Plató
Plató, igual que Sòcrates, es va oposar a les teories relativistes dels sofistes, que
consideraven que no existeixen veritats absolutes, sinó que la veritat depèn del punt de
vista. Els sofistes afirmaven que els conceptes de bé i justícia varien segons el moment i el
lloc, reflectint costums i normes diferents en cada societat. Per contra, Plató sostenia que
aquestes idees eren falses i perilloses, argumentant que hi ha una veritat independent del
punt de vista personal. Per ell, els relativistes confonien aparença i realitat, ignorant que
existeix una veritat objectiva.
El Món de les Idees
Plató identificava dos àmbits de la realitat:
1. Món Sensible: Format per coses materials que percebem amb els sentits. Aquestes coses
són particulars, imperfectes, canviants i peridores. Per exemple, qualsevol cadira que veiem.
2. Món Intel·ligible: Format per les essències o idees, que són immaterials, perfectes,
eternes i immutables. Per exemple, la Idea de Cadira, que representa l'essència de totes les
cadires.
Teoria de les Idees
Plató afirmava que cada cosa en el món sensible participa d'una idea o essència en el món
intel·ligible. Així, una cosa és bella perquè participa de la Idea de Bellesa, i un gat és un gat
perquè participa de la Idea de Gat. Aquesta participació explica per què coses diferents
poden compartir una mateixa essència.
Dualisme i Jerarquia de les Idees
La metafísica de Plató és dualista, distingint entre el món sensible i el món intel·ligible. A
més, les idees tenen una jerarquia, amb la Idea del Bé al capdamunt, com la més important i
significativa. Així, les Idees com la Bondat, la Bellesa i la Justícia es consideren ideals als
quals les coses s'aproximen imperfectament.
Epistemologia: Ciència i Opinió
Plató distingia entre dos tipus de coneixement:
1. Doxa (Opinió): Coneixement del món sensible, basat en percepcions canviants i
imperfectes.
2. Episteme (Ciència): Coneixement del món de les idees, considerat veritable, perfecte i
etern. Segons el mite de la caverna, per arribar a aquest coneixement cal fer un esforç
intel·lectual.
Anamnesi: Coneixement com a Record
Plató sostenia que conèixer és recordar (anamnesi). Segons ell, l'ànima és immortal i
preexistent al cos, i posseeix coneixement de les idees abans de néixer. Aquest coneixement
es reactiva quan observem el món sensible. L'exemple de l'esclau en el diàleg Menó il·lustra
com, mitjançant la raó, podem recordar coneixements profunds, com el teorema de
Pitàgores.
Dualisme Humà: Cos i Ànima
Plató descriu l'ésser humà com format per dues parts:
1. Cos: Material, canviant i imperfecte, és la presó de l'ànima.
2. Ànima: Immaterial, immortal i racional, preexisteix al cos. L'ànima és la part més noble, i
les passions del cos ens distreuen de la saviesa.
Teoria Tripartida de l'Ànima
Plató descriu tres parts de l'ànima:
1. Ànima Racional: Localitzada al cap, virtut pròpia la saviesa i prudència.
2. Ànima Irascible: Al pit, virtut pròpia la fortalesa. Seu de passions nobles.
3. Ànima Concupiscible: Al ventre, virtut pròpia la temprança. Seu de desigs corporals.
El tipus de persona que som depèn de quina part de l'ànima predomina. La filosofia, segons
Plató, és un exercici per alliberar l'ànima del cos i aconseguir la veritable saviesa.
