Alumne: Laia Sanahuja Portero
Professor: Jesus Matamala Bacardit
Assignatura: Sociologia 1
INVITACIÓ A LA SOCOLOGIA – PETER L. BERGER
Capítol 1: La sociologia com a distracció personal
El primer capítol del llibre “Invitació a la sociologia” de Peter L. Berger és una
mena d’introducció a la sociologia i a la funció i imatge del sociòleg.
Comença destacant la imatge del sociòleg enfront la societat, fent una reflexió
sobre la comparació d’aquest amb un psicòleg, tal i com diu l’autor “el seu cosí
segon”. Mentre que el psicòleg sempre ha estat i estarà en el punt de mira de la
societat, el sociòleg s’ha mantingut al marge, en segon pla.
Seguidament, inicia ressaltant la imatge del sociòleg dins la societat i quina és
la seva funció envers aquesta. Parla sobre com l’estudiant sociòleg es decanta
per aquesta branca d’estudi “perquè els hi agrada treballar amb gent”, reflexió
que enllaça amb els diferents futurs laborals que pot tenir un sociòleg i que
finalitza amb la conclusió de que tots ells busquen una feina on puguin ajudar a
la gent o fer i/o col·laborar amb i per els altres.
Després de parlar de la figura del sociòleg com a estudiant, passa a parlar
sobre les diferents branques dins la sociologia i el que aquestes aporten a
l’estudi sociològic. Iniciem amb la criminologia, ciència que es caracteritza per
donar informació i estudiar la criminalitat dins la societat.
Tot seguit, ens destaca la imatge del sociòleg com a teòric del treball social,
demostrant com ambdues propostes laborals es veuen correlacionades per la
societat encara i que sigui un desfasament cultural ja que, tal i com diu l’autor,
“el treball social és una determinada pràctica social, mentre que la sociologia és
un intent de comprensió”. Aquesta comprensió és recomanable per a totes les
empreses sociològiques que tinguin com a objectiu el tracte amb persones i la
seva manipulació amb qualsevol finalitat.
Aquesta percepció de l’empresa sociològica deriva de la reflexió sobre
l’afirmació de Max Weber la qual ens parla sobre com la sociologia no ha de
tenir valors i ha de ser neutre, seguint una disciplina científica. La reflexió ens
parla sobre com el sociòleg ha de comptar amb els seus propis valors per a tots
els papers que ha d’exercir dins la societat però com, de cara al seu paper de
sociòleg, ha de prevaler el valor de la integritat científica, ja que la feina d’un
sociòleg és informar de la forma més real possible el que hi succeeix en certs
àmbits socials, sempre exposant què hi ha.
En tercer lloc, i com a una nova imatge del sociòleg, Berger ens parla sobre el
reformador social, vinculat a una nova forma d’explicar els canvis socials.
Aquest nou paper de sociòleg té com a arrels històriques origen americà i
europeu. Començant pel segon, a finals del segle XIX, Auguste Comte, un
filòsof francès, va determinar que la sociologia era una doctrina de progrés que
havia d’esdevenir la reina de totes les ciències. Per al filòsof, el sociòleg ha de
