¡Descarga Resumen Tema 40 - 48 y más Resúmenes en PDF de Arquitectura solo en Docsity!
TEMA 40: RENOVACI” DE LíARQUITECTURA TOMBANT DE SEGLE Tombant: des dels anys 80 del s. XIX fins a la primera guerra Mundial. MitjanÁant la pintura que trenca líespai tridimensional, pintura molt impressionista ìImpressiÛ de Monetî síanuncia canvi, amb una tËcnica pictÚrica que trenca amb la mimesi i imitaciÛ de fins ara. La manera díentendre líarquitectura a partir díun bagatge cultural, camÌ complexa de debat de líarquitectura.
40.1 AIRES DE CANVI ConclusiÛ de líarquitectura dels segle XIX Element a tenir en compte en els aires de canvi: La racionalitat que sorgeix des del s. XVIII es recerca la voluntat de buscar una arquitectura racional, aquest racionalisme estructural agafa forÁa al s XIX amb personatges com Viollet (Lodoli) AtenciÛ als aspectes sensibles, atenciÛ als colors, entendre líarquitectura des de la seva presencia sensorial. LíaportaciÛ de Morris que intenta millorar la progressiÛ artÌstica fent productes artesanals, dona un procÈs de renovaciÛ formal buscant la referËncia no sols de monuments histÚrics sinÛ tambÈ de la natura. AtenciÛ a líarquitectura tradicional, com la cultura popular, a mitjans del s.XIX hi ha sobretot a Anglaterra una arquitectura anÚnima amb gran funcionalitat dels espais, permet trencar un fet que es la organitzaciÛ dels espais amb una composiciÛ ordenada de termes acadËmics, interessa mÈs els criteris funcionals, no prima la simetria o al composiciÛ amb eixos. ìRed Houseî de Morris, casa amb inspiraciÛ díarquitectura medieval. Aquesta idea permet líapariciÛ de les primeres arquitectures domËstiques. Voysey, arquitecte anglËs, presenta arquitectures de caire domËstiques a partir del criteri de funcionalitat, llum i comoditat. AixÛ permet líapariciÛ de planta lliure, amb separaciÛ de zona de dÌa (menjador, cuina...) i zona de nit. Materials nous aplicats a la construcciÛ permet canvis de líarquitectura com líarquitectura ìArt Nouveauî. Recerca díuna arquitectura moderna Els fonaments dels canvis
40.2 LíARQUITECTURA ART NOUVEAU DefiniciÛ i caracterÌstiques A cada indret te un nom diferent, a Catalunya ìmodernismeî... Art Nouveau es un terme genËric que engloba aquesta arquitectura que tenen en com˙ un plantejament nou, es vol desprendre de la c‡rrega historicista i la c‡rrega eclËctica, busca una nova expressiÛ formal que el troba a la natura valoraciÛ de líexperiËncia sensible i pensament de Morris. DifusiÛ i diversitat Aquesta arquitectura te molta forÁa en ciutat o indrets perifËrics (que no eren capital díestat) perquË hi ha mÈs capacitat per renovar. Un dels primers indrets es a Brusel∑les, VÌctor Horta en les seves cases veiem una voluntat de canvi, prescindint de referents historicista, utilitzaciÛ dels nous materials que ofereix la ind˙stria, utilitzant tota la seva forÁa. A líinterior es molt important líatenciÛ sensorial, apareix el concepte díArt total , tot est‡ pensat en un conjunt; mobiliari, colors, llum...) que provoca emocions. UtilitzaciÛ del ferro sense complexa buscant una expressivitat, no síamaga el ferro.
Altra caracterÌstica son les corbes ìcop de fuetî (l·tigo), forma molt org‡nica inspirada a la natura; barana, columna, paviment amb formes org‡niques i corbes. Aquesta manera de fer arquitectura agafa líherËncia del debat art-tÈcnica que permet renovar les tËcniques tradicionals. A ParÌs Hector GUIMARD fa les estacions de metro amb estructura lleugera de ferro, amb formes mÈs org‡niques i arrodonides.
A Viena a final de segle líimperi hongarËs síest‡ desfent, hi ha una gran concentraciÛ díartistes i pensadors. A la Viena del 1.900 hi ha un grup que no estaven díacord amb el plantejament de líExposiciÛ díart del moment i exposen la seva obra en altre exposiciÛ, amb formes mes austeres perÚ plens díornamentaciÛ de recursos florals, un arquitecte rellevant es O.Wagner, amb faÁana feta de rajoles amb recursos florals i ornamentals, es perd qualsevol historicisme. Glasgow (EscÚcia) a líentorn de líarquitecte Ch.R. MacKintosh hi ha una escola que aglutina aquest entorn ìEscola de Glasgowî es mira cap al passat escocËs de volums molt contundents, sobrietat formal, es mira a la essËncia díEscÚcia amb formes noves que permet justificar líentorn de líindret. Eclecticisme i modernitat
40.3 LES ARRELS DEL MOVIMENT MODERN CaracterÌstiques de líarquitectura racionalista AportaciÛ puntual, arquitectes dispersos que conformen una generaciÛ que fan els fonaments de líarquitectura moderna: A.Loos, August Perret, Toni Garnier, P.Brhrens, F.LL.Wright, son dels mes significatius. Aquesta generaciÛ agafa el fil del racionalisme estructural i díanar mes enll‡ de líornament, desapareix la c‡rrega ornamental per deixar emergir una estructura que síexpressi amb els nous materials, molt neta. Els primers arquitectes Edifici de Loos a Viena, plaÁa molt cËntrica, suprimeix qualsevol excÈs ornamental ìOrnament i delicteî on parla com que líornament es una manera de mal baratar mitjans, superfÌcies llises.
Garnier fa una col∑lecciÛ de pl‡nols que seín diu la ciutat industrial on defineix líhabitatge de forma c˙bica amb coberta plana, paraments llisos, es desprËn de tot ornament. A Alemanya, ìDeutscher Werkbundî instituciÛ que permet fer un camÌ de Morris perÚ aplicat a la ind˙stria, pensa els objectes a partir de la mecanitzaciÛ. Behrens fa una f‡brica de turbines, amb estructura de ferro i vidre. Els deixebles de Behrens al 1.911 Gropius fa una f‡brica ìFagusî on es veu que assumeix líarquitectura moderna, plena assumiciÛ en la separaciÛ de líestructura i el tancament, cantonada de vidre.
Realitzacions abans de la guerra
TEMA 42: CIUTAT JARDÕ I CIUTAT INDUSTRIAL
Síintentaran encara solucions per a la ciutat. La ciutat jardÌ es una alternativa de la ciutat industrial. Altres propostes intenten resoldre la dificultat del tr‡nsit i altres teoritzant una ciutat de futur.
42.1 LES PROPOSTES DE CIUTAT JARDÕ Els problemes de la perifËria Els precedents de la ciutat jardÌ Les idees de Ebenezer Howard Apareixen per primera vegada a Anglaterra de la m‡ de E.Howard, no es el primer que parla de ciutat jardÌ díuna relaciÛ de la ciutat amb el camp, aquesta idea ja estava latent a finals de s. XIX, perÚ qui millor ho articula es Howard, fa un projecte molt ambiciÛs, proposa una xarxa de ciutats mitjanes que es complementin entre sÌ i que hi hagi una interrelaciÛ de manera que no sigui una gran ciutat, amb xarxa que ho comunica tot, proposa un model urb‡ sense fugir de la realitat perÚ ser‡ molt difÌcil portar-ho a terme, aquesta ciutat mitjana es crea una zona residencial perifËric perÚ que depËn econÚmicament de la gran ciutat, per exemple Londres ìWelwyn Garden Cityî.
Idea de casa amb jardÌ, amb el jardÌ com a creaciÛ de ciutat, les cases es separen del tr‡nsit, arquitectura díinspiraciÛ tradicional.
42.2 ELS PROBLEMES DE TR¿NSIT Aquesta ciutat mostrava problem‡tica del tr‡nsit, comenÁa a haver-hi propostes per resoldre aquest problema.
Arturo Soria i la Ciutat Lineal Columna vertebral ferrovi‡ria que uneix grans ciutats, ciutat que creix de banda a banda díun eix central que ser‡ el tren. Les males condicions higiËniques porta la mentalitat de sortir al camp per evitar malalties. A Madrid va haver-hi una proposta de ciutat lineal, perÚ no va ser possible completar-la perquË requereix la expropiaciÛ del terreny, topa amb la dificultat de la gestiÛ urbanÌstica. Model poc dens.
EugËne Henard Enginyer i arquitecte francËs que es planteja el tr‡nsit de la ciutat des de la idea de líautomÚbil. Proposa jerarquitzar el carrer, estratificar el carrer: vianants, transport de mercaderies.
No recolza la idea de construir carrer a partir de les faÁanes sinÛ que síhan de construir a resolts. Fer rondes de circulaciÛ pel tr‡nsit i les rotondes per líencreuament de la circulaciÛ. Tony Garnier i les propostes futuristes Garnier fa una proposta per Lyon en l‡mines. El fa al 1.904 i es publica al 1.917. Accepta el fet de ciutat industrial i estudia fent propostes de serveis, equipaments i resolen tots els problemes de la ciutat industrial. Tracta els mitjans de transport, utilitza líarquitectura amb formigÛ armat i maÛ com un cubicle, edificis amb estructura vista i vidres com a faÁana.
Les propostes futuristes; es un grup itali‡ a líentorn de Mil‡ que conformen un manifest díentendre líart, una vantguarda molt radical, It‡lia síincorpora la industrialitzaciÛ mes tard i la consideren com la renovaciÛ del a societat, entenien la m‡quina com a avantatge, veien la 1™ Guerra Mundial com a una catarsis que renovar‡ Europa. A.Santíella fa l‡mines de ciutats futuristes, tancant superfÌcies amb vidre i ascensors que encara no síest‡ tËcnicament preparats per portar a terme aquestes construccions. La m‡quina duria una societat millor perÚ aquest avanÁ de la m‡quina provoca armes destructives que mai síhavien vist.
42.3 LA RENOVACI” DE LA CIUTAT EXISTENT
Patrick Geddes i la planificaciÛ territorial
El Pla Jaussely de Barcelona Ens trobem amb una ciutat que síha posat molt entredit la renovaciÛ de la ciutat. Cerd‡ veu la ciutat existent com a un focus de problemes, fa una malla definida que passa per la ciutat existent sense intenciÛ de preservar-la. Un dels problemes que te la trama Cerd‡ es la connexiÛ entre la trama de ciutats de la ciutat i el pobles colindants, no era monumentalista, sorgeix el pla de Jaussely que proposa la connexiÛ entre la trama de Cerd‡ i dels pobles o per altres banda entra en la monumentalitat. Les primeres dËcades del s. XX la ciutat existent hi ha tota una proposta en preservar el patrimoni monumental y el seu entorn. Com per exemple la construcciÛ entorn de la PlaÁa del Rei de la catedral de Barcelona.
Les propostes de Camilo Sitte a Viena A finals de segle comenÁa haver-hi gent com Camilo Sitte que alaben la ciutat existent com la escala entre líindividu i la ciutat, es molt mes aprensiva per líindividu, crea ìTeories ambientalistesî, Sitte critica el ring de Viena perquË aquella escala era impossible de travessar, busca una ciutat propera i aprehensible.
TEMA 44: AM»RICA (ESTATS UNITS)
44.1 EN EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS
Arquitectura de colonitzaciÛ Fins líany 70 del segle XVIII a AmËrica hi ha una arquitectura colonial vinculada a líarquitectura angles i francesa, repeteix els models que hi ha a les metrÚpolis díarquitectura neopalladina (díAnglaterra al s. XVIII) inspirada a líarquitectura de Palladio, amb la diferencia de que a AmËrica es construÔa amb fusta, per líabund‡ncia, i amb maÛ. Líarquitectura de Palladio síexpandeix cap a les explotacions americanes, mentre Estats Units es una colÚnia el model es la metrÚpolis perÚ amb materials diferents com la fusta. Líarribada del neoclassicisme En el moment que síindependitza necessiten crear un programa arquitectÚnic i urbanÌstic que visualitzi aquest estat agafant com a referent la Roma Republicana díinspiraciÛ cl‡ssica, blanca, despresa de qualsevol connotaciÛ o referent de color o textura, voluntat de puresa per representar el valor díaquest estat. A Estats Units es fan edificis administratius, on es concentra la major part del programa urbanÌstic es a Washington, es on es fan els edificis mÈs representatius neocl‡ssics (blancs i escËptics). TambÈ apareix la cuitat com a una trama nova que segueix una quadrÌcula marcada per grans avingudes en disposiciÛ radial i monumental, aquesta manera de fer ciutat síassembla a Versalles (barroc), es un model díinspiraciÛ barroca perÚ que seguir‡ al llarg del s. XIX. Washington es la ˙nica ciutat díinspiraciÛ barroca, a altres ciutats com a la costa Est síinspira el model Republic‡ Rom‡. El ìCapitoliî es un exemple del neoclassicisme mÈs estricte del s. XVIII. Aquesta manera de fer neoclassicisme durar‡ fins als anys 40 que comencen a entrar la influËncia de líarquitectura Europea, historicisme, des del neogÚtic fins a neo‡rab, neorom‡nic. ìEsglÈsia de San Patriciî enfonsada dintre de la trama existent. La construcciÛ amb fusta Pel que fa aquest perÌode abans de la Guerra de SecessiÛ, des de lí»poca Colonial fins al s. XIX es Balloon Frame, construcciÛ amb fusta que te diferencies de la construcciÛ tradicional. A líarquitectura tradicional la secciÛ de la fusta te una estructura jer‡rquica perÚ al Balloon Frame es construeix amb una mateixa escuadria, totes les peces de la mateixa secciÛ, moltes peces una al costat de líaltra que genera la forma de ìglobusî cada escuadria treballa per igual, aixÚ permet que hi hagi una certa estandarditzaciÛ de la fusta, la serralladora poden tallar totes les peces a partir díuna mateixa escuadria. A Estats Units síha de construir molt i aviat per aixÚ es necessitava material a líabast, aquest sistema fuig del sistema de construcciÛ tradicional, que eren emmatxats i encaixos, perÚ a Estats Units tot funciona amb claus perquË es produÔen barats i a grans escala. La construcciÛ amb fusta del Balloon Frame es eficaÁ i r‡pid perÚ te un punt feble que es la poca resistËncia al foc.
44.2 DESENVOLUPAMENT DESPRES DE LA GUERRA DE SECESSI” La ciutat i la casa Un moment de canvi important que es amb la Guerra de SecessiÛ, es al guerra civil entre el nord i el sud, 1.861-65, el sud era agrÌcola i el nord industrial, síunifica líestat amb un sol referent polÌtic i econÚmic, suposa la conclusiÛ de conquerir líOest i la industrialitzaciÛ a tot líEstat, aquesta industrialitzaciÛ comporta la posada a punt tËcniques i materials constructius.
Lí˙s del ciment i del formigÛ armat síutilitza per a grans obres p˙bliques i industrials com dipÚsits i sitges fets de formigÛ armat. La construcciÛ dels gratacels i lí˙s de líacer laminat Mentre a Europa encara síutilitza el ferro negre a Estat Units mitjanÁant el Convertidor Bessemer que permet passar del ferro fos a líacer. Aquest sistema ja estava a punt al anys 50 perÚ a partir dels 70 el millora el sistema Siemens-Martin que obtÈ acer de millor qualitat i barat. La posada a punt de líascensor permet la construcciÛ díedificis en alÁada, el primer ascensor es díElisha Graves Otis al 1.852. La construcciÛ dels gratacels : des del punt de vista arquitectÚnic als anys 60-70, encara es arquitectura que mira cap a Europa, vinculaciÛ en els models europeus eclËctics, hi ha arquitectes que reclamen deixar la fusta i fer arquitectura de formigÛ per evitar el problema del foc. A Chicago veiem una ciutat que creix extraordin‡riament, est‡ al mig dels EEUU que fa de rÚtula entre líEst i líOest, es una gran nus ferroviari. Es comencen a q¸estionar els processos constructius, es revalua el sÚl o creix en alÁada, a Chicago ja es construÔa amb ferro perÚ pel gran incendi es desbarata aquesta idea. A partir díaquÌ síutilitza maÛ per construir, Henry Hobson Ridchardson que estudia a Europa i fa el primer edifici en alÁada, perÚ necessita molta amplada dels murs i es perdia espai sobretot a la Planta Baixa, per aixÚ es posa a punt líacer. W.Le Baron Jenney fa un edifici amb estructura díacer, amb una recerca díuna nova arquitectura, percepciÛ mÈs funcional.
44.3 MODERNITAT I CLASSICISME LíEscola de Chicago Aquesta pressiÛ que te Chicago que reclama edificis en alÁada que replanteja noves formes, es crea la Escola de Chicago a la dËcada dels 80 i principis dels 90, estudia aquesta arquitectura on prima líespai lliure i la nova percepciÛ de la forma. El primer gratacel construÔt díacer amb caixa díobra per protegir del foc líestructura díacer, revoltons cer‡mics i estructura separada del tancament. Un dels arquitectes mes dinamitzadors de líEscola de Chicago son Adles & Sullivan que son els que mes edificacions fan, ìAuditÚrium de Chicagoî. LíExposiciÛ Universal de 1893 Paral∑lelament a aquesta voluntat al 1.893 a la ciutat de Chicago torna les formes cl‡ssiques, es celebra la ExposiciÛ Universal que commemora el 400 aniversari del descobriment díAmËrica. ìBiblioteca de la Universitat de Columbiaî semblant al Pantheon, amb la volta de maÛ de pla que patenta Guastavino, te molta forÁa perquË retorna el plantejament arquitectÚnic de coronament i inspiraciÛ cl‡ssica i les formes de Guastavino síadapten bÈ. ìFlatironî de New York. El nou i vell en líarquitectura americana del tombant del segle TambÈ hi ha gent que continua experimentant noves arquitectures, un deixeble de Adles & Sullivan, Frank Lloyd Wright fa les seves primeres obres en solitari, cases a les afores de Chicago ìCases de la Praderiaî que treballa amb la planta lliure ìRobie Houseî idea de faÁana molt diluÔda amb grans finestrals, component horitzontal molt forta, gran r‡fec que reafirma la horitzontalitat, llarg de foc element que serveix de rÚtula a la planta i emfatitza líespai exterior.
TEMA 45: LíARQUITECTURA DEL PERÕODE ENTRE GUERRES Els trets fonamentals de líarquitectura del s. XX ja eren evidents abans de la 1™ Guerra Mundial El perÌode díentre guerres avarca des del 1.918 fins al 1.940, es curt perÚ on es posa les bases del moviment modern. Agafen forÁa les avantguardes minorit‡ries, alhora hi ha altre arquitectura que segueix uns fils eclËctics i historicistes LíAvantguarda es centre a líabstracte i líespai cubista, es trenca líespai tridimensional. Utilitza líarquitectura com a eina de poder. 45.1 LA RENOVACI” DE LíARQUITECTURA A ALEMANYA DesprËs de la 1™ Guerra Mundial, líEstat Alemany est‡ a prop del mÛn de líavantguarda, hi ha coincidËncia entre el poder polÌtic i líavantguardista. Trobem 2 grans lÌnies de fer arquitectura que tenen a veure amb el que havia passat abans: Expressionista (molt expressiva i contundent) i Racionalista (fa seves els valors de la racionalitat) LíExpressionisme se li vol lligar amb líArt Nouveau, te una durada molt curta en el temps durant els primers anys desprÈs de la 1™ Guerra Mundial i cedeix lloc al racionalisme. A lí‡mbit Expressionista trobem arquitectes que busquen líexpressivitat, molt pl‡stica, abstracta i monumental. Exemple: torre fugint dels par‡metres racionalistes, arquitectura moldejada utilitzant el formigÛ. (Líobra de GaudÌ es pot encaixar al moviment expressionista) El Racionalisme havia comenÁat abans de la guerra, una sËrie díarquitectura fa un nou replantejament, desprenien elements ornamentals i historicisme. PreocupaciÛ per la racionalitat estructural i material, preferËncia per la lÌnia recta i plans ortogonals. InterËs per la transparËncia i el vidre. La Bauhaus W.Gropius molt jove era col∑laborador de Behrens, es un personatge cabdal per entendre líarquitectura díentre guerres. Gropius funda La Bauhaus, que es una instituciÛ amb un ideari que presentava una manera mÈs ambiciosa díentendre líarquitectura, es crea a 1.919 a la capital de líAlemanya (antiga escola díart) de la m‡ de Gropius, es formaven artistes on hi ha coincidËncia entre líart, líarquitecte i líartes‡, passar des de qui pensa a qui ho fa.. Era mes ambiciÛs que una escola díarquitectura, aprenien art, disseny i arquitectura, producciÛ díobjectes de culte, adaptar la producciÛ mec‡nica a la funcionalitat, amb una modernitat i capacitat que encara avui dia est‡ en actiu. La Bauhaus va significar un lloc fonamental per la difusiÛ de les idees de líavantguarda. Al principi estava recolzada pel govern socialdemÚcrata perÚ per problemes polÌtics LíEscola de Bauhaus es trasllada a Dessau i síaixeca tot un conjunt díedificis que el dissenya Gropius i ajuda a entendre la vertent racionalista. Assumeix de ple la idea de líarquitectura de cubÌcules, plana, sense elements estilÌstics del passat. UtilitzaciÛ de materials de la modernitat, vidre... Estructura diferenciada del tancament, la faÁana no aguanta, voluntat de mostrar la cantonada vista pel vidre. Aquesta instituciÛ dura fins al comenÁament dels anys 30, Gropius va ser el director fins a finals dels anys 20 que passa a altres arquitectes Cap a líany 29 comenÁa a tenir problemes polÌtics, als 30-31 seín va a BerlÌn quan puja al poder Hitler, La Bauhaus es veu com una instituciÛ subversiva i a líany 33 tanca, fins i tot els professor exilien. En aquest perÌode el director era Mies Van der Rohe, arquitecte de forta formaciÛ arquitectÚnica que coneix els processos constructius, de famÌlia de pedrers, les primeres obres de projecte tenia certa corrent
expressionista, no havia capacitat per realitzar-les perÚ apunta a una nova arquitectura. Fa líedifici del ìPavellÛ díAlemanyaî a la ExposiciÛ Universal de Barcelona, arquitectura racionalista, sostre suportat per 8 pilars i tancaments de marbre travertÌ, la tËcnica díaquell moment era molt convencional; maÛ, biguetes met‡l∑liques... perÚ la imatge era molt moderna. 45.2 LA FORMACI” DEL MOVIMENT MODERN La difusiÛ a Europa Al marge díAlemanya aquestes formes díavantguarda es traspassen mitjanÁant grups per revistes a altres indrets, conformant el Moviment Modern. El neoplasticisme Un díells es un grup holandËs que rep el nom de neoplasticisme, que seguien el corrent neoplasticisme del pintor Piet Mondrian. Aquest grup arriba a líabstracciÛ de líart pur, tambÈ fa una sËrie díaportacions cap a líarquitectura, es redueix tot a superfÌcies planes i colors b‡sics. Aquest plantejament díavantguarda arriba a la UniÛ SoviËtica als primer anys 1.917, el poder est‡ molt a prop dels avantguardistes, fa que hi hagi aportacions notables, el grup soviËtic son el Constructivistes. ìExposiciÛ díart decoratives de ParÌsî 1.920, els constructivistes tenen un gran us díutilitzaciÛ formal, manera díexpressar líarquitectura.
A travÈs de GATCPAC (Grup díArquitectes i TËcnics Catalans per líActivitat Contempor‡nia) arriben les idees del moviment modern a Catalunya. Le Corbusier a FranÁa ser‡ una figura fonamental per la difusiÛ de líarquitectura del moviment modern, es un personatge de gran capacitat comunicativa i fa molt ressÚ de la seva arquitectura, CIAM. Corbusier defineix la seva arquitectura moderna:
- La casa estigui aixecada per pilotis
- Planta lliure
- Finestra allargada, horitzontal, al pla exterior de la faÁana, donant continuÔtat a la faÁana.
- FaÁana no portant.
- Terrat ajardinat. ìVille Savoye de Poissyî casa emblem‡tica de Le Corbusier, mira cap a la racionalitat industrial. Funda la revista Esprit Nouveau i el llibre Vers une architecture. 45.3 RENOVACI” DE LA TRADICI” I REACCI” CLASSICISTA La nova tradiciÛ i el classicisme díEstat Als anys 30 hi ha per una banda una reacciÛ molt forta polÌtica totalit‡ria, per altre banda hi ha una lÌnia que apareix als EEUU el rebrot del cl‡ssic com a renovaciÛ de la tradiciÛ reacciÛ: utilitzaciÛ de lo cl‡ssic com a eina de poder. Nova Delhi, ìEdwin Lutyensî tradiciÛ cl‡ssica i indÌgena. ìAlbert Speerî Nuremberg, arquitectura totalit‡ria, arquitecte del fh¸rer. Eur (Mussolini). Edifici del ìMinisterio de EjÈrcito del Aireî (Franco) AmËrica: de líhistoricisme a líinternational style LíExposiciÛ Universal de Chicago retorna el classicisme i els edificis historicistes, ìCrysler Buildingî de Van Allen, edifici amb llenguatge historicista perÚ modern. Arriben arquitectes díEuropa que creen un nou Estil Internacional. Frank Lloyd Wright Segueix una arquitectura org‡nica natural, tradiciÛ de Sullivan. ìCasa Kauffmannî, ìMuseu Guggenheim de Nova Yorkî.
TEMA 47: PERSPECTIVA DE CANVI PER A LA CONSTRUCCI”
47.1 NOVES T»CNIQUES DE CONSTRUCCI” DíESTRUCTURES El perÌode entre guerres es marquen camins cap a una nova realitat perÚ son definitives desprÈs de la 2™ Guerra Mundial. Al llarg dels anys 20 es posen a punt millores en líequipament de la casa; ascensor, bany, cuina compacte (control i maximitzaciÛ de líespai), electrificaciÛ que permetr‡ nous condicionaments. Desenvolupament de les estructures de barres de formigÛ armat Patent de Hennebique conformada per pilar i forjats, similar a líestructura que es construÔa. Patent de Monier que la va vendre a ìWays und Freytagî utilitza el formigÛ de forma diferent, superfÌcies reglades que es poden conformar a partir de lÌnies rectes i permet encofrar, permet construir superfÌcies amb poc gruix que permet cobrir grans espais. Robert MAILLART es el primer en utilitzar el formigÛ en superfÌcies reglades, estudia el sostre reticular i fa el primer intent de construir un sostre amb un mateix gruix a tota la superfÌcie sobre pilars fungiformes.
A lí‡mbit del formigÛ armat juga un paper molt important els enginyers, destaca EugËne FREYSSINET enginyer FrancÈs que construeix el ìHangars díOrlyî (aeroport de ParÌs) fet a partir díuna successiÛ díarcs de formigÛ armats. TambÈ posa a punt les biguetes pretesades. Eduardo TORROJA, enginyer espanyol, crea ìLíinstitut Torrojaî que líany 50 lí˙nica instituciÛ que estudia a Espanya el formigÛ armat. Desenvolupa la bÛveda de formigÛ al ìMercat díAlgesiresî y la marquesina de líHipÚdrom de la Zarzuelaî. Es feia una maqueta a escala on es podia estudiar el comportament de líestructura.
Felix CANDELA arquitecte espanyol que emigra a MËxic, desenvolupa les cobertes de formigÛ armat, a MËxic hi ha molta m‡ díobra perÚ el morter es molt car, per aixÚ fa construccions díestructures reglades amb gruixos molt fins (aprox. 5cm).
Durant aquest perÌode es desenvolupa molt a EEUU, als anys 30 hi ha un perÌodes díobres p˙bliques i es construeixen preses i embassaments del Tennesis. Desenvolupament de les estructures laminars de formigÛ armat Desenvolupament de les estructures met‡l∑liques Al perÌode díentre guerres es generalitza líacer, en construccions en alÁada hi ha una gran dificultat que es líacciÛ del vent que produeix el vinclament (pandeo), es busquen diferents solucions per resoldre
aquesta situaciÛ rigiditzant la cruixia perimetral amb arcs met‡l∑lics ìOld Colony Buildingî (Chicago). Altre soluciÛ es creant un cos central de formigÛ armat que se li dedica la escala i líascensor, ‡nima rÌgida i la resta de líestructura met‡l∑lica. Es posa a punt el mËtode de CROSS, mËtode que permet calcular els usos hiperest‡tics, fins ara síutilitzava la est‡tica gr‡fica.
47.2 LA TRANSFORMACI” DE LíENVOLTANT EXTERN CalefacciÛ i climatitzaciÛ La construcciÛ tradicional del mur assumeix moltÌsimes funcions alhora, des de funciÛ estructural, tËrmica, aÔllament, tancament...aquesta ho aconsegueix a partir del gruix. Al mÛn modern aquest mur se li treu la funciÛ estructural que implica una transformaciÛ de líenvoltant de líedifici, transformaciÛ del gruix en una successiÛ de capes cadascuna amb una funciÛ especÌfica: aÔllant, estanqueÔtat... Es un moment de transformaciÛ tenint en compte que encara no hi havia una mecanitzaciÛ de líambient (no hi ha aire condicionat) Carrier fa els primers assajos díaire condicionat. Propostes de tancament amb un sistema actiu de mecanitzaciÛ de la cambra díaire per tal que corri aire perÚ no es va portar a terme. Le Corbusier fa proves amb la mecanitzaciÛ de la cambra díaire perÚ no funciona perquË li donava el mateix tractament totes les faÁanes, pren el camÌ de protecciÛ passiva creant BRISE-SOLEIL (para-sol) estructura de formigÛ per davant del vidre per donar ombra. Els problemes del so LíevoluciÛ de líenllumenat elËctric
47.3 INDUSTRIALITZACI” DE LA CONSTRUCCI”
Les idees de F.W.Taylor El sector de la construcciÛ síindustrialitza molt poc a poc perquË la construcciÛ ha estat una ind˙stria molt atomitzada, encara que hi ha uns intent al EEUU que es coneix com ìEl mËtode de Taylorî que estudia els processos de producciÛ i els sistematitza sense pËrdua de temps [el que mes representa a Taylor es la teoritzaciÛ de cadenes de treball, per fer automÚbils perÚ per la construcciÛ no es tan factible]. NomÈs la imatge de la ind˙stria A líarquitectura es vol mirar cap a la industrialitzaciÛ perÚ no hi ha medis suficients, encara que els arquitectes moderns li donen una visiÛ de mecanitzaciÛ. La tËcnica constructiva era molt prec‡ria i la visiÛ de líarquitectura molt moderna i polida. TËcnica per a la utopia A la segona meitat del s. XX, pretÈn fer totes les cases iguals perÚ no funciona perquË te deficiËncia cultural. Mobil-home, idea de casa que es mou. En aquest moment comenÁa ha haver-hi estudis ìDym‡xionî de Fuller, fent servir la tecnologia dí˙ltima generaciÛ (coure).
TEMA 48: GENERALITZACI” DE LES IDEES DEL MOVIMENT
MODERN
PerÌode desprÈs de la 2™ Guerra Mundial fins els anys 40-60. 48.1 LA DIFUSI” DE LíINTERNATIONAL STYLE Els EUA centre de difusiÛ Es celebra al MOMA, ExposiciÛ del 1.932 a Nova York que porta per tÌtol International Style on síexposa arquitectura díavantguarda que es fa a Europa. Va ser una fita important, es crea un element fonamental per la difusiÛ díallÚ que es feia a Europa díavantguarda, allÚ que era minoritari ara es converteix en p˙blic. Als anys 30 bona part díarquitectes europeus han díexiliar cap als EUA, molts díaquests son tan rellevant com Mies Van der Roe, Gropius...síestabilitzen i son reconeguts, treballen per grans empreses nord- americanes. Desenvolupen líarquitectura díavantguarda perquË EUA es receptor, entÈn i recolza aquestes noves formes. Just desprÈs de la 2™ Guerra Mundial emergeix una arquitectura que acaba essent un estil internacional. Líarquitectura dels mestres Mies Van der Roe pot assajar una arquitectura de forma generalitzada, els models que síassagen a EUA síaniran repetint a Europa. ìLake Shore Driveî (Xicago) els gratacels que al perÌode díentre guerres eren inviable per falta de material ara es factible. Edificis díapartaments alt i tancat amb vidre de Mies, els grans mestres agafaran aquesta manera de fer. ìSeagram Buildingî aquest model es repeteixen arreu del mÛn, difusiÛ díarquitectura Moderna. El mateix passa amb la casa construÔda amb ferro i vidre. Malgrat aquest model tambÈ hi ha alguns camins arquitectÚnics, com Le Corbusier, que segueixen experimentant altra manera díinterpretar líarquitectura jugant amb els materials buscant altres formes. Wright tambÈ segueix experimentant, en aquest moment ja es un arquitecte molt gran, síallunya del Moviment Modern perquË el considera construcciÛ de caixes, adopta una arquitectura mes org‡nica. Líanomenada tercera generaciÛ del Moviment Modern Als anys 50 a Europa hi ha arquitectes molt joves que creen la Tercera GeneraciÛ del Moviment, comencen a tenir una actitud mÈs crÌtica respecte el moviment arquitectÚnic que es repeteix arreu. Reclamen una arquitectura moderna perÚ que sigui mÈs atenta a les preexistËncies ambientals. ìLa Torre de Alaskaî combina oficina amb habitatges amb forma que recorda les torres medievals italianes. Josep LluÌs Sert fa una arquitectura que intenta adequar-se al lloc.
Comencen a aparËixer una sËrie díarquitectes que experimenten líexpressivitat de la tËcnica, ìTerminal de la Tua a líaeroport Kenedy de New Yorkî, cobertes amb formigÛ armat amb forma de closca que permet líexpressivitat constructiva. ìOpera de Sidneyî tindr‡ molt ressÚ als edificis esportius ìOlimpÌada de Tokioî.
48.2 LA FORTUNA DE LA CARTA DíATENES El triomf dels CIAM Es parla de les diferents zonificacions de la ciutat, ara es generalitza les idees a líentorn del CIAM encapÁalada per Le Corbusier. CIAM: Congressos Internacionals díArquitectes Moderns. Lloc de debat i difusiÛ i idees del MÛn Modern dels anys 20-30, ara es quan es posen
a pr‡ctica. Al 40-50 Europa ha patit molt fortament la 2™ Guerra Mundial i proposa una gran demanda díhabitatges, apareixen les gras autopistes urbanes que era el suport de les idees de CIAM. Aquest triomf del CIAM fa que els grans polÌgons residencials que síhavien fet malbÈ tornen a emergir, la zonificaciÛ va fer que es divideixi la ciutat de dia i de nit (oficines). En aquest moment es fan alguns assajos díhabitatges UNIT… DíHABITATION a Marsella, propostes que es fan habitatges tal i com ho va fer Le Corbusier [Ville Radier]. Aquest model de ciutat del CIAM tambÈ síapliquen als paÔsos subdesenvolupats com BrasÌlia (ciutat administrativa) segueix la idea de ìVille Radierî de Le Corbusier, ciutat dels CIAM.
A Anglaterra hi ha algunes propostes com les New Towns que intentaran fer compatible el idea de ciutat moderna amb la ciutat jardÌ.
El concepte de heart i els centres direccionals Aquest model de ciutat comenÁa a q¸estionar-se des del CIAM al l 1.951, es parla de la necessitat del Heart, el cor, centre administratiu referenciat [Agora] lloc de referËncia on siguin els edificis administratius i monumentals. El TEAM 10 1.956. aquesta idea de Heart síidentifica amb la ciutat existent fins ara no la tenien en compte, aquest cor es vincula amb el centre histÚric. Al 56 ser‡ lí˙ltim dels congressos, emergeix un grup molt crÌtic, el TEAM 10, amb els postulats del CIAM i suposa el trencament, reclamen una ciutat mes creual, amb carrers com si fossin un raÔm ìDubrovnikî. 48.3 EL BOOM DE LA CONSTRUCCI” El lent apropament de la construcciÛ de la ind˙stria Líequipament díinstal∑lacions, mecanitzaciÛ de la casa al MÛn occidental, hi ha un intent díapropar la construcciÛ a la ind˙stria tenint en compte les dificultats que te encara la construcciÛ, es mecanitza la obra (grues, monta c‡rregues...), la organitzaciÛ i el control, documentaciÛ tËcnica díun projecte. Segueix tenint la dispersiÛ, cada constructora te els seus elements, la construcciÛ fa de coixÌ pels acabat díarribar, aixÚ dificulta la profesionalitat, desapareix la figura de paleta pels especialistes, ferralla... Líestructura i el tancament Es generalitza la soldadura. Els sostres reticulars Es posa a punt la capacitat de mecanitzaciÛ de líambient: aire condicionat, instal∑lacions, equipaments... Cap a lí˙s díunes eines sofisticades ComenÁa ha haver-hi un atansament díeines díalta tecnologia que permetr‡ grans edificis que fa ˙s díaquesta tecnologia. TambÈ hi ha una voluntat díatansar la construcciÛ mitjanÁant la prefabricaciÛ de grans elements de formigÛ armat que redueix la construcciÛ al muntatge, per rentabilitzar la m‡quina síha de fer molta construcciÛ igual, perdent el factor cultural i antropolÚgic.
