





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
resumen modulos tecnicas de argumentation expresionismos y negociaron
Tipo: Resúmenes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






Argumentar→ Oferir raons per a la justificació o fonamentació de cert punt de vista, acció o creença. Més estrictament→ Conjunt d’afirmacions (premisses) utilitzades com a raons per a donar suport o justificar una afirmació (conclusió). Les premisses són afirmacions que s’utilitzen com a raons per a recolzar una conclusió, que és l’opinió, creença o decisió a justificar. La justificació requereix almenys dos elements:
Són relacions entre dos o més actors que perceben la incompatibilitat dels seus objectius dins d’un escenari concret. No sempre són violents. Per a evitar la violència podem:
Tota negociació exigeix que el negociador confeccioni un conjunt d’estratègies i tàctiques encaminades a la consecució d’un objectiu determinat. Cal reflexió i cerca d’informació. Info necessària→ actors, objectius, atributs, tercers, ratificacions, repeticions i amenaces. 1 - Actors: Els interessats i els actes dels quals condicionen el resultat. Poden ser actors individuals i actors col·lectius. La monoliticitat és el grau de cohesió que hi ha entre els diversos objectius individuals en relació amb l'objectiu col·lectiu que defineix l'actor col·lectiu. 2 - Objectius i atributs: És el desig dels actors, sobre el que es negocia. Poden ser tangibles o tenir caràcter ocult 3 - Tercers: Poden aparèixer juntament amb els actors. Poden ser tercers que participen (amb interès pel resultat però sense capacitat d’obtenir el resultat) o tercers que intervenen (no tenen interès en el resultat però tenen poder per a canviar-lo). 4 - Ratificacions: Cal que algú (no actor ni tercer) es ratifiqui per a que la proposta de negociació funcioni 5 - Repeticions: Conèixer les nostres possibilitats per a mantenir la interacció amb els altres negociadors és fonamental 6 - Amenaces i promeses: Recursos compulsius. És fonamental saber amb quins comptem i quan estem disposats a usar-los. Les amenaces tenen com a atributs: han de ser creïbles , públiques i irreversibles. Per a planificar la negociació cal prendre un conjunt de decisions de manera que fonamentin un pla d’acció estratègic. Ens hem de fer les preguntes adequades i tenir informació i claredat per a poder contestar-les. Hi ha 3 grups de preguntes: 1 - Les preguntes del què: poden estar referides a “mi” com a negociador o al client 2 - Les preguntes del qui: són sobre qui està a la relació i què pot fer-nos 3 - Les preguntes del com: sobre com explicar a l’altra part, com comprovar que m’entén,… MARCS DE REFERÈNCIA Els marcs de referència i la personalitat dels negociadors són dos qüestions que poden portar al negociador a errades durant el procés. Són aquelles pressuposicions, prejudicis, punts de vista,… que influeixen en les nostres decisions d’una manera inconscient. Funcionen sempre en el pla de la inconsciència i condicionen totes les nostres decisions en el procés negocial. Les característiques:
Hi ha factors que condiciones les converses i determinen el sorgiment de marcs de referència, com:
Una tàctica negocial és un conjunt de moviments que, coordinats, produeixen un resultat determinat. Sol ser vist com un instrument per a aconseguir els objectius 1 - Allò no negociable i la galleda d’aigua freda→ Tàctica que consisteix a deixar un tema transcendent fora de la taula per a que no es converteixi en un reclam futur o en una qüestió valorativa que pugui afectar la moralitat de l’acord. El problema és que pot deixar la negociació sense res per a negociar o només temes intranscendents. En aquests casos hi ha la galleda d’aigua freda: establir concessions però sense limitar l’avenç del procés negocial, només es restringeix l’agenda 2 - El paradís→ Tàctica negocial construïda des de la promesa de beneficis un cop finalitzat dit procés. La clau per a sortejar els problemes que pugui comportar rau en establir el que s’està disposat a negociar independentment de les promeses. 3 - Divideix i venceràs→ A major grau de coincidència entre objectius individuals i col·lectius, major monoliticitat del col·lectiu. Aquesta tàctica transforma l’estructura bipartida del conflicte en un tríada. Apareix la possibilitat de coalicions, cosa que no sempre és avantatjós per al negociador, doncs poden tornar-se-li en contra. 4 - La mala fama→ L’objectiu de qui usa aquesta tàctica és evitar que l’altre negociador faci, o desfaci, alguna cosa en raó de la mala fama o prestigi que pugui ocasionar-li. Aquesta tàctica té un fort ús de la càrrega emotiva. 5 - El front rus→ Es tracta de construir un parell d’alternatives en termes excloents i exhaustius de forma tal que l’altre negociador cregui que no hi ha més marge. Aquesta tàctica tendeix a produir acords que no són òptim de Pareto perquè les alternatives intermèdies de resolució són ignorades directament. Un acord òptim de Pareto és aquell que recull i resol tots els elements que constitueixen el conflicte. 6 - L’òptic de Brooklyn→ Consisteix en fixar un preu base de venda i després establir un conjunt d’accessoris com a complements del producte, que són vistos com a guanys per part del comprador. Funciona a partir dels marcs de referència. PROPOSTA CONSTRUCTIVA PER A L’ACTITUD DEL NEGOCIADOR (MAYER) Mayer aposta perquè els negociadors incorporin uns principis a efectes de d’esdevenir en bons negociadors: 1 - Ser congruents amb els nostres valors 2 - Tenir i atorgar un espai per a l’autenticitat de les opinions (sense màscares) 3 - Tractar el tema correcte (de vegades ni es posen d’acord amb el tema de conflicte) 4 - Obtenir un nivell correcte de profunditat (tot procés de negociació té dos paràmetres de mesura: l’abast i la profunditat. El primer és la quantitat de temes i el segon el nivell al que portarem el debat, discussió o la comprensió del conflicte) 5 - Involucrar la gent correcta 6 - Establir un marc de temps apropiat 7 - Permetre el canvi 8 - Atendre la dimensió distributiva i la dimensió integrativa del conflicte (cal dominar-les les dues. Sense la primera deixem d’explorar el potencial per a la cooperació i sense la segona deixem de ser realistes sobre les eleccions dures que s’han de fer i la necessitat que tenen les persones de donar passos difícils per a protegir els seus interessos) 9 - Generar un àmbit segur 10 - Propugnar un optimisme motivat 11 - Assumir el rol de la incertesa (tot i estar segurs de què passarà cal assumir que hi ha cert grau d’incertesa)
Un axioma és una proposició tan clara i evident que s’admet sense demostració. Elements de la comunicació: Missatge, emissor, receptor, canal, feedback, codificació i descodificació (atribueix significat) entre les parts. També influeix el soroll (poden afectar qualsevol apartat de la comunicació). Segons Paul Watzlawik, els axiomes de la comunicació són: 1 - No és possible no comunicar-se: Tota acció o omissió és comunicació (fins i tot el silenci). Les respostes al reclam de comunicació poden ser: acceptar, rebutjar, desqualificar o mostrar símptomes d’impossibilitat en la comunicació. 2 - La comunicació té dos aspectes: El contingut i la relació entre les persones 3 - La puntuació en la comunicació: Els actors poden puntuar diferentment el procés i, per tant, interpretar-ho distintament. 4 - Dos tipus de comunicació: analògica (el que observem) i digital (el que diem) 5 - Simetria o complementarietat: l’intercanvi comunicacional és simètric quan la reacció entre interlocutors és idèntica, és complementària quan la reacció és oposada (un vol comunicar-se i l’altre no) L’ESCOLTA. PROBLEMES Alguns dels problemes que dificulten el desenvolupament adequat de l’escolta és que escoltem més ràpid del que parlem. De vegades assumim que ja sabem el que l’altre dirà i no prestem atenció (problema de les pistes paral·leles). L’expressió a vegades no esgota la transmissió d’informació sinó que l’emissor pot aportar una càrrega emotiva en el missatge que pot condicionar el procés d’escolta, positivament o negativa (problema de la càrrega emotiva del llenguatge). Quan un diàleg/negociació deriven cap a un tema recurrent , aquest es torna més complex i els actors es deixen d’escoltar perquè ja “saben” què dirà l’altre (problema dels temes distorsionadors d ‘estoc). ESCOLTA ACTIVA Tècnica que millora l’escolta. En una interacció comunicacional hi ha un munt de significats entremesclats. Gestionar un conflicte requereix identificar i concretar la multiplicitat de significats. L’escolta activa és aquella lliure de prejudicis, feta amb curiositat, sense jutjar ni fer valoracions, col·locant-nos en el lloc de l’altre i discriminant fets, sentiments i emocions de qui parla. Això fa sentir a qui parla (o a les parts) ben escoltades. L’escolta activa serveix per a promoure la possibilitat de comprensió mútua, generar un canvi en l’ambient, entendre’s millor entre les parts, que les persones se sentin legitimades i generar confiança en la cerca de solucions a un problema. Elements que conformen l’escolta activa: 1 - En criticar a una altra persona, parlar del que fa, no del que és 5 - Ser específic 2 - Discutir els tems d’un en un 6 - Evitar generalitzacions 3 - No anar acumulant emocions negatives sense comunicar-les 7 - Ser breu 4 - No parlar del passat 8 - Cuidar la comunicació no verbal (acord amb la verbal i amb contacte visual) PREGUNTES Les preguntes representen la modalitat interrogativa de participació en una conversa. Dificultats que pot plantejar la tècnica de la pregunta: 1 - Des d’on preguntem? / 2- Com preguntem? / 3- Quan preguntem? Des d’on preguntem permet identificar dos nivells: 1 - Nivell jeràrquic→ Conversem a l’altre des del nostre saber i això col·loca a l’altre en una posició d’inferioritat