¡Descarga resumen para estudiar y más Apuntes en PDF de Historia de la Edad Media solo en Docsity!
Societats i cultura de l’edat antiga.
1.Introducció a la Histròria Antiga.
-Delimitació temporal: tradicionalment el món antic comença entre
l’aparició de l’escriptura fins al 476 a.c, quan va ser deposat el darrer emperador de l’imperi romà d’occident. Actualment es considera que comença amb la formació de l’estat amb la construcció de societats més complexes fins a unes tendències escolàstiques o nacionalistes. Tres postures principals(acaba edat antiga): -La primera esta encapçalada per la investigació anglesa l’any 324 en que Constanti queda com a últim emperador de roma. -La segona defensa fonamentalment la investigacio francesa que tria la mort de Teodosi 395. -La tercera investigació alemana considera la deposicio de Romul August l’any
Altres proposades: -L’arribada al tron de Constantí (306) -El final de la dinastia teodosiana (455) -El tancament de l’acadèmia d’Atenes (529) -La fundació del regne de longobard (568) Aquestes dates no marquen res nou, actualment es prefereix no parlar d’una data concreta, sinó d’una franja cronològica.
-Delimitació geografica:
El món antic el procés històric de la humanitat centrat en la grecia arcaica, clàssica i hel·lenística i l’imperi roma. Al segle XIX eduard meyer va defensar la inclusió de les cultures de Mesopotamia, egipte asia menor i persi. Considerava que el mon grecorromana era hereu de tradicions i formes de pensament desenvolupades en el mateix ambit des de l’inici de l'ús de l’escriptura.
-Concepte d’Història Antiga:
Es un període de temps que abasta des de l’inici d’una serie de fenòmens culturals i socials que tenen lloc a cap a la meitat del IV mil·leni a.c fins a finals del segle VI de la nostra era. Es tracta d’un procés rectilini irreversible se centra en els succesos humans caracteritzat per l’esforç de formar civilitzacions florents. Un problema afegit es l’amplitud temporal s’uneix gran diversitat cultural de les diferents civilitzacions. 2.Societats i cultura
-El proxim orient: El marc geogràfic
El proxim orient té una superficie aproximada equivalent a europa occidental allà aparegue la primera civilitzacio. Per l’oest el delimita el Mediterrani, pel nord la mar negra, la serralada del caucas, la mar caspia. L’est amb els altiplans de l’iran i pel sud amb el Golf Pèrsic el desert de la península d’Arabia. El seu relleu esta condicionat per una serie de serralades i altiplans al nord i l’est, altiplà d'Anatòlia les muntanyes del Taure, Antitaure i Armenia, entre elles trobam grans llacs naturals, als seus peus hi ha una àmplia regió plana: Mesopotamia que no pasa els 200 m d’altitud. Mesopotamia es la plana solcada pels rius Eufrates i el Tigris. L’Eufrates es el més llarga amb més cabal, reb afluents importants. El Tigris és més curt recte i torrencial, els seus afluents principals son el Zab superior i el Zab inferior. En el seu pas per Bassora apareix un riu grasies a la unio dels rius Eufrates i Tigris.
-Proxim orient: El clima
Els vents freds procedents de Rússia deixen una gran quantitat de pluges anuals al nord d'Anatòlia, pero les serralades fan que l’interior es formi una zona àrida. El sud d’Anatòlia es mès plujós, a la zona del caspi també és més plujós. Les altures del Kurdistán també atreuen les pluges pero a curta distancia desapareixen. Al Liban també és un bon receptor de plujes pero no lo suficient.
-El proxim orient: la revolució neolitica.
Entenem per civilització una forma d’organització basada en una societat complexa amb una vida sedentaria, urbana i generalment dotada d’escriptura
exedents que havia emmagatzemant per els intercanvis comercials.L’artesania va esdevenir una atèntica industria, amb el consegüent increment de les activitats comercials. Durant la fase Jemdet Nasr varen apareixer els primers palaus mesopotamics, prova de l'existència d’una institució monarquica que van anar substituint al temple. L’aparició de l’escriptura: L’escriptura va néixer com a una necessita purament administrativa. Els magatzems plen de productes eren vigilats per el dia pero podien robar per la nit. La solució era precintar les cordes que tancaven la porta. Al principi d’Uruk antic es va introduir una novetat. es feis rodar al damunt una pedra tallada en forma de petit cilindre.
SUMER.
-Qui eren?
Sumer es la regio situada al sud de la plana mesopotamia. Existeixen diverses teories sobre el seu origen i sobre el moment de la arribada.La teoria mes acceptada considera que els sumeris ja estaven des del VII mil·leni, quan apareix la cultura material. Altres consideren que varen venir de fora de mesopotamia durants els periodes de l’obeid o uruk.
-El periode dinàstic arcaic:periodització.
El periode hisoric va des de la crisi de les cultures d’uruk i jemdet nasr fins a la formacio de l’imperi de segon d’accad s’anomena dinastic arcaic o protodinastic. A la regio de sumer diverses ciutats-estats rivalitezen pel domini politic,no es pot paral d’un imperi sumeri. Quatre ciutats-estats kix, uruk,ur,lagaix se succeiren i exerciren l’hegemonia a Mesopotamia.
- Fonts d’informacio: llista reial sumeria. La documentació es molt esscasa. El principal document es l’anomenat Llista Reial Sumeria, la llista divideix els reix: ·antediluvians: regnats d’inversemblant longevitat i mitics ·Postiluvians: amb una historicitat comprovada. La llista dona per fet que sempre hi hague una unica dinastia a mesopotamia, quan aquesta entrava en decadencia es substituia per una altra. La llista es util per comfirmar quina era la coiutat hegemonica de cada moment. -La reialesa sumeria: Durant el periode dinastic arcaic, les funcions religioses, civils i militars es vaaren controlar des de dues institucions disintes el temple i el palau. ·Els temples gaudien de gran vitalitat i generen una gran activitat de control administrativa de la produccio, pero la direcciop final pasara a mans del palau.
El poder era assumit per diferents personatges: ·En: senyor o sacerdot ·Lugal: gran home o gran rei, en origen eren grans propietaris que es feien amb el poder. ·Ensi: traduit com a senyors del camp, eren els princeps de les ciutats. Durant el dinastic arcaic el poder d’uns reis sobre els altres es plasmava amb el reconeixement politic d’una major autoritat. -El periode dinastic arcaic:perioditzacio: ·EL dinastic arcaic I (2900-2700) I dinastia de Kix ·El dinastic arcaic II (2700-2550) I dinastia d’uruk ·El dinastic arcaic III (2550-2334) -Dinastic arcaic I i II Mebaragesi, de la primera dinastia de Kix es el primer rei documentat hostoricament. De la dinastia d’urukel monarca mes important fou gilgameix personatge rodejat d’elements mitics. Les seves geste heroiques varen inspirar el poema epic recollit en dotze tauletes conegut amb el nom de epopeia de guilgameix -Dinastic arcaic III Durant la primera dinastia d’ur la ciutat d’ur va emergir en un primer pla, gracies a l’impuls economic, Era important coma agran port fluvial, dominava el comerç maritim de la regio. Els beneficis es varen utilitzar per la construccio de temples. Començen a ser frequents les inscripcions reials i els arxius administratiu. Trobam una fase molt mes avançada respecte al punt de vista material i cultural es veu aquest perfeccionament a obejctes trobats a la necropolis.
Imperi accadi.
Els accadis eren un poble nomada semita, formar per bandes p tribus que durant el primermil·leni el III mil·leni varen entrar en acontacte amb poblacions urbanes sumeries.
La activitat comercial es va traslladar del Golf Pèrsic a la Mesopotàmia central i a les costes del Mediterrani oriental provocant lluites per el domini de les rutes comercials. BABILONIA. La dinastia I de Babilònia: amorrita (1894-1595) Els primers reis de la dinastia amorrita varen ampliar el territori de Babilònia a la major part de Sumer, varen desplegar una intensa activitat diplomàtica , varen instaurar un govern amb un fort component militar. El sisè rei Hammurabi, coincideix amb ek moment de màxim esplendor de Babilònia. Naixia així l’anomenat imperi paleobabilònic. El seu regnat va estar destacat per la seva prudència. Les seves principals conquestes es varen dur a terme a final del seu regnat, els territpris conquistats apareixen el seu Codi on va aprofita per fer uan mena de testament polític. Estructura social babilònica: El Codi d’Hammurabi ens proporciona una visió general de la societat, en el codi apareixen tres categories jurídiques amb independència de la seva riquesa econòmica. Awilum: designava el propietari de terrenys , amb una posició econòmica millor, que gaudia d’amplis drets jurídics. Muskenum: es probable que el terme designés a persones no propietàries de ben ni immobles, que es veien obligades a designar-se al palau o al temple per rebre protecció. Estaven obligats a participar en campanyes militars. Wardum: eren els esclaus, pertanyien a una altra persona que tenia sobre ells un dret absolut. Hi havia dos classes d’esclaus el de guerra i el que havien de saldar els seus deutes. La dinastia III de Babilònia: cassita(1570-1157). L’altre moment d’esplendor de Babilònia. Els cassites eren tribus muntanyenques que es varen assentar a Babilònia. Es tracta duna dinastia poc coneguda, la seva monarquia era de tipus feudal, on poques famílies tenien en poder seu part de les terres i dominaven el comerç. Varen arribar de manera gradual a Babilònia introduint-se com a peons agrícoles, fins l’any 1570 amb el regnat d’Agum II, els cassites varen ocupar de manera definitiva Babilònia. Des de el punt de vista polític i militar els monarques varen seguir una doble via. Per una banda varen haver de protegir les fronteres del nord per obstaculitzar els constanta atacas assiris.
Per altra, varen destacar per la seva estratègia diplomàtica, mitjançant l’intercanvi de regals i els acords matrimonials amb els faraons egipcis. Destaquen les cartes d’Amarna. A partir del segle XIII, va començar un període de declivi dels cassites, a causa de l’hegemonia assiria i per l’entrada de nous pobles nomàdes. La X dinastia de Babilònia: Caldea(625-539). Després d’una època de decadència el caldeus pobles nòmades varen aconseguir fer-se amb el tron de Babilònia. Es el període conegut com Imperi Neobabilònic. El fundador de la dinastia va ser Nabopolsar que va lograr imposar-se a l’Imperi assiri, que ja no torna a ressorgir. El seu successor Nabucodonosor II va destacar per les seves dots militars, administratives i polítiques duguent a l’Imperi al seu màxim esplendor. Durant el seu regnat va impulsar una política fomentada per rons econòmiques i tributàries. El regnat de Nabucodonosor II és especialment conegut pels relats de la bíblia, sobre la destrucció del temple de Jerusalem i la deportació dels jueus. També va dur a terme diverses campanyes contra Egipte per anular la seva influència sobre Síria i Palestina, també va assetjar la ciutat de Tir per 13 anys. Va construir la porta d’Ixtar, muralles, després va viure el moment de màxim esplendor i superava per molt els 100.000 habitants i les 500 hectàrees. La posterior caiguda de l’imperi babilònic en mans dels perses aquemènides va suposar el final de la historia dels regnes mesopotàmics. ASSIRIS. Qui eren els assiris. Cap a mitjans del III mil·lenni els assiris estaven situats a la zona del Tigris superior i el Gran Zab. Els seus origen son molts confosos, sembla que eren tribus nòmades semites que vivien en tendes. Exisitia una Llista de reis assiris amb una monarquia iniciada per Tubia fins a l’època de Salamanssar V. En el seu inici la llista parla de 17 reis que vivien en tendes, el primer anomenat Tudia i el penúltim Uixpia, que sembla que va fundar la ciutat d’Assur. Primers reis assiris: D’aquest primer període tenim poca informació, bàsicament se sap que els assiris, dedicaren grans esforços a l’activitat comercial, centraren les seves actuacions geopolítiques i econòmiques cap al nord-est, ja que al sud hi havia altres potencies més poderoses.
Les primeres campanyes tenien un doble objectiu: garantir la pau i el manteniment de les principals rutes comercials. El reis de l’imperi nou varen mostrar una gran brutalitat i crueltat. Aquestes actuacions varen ajudar a consolidar les conquestes i obriren pas a la Mediterranea a través del vassallatge i el tribut dels pobles sotmesos, Quan es produïa la mort d’un sobirà assiri es produïen revoltes freqüents, cosa que impossibilitava l’estabilitat per a mantenir un imperi consolidat. Teglatfalassar III va canviar el mètode de conquista duguent a terme una sèrie de deportacions massives. En aques sentit va començar a considerar el territoris conquistats com part integrant d’Assiria, així es com va aconseguir associar al seu poder la corona de Babilònia i es va fer amb la regió sirio-palestina. Qui eren els hitites: Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a una zona muntanyosa d’Anatolia cap a l’any 2000 aC. Hi varen tenir conflicte amb els pobles locals i varen fundar el país de Hitti, amb la capital a Hattusa. Varen ser descobridors de la tècnica de la forja i del treball del ferro. Estaven organitzats en un estat feudal o federació de petits estats, on el rei no gaudia d’una monarquia absoluta. Regne antic hitita(1680-1500) La informació que es tenen d’aquesta epoca es molt fragmentaria i escassa que provenen principalment de l’arqueologia, d’inscripcions amb les ofrenes dels reis a les seves divinitats i de l’Edicte Telepinu, on a més de diverses mesures de caire legal, s’hi troben uns annals històrics que proporcionen una llista de successió dels monarques i els seus principals esdeveniments. Els inicis dels hitites coincideixen amb la decadència dels assiris, aquest moment va coincidir amb una rivalitat dels prínceps hitites on va destacar: Annita,que va deixar els textos més antics escrits en llengua hitita. Labarna, es considerat el fundador del Regne antic, va convertir Hatti en una de les potencies de la regió. De entre els seus successors destaquen, Hattusilis I i Mursilis I, que segueixen amb una política expansionista i es varen enfrontar contra els hurrites i babilonis. També varen de fer front a les lluites internes entre la noblesa i la família reial, en una conspiració permanent i que va obligar a Telepinu a imposar una llesi de successió. Regne mitja hitita(s.XV). Va estar destacat per viure una epoca de foscor, caracteritzat per la decadència i de l’hegemonia a la regió de la potencia de Mitanni.
Practicament tota la informació ue tenim d’aquesta etapa es gracies a les llistes reials que indiquen els noms dels sobirans. També es te informació d’un tractar de pau amb el faraó Tutmosis III de la XVIII dinastia, que es trobava en expansió internacional. Imperi nou hitita(1400-1190). L’arribada al poder de Tudhalias I, marca l’inici de l’imperi hitita, destacat per tenir una política expansionista i va establir noves negociacions de pau amb Amenofis II. Amb Suppiluliumas I l’imperi va arribar al seu màxim esplendor. Al principi del seu regnat va mantenir cerat estabilitat. Va dur una intensa activitat diplomàtica amb petits regnes veïns i va consolidar el domini territorial a Anatòlia. Una vegada assentat al govern va dur a terme una sèrie d’expansions territorials i varen tenir lloc les Guerres Sirianes, on es va imposar a Mitanni, va iniciar la rivalitat contra Egipte que culmina amb la batalla de Kades, que enfronta a Ramses II i el rei Hitita Muwatallis II que acabara amb un tractat de pau. Suppiluliumas I havia deixat un gran imperi però poc organitzat. Els seus successors varen conservar la mateixa força i empenta, varen de fer esforços per fer front a les revoltes internes i dels pobles vassalls, provocat una gran inestabilitat interna(l’imperi va entrar en uan gran decadència). La definitiva desaparició de l’imperi hitita amb Suppiluliumas II va arribar a conseqüència dels moviments provocats pels Pobles del Mar,amb la destrucció de Hattussa. Qui eren els Mitannis. El poder dels Mitanni es va basar bàsicament en els Maranyu , membres d’una aristocràcia querrera. També es varen caracteritzar per la seva habilitat d’entrenar als cavalls i d’un nou tipus de carro de guerra que possibilitava maniobres rapides. Varen desenvolupar la cota d’escates de bronze per protegir-se a ells i als seus cavalls. El fundador Kirata I, un guerrer d’ascendència nòmada i conegut a través d’una epopeia, ell va agrupar els principats hurrites en un sol regne amb capital a Wassuganni. Les primeres noticies sobre Mitanni son principalment tres: -Imperi hitita: Mitanni va ampliar l’espai geogràfic, aprofitant la decadència dels hitites. -Assiria: els enfrontaments foren continus, Assíria es va convertir en un estat vassall de Mitanni. -Egipte: combinaren els enfrontaments i els tractats d’amistat i aliances matrimonials. El moment de màxima prosperitat va arribar amb Suttarna II, que va signar una aliança amb el faraó Amenhotep III. Després de la seva mort va tenir lloc una lluita dinàstica pel tron entre els seus dos fills Artatama II i Tusratta, finalent el regne va qeudar dividit en dos, Hurri i Mitanni. Els enfrontaments entre els dos germans eren constants provocant un
Al capdavant dels nomos hi havia un nomarca, obridor de canals, funcionari encarregat del seu govern. Les funcions principals dels nomarques eren la irrigació de canals, la recaptació d’impostos, la direcció del clergat i l’administració general dels temples. Els nomarques eren elegits pel faraó, podien ser traslladats d’un destí a un altre, però quan el poder central era dèbil els nomarques guanyaven autonomia pròpia i poder, cosa que creava grans problemes. Època Tinita. Les dues primeres dinasties son conegudes amb el nom de tinites, ja que Manteó descrivia al rei Narmer com a originari de Tinis. Egipte encara era feble per tant els monarques hagueren de fer grans esforços per poder afermar les estructures d’un estat centralitzat. Des de la primera dinastia el faraó era vist coma un déu i sobirà suprem, úni i absolut que dominava tot Egipte. Den, de la primera dinastia ver ser el primer faraó en ser representat amb la doble corona. Imperi antic(2686-2128). La IV dinastia, va estar caracteritzada per concentrar tot el poder en el faraó, del qual sorgien cerimònies i ritus complexos i elaborats. Es varen dedicar ingents esforços humans i materials pel manteniment de les tombes reials. L’iniciador d’aquesta dinastia va ser Snefru, amb el període de major esplendor de l’imperi a més de kheops, khefren. L’imperi va durar 500 anys, la característica principal que defineix l’imperi es la construcció de les piràmides. A partir de la III dinastia Egipte es va convertir definitivament en un estat centralitzat amb capital a Menfis. El faraó més important va ser Djoser, que va iniciar la construcció de les piràmides a Egipte, amb la idea de perdurar per a l’eternitat i una intenció política (el poder del faraó era inassolible). A partir de la IV dinastia els sacerdots varen començar a tenir més importància, recompensats amb terres i riqueses. Kheops va tenir problemes amb els sacerdots(tanca els temples), es veu al faraó com a un dèspota autoritari. Khefren es reconciliar amb l’estament religiós i va incorporar els sacerdots a l’administració. Amb Menkure els alts oficials varen aconseguir molt de poder, per això es creu que l’alçada de la seva piràmide es menor, simbolitza la pèrdua de poder reial.
Durant la V Dinastia els funcionaris de la cort, de les províncies i els sacerdots tenien cada vegada mes poder i autonomia, provocava el debilitament de l’estat. La VI dinastia suposa la transició cap al període intermedi.
