¡Descarga resumen python teoria primer quatri upc y más Resúmenes en PDF de Informática solo en Docsity!
INFORMÀTICA: INTRODUCCIÓ PYTHON
1. Tipus de dades Bàsics: - Numèrics: - Alfanumèrics: Lletres, símbols “h”, “1”, “?” - Lògics/ Booleano True o False Estructurats: - Llistes, tuplas: una única variable conté varis valors de diferents tipus - Diccionaris: Una única variable conté pars de clave-valor - Conjunts: Set o Frozenset: conjunts ordenats de valors Totes les dades en els ordinadors basats en l'electrònica digital es representen com bits (valors 0 i 1). La més petita unitat adreçable de dades és un grup de bits anomenat un byte (normalment un octet, que són 8 bits). 1.2. Tipus Numèrics 1.2.1. Tipus enter o valor que pertany als enters.(Int) Codificat en binari natural (representa un nombre decimal en el sistema binari) i en complement a 2. Emmagatzema nombres de qualsevol rang i precisió limitat per la memòria disponible a la màquina. Conjunt d'enters de 32 bits el rang va des del -2.147.483.648 al 2.147.483.647, així com les operacions que es poden realitzar amb els enters, com la suma, resta i multiplicació. 1.2.2. Tipus float o que pertany al conjunt dels Reals.(Float) Conté una aproximació d’exponent i fracció en base 2 de 64 bits de un nombre real. S’emmagatzema utilitzant el tipus Double de C de 64 bits i codificació estàndard IEEE 754 : 1 bit para el signe, 11 para l’exponent i 52 per la mantissa. 1.3. Tipus alfanumèrics: tipus cadena (Str) Conté un conjunt o seqüència de valors bàsics de tipus caràcter (una lletra, un número, un símbol, espais, marques de puntuació, etc.) Sempre entre cometes. S’utilitzen per representar informació de tipus textual: noms de persones, noms de colors, etc. Codificació de les cadenes segueix el estàndard ASCII: Cada caràcter està codificat en 8 bits. Funció “ord (caràcter)” indica el codi ASCII als que correspon x caràcter. Funció “chr (valor)” indica el caràcter que està associat a un valor ASCII determinat. Enters (Int = 32 bits): 23, 0010010. No tenen punt decimal. Positius, negatius o zero. Reals (Float = 32 bits): 0.76, 1,9878*10^3. Nombres grans que posseeixen part entera i part decimal.
1.4. Tipus lògics o Boolean (True/False) Ús dedicat a pendre decisions en els diferents algoritmes i blocs de decisió.
2. Variable 2.2. Definició Variable = manera que té l’ordenador d’emmagatzemar temporalment un valor. Els valor s’emmagatzemen en binari i en les diferents codificacions depenent del tipus de valor que s’està emmagatzemant. Podem veure el tipus definit de cada variable: “type(var)” 2.3. Assignació L’assignació d’un valor a una variable es realitza amb la sentencia : Variable=Expressió 2.4. Nombres El nombre d’una variable és el seu identificador. Regles per construir identificadors: - Format per lletres minúscules, majúscules, dígits i/0 el caràcter subratllat (_) - El primer caràcter mai ha de ser un dígit - Nombres de funcions que s’estiguin utilitzant al programa: min, max, sin, cos, pi - Paraules reservades: and, assert, break, continue, def, del, elif, else, excepte, exec, finally, for, from, ...
4. SEQUENCIALS I ALTERNATIVES:
Tres estructures de programació:
- Estructura seqüencial
- Estructura alternativa o de selecció (if,elif,else)
- Estructura d’iteració o bucle(for,while) 4.1. Estructura seqüencial: Accions que es realitzaran en ordre una després de l’altra. Les instruccions no sempre són permutables ja que la seqüència ha de mantenir l’ordre per tal de poder realitzar correctament les accions. Els programes sempre mantindran el mateix ordre:
- S’inicia amb una adquisició de dades
- Es segueix amb una realització de càlculs
- Es donen els resultats 4.1.1. Funcions per al canvi de tipus de dades La funció input() sempre torna una variable tipus “str”, per això existeixen funcions que ens permeten canviar el tipus de variable i adequar-les a les nostres necessitats.
- Type(var): ens indica el tipus de variable
- Int(var): transforma var en tipus enter
- Float(var): transforma var a tipus float/real
- Str(var): transforma var a tipus cadena/str
- Bool(var): transforma el valor de var en un valor lògic/booleano. Els següents valors seran avaluats com a False: None, False, un valor zero de qualsevol tipus, col·leccions i seqüencies buides. Qualsevol altre valor s’avaluarà com a True 4.1.2. Funcions d’entrada/sortida La entrada de dades es realitza a través de la funció input(), la variable entrada serà sempre del tipus “str”. Variable = input(“text”). Per tal de visualitzar les dades al terminal utilitzarem la funció print(objects)* A la funció print() podem indicar dos paràmetres: el separador entre objectes i el caràcter final. Print(objects [,sep=” “, end= “/n”]).*
5. Estructures iteratives En un moment de la seqüencia d’accions ens trobem que hem de repetir certes accions en funció del resultat. Un bucle ha de ser fini, tenir principi i final. Les opcions de final d’un bucle son: - Longitud coneguda o un nombre màxim de repeticions (*) - Marca de final de bucle( una sèrie numèrica que acabi amb un -1) - Condició de l’últim element (per ex: calcular inverses de quadrat fins que el valor sigui més petit que 1/10^ 5.1. Què és una seqüència? En programació les iteracions es realitzen bàsicament sobre seqüències, Una seqüència és una sèrie d’elements o valors que es troben organitzats l’un darrere l’altre. Mitjançant una iteració es recorre la seqüència des de el primer element fins a l’últim Per realitzar iteracions sobre seqüències de longitud coneguda utilitzarem l’estructura for: seleccions i tracta cada element de la seqüència fins arribar al final de la mateixa Funcions associades Índexs en cadenes de caràcters: La funció len(s) indica el numero d’elements de la seqüència: el index de l’element final serà: len(s)- s[i] indica l’element amb índex i de la seqüència
5.4. Esquemes de busqueda Es diu esquema de busqueda ja que la funció principal d’aquest esquema és trobar l’element que compleix amb l’objectiu.
- No és necessari recórrer tota la seqüència un cop hem trobat l’element que compleix amb l’objectiu
- Aquest esquema no acaba amb una única resposta, pot acabar de dues formes diferents: Existeix l’element que compleix l’objectiu o no existeix.
- Llistes
- Tuples: es mostren com una seqüència de dades separades per comes i entre parèntesis. Funcions comuns
- Llistes: Es pot modificar el seu contingut, a diferència de les tuples, les seqüències de caràcters o les seqüències de range. Funcions especifiques:
6.1. Ordenació de llistes: el mètode sort() El mètode sort() ordena la llista donant com a resultat la mateixa llista ordenada. S’aplica directament sobre la mateixa llista, no retorna resultat ja que la mateixa variable ja conté el resultat. La funció sorted() necessita una llista com a paràmetre per ordenar. El resultat de la ordenació s’assigna a una altra variable del tipus llista. Crea una copia de la llista ordenada. La llista original SEMPRE manté l’ordre original. List.sort (key = None, reverse = False) List2 = sorted (list1, key = None, reverse = False)
- Funcions entre llistes i strings
- Final de seqüència: valor centinela que marca el final de la seqüència de dades
- Llistes de Llistes Quan una llista té altres llistes com a elements. Per tal d’accedir a cada un dels elements de les llistes s’haurà de realitzar un accés per índex de l’element i si aquest element és una llista, haurem d’utilitzar un altre accés per índex per tal d’accedir dins de la sub-llista. 9.1. Matrius Tot el contingut és del mateix tipus: enters, float o string Mat = [ [ 1, 2, 3 ], [ 4, 5, 6 ], [ 7, 8, 9 ] ] L’element que correspon al element de la fila 3 i columna 2 s’indica com mat[2][1] (sempre es comença per 0). Primer s’indica la posició de la subllista i després la posició de l’element de la subllista. El nombre de files és el nombre de subllistes de la llista i el nombre de columnes el nombre d’elements de cada subllista. Files = len(mat) Columnes=len(mat[0]) Es recorreran els elements mitjançant dos bucles:
- El primer anirà recorrent les files, és a dir, les subllistes
- El segon recorrerà els elements de cada subllista
9.2. Aliasing i còpia Quan les llistes contenen altres llistes, la còpia realitzada amb lis.copy() crea una llista diferent, tanmateix, els elements de les subllistes apunten al mateix valor. El nostre objectiu es crear dues variables amb el mateix contingut que siguin completament independents. La funció deepcopy() ens permet aconseguir una còpia de la variable de forma independent.
- Suma de dos matrius: La manera més fàcil és sumar l’element [i,j] de la matriu b a l’element [i,j] de la matriu a. Tanmateix el resultat modifica també la matriu original. Una solució és fer una còpia de la matriu original i sumar-li la matriu b 9.3. Llistes de llistes heterogènies Quan els continguts de les subllistes són de diferent tipus i les subllistes són de diferent longitud. Per exemple les dades de una sèrie de persones
- A diferència de les seqüències que son indexades per un rang de números (posició) els diccionaris són indexats per claus 10.1. Definició i creació
- Directament associant a una variable un valor de diccionari
- A través de la funció dict(M) on M és una llista de n llistes de 2 elements. El primer valor és la clau i el segon el valor.
- Igual que l’anterior però utilitzant la funció zip creant una matriu a partir de 2 llistes d’elements En cas de ser dues llistes de longitud diferent, la funció zip treballarà només amb els elements de la llista més petita 10.2. Afegir elements A diferència de les llistes que tenen les duncions list.append() i els operadors de suma, els diccionaris al ser un conjunt no ordenat de elements només es poden afegir elements indicant el nombre del diccionari, la nova clau i el seu valor.
- Acció update() Es poden afegir elements a un diccionari a través de l’acció dict.update(dict2) en el que s’actualitza el diccionari dict amb els elements del nou diccionari dict2. Només s’utilitza si volem fusionar dos diccionaris en un o si volem afegir a un diccionari els elements del segon diccionari.
10.3. Borrar elements Podem eliminar un conjunt de clau : valor utilitzant l’ordre del indicant el diccionari i entre claudàtors la clau a eliminar 10.4. Accés al diccionari Podem accedir a un element del diccionari:
- Indicant la variable de diccionari i entre claudàtors la seva clau. En cas de no existir clau, el programa retorna un KeyError indicant que la clau no existeix . 10.5. Recórrer un diccionari Un diccionari es recorre de la mateixa manera que una llista, a través dels seus elements o a través de les seves vistes. Podem també recórrer el diccionari:
- Accedint a les vistes del diccionari
- dict.keys() : a través de les seves claus (per defecte)
- dict.values(): a través dels seus valors
