¡Descarga Resumen para DIversidad y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
EXAMEN DIVERSITAT
TEMA 1
1.1 Recorregut històric de l'atenció a la diversitat.
Les idees falses sobre la discapacitat provenen del segle 18:
- Fal·làcies acientífiques (mentides sense base científica ej: discriminació de sexe, raça…)
- Transmissió cultural
- Por a la diferència
- Creences religioses (donaven explicacions que no es tenien en aquell moment?
- Ignorància
Maneres de combatre prejudicis i estereotips amb relació a persones amb discapacitat:
- Autoconsciència→ tenir en compte la resposta emocional i els afectes que ens genera cada situació. Com a professionals treballem x educar, intervenir, acompanyar… La resposta emocional, pot orientar, guiar o determinar la resposta pràctica
- Cultura
- Educació
a) Primers homicidis i antiguitat clàssica (Debilitat) A Esparta els nens que naixien diferents els llençaven per penya-segats o els mataven (fal·làcia). Aquesta idea era de Plutarc que les va recollir com funcionava en les Lleis de Licurg. Però hi ha estudis que demostren que nens amb S. Down van sobreviure gràcies a la seva tribu.
b) Edat mitjana (Por) Consideraven que persones amb discapacitat estaven posseïdes x dimoni o esperits. Els marginaven i abandonaven per temor o por.
c) Edat moderna (Burla o divertiment) Context: França, Revolució Francesa, persones amb discapacitat cuidaven nens, estaven a les corts. Els bufons feien molta gràcia i eren demanats. *Docu NODO, Velázquez Juan Pablo Bonet Pedagog pioner en educació de persones sordes
Pedro Ponce de León Monjo. Inventa 1r sistema de comunicació x a sords
Charles Michel de l’Epée Pedagog i logopeda. Funda 1r escola per a sords Valentin Haüy → Crea institut x nens cecs, utilitza lleters de fusta grans. Louis Braille: Alumne seu crea el sistema de lectoescriptura.
d) Edat contemporània (Hitler) (Extermini) Buscava teories que afirmessin creença de les races superiors, com la de Darwin quan descobreix flor i fauna úniques a galapo i com s’han adaptat a altres illes, diu: “Les que millor s’adapten són les que més oportunitats tenen de sobreviure”. Hitler agafa la idea per eliminar a tots els diferents. Pràctiques eugenèsiques: Alemanya:
- Holocaust → Persegueix i assassina a poble jueu, persones LGTBI, discapacitats i polítics.
- Centre d'extermini naci→ mataven infants amb discapacitats
- Josef Mengele → Assassí. Experimentava amb bessons iguals
- Hans Asperger → Psiquiatre Assassí, observa que algunes discapacitat es controlaven i altres mata. Espanya: Vallejo-Nágera era cap de la dictadura franquista, tortura a gent d’esquerres, dones sortien de la norma i bojos, objectiu millorar la races, escriu un llibre “Eugenesia de la Hispanidad”. 1. Declaració Universal de Drets Humans (1948)
Art. 1: Tots els humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Art. 2: Tots tenim drets i llibertats escrits en aquesta Declaració, sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
2. Informe Warnock (1978), Mary Warnock (Filòsofa britànica d’idees progressistes)
Està entre els dos models
-Introdueix concepte NEE i amplia concepte “ed. especial”. -Major enfocament en aprenentatge alumne que en alumne discapacitat -Tots els infants educables, independentment de la dificultat. -Rebuig de la idea de 2 conjunts d’infants (normals/deficients). -L’educació especial=conjunt d'ajudes temporals i permanents.
Diversitat: Essència que ens construeix com a éssers humans. Important identificar estereotips discriminatoris x millorar la pràctica professional.
1.2. Inclusió, integració, segregació, educació per a tothom. Quin significat atribueix la cultura en la que vivim a la diferència? Hi han respostes culturals:
- Acollir-la 2. Abandonar-la 3. Ignora-la
Pau social que s'ha cercat de diferents maneres al llarg del temps, nosaltres estem en aquest triangle:
Ex: no deixar a les dones estudiar com una escriptora britànica la van fer fora de la universitat per ser dona.
Ex: escoles ed. especial, escoles segregades per races, pica x negres i pica x blancs, autobús cedir seient.
Model EUA, Nova York, es diferencien els barris segons la classe social, rics i pobres, o per ètnies o orígens, això en veritat també seria segregació.
Es lluita x aquest model. Hi ha canvis o idees que no es poden realitzar segons el context sociocultural del moment, ara en plantegem una educació inclusiva per tots els canvis produïts.
Recorregut històric:
1. Antecedents històrics (Exclusió)
Edat moderna Inici tractament de persones amb deficiències auditives i visuals. Valentin i Louis Braille (abans)
Revolució Francesa Reforma institucions, millora tracte humanitari de persones discapacitades.
Rousseau Introdueix idees de pedagogia., il·lustració -avanços científics. Creen 1a institucions ed. especial.
Els canvis més importants:
- Creació institucions especialitzades: Persones cegues, sordomudes i amb “retard mental”.
- L’Església catòlica: atenia a discapacitats Primeres respostes problemes educatius: escoles privades religioses
- Enfocament assistencial: cura i atenció persones discapacitades, pensaven que NO podien aprendre.
- Enfocament assistencial Tenen cura i atenció de persones discapacitades
-> Llei Moyano (1857): primeres regulacions ed. Primària obj: solucionar l'alfabetisme en España, no s'aconsegueix, l'estat tenia poc poder en l'educació. Ex: avis del anys 30-50 no estudiaven.
2. Model del Dèficit (Segregació)
Obligatorietat ensenyament Europa i Amèrica del Nord (s.XIX-XX) →gran repercussió en l’educació especial:
- Excloïen als alumnes amb dificultats
- Classifiquen a les persones depenent del grau i tipus -> Segregació educativa: crear centres d’ed. especial amb programes i tècniques especialitzades per a cada subgrup identificat.
El govern Franco aprova la Ley General de la Educación y de la Reforma Educativa (1970) que inclou:
- Educació General Bàsica (EGB) → Educació obligatòria fins a 14 anys, inclusió d'alumnes amb NEE en el sistema educatiu general.
- Centres d'Educació Especial → Creació de centres especialitzats per a l'atenció i ensenyament de persones amb discapacitats, com ara centres per a sords, cecs i persones amb “retard mental”
- Classificació i Diagnòstic → Aplicació de classificacions i diagnòstics per identificar els diferents graus i tipus de limitacions, amb l'objectiu de millorar l'educació d'aquests alumnes
- Especialització dels Serveis Educatius → Desenvolupament de serveis educatius especialitzats per a cada subgrup d'alumnes amb necessitats educatives especials, incloent-hi programes i serveis específics. ->Segregació Educativa *Entre segregació i integració hi ha Informe Warnock (abans). 3. Model Integrador
Crítiques escoles educació especial: persones discapacitades van augmentar durant anys 50 i 60, fent insostenible que centres d'educació especial fossin l'única opció x l'escolarització. Tenien ambient inadequat, no hi havia prou estímuls x a l'aprenentatge i socialització, se centraven més en la cura que en l'ensenyament. Les
**4. Ley Orgánica modifica Ley Orgánica de Educación (Espanya) LOMLOE (2020) ***
- PSOE
- Reformula la LOE (2006)
- Atenció a la diversitat:
- Qualitat de l'educació per a tot l'alumnat, sense que hi hagi cap discriminació per sexe, raça…
- Equitat: garanteixi igualtat d'oportunitat pel ple desenvolupament de personalitat a través ed. inclusiva 5. Llei d'educació Catalunya 2009 (LEC)*
- S’aprova parlament de Catalunya i govern de coalició (PSC-ERC-ICV)
- Atenció a la Diversitat:
- Inclusió i cohesió social
- Educació estimulant, que respecti ritmes, i valori l’esforç i el rendiment
- Elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament els alumnes
- Importància atenció primerenca
- Adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives
*Catalunya tiene que seguir la LOMLOE (España), LEC catalana i el decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. (específic per la diversitat)
6. Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
- Dona continuïtat a actuacions del Departament d'Ensenyament basades en: principis d'inclusió, normalització, escola per a tots, sectorització de serveis i atenció personalitzada
- Objectiu: Garantir l’ed. x tots en marc de sistema educatiu inclusiu Especial referència a l’alumnat NESE, detalla les mesures i suports Universals (per tots), Addicionals (per alumnat; Intensius.
- L’alumnat NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) engloba: (12)
- Discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials
- Trastorns de desenvolupament mentals, de la conducta, malalties degeneratives greus i minoritàries.
- D'origen estranger: tardana incorporació al sistema educatiu, falta domini de llengua vehicula o d'escolarització prèvia.
- Situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides.
- Trastorns d’aprenentatge o comunicació
- Altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, dels talents simples i complexos i de la precocitat.
- Risc d’abandonament escolar prematur.
-> Impo: NO se centra en dèficit o mancança que no pots solucionar, sinó intervenir en interacció de l'infant i el context. Ex: infant amb autisme que no vol sortir al pati, facilitar sortida abans del pati fent coses amb pictogrames… Igualtat d'oportunitats i d’accessibilitat. L’atenció ed. s’ha de donar en el context ordinari
TEMA 2 2.1. El rol del professional de la pedagogia com a assessor educatiu.
El professional pot recollir informació com a assessors/es educatius a partir de:
- Informació recollida per observació directa
- Informació provinent d’entrevistes amb mestres - Informació provinent d’entrevistes amb famílies
- Revisió de documentació i informes
- Converses amb infants implicats i els seus companys de classe
El pedagog recull informació de:
- l’observació directa
- entrevistes amb mestres i professionals educatius. Amb aquesta informació el pedagog com a rol d’assessor del centre escolar fa:
- Anàlisi preliminar del cas presentat (anàlisis de la conducta)
- Orientacions tant en l'àmbit psicològic com per tal que pugui accedir a l’aprenentatge
2.2. Model d'escola inclusiva segons contexts sociocultural Reflexions a partir de la xerrada de l'activista Eli:
- Associar característiques preestablertes a un alumne x fet de pertànyer a comunitat determinada.
- Falta de models amb relació als quals construir una identitat pròpia i unes expectatives de futur
- Discriminació x raó de gènere: No són les mateixes expectatives dirigides a nens q a nenes gitanes
- L’escola no sempre sensible a la diversitat cultural. En aquest sentit, com apropar-se a la realitat cultural sense abandonar les característiques pròpies (tradicions, valors, llengua) de l’escola.
Però també basant-nos en Sapon-Shevin (2013) la inclusió real és una perspectiva de justícia social.
Resposta emocional: Com a professionals de la pedagogia, hem de tenir presents els afectes i respostes emocionals que ens desperten les persones o situacions amb les que treballem, eduquem, intervenim, acompanyem, etc. La resposta emocional que tinguem, pot ORIENTAR, GUIAR o DETERMINAR la resposta pràctica que puguem donar a una situació educativa determinada sense que ni tan sols en siguem conscients.
1. Concepció de la normalitat: La definició limitada de "normalitat" impedeix la inclusió real. És crucial reconèixer la diversitat en totes les seves formes, no només les discapacitats, sinó també l’origen cultural, la identitat ètnica, sexe, sexualitat, idioma, religió i classe social La relació entre allò que ens és familiar i allò que ens és desconegut 2. Clima escolar:
- Les escoles han de crear un ambient que abordi la diversitat i promogui l'acceptació de tots els estudiants.
- Un clima escolar inclusiu beneficia a tots els estudiants, no només als que tenen discapacitats 3. Currículum i pedagogia:
- Cal anar + enllà de currículums restrictius i formes limitades de pedagogia (vinculat a principi Personalització de l’aprenentatge).
- Un currículum inclusiu és ric, interactiu i sensible a les múltiples intel·ligències dels estudiants (vinculat a la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Garner). Sapon-Shevin, M. (2013).
La inclusió real: Una perspectiva de justícia social. Revista de Investigación en Educación, 11(3), 71-852.5 El model d’escola inclusiva en cada context socioculturalPerò també (basant-nos en Sapon-Shevin, 2013):
4. Formació dels professionals d’atenció educativa:
- Els professionals de l’educació han d'estar preparats per a l'educació inclusiva, amb una formació que integri la diversitat i la inclusió com a part fonamental.
- La formació tradicional sovint separa l'ed. general de l'educació especial, la qual cosa és problemàtica. •Cal entendre l’educació inclusiva com l’entorn que facilita l’atenció educativa de qualitat en espais ordinaris. 5. Cooperació i compromís:
- Importància de la cooperació entre moviments de diversitat i la creació d'aliances.
- Inclusió no és només estructura organitzativa, sinó compromís amb justícia social i valoració de diversitat humana
2.3. La perspectiva de gènere en atenció a la diversitat. L'autisme en femení. La vida adulta amb TEA (dona)
El pedagog també:
- Fa entendre als professionals que li passa a l’alumne, de quina manera és i està en el món.
- Recomana pautes d’intervenció educativa per assegurar el progrés en l’entorn escolar ordinari.
- Ha de conèixer la simptomatologia particular del TEA, especialment quan és en nenes i dones. Ha d’estar familiaritzat amb: - Teoria del camuflatge social de Wing (1981) Nenes i dones tenen la capacitat d’ocultar les dificultats socials, imitant conductes observades. aprenen” conscientment, què s’espera d’elles i procuren satisfer-ho. Això les pot portar a esgotar-se mentalment i al sentiment de no pertinença al grup i a depressió. - Teoria de la compensació (Hervás, 2022) El género femenino suprime y controla los síntomas de autismo en grupos sociales, mediante técnicas de imitación, acomodación verbal como una manera de esconder sus diferencias y responder al patrón de sus compañeras.
Riscos de no identificar i atendre correctament la diversitat a aules, especialment TEA en femení, poden ser: A mesura que creixi...
Aquests aspectes són crucials x garantir que persones amb discapacitat puguin viure de manera digna i plena, contribuint així a la societat.
-BARRERES Són segons la OMS restriccions en la participació plena i activa de les persones amb discapacitat en la societat. Tipus: (3)
1. Comunicació: són obstacles que dificulten l'accés a la informació i la interacció entre les persones Algunes de les més comunes inclouen:
-Manca de serveis d'interpretació de llengua de signes: Això limita la comunicació per a les persones amb discapacitat auditiva. -Inexistència de materials en lectura fàcil: Les persones amb discapacitat intel·lectual sovint no tenen accés a continguts adaptats que facilitin la seva comprensió. -Absència de subtítols en vídeos: Sense subtítols, les persones amb discapacitat auditiva no poden gaudir dels continguts audiovisuals,
2. Actitudinals: són més subtils i difícils de detectar, però tenen un impacte significatiu en la vida de les persones amb discapacitat. Aquestes barreres es manifesten a través de:
-Prejudicis i estereotips: Les idees preconcebudes sobre les capacitats de les persones amb discapacitat poden limitar les seves oportunitats -Desconeixement i por: La falta d'informació pot generar por i desconeixement, contribuint a la discriminació. -Limitació de les expectatives: Les actituds negatives poden reduir les expectatives sobre el que les persones amb discapacitat poden aconseguir.
3. Físiques: segons l'OMS, es refereixen a limitacions q impedeixen accés i participació plena en la societat. 1. Mobilitat: Aquestes barreres poden incloure escales inaccessibles, portes estretes, o la manca d'ascensors, que dificulten la mobilitat de les persones amb discapacitat física 2. Oportunitats: La seva presència no només afecta la capacitat de les persones per desplaçar-se, sinó que també limita les seves oportunitats d'interacció social, educació i treball, contribuint així a la seva exclusió social. Com promoure la participació activa de persones adultes amb discapacitat intel·lectual? Facilitant serveis de diferents tipus que en promoguin la inclusió, autodeterminació i el ple desenvolupament.
4.2.Tipus de serveis
- HABITATGE: entitats tutelars
- FORMACIÓ: programes de garantia social i programes de qualificació professional inicial (PQPI) són programes dirigits a joves aturats que no han obtingut el graduat en ESO que són finançats pel Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i portats a terme amb la col·laboració d’altres organismes, com ara el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ajuntaments o entitats de formació.”
- FEINA: centres ocupacionals (CO) Ex: Centre Ocupacional Sant Tomàs. Serveis ocupacionals d’inserció (SOI) Centres especials de treball Ex. La Fageda
- OCI: Associació Oratge; Projecte Apropa Cultura.
1. XERRADA ANDREA: COM OBSERVEM LA DISCAPACITAT AVUI
La manera en què interpretem la realitat i la discapacitat aquesta influenciada x creences i actituds. Si canviem manera de veure la discapacitat, canviarem estructures socials que impedeixen inclusió completa.
Parla sobre si l'entorn és una barrera i una ajuda Parla de la barrera de la comunicació, on aquelles persones que no poden parlar ni escoltar no poden practicar-la. Els materials de lectura per a aquestes persones és car
Parla de les barreres actitudinals, són subtils i difícil de detectar. Faciliten l'exclusió. Sempre volem parlar bé i en intentar-ho és quan l'emboliquem. Però al ser de manera inconscient no es té en compte. Perquè les intencions són importants. Parla de les barreres físiques, la de les oportunitats i la mobilitat. Les d'accessibilitat
Les rampes són perfectes per a gent amb discapacitat, si no existissin no podrien entrar a molts costats per culpa dels graons . En xilè i Mèxic hi ha una consciència sobre la discapacitat, s’ofereixen ajudes per a aquestes que no són del govern, 16,7 % de discapacitat en xilè sobretot en persones grans, dones i persones amb menys recursos. Més comuns són les físiques, seguides de les visuals, auditives i mentals.
La inclusió és diferent en cada territori i en cada cultura.
Es considera que la discapacitat és una càrrega per als quals els envolta Es creu que no es pot tenir sexualitat en estar discapacitat, aquestes dues coses són estereotips
Tenir discapacitat fa que no tinguis tantes ofertes laborals i afecta l'autoestima Infantilització de les persones amb discapacitat, si tenen vida sexual Les persones amb discapacitat no solen emigrar per les dificultats, ella quèria fer-ho per a completar la seva formació acadèmica el seu doctorat de psicologia educativa, ha fundat una emprecativo.sa en terminis d'assessorament.
XERRADA ACTIVISTA GITANA ELI LLUCENA
Activista gitana, tècnica d’educació i seguiment socioeducatiu amb experiència en mentoria i suport a estudiants amb risc d’exclusió.
Per primera vegada es va fer un curs per major de vint-i-cinc anys d'ètnia gitana per accedir a la Universitat amb una amiga també gitana, ella ho va aprovar a la segona i va fer més cursos a part d’aquest. A ella sempre li va agradar estudiar, però ho va deixar al EGB amb onze anys com era habitualment en els nens gitanos d'aquella època. Fins i tot, llaura trenta anys després continua passant.
Llaura estudia Treball social en la UB va a segon. Llaura treballa per facilitar a estudiants com ella fer aquest procés educatiu. La seva família es dedicava al mercat ambulant llaura ja té un treball que li encanta i ha millorat la seva vida laboral, té 3 fills i seva casar, va estudiar sense tenir llibertat i amb moltes responsabilitats.
El projecte de promoció del poble gitano és una mesura intensiva. En aquests cursos s'adaptaven a l'horari de les persones i les seves necessitats, necessiten educació. La importància de conèixer amb qui estàs treballant i les seves necessitats és essencial per a la seva educació. Aquí t'entenien, s'adaptaven a tu i et donaven atenció.
Les persones gitanes sempre han tingut molts problemes per a accedir en l'educació i no tenien referents universitaris perquè hi ha moltes barreres que les persones gitanes puguin estudiar. Al llarg de la història aquestes persones no han pogut accedir a l'escola regularment i el sistema educatiu no volien que formessin part i no els tenien confiança, segregació de persones gitanes en aules diferents. “El teu perquè estudiaràs si treballaràs en el mercat ambulant com la teva mare o casar-te amb quinze anys”. Una vegada aquest comentari val, però al final te'l creus.
En arribar a aquestes escoles per fi es van sentir part del sistema educatiu, se sentien dins i capaços de fer-lo. La majoria de profes normals no creuen en els alumnes gitanos, per a què estudiaran si no arribaran a cap lloc.
