TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ, ARGUMENTACIÓ I NEGOCIACIÓ
M1
Argumentar→ Oferir raons per a la justificació o fonamentació de cert punt de vista, acció o creença.
Més estrictament→ Conjunt d’afirmacions (premisses) utilitzades com a raons per a donar suport o justificar una afirmació (conclusió).
Les premisses són afirmacions que s’utilitzen com a raons per a recolzar una conclusió, que és l’opinió, creença o decisió a justificar.
La justificació requereix almenys dos elements:
- Un vincle entre premisses i conclusió adequat i estructurat correctament
- Premisses sòlides, correctes o justificables per sí mateixes
Justificació interna→ Quan hi ha un vincle lògic correcte entre la premissa i la conclusió. Poden sorgir entimemes (premissa assumida
com a correcta per considerar-la pressuposada o evident. Poden ser arguments fal·laços.
Justificació externa→ Quan les premisses del raonament són sòlides, vàlides i correctes per sí mateixes. No hi ha simplement
premisses correctes o incorrectes, sinó justificades en major o menor mesura, més o menys sòlides.
ÚS DEL LLENGUATGE
Ús assertiu o descriptiu→ Descriuen/informen sobre determinat fet, persono, objecte,…
Ús prescriptiu o directiu→ La finalitat és dirigir la conducta d’algú. Pot ser eficaç o ineficaç.
Ús expressiu→ Expressa, exterioritza emocions o sentiments, alhora intenta influir en els demés creant adhesió.
Ús realitzatiu o operatiu→ Accions, activitats o comportaments que depenen del llenguatge, el qual els configura (prometre,
condemnar, nomenar,…)
Cal distingir entre expressions lingüístiques i els seus significats.
Sinonímia→ Més d’una paraula que expressen el mateix concepte
Ambigüitat→ Quan una paraula expressa diferents conceptes
Les oracions són expressions lingüístiques gramaticalment correctes i amb un sentit complet. Tenen regles gramaticals.
Les proposicions són el significat expressat per una oració assertiva. Pot ser vertader o fals.
Les normes són els significats de les oracions prescriptives. Poden ser eficaces o ineficaces, útils o inútils però no vertaderes o falses.
Les definicions són enunciats que determinen el significat d’una certa expressió. Poden ser lexicogràfiques (significat que una
comunitat lingüística concreta li atribueix a certa expressió: diccionari) o estipulatives (significat d’una paraula o expressió lliurement
atribuït per qui la defineix: neologismes, arcaismes).
PROBLEMES DEL LLENGUATGE
Vaguetat→ Indeterminació dels límits d’un concepte que ens impedeix determinar amb precisió si un objecte cau a dins o a fora de la
seva denotació.
Ambigüitat→ Quan un mateix enunciar (paraula o oració) és susceptible d’expressar varis significats diferents.
Càrrega emotiva→ Expressions que compten també amb una dimensió avaluativa o valorativa (positiva o negativa) i resulta
inseparable del significat de l’expressió. Font de fal·làcies argumentatives.
Les fal·làcies argumentatives són qualsevol error en l’argumentació (mal argument).
Les fal·làcies formals no són lògicament correctes:
- Fal·làcia de negació de l’antecedent→Derivar, a partir de d’un condicional i la negació de l’antecedent, la negació del
conseqüent (si estudio aprovaré, per tant si no estudio no aprovaré.
