¡Descarga resumen modulos 2 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
LA IDENTITAT
La identitat social i la identitat individual no són realitats separables sinó que es constitueixen mútuament i ho fan per mitjà d'allò social, cultural i ideològic que es inherent al llenguatge que fem servir. Ja que el llenguatge és un vehicle de transmissió de formes culturals i històriques. Cal dissoldre aquest concepte de que allò social i allò individual s'ha de separar i entendre que es relacionen ( psicosocial ). La identitat no és una cosa fixa i immutable, no es pot separar de la societat i de les circumstàncies on està definida, perquè aquestes són la condició que en fa possible la definició i l'ús social. L'homosexualitat sol es pot entendre en una societat amb una clara separació masculí / femení i on imperi el prototip de família nuclear. La forma com entenem la identitat depèn de la societat, la història i els grups que han participat en la seva interpretació i narració.
- DES DE LA PERSPECTIVA INDIVIDUAL Existeixen dos perspectives àmpliament conegudes que han participat en la separació d'allò individual i allò social i es van decantar cap a l'individual: - Perspectiva biologicista. Centrada en l'estudi de les bases biològiques. Pretén traslladar els principis de l'evolució a l'estudi de la identitat i estudiar l'herència genètica. - Perspectiva de la psicoanàlisi. Centrada en l'estudi de l'inconscient i de l'impacte que les relacions afectives de la infantesa han deixat en l'edat adulta.
PERSPECTIVA BIOLOGICISTA. La presència física o la coneixença dels trets físics és una condició gairebé imprescindible en qualsevol relació. Es per mitjà de l'experiència pròpia del nostre cos que podem saber si ens passa alguna cosa i en quin estat ens trobem (nerviosos, cansats...). L'experiència del cos és fruit de l'aprenentatge de la interpretació del que sentim. També prenem consciència del cos a través de les accions i dels moviments i finalment, acabem donant forma a les nostres accions segons les reaccions de les persones. Qualsevol vivència i experiència psicològica associada a la identitat tindrà un correlat biològic en el cos (hormonal, bioquímic...) al mateix temps que en té un de social i un de contextual. Hi ha dues grans teories que estudien les bases biològiques:
- La d'Eysenck. Va dedicar-se a analitzar la forma com s'agrupen els diferents trets de la personalitat. Hi han dues dimensions centrals que estructuren la personalitat de l'individu, que són la base de l'estructura general de la personalitat: - Extraversió – Introversió. - (^) Neurosi – Estabilitat. Les característiques de la personalitat provenen de les disposicions innates marcades per la biologia. Els aprenentatges que fem amb l'entorn es consideren modelats per la biologia. -
La sociobiologica de Wilson.
També considera que molts aspectes de la personalitat depenen de condicions innates però se centra en l'anàlisi del comportament social. Es a dir, se centra en l'estudi de les persones però com a grups, la base biològica que tenen els grups per adaptar-se al medi i no es preocupa per les diferencies individuals dels membres del grup. Podem veure que les teories biologicistes no tenen en compte en compte la naturalesa simbòlica del llenguatge, l'ús de símbols ni la cultura que també formen part de la nostra identitat personal. La identitat està organitzada per mitjà de significats que socialment i culturalment s'estableixen. Per tant, les teories biologicistes no són les més adequades des de la psicologia social per entendre i explicar la identitat. S'ha de vigilar en les perspectives biològiques perquè són molt temptadores a l'hora de discriminar grups. Moltes vegades es tendeix a la cosificació de la identitat (interpretar que la causa del nostre comportament es natural, biològic) per legitimar la marginació d'altres grups.
PERSPECTIVA PSICOANÀLISI el corrent psicoanalític es refereix a la noció de personalitat i no d'identitat, però ambdós termes fan referència a la forma com sentim i actuem. Freud va considerar dues qüestions bàsiques per entendre la personalitat:
- La història individual se centra i es forma a partir dels processos emocionals.
- La personalitat es produeix per una desconnexió entre el que ens passa i el que pensem.
Segons aquesta perspectiva, el passat de la persona incideix decisivament en la identitat. La personalitat no es considera innata sinó construïda per les experiències personals que hem tingut a través de les interaccions socials més significatives. La influència de les experiències emocionals que hem tingut durant la infantesa molt sovint passent desapercebudes, però són aquestes experiències les que donen significat al que fan, o al que els passa, molt diferent i allunyat del que té realment. La psicoanàlisi es proposa d'estudiar com el passat de la persona afecta el present, la qual cosa implica considerar la identitat com una cosa dinàmica. La idea bàsica es centra en que la personalitat es configura per l'experiència de dues pulsions bàsiques: L' eros (referida al plaer) i thánatos (referida al dolor). Aquestes dues puulsions són el centre de l'univers motivacional de la persona. Les pulsions són forces internes, arrelades a la biologia però que no són instints, que ens condueixen cap a la relació amb els altres. La font de l'energia pulsional, en el cas de l'eros, eren les zones erògenes. A partir d'aquesta consideració, Freud va proposar un model de desenvolupament psicosexual amb 4 fases que cap superar per tal de defugir l'ansietat i els conflictes mentals, aquestes fases estan centrades en les zones erògenes: fase latent , fase bucal , fase anal i fase fàl·lica. La impossibilitat de superar alguna d'aquestes fases de desenvolupament psicosexual pot tenir una incidència en la vida adulta en relació amb la fase no superada.
Cal tenir present el poder que pot tenir la narració de nosaltres mateixos, ja que allò que narrem té
efectes concrets i modela el que fem i el com ens sentim.
Pensar-nos com a intel·ligents té efectes diferents en la nostra vida que si ens pensem com a incapaços. Alguns autors consideren que part de la nostra identitat depèn de les situacions que hem tingut que afrontar, ja que els diferents contextos exigeixen de nosaltres diferents manifestacions. La mateixa persona pot actuar en un moment determinat de forma autoritària i en un altre moment de forma solidària. També els diferents tipus de relació que establim requereixen que ens mostrem diferents depenent de la persona que tenim davant. Part de la identitat és dependent del ventall de relacions que posem en acció i de les diferents situacions en que ens hem trobat. Cal mencionar que la cultura també modela la nostra identitat. La cultura és entesa com el conjunt de tradicions, normes, símbols i valors que conformen una societat.
En resum, la dimensió fenomenològica és el coneixement que tens sobre tu mateix, de entendre i saber el perquè actues d'una determinada manera, saber perquè et sents feliç o trista davant una situació (consciència del jo).
CATEGORIES SOCIALS.
Al principi hem esmentat un doble sentiment d'identitat: identitat social (identificació envers altres persones) i identitat personal (considerar-nos únics), dos de les teories anteriors estan basades en el vessant personal de la identitat. Ara ens centrarem en el vessant més social. A la pregunta qui soc jo, podem respondre fent ús de categories grupals. Cada categoria assenyala els grups socials de pertinença i l'estrat social que ocupa. Cada categoria implica un conjunt específic de rols, atributs i percepcions socials. A més a més, la representació que tenim d'una determinada categoria depèn de la ideologia que defensem. Des de la ideologia dominant es pot considerar que les dones no han d'exercir determinades feines perquè la biologia les limita. Quan la ideologia dominant es la progressista es considera que aquestes diferencies no són certes. Cada societat té unes categories depenent de la seva història i que determinen les identitats socials que són possibles. No existeix el terme banyuda en una societat on existeixi la poligàmia.
PREJUDICIS
No totes les categories socials funcionen de la mateixa manera, algunes són més utilitzades i més visibles socialment que altres. Es a dir, no totes les categories tenen el mateix valors sinó que hi han algunes que són més acceptades socialment que altres i d'aquesta manera neix el prejudici.
Amb relació amb la noció de prejudici hi ha el concepte d' estereotip que esta format pel conjunt de creences que s'associen a una categoria. Aquests estereotips envers determinades categories fomenten els prejudicis amb aquells grups. Els estereotips són la conseqüència directa dels processos de categorització social i els prejudicis apareixen com a conseqüència dels estereotips en els que creuen les persones de la societat. El fet d'utilitzar l'estereotip com a referent d'interpretació ens portarà a fixar-nos només en les accions de la persona que siguin coherents amb l'estereotip i a desestimar aquelles informacions que no siguin coherents. Aquest mateix procés de percepció per mitjà dels estereotips també pot fer-nos veure allò que no hi és sinó que es fruit de les nostres expectatives.
Aquest concepte s'entén com una actitud negativa cap a determinades persones pel fet que pertanyen a determinades categories socials.
DRAMATÚRGIA DE GOFFMAN
Les persones representen diferents papers (rols) en relació amb l'estructura social en la que estan inserides. Podem definir el rol com:
Els rols poden intervenir en la configuració de la identitat per la interiorització dels comportaments i les actituds dels rols. En relació amb el concepte de rol, està el concepte d' estatus que es refereix al prestigi que la societat dona a un determinat rol. Qualsevol comportament que faci una persona té alguna mena d'influència en el comportament d'aquells que estan a la vora ( actuació d'un rol ). Una acció genera alhora una acció en un altre. El simple fet de parlar necessita la presència d'algú que t'escolti, és a dir que, la teva acció de parlar genera una acció del que tens a la vora, escoltar.
Durant una actuació poden desenvolupar-se rutines o pautes preestablertes d'acció. En aquest sentit Goffman connecta l'actuació de les persones amb la idea de rol : una persona que desenvolupa la mateixa rutina davant d'un mateix públic en diferents oportunitats, desenvoluparà una relació estandarditzada amb aquell públic. Moltes actuacions tenen lloc en el establishments fa referència a un lloc concret (escenari) on normalment es desenvolupa un tipus determinat d'activitat. Una persona situada en una tarima d'una aula amb estudiants davant, difícilment pot fer una altra cosa que una classe. Gairebé sempre hem de diferenciar dues regions en l'establishment:
- La regió invisible (fons). S'utilitza per preparar l'actuació d'una rutina (rol). - La regió visible (front o façana). Oferir aquesta actuació al públic. Configurada pels següents elements: - Escenari d'acció. - Aparença dels actors. Difícilment donarem continguts coherents si fem una classe teòrica sense haver-la preparat prèviament. Preparar la classe es la regió invisible i donar-la als estudiants es la regió visible. Així, el públic sol pot tindre accés a la regió visible de l'actuació.
Una bona actuació permet un cert control de l'actor sobre el comportament del públic. Actuar com els altres esperen que ho fem encara que tinguem intencions ocultes permet que siguem nosaltres els que controlem la situació i no pas ells.
Model organitzat de comportaments que es desprèn de la posició determinada que ocupa la persona dintre d'una interacció.
subjecta a un programa prefixat marcat per uns rols. L'actuació de cada persona es combina amb les
actuacions de les altres persones per tal de cooperar i definir la situació per a la representació de la
rutina.
Però si per la raó que sigui la conducta de la regió no visible esdevé visible, podem trobar-nos amb una situació enutjosa. Aquesta situació és provocada per l'aparició d'un comportament inesperat, en contra de les expectatives, que qüestionen la identitat i el rol de, com a mínim, un dels participants en la interacció. Una professora considerada molt bona però que es descobreix que les seves classes no son res més que una copia d'un determinat manual.
[....]
INTERACCIONISME SIMBÒLIC DE MEAD Des de la perspectiva de l'interaccionisme simbòlic de Mead es considera que la identitat no preexisteix a les interaccions socials, sinó que sorgeix en el transcurs d'aquestes. Es a partir de la imatge i les mirades que els altres reflecteixen de nosaltres mateixos. Segons aquestes mirades hi responem fent reajustaments del nostre comportament segons ho considerem convenient. La identitat depèn de la interacció amb els altres, però també del context en el qual té lloc la interacció, de fet, de la forma com s'interpreti el context i la interacció, en depèn l'emergència d'una identitat o d'una altra.
