt que inclouen el coneixement, les creences, arts, moral, lleis, costums i qualsevol altres aptituds i hàbits adquirits per l’home com a membre de la societat”.
- A partir d’aquesta definició realitzada per Tylor, l’eix de l’antropologia és la cultura. L’antropòleg passa a estudiar la cultura.
- Aquesta cobra un nou concepte, resulta que tot allò que adquirim desprès de néixer és cultura.
- L’antropologia segons Tylor no l’importa els aspectes que és veuen en la cultura, sinó el perquè s’ha originat d’a questa manera.
Paradoxa entre Tylor (UK) y Morgan (EEUU) Tylor, sent britànic, és considerat el pare de l’antropologia americana, degut a que aquesta és centra en la cultura, tema principal de Tylor, mentre que Morgan, sent americà, és considerat el pare de l’antropologia britànica, degut a que aquesta és centra en les institucions socials, especialitat de Morgan.
Ruptura epistemològica del S. XX A partir del S. XX és produeix una ruptura epistemològica en l’antropologia, les principals raons són:
- 1- l’Antievolucionisme
- 2- Raons metodològiques
- 3- Diferències de l’antropologia per àrees geogràfiques i escoles
Antievolucionisme L’antropologia social, cultural i l’etnologia francesa rebutgen l’evolucionisme degut a què:
- En Amèrica consideren que la cultura és producte del seu propi procés particular.
- En Anglaterra consideren que l’evolucionisme no està basat en moviments empírics, només són conjectures que no és poden demostrar.
Raons metodològiques (Treball de Camp) A partir del S. XX, la majoria d’antropòlegs són científics provinents de les ciències naturals. Això fa que importin el seu model de “laboratori”. Anar constantment “recollint” i “analitzant” proves. En comparació amb el S. XIX, on la majoria eren juristes.
Diferències de l’antropologia per àrees geogràfiques i escoles (Corrents de pensament) L’Antropologia Americana posa èmfasis en la cultura, en el món de les idees, entre els autors més destacats podem trobar:
- Franz Boas: Considerat un dels pares de l’Antropologia Americana del principi del S. XX, la seva principal aportació és “El particularisme cultural o històric” - Particularisme Cultural o Històric: Corrent de l’antropologia americana, aquesta afirma que les diferents societats poden arribar al mateix grau de desenvolupament per vies diverses. Assegura que hi ha 3 vessants que poden explicar aquest fenomen:
Totes dues van crear el concepte de la “Cultura i Personalitat”.
Cultura i Personalitat S’oposen a les teories psicologistes i universalistes de Freud.
Concepte de Patró Cultural Concepte ideat per Alfred Louis Kroeber , antropòleg cultural americà, deixeble de Boas, també va ser important en arqueologia.
- Patró Cultural: Conté totes aquelles disposicions o sistemes de relacions internes que donen a la cultura la seva coherència i impedeixen que sigui una pura acumulació d’elements aleatoris. És a dir, engloben totes aquelles “connexions” que donen sentit als elements de la cultura. - Exemple: El facebook, aquesta xarxa social és un element que no tindria sentit sense la nostra activitat.
- Cada cultura produeix una “Personalitat Comunal”, encara que existeixen teories que discrepen sobre aquesta afirmació (Anormalitats). - Aquesta dimensió general sobre el concepte de “Personalitat Comunal” és trasllada als individus.
■ Exemple: L’epilèpsia és considerada en occident com una
“anormalitat” degut a que afirmem que és una malaltia, mentre que en cultures xamàniques seria un apropament als “deus” i es veu com una divinitat.
Continuem amb Ruth Benedict...
Llibre a destacar “Patrons Culturals” R. Benedict.
Patró Cultural L’últim dia afirmaven que cada cultura té una personalitat més o menys compartida entre tots els membres de la societat en qüestió. Aquest patró cultural determina que és normal o anormal.
Normal Correcte, favorable per la cultura en qüestió.
Anormal Diferent, no comú, allò que no és habitual en la cultura o pot resultar negatiu.
Sistemes de Classificació o Diferenciació A partir del patró cultural, sorgeix un sistema per identificar i organitzar els diferents membres, buscar un ordre i establir una diferència. Tota cultura/societat disposa d’un sistema de classificació o diferenciació corresponent.
Anem ara amb Margaret Meat Aquesta antropòloga americana és coneguda per una sèrie de treballs relacionats amb la sexualitat i les etapes de la vida. Defensa que l’etapa de la vida anomenada “Adolescència” en moltes societats no existeix, és només de caràcter cultural, encara que biològicament és pugui demostrar. Per diferenciar el canvi entre infant i adult s’origina una sèrie de “rituals”, amb els drets i obligacions corresponents que comporta fer-se adult.
Julian Steward (1902-1972) Antropòleg americà i arqueòleg, conegut per la seva aportació creant el mètode “Ecologia Cultural”. Amb les seves teories, destaca sobretot la corrent de l’Evolucionisme, que s’havia devaluat anteriorment, és visualitza una fractura amb tota l’antropologia anterior als anys 40 degut a que s’aposta de nou per l’evolucionisme i el “món material”.
Ecologia Cultural Estudia les relacions entre la societat i el seu medi ambient, les formes de vida i els models d’ecosistema que donen suport aquestes.
Continuem amb Julian Steward Recordem els conceptes següents que va idear Steward:
- Ecologia Cultural: Concepte que estudia les relacions d’una societat amb el seu medi ambient.
- Evolucionisme Multilineal: Concepte que afirma que cada “cultura” no segueix el mateix “model evolutiu”, és a dir, que no segueix el model “evolutiu lineal clàssic”, sinó que hi ha diferents models evolutius per aplicar-los a les diferents cultures.
Evolucionisme Multilineal
Conclusions de l’Evolucionisme Multilineal
- No hi existeix un model evolutiu “bo”, únic
- Cada cultura té el seu propi procés d’evolució
- Eliminació de teories teleològiques, és a dir, totes aquestes relacionades amb el “destí” entre altres conceptes.
Característiques de l’Evolucionisme Multilineal L’Evolucionisme multilineal aposta per l’anàlisi dels moviments:
- Tecnològics
- Institucionals, polítics
- Econòmics
- (^) Subsistència
Més endavant, comencen aparèixer “esquemes” d’organització social com:
- 1- Banda
- 2- Tribu
- 3- Prefectura
- 4- Estat
Aquests conceptes estan ordenats per ordre, segons Steward són els tipus d’agrupacions socials que hi regeixen en el món.
Ecologia Cultural
Esquema Salt Generatiu Antropologia Americana
Antropologia Francesa (Etnologia)
Context històric França, principis del S.XX
- La etnologia és diferencia de l’antropologia cultural i social per la manera de realitzar “El pensament” o “reflexió” de les idees, tendeix a “filosofar”.
- Dona molta importància al “món de les idees”.
- La etnologia no desenvolupa el treball de camp. Tots els anàlisis realitzats és basen en informes d’altres.
Personatge Important Émile Durkheim (El coneixem de sobres, no fa falta que esmenti res sobre ell)
- Durkheim aposta pel funcionalisme, és a dir, la explicació de la societat.
- Aposta principalment per 2 conceptes:
- Solidaritat Mecànica: Relacionada amb el parentiu, religió...
- Solidaritat Orgànica: Relacionada amb individus, institucions...
Concepte d’Anomia És la falta de normes o incapacitat de la estructura social per donar als individus el necessari per poder aconseguir els objectius de la societat.
Consciència Col·lectiva Conjunt de creences i sentiments comuns dels membres corrents d’una societat específica i que formen un sistema determinant amb vida pròpia. L’acumulació de consciències individuals acaba creant una col·lectiva i aquesta desprès ens retorna com si fos “aliè” als nostres pensaments.
Efervescència Col·lectiva És quan l’individu s’uneix i és deixa portar per un fenomen col·lectiu. Normalment aquests fenòmens és solen descontrolar.
Recordar... El dimecres 23/10/2013 no hi ha classe d’antropologia
Tornem a la Etnologia Francesa del S.XX... Deixem a Durkheim i ens centrem en 2 autors que cal tenir en compte:
Lèvy Bruhl Afirma que hi ha 2 tipus de mentalitat en la seva obra més coneguda, “La mentalitat primitiva”.
- Mentalitat Lògica: Relacionada amb el racionament.
- Pre-lògica: Relacionada amb la participació i excursió mística. Està associada al “món màgic” i místic i intenta donar respostes fora de la lògica.
Bruhl afirma que només una part del món disposa de la mentalitat “lògica”, la resta és queden amb la “pre-lògica”.
També afirma que ambdues son excloents, incompatibles entre elles. Afirma que amb la lògica comença el desencantament del món. Òbviament, comet un error amb l’última afirmació, això és degut a que hi sorgeixen noves formes d’irracionalitat per no desencantar-se del món.
Van Gennep Etnògraf i “folklorista” francès d’origen alemany. Van Gennep, al contrari que la majoria d’etnògrafs, si practicava el treball de camp, va quedar fora de l’acadèmia per culpa de Durkheim. Van Gennep va idear el concepte del “Ritus de Pas”.
Ritus de Pas És una construcció social que explica un procés de transició. Exemple: El pas de “nen” a “home”. Serveix perquè no hi hagi un desordre social entre les etapes de la vida. Està composat per 3 fases principals:
- Abandó: Consisteix en abandonar el rol anterior de la societat.
- Liminal : Fase d’absència de rol en la societat, l’individu no té càrregues socials ni drets ni obligacions.
- Incorporació: L’individu acaba assolint el nou rol en la societat, amb els seus drets i deures corresponents.
Max Gluckman Va idea el concepte de “Ritus de Rebel·lió”, centrat en el conflicte social. També estava composat per 3 fases principals:
- Crisis: Sorgeix el conflicte social.
- Rebel·lió: Quan s’intenta posar una solució.
- Retorn del Sistema: Quan s’acaba la rebel·lió i és torna a la normalitat.
Marcel Mauss Etnògraf, considerat un dels pares de la etnologia francesa. Va idear conceptes molt importants, convé destacar:
- Assaig del Do: Llibre escrit al 1925, tracta sobre els mètodes d’intercanvi en les societats “arcaiques”.
- Temps Social: Forma d’interpretar el món mitjançant el temps, encara que és “vengui” com a natural és inventat per la humanitat.
Durkheim i Mauss defensaven que el primer ordre realitzat són els de les estructures lògiques. Afirmen que la societat crea el món “ideal” com a semblança del món “material”. És a dir, reconstrueix la part més mística i religiosa a través de la part social per reafirmar els costums i tradicions imposats.
Continuem amb Marcel Mauss Recordar que parlàvem de temps social, estructures lògiques i assaig del do
- Això és degut al sentit d’inferioritat que ens deixa, per això s’intenta buscar l’equilibri amb accions com la que està esmentada al exemple.
- Si una de les part no pot tornar “l’acció”, aquesta queda automàticament en deute.
- Mauss afirma que la Reciprocitat (En l’aspecte positiu) és el model ideal, obliga a “donar i a “rebre”.
- La reciprocitat (Do) no acaba mai, és una roda que no deixa de girar.
- El concepte de deute mai és perd, sempre existirà, és una constant “anada i tornada”.
- L’equilibri no és sempre igual, pot haver-hi relacions desiguals.
- Mauss parlava d’aquest concepte com Socialisme Corporatiu: Aposta per l’equilibri en la societat, no és dona valor a “l’objecte”, sinó al “fet”, la “intenció”.
Tornem amb Lèvy Strauss
Concepte d’Estructuralisme Consisteix en estudiar les estructures internes de la mentalitat humana. Anar més enllà de les representacions conscients de la cultura fins arribar a les propietats arrelades de l’esperit humà. Afirma que l’important no és el “què” sinó el “perquè”, no el “producte”, sinó el “perquè” és fa el “producte”. Strauss afirmava que hi ha 3 tipus d’intercanvis:
- Dones: És refereix a la vessant biològica, per exemple, quan és produeix un matrimoni, la dona “normalment” passa a la família de l’home, afirmant que sempre que és produeix una unió hi ha intercanvis d’individus a les
famílies... (Hem de pensar que Strauss va idear aquesta teoria als anys 40 més o menys).
- Béns: Ja siguin propietats, termes econòmics o altres béns materials o immaterials.
- Paraules: Parlar, relacionar-nos amb la llengua.
Segons Strauss, el parentiu serveix per organitzar la societat i afirma que és un concepte cultural ideat per a un concepte biològic.
És recomana començar amb les lectures del treball de camp
1. Malinowski-Introducció
2. “”-Diari
3. Geertz-Bajo la mosquitera
4. Malinowski-Jardins de Coral
5. Guber-Observació i...
És recomana llegir-los amb aquest ordre.
Antropologia Anglesa (Social) UK
- Durant el S.XX, destaquem l’expedició del estret de Torres, és van consolidar una sèrie de realitats.
- Haddon (biòleg) fa una expedició i s’adona que la flora i la fauna està molt estudiada, menys la interacció de l’ésser humà amb el medi. Afirma que això no té sentit i pensa en fer-ho.
- Desprès, Rivers afirma que no té sentit estudiar el medi sense l’esser humà, per primera vegada s’uneixen les lletres i les ciències per aplicar mètodes empírics.
- Posteriorment, això derivaria en les noves bases de l’antropologia en el treball de camp.
- Rivers diu que en el treball de camp ens hem de desplaçar-nos al terreny, aprendre a comunicar-nos i utilitzar un mètode definit per recollir les dades, i no quedar-nos únicament amb la observació.
- Desprès, arribaria R.Brown, divergeix una mica en el funcionalisme de Manilowski, ell parla de funció en 3 sentits: - Satisfer la negociació dels individus - Funció d’estructurar - Preservar
- També emfatitza que la segona funció és especialment important, és a dir, la de crear estructures.
- A partir dels anys 30, comença l’estructuralisme/funcionalisme, com a conseqüència de l’estructura en l’antropologia practicada per Brown.
Continuem amb Radcliffe-Brown
- Brown destacava la importància de la estructura social.
- (^) Segons Brown, l’estructura social perdura indefinidament, és independent, irreductible i autònoma.
- Brown ens dona una visió de que l’estructura social va més enllà dels canvis produïts. La part “important” de la estructura social no canvia.
- Com a conseqüència, nega el conflicte social com a motor principal.
Evans-Pritchard
- Amb aquest autor, la “funció” passa a un segon pla i l’eix principal és la estructura (Sistema).
- És a dir, ell li dona importància a les institucions.
Llinatge Segmentari
- És un conjunt de relacions que contribueixen per la construcció del tot.
- “Tots” venim del mateix origen i desprès ens anem separant mitjançant unes tipologies i adaptacions amb el medi.
- A mesura que anem “pujant” en el llinatge segmentari les nostres diferències és van reduint.
- El llinatge segmentari és basa en unes pautes de comportament que promou l’oposició contra l’altre. - Exemple: Dos germans que mantenen una rivalitat a casa, a fora, contra el seu oncle, s’uneixen, aquests, contra una altre família, s’uneixen, aquests, contra una altre comunitat de veïns, s’uneixen...
- En els llinatges segmentaris hi ha “feedbacks” positius i negatius.
Antropologia Social als Anys 50-60...
- A partir d’aquest moment ens donem compte que no totes les organitzacions “polítiques” han de tenir el mateix model.
- Hi pot haver diferents nivells de relacions organitzatives amb l’objectiu de mantenir la col·lectivitat.
- Des de la descolonització, les zones que havien quedat independents comencen a odiar a l’antropòleg.
- També comença l’aparició d’antropòlegs nadius de les zones que havien estat colonitzades.
- L’antropologia comença a especialitzar-se i a tenir subcategories.
- En general, en totes les ciències socials comença l’especialització, l’antropologia deixa de ser holística per començar-se a especialitzar-se en diferents camps.
Max Gluckman Antropòleg d’origen britànic, no obstant, és de Sudàfrica. Va idear el concepte de Procesualisme.
Procesualisme
- El procesualisme o filosofia del procés és una visió que afirma que la realitat bàsica està en canvi constant.
- Gluckman afirma que les cultures són dinàmiques i no estàtiques.
- Per tant, existeix la possibilitat d’analitzar com ha evolucionat el procés.
- Fins aquell moment, els treballs de camp que és plantejaven a l’Àfrica estaven basats sota el concepte de “primitius”. A partir d’aquest moment, comencen noves perspectives d’anàlisis.
Recordar...
- Els dies 18,19,20 de novembre es faran les sortides del treball de camp.
- Cadascú estarà en un grup i tindrà que venir el dia corresponent.
- És recomana llegir les lectures esmentades el dia anterior.
- És recomana planificar que volem estudiar.
- Els 3 espais públics seran un centre comercial, la plaça d’un parc i un carrer.
Treball de camp Quan parlem de treball de camp hem de tenir en compte els mètodes:
- Comparatiu
- Qualitatiu
- Relativisme Cultural: No com una escola del pensament, sinó com una postura, una forma de posicionament en si mateix.
En el treball de camp també hem de tenir en compte:
