UNITAT 3: L'època napoleònica
Soboul - La Francia de Napoleón, cap. 1.
La Constitució del Directori es distancià tant de la monarquia absoluta del antic règim com del
govern revolucionari, se el pot considerar com a model de bona constitució, fonament d’un estat
liberal. La Constitució del any III, adoptada per una coalició de republicans moderats i monàrquics
constitucionals va rebutjar la democràcia i retornar els poders als notables. Van imposar un sufragi
censatari de dos graus. Tot major de 21 anys amb més d’un any de residència i que contribuís podia
ser ciutadà actiu. Aquest havien de tirar amb assemblea els electores, que al conjunt del estat van ser
uns 30mil.
La separació de poders va ser estricta. Poder legislatiu en dos consells. Dels Ancians i dels Cinc-
cents. Els primers aprovaven i reformaven lleis, els segons les proposaven i adoptaven resolucions.
El poder executiu eren 5 membres que formaven el Directori, aquest triats pel consell de Ancians.
El Directori nombrava 6 ministres que responien davant d’ells; no tenien poder sobre el Tresor, no
té iniciativa de lleis i s’ha de comunicar amb el consell amb missatger.
La Constitució de l’any III era la més liberal que s’havia fet mai, per tant era un referent pel
liberalisme revolucionari. L’organització era més centralitzada ja que es va dividir els governs
municipals per cantons. Però tenien menys recursos. El directori estava representat en cada
administració municipal per un representant. La centralitat es refermava amb la possibilitat del
Directori d’intervenir directament a la administració municipal, cantonal o departamental.
El Directori també era molt cautelós amb intents de conspiració contra la seguretat interior i exterior
del estat i podien fàcilment retenir a sospitosos sense necessitat d’ordre judicial. Per tant encara que
només tenien 48h de detenció, l’estat no era tan dèbil com s’imaginava. La pràctica policial no
distarà de en l’època napoleònica i del estat liberal.
Al principi, el Directori va fer una crida a tot el republicanisme i la proclama del 14 de brunario de
any IV (5 novembre de 1795) va fer posar en alerta al poble contra els jacobins. La repressió anti-
jacobina, va inclinar el Directori cap a la dreta i l’empenta realista. Encara de les victòries de
Napoleó a Itàlia, del que el Directori es volia aprofitat, els republicans van ser aixafats. La por a la
repressió i les possibles reformes per les despeses de guerra van fer que la població amb propietats
tinguessin por de perdre-les i anessin en contra seu. Va haver de fer un cop d’estat el setembre de
1797, anul·lant els resultats de molts municipis, deportant a la Guaiana i suprimint diaris. Es van
ampliar els poders, obtenint així el dret a depurar l’administració i declara l’estat de setge a
voluntat. Aquesta por a una nova monarquia va ser un fracàs i va posar fi al primer Directori.
El segon Directori, constitueix un govern revolucionari, però diferent al de l’any II. Va reaparèixer
el terro del Directori al estil jacobí però sense guillotina. Va sembrar la prefiguració de la repressió
napoleònica.
El Terror del Directori apuntava a persones determinades, nobles, clergues refractaris i emigrants.
La massa de població no es va veure afectada encara que molta gent va sentir-se amenaçada pels
registres a les casses. Les rivalitats entre els membres del govern va impedir que modifiquessin la
constitució per evitar cops d’estat. Així que es va mantenir el govern del Directori i va seguir el
règim de la Constitució de l’any III. El Terror feia fort el Directori, però aquest no podia dissoldre
l’assemblea i només podia evitar eleccions. Primer hi va haver un intent de cop d’estat la maig del
